17 de gen. 2012

5 - Miradors de s'Arxiduc 15-1-2012

Aquesta ruta és un recorregut molt senzill i agradable de fer per diferents miradors, berenadors, camins, capelles, coves, pedrissos, ponts i altres elements relacionats amb l'Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria (1847-1915), pel seu estimat Miramar. Val a dir que hi ha un tram curt que hem d'extremar les precaucions, sobretot les persones que pateixen vertigen. És el tram comprès entre el mirador des Niu des Corb i els pedrissos de la font de s'Ermitanet.
 
👉 L'excursió es fa per finques privades, per tant es recomana demanar permís abans d'emprendre la ruta. 

Iniciam l'itinerari a Ca madò Pilla, l'antiga hostatgeria avui convertida en l'Hotel El Encinar, a la carretera Valldemossa-Deià. L'Arxiduc va adaptar ca na Magina, com a hostatgeria, perquè servís com a lloc d'allotjament als qui volien visitar Miramar. Els visitants s'hi podien estar de franc durant tres dies.
(Dibuix del llibre de Charles W. Wood, 1886, publicat també a El paisatge de l'Arxiduc, 1997 de Nicolau S. Cañellas).

Ca Madò Pilla
Ell diu: «...un alberg de 20 llits on tothom hi pot passar tres dies de franc i li donen roba de llit, tovalloles, coberts, llenya per fer foc i olives sense haver de pagar res, i des del mirador que hi ha allà prop damunt un penyal de forma cònica es domina tota la contrada...».  
(Fotografia publicada a El paisatge de l'Arxiduc, 1997 de Nicolau S. Cañellas).

«Entrareu, i les dones encarregades de vetlar per aquesta hospitalitat i per aquest allotjament us rebran somrients, sol·lícites, i menaran la vostra mula a la menjadora o el vostre cotxe a la cotxeria. Pel pobre es faran coure dins ali bullent les cebes i els pebres que durà dins l'alforja i que menjarà amb el seu pa negre. Altres, més afortunats, podran donar aviram a rostir. Però el llit serà igual per tots: llençols ben blancs i flassades ben flonges i calentes a l'hivern. Podreu aprofitar-vos de l'estatge i del fogar durant tres dies i tres nits, i, passat aquest temps, siau qui siau, haureu de cedir el lloc a uns altres».  
(Les illes oblidades. Viatge a les Balears, (1893) 1973 de Gaston Vuillier).
 
Des del començament va fer-se càrrec de l'hostatgeria madò Pilla «una dona véia de Deià». Madò Pilla va morir el 1907, quan tenia 98 anys.

Mirador des Tudons
Començam a caminar pel camí de sa Muntanya, es tracta del més conegut dels camins que va fer construir L'Arxiduc, el qual puja de l'hostatgeria cap al camí de s'Estret de Son Gallard. Així arribam al Mirador des Tudons. Es tracta d'una torre massissa, de forma troncocònica, de 2,70 m d'alçada, i de 3,20 m de diàmetre interior. L'escala d'accés és exterior i té caràcter monumental, fa 5 m de llarg i 2,80 m d'ample.

Des del mirador es veu la vista més coneguda de Miramar. En primer terme, les cases de Miramar, just darrera, na Foradada. El mateix Arxiduc diu (1911): «Es d'on més bé es colombra Miramar».

Rebé aquest nom perquè els tudons hi solien fer es niu. L'Arxiduc ja anomena aquest mirador el 1884 a Die Balearen.

Del mirador des Tudons parteix un tirany per dins l'alzinar sempre verd i cobert de molsa, en direcció sud, que du a la capella des puig des Verger.

Capella del puig des Verger
Es tracta d'una capella d'estil àrab, amb arcs de ferradura a la porta i a les finestres, coberta per una cúpula. La capella s'aixeca sobre una base quadrada de pedra, de 7,56 m de vorera. És de planta quadrada, de 4,60 m de costat i de forma tronco-piramidal, coronada per la cúpula, de devers 6 m d'alçada.

L'Arxiduc diu: «Ses baules des portal i llantió col·locat a s'interior són originals, morunes. Es baix relleu de marbre de la Sagrada Família és fet a Florència».

És una imitació d'una Koubba àrab. Fou construïda per mestre Pere Fiol, 'Barbut', que va treballar a les ordres de Bartomeu Ferrà. El buc va quedar acabat cap a principis d'octubre de 1876, al novembre s'enrajolava l'interior. 

Actualment l'estat de conservació de l'edifici és regular, però tota la decoració que esmenta l'Arxiduc ha desaparegut, així com la porta i el trespol enrajolat. També ha desaparegut la vista que s'hi podia veure, ja que la vegetació l'ha voltada per complet.

Ens asseiem al pedrís que mira a la mar per a berenar sense poder contemplar el paisatge que en aquell temps es veia. Intuïm, surant damunt la mar infinita, la seva estimada, na Foradada. Ell diu: «des d'allà s'albira la millor panoràmica de conjunt sobre la contrada, car es veuen gairebé totes les cases de Miramar».

Continuam per la solitud del bosc per una sendera que puja cap a ses Ermites Velles.


Ermites velles
Ruïnes de ses Ermites Velles. La Serra de Tramuntana ha estat el lloc preferit per nombrosos ermitans per dur a terme una vida allunyada de la societat i centrada en el recolliment i l'oració.

Va ser Ramon Llull el primer que va impulsar la vida eremítica des del monestir de Miramar; encara que solament va estar dos anys allí, va aconseguir agrupar a tot un seguit de adeptes que varen continuar la seva empresa des de diversos punts de la zona: tant des del mateix monestir com des de petites ermites primitives a les quals avui es diu Ses Ermites Velles.

L'Ermita de Sant Pau i Sant Antoni constitueix el nucli principal de les anomenades Ermites Velles, de tal manera que s'ha arribat a confondre un nom amb l'altre. Realment consta de dos recintes ben diferenciats, tant tipològicament com cronològicament, però ambdós es troben enrunats.


El de perímetre més gran, amb una tanca de paret alta (uns dos metres), molt ben conservada (excepte per on passa el camí, ja que aquest talla la paret), té una superfície de més de 2.800 . En el centre es poden observar les úniques restes de construcció, segurament corresponents a una capelleta i a una senzilla cel·la.

El segon recinte, més antic i amb més restes arquitectòniques, ens mostra les ruïnes de la capella, amb parets de gairebé 3 m d'altura, un aljub amb boca rectangular, corredors, cel·les i parets d'horts. Possiblement, fou fundada durant el segle XVI, a l'època de l'ermità Antoni de Castanyeda. L'any 1646 fou reocupada per Joan Mir de la Concepció durant dos anys.

Sortim del recinte de ses Ermites Velles per aquesta bretxa oberta a la paret per on discorre el camí.

Mirador des pla de s'Ullastre o des Ermitans
Passam vora el mirador des Pla de s'Ullastre o des Ermitans. El mirador consisteix en una superfície ovalada, de 4,5 m d'ampla i 8 m de llargària. Es parla per primer cop al llibre Indicaciones a los que visitan Miramar, publicat el 1909, on se'l qualifica de 'miranda'.

Continuam la ruta arxiducal pel camí de sa Muntanya fins que ens desviam a l'esquerra, per un tirany poc definit que du a la Cova del Beat Ramon.

Cova del Beat Ramon
A la penya que hi ha damunt la cova, l'Arxiduc va fer aixecar-hi una creu de fusta, de trenta pams d'alta, per indicar des de lluny la seva situació. La cova està just damunt can Caleu o can Peret, una de les cases de s'Eura.

Molts d'anys abans que arribàs l'Arxiduc, el 1627, es va esculpir aquest baix relleu i es va muntar a la cova del Beat Ramon, on, segons la tradició, havia viscut. Mostra el Beat oferint les seves obres a la Mare de Déu. 

La cova és ampla i lluminosa, mesura uns 3 m d'ampla i 5 de fons, l'alçada màxima és de 2,50 m. La part que mira a l'exterior està parcialment tancada amb parets, que deixen dues obertures: una porta, on hi ha restes d'una barrera de fusta (tal volta són restes de la que va fer posar l'Arxiduc) i una finestra.

Tradicionalment la cel·la esmentada per Llull al Llibre d'Evast e Blanquerna s'ha identificat amb la cova del Beat Ramon, situada en un puig molt a prop de Miramar. Per això, la cova va ser sempre un centre de devoció popular, i es conserva la tradició que no hi entrava cap animal.
 
Lluís Salvador va fer algunes millores a la cova: «Vaig fer posar una barrera a s'entrada de sa Cova i col·locar una llàntia a sa volta. Es drac de ferro per posar-hi dita llàntia el vaig trobar, vei, a Palma i l'hi vaig fer posar».
 
Abandonam la cova per un camí escalonat en direcció a la casa de s'Eura i després a la carretera.

El camí que du a la cova va ser el primer que va fer traçar l'Arxiduc: «Tot d'una vaig fer fer un camí que anàs a sa Cova [del Beat Ramon] i va esser es primer des nombrosos camins que amb el temps s'han construït a Miramar». El camí ja devia estar construït quan, el 1875, va instal·lar-se la creu que hi havia damunt la cova del Beat.

Casa de s'Heura
Casa de s'Eura. Part damunt la carretera de Deià, endret de Miramar, hi havia tres cases, diu Lluís Salvador: «Can Peret, Ca s'Heura i Ca na Biella. En els dos primers, hi havia casa, en el darrer sòliament hi havia una barraqueta».

Quan el 1877 Vyborny va morir a Ciutat, a la pensió de cas Francès, l'Arxiduc va comprar els mobles de la cambra on havia mort i els va col·locar a can Caleu (casa de s'Eura): la casa no va habitar-se pus. Cada any, l'aniversari de la mort de Wratislau Vyborny, l'Arxiduc es tancava dins la cambra tot el dia, ningú més no hi podia entrar.

Ca na Biella. Aquesta casa, reformada, deu esser la que fa menció l'Arxiduc quan diu que hi havia una barraqueta.
     Abans de sortir de la finca a la carretera, veurem un sender al final d'aquest gran marge. Aquest sender ens durà a un altre mirador.

Mirador de ses Filadores
Mirador de ses Filadores o de ses Sombrilles, com l'anomena March. L'Arxiduc l'anomenà de ses Filadores «perque ses dones véies veïnades hi anaven a filar, part damunt sa carretera». (Cañellas, 1997). En canvi March, diu que «Las mujeres de la casa solían sentarse a la caída del sol en un mirador desde el que se veía la carretera para mirar y entretenerse viendo pasar gente, carruajes, ajgún que otro automóvil; era el "mirador de las sombrillas"». (March, 1983). 

«March situa al camí que duia a aquest mirador l'espectacular desenllaç d'una història d'amor no correspost. Segons March, Angelo, un criat de l'Arxiduc s'havia enamorat de frau Lise, una institutriu de la filla menor d'Antoni Vives. Però Lise no sentia cap interès per Angelo. Aquest rebuig va fer-lo enfollir fins al punt que, el 24 de gener de 1913, va disparar contra ella, quan en companyia de l'Arxiduc anava cap al mirador. [Fueron dos los disparos y fueron los dos certeros, aunque sin consecuencia grave, pues también el Archiduque resultó herido]. L'acte no va tenir conseqüències irreparables, i conten els diaris que l'assumpte va fer-se passar com un intent de suïcidi i va tancar-se sense que hi intervingués la justícia». (Font, 1993 / Cañellas, 1997).  

Son Gallard
Desfem les passes cap a la sortida de ca na Biela. Des d'aquest indret veim la magnífica casa de Son Gallard. L'Arxiduc, el 1876 ja estava interessat en la compra d'aquesta casa, diu: «La casa abandonada, avui propietat del senyor Faust Gual de Torrella, té una petita clastra interior». En aquesta casa hi va habitar, de nina, la beata Caterina Tomàs, Sor Tomasseta. 

Font Coberta
Arribam a la carretera i passam per la font principal de Miramar, la font Coberta. Vora aquesta font, l'Arxiduc hi va fer construir un berenador, que consistia en una taula de pedra, formada per una llosa de 0,80 m de llarg per 0,60 m d'ampla, voltada per dos pedrissos. Aquest berenador és esmentat a Die Balearen (1884).

Caminam uns minuts en direcció a ca Madò Pilla (Hotel El Encinar), vora l'aparcament de l'hotel ens desviam a mà dreta per una escala, l'accés a la qual està prohibit i avisa del perill, puix el pis del caminoi és inestable.

Aquest caminoi enllaçava ca Madò Pilla amb el camí de sa Torre. El camí de sa Torre condueix primer cap a la talaia de Son Galceran, que li dóna nom, aquest tram, fins a la torre i el mirador de ses Pites avui resta tancat per la propietat.
     Sembla ser que els il·lustrats Piferrer i Quadrado recorreren aquest coster: «toda la pendiente hasta el mar, que se encoge y oculta con lo rápido del declive, es ya un bosque solo penetrable por las mil sendas que lo cruzan en forma de laberinto, preparando sorpresas y perspectivas á cada vuelta, ofreciendo descansos y miradores y alguna sencilla obra [...]». (Islas Baleares, 1888). 

Mirador des Niu des Corb
Per aquest camí, en direcció nord, arribam al mirador des Niu des Corb. L'Arxiduc diu: «És el mirador que té a baix més taiada a plom sa timba; enmig hi ha un pi». Des del mirador es domina el tram de costa comprés entre la platja des Guix i s'Estaca. Realment és un mirador molt espectacular. A la imatge, a baix veim la casa blanca de s'Estaca. Més aquí, la rota d'en Mosson.

     Devia ser d'aquest mirador des d'on es llançaven presoners?, com diu William Graves: «Los 'paseíllos' que daban los falangistas cerca de Ca'n Madò Pilla, un poco más lejos del límite de la jurisdicción comarcal de Deià, eran para los deianencs un recordatorio permanente de la seriedad de la contienda. Los falangistas conducían a sus víctimas desde Palma, por la noche, y los llevaban por un bello camino que culmina en un mirador construido por S'Arxiduc. Desde aquel paraje, donde el acantilado rocoso tiene una altura de doscientos metros, empujaban a sus desamparadas víctimas hacia la muerte.
     Los pescadores de Deià que navegaban hacia sus caladeros apartaban la vista con horror de aquellos cuerpos destrozados, a veces picoteados por los buitres negros. 
     Despues del 'paseíllo', al amanecer, los monjes de la ermita de Valldemossa se descolgaban por las peñas, con el pretexto de recoger hinojo marino o alcaparras, para administrarles los últimos ritos. Ellos no podían hacer o decir nada; sabían que podían correr la misma suerte. A pesar de ello, consiguieron rescatar y ocultar a una de las víctimas, un muchacho, casi un niño, que sobrevivió a la caída al quedar enganchado a un pino». (Bajo la sombra del olivo, 1997, p 35)

El mirador des Niu des Corb també s'anomena des Pi, ja es esmentat a Flors de Miramar (ca. 1891). Podem situar la seva construcció entre 1884, data de l'edició d'alguns volums de Die Balearen.
 
El recorregut complet d'aquest camí anava de Miramar fins al mirador Nou, després enllaça amb el camí de sa Barrera de sa Marina. El camí ja existia el 1884: a Die Balearen ja se'n descriu el traçat esmentat.

El camí ha estat privatitzat i tallat, per la qual cosa roman abandonat en alguns trams. L'estat de conservació general és bo, excepte en un petit tram, en què, a causa de la pluja, ha desaparegut. En el bocí que veim a la imatge hi ha un cable per a ajudar a passar amb seguretat. 

Vuillier escriu (1888): «Des de l'albergueria es baixa amb grans zic-zacs a través de les anfractuositats, a les escales de roca; una gran part del camí és un paradís ombrívol, on canten dolçament fonts profundes; miradors construïts damunt les crestes deixen veure als vostres peus l'immens mantell blau, espadats drets, pins silenciosos i negres, cales consumides, caps rugosos, roques ardents, penyals ombrívols; part damunt s'alça la muntanya salvatge, i a dalt de tot resplendeix el cel radiant».

Pedrisssos de sa Font de s'Ermitanet
Pedrissos de sa Font de s'Ermitanet. El pedrís fa 11 m de longitud i descriu un arc obert. Està sota una balma allargada i baixa, que resguarda completament. Una escala hi davalla des de la banda de la font de s'Ermitanet. Aquest pedrís ja l'esmenta a Die Balearen (1884).

Berenador de sa Capella del Beat Ramon
Berenador de sa capella del Beat Ramon. Domina la capella, s'hi baixa des del camí de sa Torre. Es tracta d'una àmplia esplanada, vorejada per un mur de protecció. Enmig de l'esplanada, enfora dels murs, hi ha una taula de pedra i un banc a cada banda.

La panoràmica de sa Foradada des del berenador és magnífica. A la imatge es colombra el mirador des Creuer, el qual visitàrem més tard.

Capella del Beat Ramon
La capella del Beat Ramon és la construcció de nova planta més emblemàtica de l'Arxiduc i la que ocupa més espai a les seves descripcions de Miramar. El penyal sobre el qual s'aixeca la capella està aïllat fins al punt que per accedir-hi es va haver de fer un pont de 5 m de llum.

Es tracta d'una capella d'estil neoromànic, de planta rodona, de 6,50 m de diàmetre, amb un absis semicircular, decorat amb arquets llombards, oposat a la porta. L'edifici fou projectat per Friedrich Wachsmann. La capella està construïda amb pedra calcària i pedra de Santanyí.

La capella i el contingut d'aquesta varen patir la falta de cultura dels visitants: en 1899 un redactor de Mallorca Dominical es queixa de que «los visitantes, después de llenar de nombres con carbon y puntas de hierro todas las paredes, osaron pintarrajear incluso la propia sagrada estatua». Una nit del mes de març de 1975, li va pegar un llamp, que provocà greus d'anys. El seu deteriorament és progressiu, aquesta imatge fou presa el 2009.

A l'interior de l'absis hi havia l'estàtua de Ramon Llull de mida natural, feta de marbre, obra de Dupré, i davant un altar. 
(Fotografia publicada a El paisatge de l'Arxiduc, 1997 de Nicolau S. Cañellas).

L'Arxiduc a la barana de la capella amb convidats. Diu: «La primera pedra es ca col·locar dia 21 de gener de 1877, quan se celebraven els sis-cents anys de la fundació de Miramar, i era per cert una roca de Bugia, [...] i a la qual se'n va afegir una de la costa de Sant Francisco, en record del devot mallorquí fra Juníper Serra».
(Fotografia publicada a El paisatge de l'Arxiduc, 1997 de Nicolau S. Cañellas). 

Fotografia de la capella poc temps després de la seva construcció, de mossèn Fernando Moragues y de Manzanos. (Font: Fotos Antiguas de Mallorca). 

El pont de sa capella del Beat Ramon serveix per accedir a la roca sobre la qual s'aixeca la capella. És un gran pont, d'arc carpanell, de 4,95 m de llum i 7,30 m d'altura màxima. Dóna pas a un camí d'1,20 m d'ample, voltat per murs de protecció. Ell diu: «Hi havia un penyal isolat que semblava fet a propòsit per aixecar-hi algun edifici que dominàs tots els entorns».

Cova des Serafins
Cova des Serafins. És un petit nínxol natural, d'1,80 m d'alt. A la part esquerra es va col·locar una filada de blocs verticals, i a la part superior es va fer un mig arc, suportat per la penya natural. A l'interior hi ha un petit ganxo de ferro d'on devien penjar els serafins.

Aquesta vista de Miramar ens duu a la memòria les paraules de l'Arxiduc sobre el paisatge romàntic que cercava: «lo dominant i grandiós salvatge, que casi podríem qualificar de ferest».

Miramar
L'Arxiduc estava molt content del parc que creava i li donava molta importància. Lluís Salvador fou un ecologista primerenc: concebia la natura no com quelcom que es pot usar sense cura ni esment, sinó com un bé que cal conservar per poder-ne gaudir i que convé donar a conèixer a tothom.

Pontets de sa Font Coberta
Pontets de sa Font Coberta. Estan situats al torrent que davalla des de la font Coberta, al llarg de tota la zona de marjades. Els vint-i-un pontets constitueixen un bell espectacle, quan la font esclata i part de l'aigua es desviada cap al torrentó.

No es coneix el moment exacte en què foren construïts, però ha de ser previ al 1884, perquè ja s'esmenten a Die Balearen (1884). Atesa la imbricació que hi ha entre els marges, les escales i els pontets, és ben probable que els pontets es construïssin simultàniament amb els marges.

Creuam el torrentó per on acaba la teringa de pontets, en direcció cap a Miramar.

Coves de Ponent
Coves de Ponent. Les coves o balmes, estan situades al peu de Miramar i apareixen a totes les fotografies en les quals es veu Miramar des de la zona de la capella del Beat Ramon o del mirador de s'Hostatgeria. L'Arxiduc va fer construir una sendera escalonada que parteix del mirador des Guix i davalla per dins la gran balma de les coves de Ponent o de Miramar fins al peu dels penya-segats que aguanten el jardí de sa Torre del Moro.

A la paret de la balma, l'Arxiduc hi va instal·lar un baix relleu de Ramon Llull. March atribueix l'obra a Dupré. Està esculpit sobre una placa de marbre blanc, de 0,50 x 0,90 m. Segons March, el baix relleu va ser col·locat a començament de maig de 1877.

Es Llac
Entre el mirador des Guix i el camí hi ha es Llac. El llac no era més que una antiga pedrera que s'havia omplit d'aigua: «fèiem obra a ses cases, arreglàvem es pedrís i s'empedrat des jardinet, entre aqueixes i sa capella; vàrem treure per això ses pedres d'una petita pedrera d'allà a on ara hi ha es llac...».

Per un bell caminet, per l'oliverar de Miramar, anam cap al mirador de sa Ferradura.

Mirador de sa Ferradura
Mirador de sa Ferradura. Està situat al començament del camí des Guix. D'allà partia també el camí des Barranc, que anava de Miramar a Son Marroig. Des d'aquest mirador es gaudeix d'una magnífica vista de na Foradada.

És un petit mirador terraplenat: el mur frontal fa 2 m d'alt, devers 1 m d'ampla i 1,70 m de llarg. La planta té forma de ferradura, d'on li ve el nom.

Ja el podem veure a una fotografia a l'obra Flors de Miramar (ca. 1891).

Mirador des Guix
Mirador des Guix. Està al caire dels penya-segats que guaiten damunt el mirador des Miradors. És un mirador molt senzill, format per dues parets disposades formant un angle recte. És esmentat per primer cop en 1909 a Indicaciones a los que visitan Miramar.

Des del mirador de sa Ferradura, haguéssim pogut seguir pel camí des Guix fins a la platja del mateix nom, però decidírem tornar enrere per les Coves de Ponent i baixar pel camí nou de s'Estaca.

Alçam la vista cap al Jardí de sa Torre des Moro, situat a la part de baix de la casa de Miramar, damunt les coves de Miramar. L'Arxiduc va fer del Jardí de sa Torre des Moro un jardí botànic. La idea de fer un jardí botànic ja apareix en una carta de Lluís Salvador a la seva mare, de 28 de març de 1872.

Al centre del jardí hi ha dibuixats, amb petites peces de marès, dos cercles dins cada un dels quals hi ha inscrit un estel de nou puntes, els quals recorden les figures de la combinatòria de l'etapa ternària de l'Art de Ramon Llull. Un testimoni més de l'admiració de l'Arxiduc envers Ramon Llull.

Mirador des Creuer
Mirador des Creuer o de ses Quatre Puntes. Es tracta d'una petita torre massissa, d'estil rústic, ell diu: «còpia d'una torre antiga de Manacor en proporcions molt reduïdes». És de planta quadrada, de 3,30 m de vorera i 3,50 m d'altura. Hi ha una escala al centre d'un dels costats que puja a la plataforma superior per l'interior de la torre.

El mirador des Creuer s'aixeca damunt un penyal des d'on: «se frueix des d'ell sa millor vista des pont i de sa capella del Beato Ramon», comenta l'apassionat Lluís Salvador.

L'únic element decoratiu el constitueixen quatre merlets allargats i acabats en punta, situats als caps de cantó de la torre. Aquests merlets són els que donen a aquesta torre un aire que recorda el model: la torre del palau de Manacor.

No s'esmenta a les cartes de Francisco Manuel de los Herreros, del període 1871-1876. Però ja apareix a Die Balearen, editat el 1884.

Mirador des Figueral
Mirador des Figueral. És un mirador terraplenat de planta rectangular, de 3,65 m de costat i 2,10 de front. S'esmenta per primer cop el 1909. Va rebre aquest nom perquè des d'aquest mirador es domina la rota de ses Figueres, vora el camí de ses Vinyes.

Continuam baixant pel camí Nou de s'Estaca. El traçat d'aquest camí es remunta almenys a la construcció de la casa de s'Estaca (1878), i tal volta a alguns anys abans, quan Lluís Salvador va adquirir el primer tros de vinya de s'Estaca.

Arribam al camí de ses Vinyes i prenem cap a la dreta fins que trobam el desviament que ens durà al caló de s'Estaca.

El caló o port de s'Estaca està situat entre la punta des Moro i la cova de ses Nanses. S'hi localitza un petit nucli de cases de pecadors.

Diu el nostre estimat Arxiduc: «...en el Caló on hi ha les barques de pescador i devers catorze cabanes i al qual s'arriba baixant per un carrerany costerut que passa per un hortet regat per una font...».

«En aquest racó del món es pot descansar hores i hores, lluny de les molèsties de la resta del món separat allà, gaudint plenament de l'aire i de la mar».
 
Davant les portes dels escars paràrem taula, amb l'esplèndida vista de la mar infinita.

Els dies de temporal, quan no podien treure la barca, els pescadors del caló tenien una ocupació assegurada a s'Estaca.

Deixam el llogaret de s'Estaca, un lloc on els habitants són uns privilegiats. Ara ens espera la llarga pujada fins a la carretera de Deià, però abans d'arribar-hi hem de visitar algun mirador més.

S'Estaca. És una casa de tres plantes: soterrani, planta baixa i pis. Està construïda a l'estil sicilià, emblanquinada i coronada per una cresteria ben característica. La casa fa uns 17 m de llarg, 11 d'ampla i 9 d'alt. És un disseny del propi Arxiduc. Les obres començaren el 1878 i s'acabaren el 1880.

Deixam enrere s'Estaca i començam la pujada cap a la carretera pel camí de sa Barrera de sa Marina, popularment, camí Vell de s'Estaca. És el camí emprat pels pescadors de Valldemossa per anar fins al caló de s'Estaca, on tenien les barques. Es tracta, doncs, d'un camí molt antic, que ja existia quan va arribar l'Arxiduc, però ell el va millorar.

Mirador de s'Erassa o de sa Rassa
Mirador de s'Erassa. És un gran mirador de planta romboïdal, de quasi 50 de superfície. Està sobre un gran penyal planerenc, que sobresurt del penya-segat i que destaca per l'alçada.

La plataforma està envoltada per un mur de protecció de 0,90 m d'alt, i a un angle hi ha un banc, d'uns 12 m de longitud, que es recolza sobre la roca natural. No apareix a Die Balearen, ni al plànol de Miramar de 1895. Ja s'esmenta el 1909 al llibre Indicaciones a los que visitan Miramar.

Des d'ell es té una bona vista de les terres de s'Estaca i altres finques com: sa Font Figuera. Quan va morir l'Arxiduc, Guillem Fiol, que llavors era el seu mestre d'obres, i la seva colla, tenien el tall a sa Font Figuera.

S'Estaca
Amb el zoom acostam la casa de s'Estaca. L'Arxiduc no parla mai del mobiliari de la casa de s'Estaca. Per a ell el més important era el que l'envoltava, és a dir, les vinyes. A partir de 1873 l'Arxiduc va anar comprant les vinyes de s'Estaca i va fer aixecar els marges, que, segons ell mateix, tenien una longitud total de 30 km.

Degut a uns problemes de contraban de l'amo de s'Estaca, Antoni Caleu, l'Arxiduc va posar a Catalina Homar com a encarregada de la casa de s'Estaca i de les feines a la vinya. Aquestes vinyes no sobrevisqueren gaire l'Arxiduc: devers 1916-17 les va atacar alguna plaga, i ja no es varen tornar a sembrar.

Lluís Salvador havia conegut a Catalina el 1886, i el 1888, quan va inaugurar-se la capella de s'Estaca, Catalina ja n'era la majorala. De llavors ençà, fins que va morir el 1905, Catalina va dirigir l'explotació de les vinyes.

La talaia Vella, vista des del mirador de s'Erassa. A dalt d'aquest puig l'Arxiduc hi va fer construir el que seria primer refugi de muntanya de l'estat espanyol, recentment restaurat.

Per damunt de la bellesa o espectacularitat d'alguns dels elements, les construccions de l'Arxiduc a Miramar s'han de veure com a part d'un tot. La idea de l'Arxiduc era crear un parc natural, i ho va aconseguir. Desgraciadament el seu Miramar s'ha desfet, així com es van desfent els elements que hi va aixecar.

Per accedir al mirador va construir-se una llarga rampa de paret seca, acabada amb escalons, que permeten pujar al penyal. 

Llavors uns altres escalons excavats a la roca donen accés a la plataforma del mirador.

Continuam la ruta pel camí de sa Barrera de sa Marina; hem deixat a la dreta el desviament de sa Font Figuera.

Aquest antic camí ja existia quan vingué s'Arxiduc a Mallorca, era la via d'accés habitual dels pescadors al caló de s'Estaca. Ell el va eixamplar i millorar, diu: «Ya les he hecho mejorar el acceso escalonado y camino siguiente que permite subir sus capturas a lomos de mulo, aunque ellos parecen preferir el transporte en grandes canastos» (Els paisatge de l'Arxiduc, 1997).

Mirador Nou o Blanc
Ens imaginam com es sentiria l'Arxiduc si ves l'estat lamentable en què es troba el mirador Nou, també anomenat Blanc. Es tracta d'una torre de planta octogonal, d'uns 6 m d'altura, massissa, amb escala interior. Un passadís la travessa de banda a banda, des d'aquest passadís s'accedeix a l'escala que puja a la plataforma superior, voltada de bancs i merlets.

A les dues portes d'accés a la torre hi havia arcs de ferradura. El mirador Nou és un altre dels miradors en la decoració del qual s'usen elements aràbics, en concret, els arcs de ferradura del passadís d'accés.

Aquesta construcció ja apareix esmentada a Die Balearen, editat el 1884, per tant, el nom de mirador Nou és una mica relatiu.

El passadís que travessa la torre surt a un replà, des del qual surt una escala que descriu un arc de 90º. Cada escaló està format per dos blocs de pedra viva. 

L'escala dóna accés a un miradoret, mig esbaldregat, que devia ser de planta triangular o trapezoïdal. La paret que està dempeus mesura 2,30 m de longitud i 0,50 m d'alçada.

Cova de s'Ermità
Cova de s'Ermità. És una cova de mides regulars, situada al penya-segat de davall el mirador Nou. Un camí escalonat que parteix del mirador baixa a la cova; d'aquest camí no he trobat informació, però segurament també el va fer construir l'Arxiduc.

La boca s'obre com una gran finestra cap a la mar.

Actualment, dins la cova de s'Ermità, s'hi practiquen rituals budistes.

Tram final del camí de sa Barrera de sa Marina. Arribam a la carretera i ens dirigim cap al punt d'inici de l'excursió, ca Madò Pilla.

El camí de sa Barrera de sa Marina s'inicia vora el portell d'entrada a les cases de ses Ànimes. Una llegenda diu: «Alerta als cans, alerta a les putes».

Torre de Son Galceran
Torre de Son Galceran, també anomenada torre de la Trinitat, de Valldemossa o de ses Pites (1579). L'Arxiduc va estar molt interessat en les fortificacions antigues de Mallorca, a les quals va dedicar dos llibres Els castells roquers de Mallorca. Història i llegenda (1910) i Torres de guaita i talaies de Mallorca (1916).

Amb aquesta imatge de la torre tancam el cercle i donam per acabada la ruta d'avui, que creiem que ha estat ben aprofitada.

__________________________________________________________________________________________________________________________________


RECOMANACIONS PELS SENDERISTES

L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.


▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  FITXA TÈCNICA  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒
 

Valldemossa
Distància aproximada: 11,38 km
Pujada acumulada: 660 m
Alçada màxima-mínima: 502-7
Temps aproximat sense aturades: No calculat
Temps total: 7:02:06 h
Ruta circular:
Dificultat: 3 sobre 5
Observacions: Possibles problemes d'orientació, per la quantitat de camins i tiranys que creuen el bosc
Integrants: Margalida, Magdalena, Maria, Dolors, Toni i Joan
 
▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  CARTOGRAFIA  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒

Situació de la ruta sobre el mapa orto-fotogràfic de Google earth

Traça del GPS sobre el mapa Alpina Tramuntana Central, E-25, amb els punts principals


▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  HEM CONSULTAT  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒
  • El paisatge de l'Arxiduc. 1997 Nicolau S. Cañellas Serrano.
  • Les possessions mallorquines de l'Arxiduc. 1994 Sebastià Trias Mercant.
  • El archiduque. Biografía ilustrada de un principe nómada. 1991 Juan March Cencillo.
  • Les balears. Descrites per la paraula i la imatge. Vol. cinquè. 2002 Arxiduc Lluís Salvador d'Austria.
  • Les illes oblidades. Viatge a les Balears. (1893) 1973 Gaston Vuillier. 
  • Bajo la sombra del olivo. 1997 William Graves. 

4 comentaris:

  1. Fantástico reportaje Joan. Soy un apasionado de s'Arxiduc y su increible obra. Desde 1995, en que publique un reportaje en Brisas, he intentado, por todos mis medios, llamar la atención de nuestras instituciones públicas, sobre la progresiva degradación del legado del Archiduque, pero sin ningún resultado.
    Pronto publicaré en Última Hora, un trabajo sobre el Camí des Barranc, uno de los más bonitos, para mí, de todos los que mandó construir s'Arxiduc, y que, también, se está perdiendo.
    Un fuerte abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Emilio, cercaré aquest reportatge del Brisas. El camí des Barranc no l'he fet mai, m'agradaria! Estaré al tant del seu reportatge. És una llàstima que deixin caure la deixa de l'Arxiduc, un tresor que no valoren com cal.
      Una abraçada, i gràcies.

      Elimina
  2. Bona volta y bon reportatge Joan, com ya mos ten acostumats.
    Espererm tot dos es reportatge de n'Emilio, per donar.li un tomb.



    ResponElimina