13 de febr. 2012

12 - Sa Canaleta de Massanella 12-2-2012

Aquest pic férem una excursió sense coronar cap puig de la nostra Serra i l'alçada màxima assolida no supera els 800 m. Tot i això transitàrem per uns paratges excepcionals. La ruta no presenta cap dificultat especial per a seguir el camí, només cal estar alerta en creuar els Pontets. L'itinerari ofereix l'oportunitat de comprovar com eren d'extraordinaris, temps enrere, els pagesos de muntanya en la construcció d'una séquia, mitjançant un traçat que és una vertadera obra d'enginyeria. La canaleta salva uns cingles aparentment impracticables i unes solucions constructives increïbles.   

Massanella
Començam a caminar vora les cases de la possessió de Massanella, les quals es troben molt a prop de Mancor i lluny de l’ombra gegantina del puig homònim. El llogaret de Massanella és un conjunt d'unes 17 cases. L’edifici combina la rusticitat de l’entorn amb la grandiositat i la riquesa de l’antiga noblesa mallorquina. El període romà hi representà l’expansió de la vinya i els cereals i la millora del sistema viari que enllaçà amb l’eix Palma-Pollentia. 

Durant l’època islàmica, hi prosperà l’alqueria ‘Maizarella’, que feu part del juz’ d’Inkan, amb presència probable d’elements berbers. Jaume I cedí aquestes terres al Paborde de Tarragona. En el segle XIV Pere Catlar adquirint terres formà la gran possessió. S’ha anomenada Son Abrí, Son Catlar, Massanella d’Alt i de Baix. Fins que el 1802 s’unificà amb el de Massanella. (GEM). 

Massanella i Sant Ponça
Son Sales de Marratxí
i Sa Vall de Santanyí
són ses grans de Mallorca.  

 
Entrada a l’hort de Massanella, a la reixa del qual podem llegir la data 1883. La presència de nombroses escultures fa pensar que el nucli fou aleshores una vil·la, dotada de luxes i refinaments.      

Un altre dia que gaudirem de la neu gràcies a l'onada de fred siberià que campa per les Illes, però caminant ens ho llevarem. El recorregut del camí del Bosc Gran és un vertader gaudiment en la contemplació d'un paisatge variat i d'una gran bellesa. A la dreta del camí, enfarinades, veim la serra de s'Esperó i serra Morena.

En el mes de febrer és quan el camp està en plena eufòria de verdor, i avui, posats a demanar-ho tot, podem xalar del suau i tebi sol hivernal. A l'esquerra, la serra Mitjana. A la dreta, el penyal de sa Jonqueta i la serra de s'Esperó. I al fons, cobert de neu, el massís del puig de Massanella (1365 m).

Can Bajoca
«Can Bajoca fa part de la possessió de Massanella, sembla que el nom li ve d'en Miquel Colom, natural de Deià, que era conegut per ‘En Bajoca’.

Almenys és la primera vegada que hem trobat esmentat aquest sobrenom en morir-se a dit lloc la seva dona a l'any 1713». (Gabriel Fiol /Montaura, 06-1989).

Les cases de can Bajoca estan situades en el llindar de la muntanya. Tenen planta baixa i pis superior. Tenen un portal amb llinda, i al costat dos pujadors, davant una carrera empedrada. Una tafona roman inactiva de fa molts anys. A la imatge, el penyal de sa Jonqueta.                                       

Just darrera can Bajoca, per sa Plaça des Joc, la canaleta passa per damunt el camí que parteix de la carrera de la casa i que duu a Ets Horts, passant per ses Rotes. És una construcció tan senzilla però tan bella que val la pena guaitar-hi.

Sestador de can Bajoca.

Les cases, abandonat ja el seu ús agrícola, s'empraren no fa massa anys com a refugi de muntanya o 'xiringito' pels excursionistes. 

Llegim a la GEM que: «Antoni Bibiloni Pericàs, amo de Massanella, s’interessà per les novetats de la tècnica. A València contemplà l’enllumenat elèctric i en portà un petit alternador, que instal·là a Massanella, on, segons una tradició local, fou encesa (1902) [1901] la primera bombeta elèctrica de Mallorca. Construí després l’estació hidroelèctrica del Gorg Blau i, a través del denominat, des d’aleshores, coll de sa Línia, proveí (1905) de subministrament elèctric el poble de Mancor de la Vall i, finalment fundà (1906) la companyia elèctrica Antoni Bibiloni i Cia. A la paret lateral de can Bajoca s'observa un aïllador per la línia de les cases de Massanella». Rectific la data (1902) ja que està equivocada. Fou l'any 1901 que aconseguir encendra la primera bombeta elèctrica a Mallorca.

L’extensió exacte de Massanella és difícil d’establir i varia molt en diversos documents. El 1863, tenia 2.023 quarterades.

Caminam per s'Arreplegada cap a s'Estret o es Grauet. Ens acompanya, a la nostra esquerra, el torrent de Massanella, també anomenat des Bosc de Massanella i des Corral Fals, el qual presenta tres trams ben diferenciats.
 
En quan al topònim Massanella, Joan Coromines suggereix la possibilitat de que provengui de l’àrab ‘Manzal il-la’ (hostal de Déu). També s’ha defensat que el seu origen sigui el diminutiu de maçana, una varietat de poma. Fins fa només unes dècades, Massanella constituïa una potent explotació agrícola, i també comprenia les finques de Coma Freda i can Bajoca. 

La tasca d’adaptar la pedra als requeriments de l’home es completa amb la construcció de ponts, com el del torrent des Bosc.
     Aquella primera bombeta elèctrica (1901) es va encendre gràcies a un enginy (dinamo) instal·lat al Salt de s'Aigo de sa Canaleta, i mogut per l'aigua.

Adesiara veim als arbres restes d'aquella famosa estesa elèctrica, la de 1905, de la qual encara resten topònims, com es coll de sa Línia.

 
Corral Fals
La contrada es denomina es Corral Fals, possiblement sigui per un gran corral, situat vora el porxo des Porcs. 

A l'esquerra del camí arrenca aquesta esplèndida sendera que puja fent ziga-zagues per un estret comellar. Una via de servei de sa Canaleta?

La serra Mitjana (784 m) alberga una curiositat, un gran forat que la travessa per on discorre un camí de ferradura.

Cases des Bosc
Les cases des Bosc de Massanella eren el centre de les nombroses activitats que es realitzaven al gran bosc de Massanella. 

Avui, a les cases s'hi serveixen menjars, si hom ho ha comanat abans.
 
Les cases del Bosc o caseta des Bosc, com també la nomenen els pagesos de la zona no presenten un tipus de construcció molt antic.

Prosseguim la ruta per la pista forestal, prest esdevindrà en un tirany de ferradura amb molt de rost.

Nombrosos rotlles de carboners ens surten a camí. Una ingent labor de construcció de marges atenuà l'impacte de l'erosió i permeté la consolidació d'olivars i garroverars als costers. 

El camí de ferradura està molt espenyat. Des de que l'home a deixat de banda les tasques del bosc, tots els elements que es varen construir es van deteriorant a marxes forçades. 

La destrucció dels alzinars donà lloc al sorgiment de garrigues i pinars a les àrees de muntanya.

«Mancor diu l'Arxiduc està al peu de bells turons alts, conreats parcialment en bancals i sembrats de garrovers»

Entre els pendissos del puig de Massanella i el puig de n'Ali, se situa el coll de Mancor, més conegut pels excursionistes com el coll de sa Línia.                                                                                            


A la dreta del comellar des Bosc de Massanella, se situen el puig de n'Ali (1038 m), el coll de sa Fita, el puig de sa Fita (894 m), sa Carena...

«Compta [Mancor] —segueix dient l'Arxiduc (1884)— 1.382 habitants i 236 cases, està format per cases petites amb portals quadrangulars, davant les quals de vegades hi ha una parra».

«Entremig, però sobretot més cap al costat del poble, hi ha hortets amb llimoneres i magnífics tarongers amargs; un tarongerar en concret es manté esponerós».



L'esforç de la dura pujada a valgut la pena. A la fi ens trobam damunt la famosa Canaleta, la qual s'obri pas per un bell alzinar. 
                                                                                   

Sa Canaleta
La Canaleta és emblemàtica per ser una de les obres d’enginyeria tradicional més importants de la Serra, construïda per a solucionar els problemes d’aigua que patia el llogaret de Massanella. 

Que la solució es trobava a la font des Prat feia temps que se sabia, com a mínim des del segle XVI. 

Això afirmava el manacorí Joan Baptista Binimelis, el primer historiador de Mallorca: «I per a solucionar la necessitat de Massanella s’ha d’entendre que a dalt del puig en la part de ponent, on es troben les terres i cases anomenades es Tossals Verds hi ha quatre fontanelles que duen aigua tot l’any i amb una calçada argamassada podria ser portada dita aigua sense molt de cost».

La Canaleta descriu les corbes necessàries que li marca el coster de la muntanya.

Es admirable. Aquesta prolongada i serpentejant séquia, construïda amb pedra calcària recollida allà mateix i ajuntada per morter de calç té una longitud aproximada d’uns 8 quilòmetres i assoleix un desnivell de quasi 600 metres, des del seu naixement a la font des Prat, a 800 metres d’altitud, fins a les cases de Massanella, situades a 200 metres d’altitud.

Una làpida commemora la construcció de la conducció i, textualment resa així: «Dia 15 de juliol del sant any de 1750, per aquest pont d’aigua, el senyor Jordi Abrí-Descatlar i Fuster, Bossa d’Or del Regne de Mallorca, es preocupa amb el seu esforç i recursos». (Valero). No s'entén que no mencioni al seu constructor.

Per a prosseguir el seu itinerari i mantenir el nivell adequat, s’hagué de foradar la roca (sa Foradada).
 
Sa Foradada
Aquests dies el forat presenta unes estalactites molt peculiars, de curta durada però molt fotogèniques.





El constructor de la Canaleta fou Jacint Antoni Fontanet Llabrés, conegut com Montserrat Fontanet (1706-1762), natural de Son Joan Arnau (Llorito), aleshores encarregat de les païsses de Massanella. Proclamat Fill Il·lustre de Lloret l'any 2013.  

Pau Piferrer el denomina ‘rústic enginyer’ i Joaquim M. Bover el qualifica com un dels agricultors més intel·ligents que ha donat l’illa de Mallorca.

L’obra es va iniciar devers el 1748, quan el propietari del predi, Jordi Abrí-Descatlar i Fuster, va accedir a dur a terme la proposta de Fontanet, que consistia en aprofitar la cabalosa font des Prat per a l’ús de les cases de Massanella, que eren deficitàries en aigua.

Després de superar series dificultats tècniques, especialment evidents en la construcció de l’aqüeducte de quatre arcs, en sa Foradada en el penya-segat de la vessant septentrional del puig des Castellot i en el Salt de s’Aigo. 

Després de fracassar diversos enginyers, Fontanet se’n sortí amb la seva. Pareix esser que en 1750 l’aigua de la font arribava ja a les cases de Massanella. L’aigua va córrer lliurament per la canalització durant 233 anys, fins a l’any 1983 quan es procedí al seu entubament per millorar el subministrament d'aigua del poble de Mancor.



La Canaleta abans de 1983. (Font: Gran Enciclopèdia de Mallorca). El 1955, quan fou oficialitzat el nou escut de Mancor, hi fou integrada la imatge de la canal de Massanella.

Es Pontets o els Arcs d'en Fontanet
Perduda la seva funció va desaparèixer la necessitat del seu manteniment i començà la seva degradació, ben constatable a l'actualitat. Tot i que, l'estiu de 2011 varen arreglar un important despreniment que la mantingué tancada un any. A la imatge, passant l’aqüeducte de quatre arcs.

Unes pilastres més antigues fan pensar que el pont es degué reconstruir. El lloc es conegut popularment com es Pontets i els Arcs d'en Fontanet. Per la situació de les antigues columnes, deduïm que abans la Canaleta devia anar acostada a la paret. El pas per damunt l’aqüeducte és una mica delicat, sobretot pels qui pateixen de vertigen. (Foto: 2-5-2010).

Avui podem contemplar una Canaleta amb trams plens de pedres i amb nombrosos esboldrecs a les parets de la séquia conseqüència dels despreniments de roques, de la caiguda d'arbres i també del pas continuat de milers d'excursionistes, que hi acudeixen atrets per l’espectacularitat de la ruta.  

I per si aquests problemes no bastassin, ocasionalment també s'hi pot observar algun cafre que intenta fer el recorregut en bicicleta de muntanya. El coatí no és l'única espècie que caldria eradicar de les muntanyes. Això ve perquè algú va amollar un coatí, ha procreat i creen problemes a la fauna autòctona.

Es Molinot
Una paret alta coronada per una canaleta, connectada formant angle recte a la síquia de Massanella, és la torre del Molinot. 

Efectivament, el cabdal de la font era tan important que també s’aprofitava l'aigua per fer funcionar algun molí. Unes peces rodones de marès apilades rebien l’aigua i la dirigien en força damunt qualque enginy. No queda ni rastre de les demés instal·lacions del molí.

N'Antònia sempre alegre. 

L'itinerari previst era anar cap a les cases Velles dels Tossals Verds, llavors baixar pel camí des Pinetons i cap a can Bajoca, però abans d'això visitàrem la font des Prat. A la imatge, passant el pontet des Prat. 

No es va valorar públicament l’obra d’aquest prodigi de l’enginyeria de muntanya, de fet Fontanet va morir a Mancor, tan pobre com havia nascut, el dia 3 de setembre de 1762. Si no fos perquè Joaquim Maria Bover narra el fet en la seva obra Biblioteca de escritores de Baleares, mai hauríem sabut el nom del vertader artífex d’aquesta meravellosa obra. 

Quan va començar a nevar els al·lots s'alegraren i jugaren amb el blanc i fred element.





Font de Massanella
La font des Prat de Cúber (o font de Massanella). D’aquí arrenca la síquia, la qual condueix l’aigua a les cases de Massanella. La inscripció completa deia: 'Font de Massanella 1748'. L’entorn de la font és un oasi reconciliador, un punt on calmar la set i també gaudir del silenci sonor que amara la contrada. És un raconet idíl·lic, a l'ombra d'unes alzines que li fan companyia en aquelles solituds. 

Prosseguim la nostra ruta en direcció als Tossals Verds on abans d’arribar-hi haurem de posar taula. 



Creuer de camins: Almallutx, embassaments, font des Prat, Lluc, Tossals Verds, etc.



El torrent des Prat de Cúber el de la imatge desguassa al torrent des Corral Fals i al de Massanella, el qual té un recorregut total de 24 km. 

A l’autor de la Canaleta, nombrosos propietaris de terres li demanaren assessorament. Per encàrrec de Joan A. Fuster, un d’aquests terratinents, escriví Art de conró (1747). És un conjunt de consells pràctics sobre aspectes relacionats amb l’agricultura, que conté una valuosa informació sobre la tècnica agrícola i l’explotació de les hisendes mallorquines. Des del segle XIX se n’han realitzat diverses edicions, una de les darreres (1986) a càrrec de l’Ajuntament de Lloret de Vistalegre. El 2010 es va fer una nova edició. Popularment se li atribueix la invenció del carretó de batre. A la imatge, els Arcs i el puig des Castellot des Rafal (903 m).

Dinam vora l'era des Tossals Verds on també se situa el pou i pica de sa Bassola. Per la contrada podem saludar els amics de Sant Llorenç, na Maria i en Pere, dos excursionistes de soca rel, i sense badar massa reprenem la marxa.

La possessió des Tossals Verds, situada entre Almallutx i Massanella, pren el nom de l'elevació homònima. El 1583, pertanyia al senyor Pere Sureda-Sanglada; era conrada conjuntament amb Cúber i Almallutx, propietats també de Pere Sureda-Sanglada. Tenia cases i un molí d’aigua; era una gran possessió de muntanya, amb una guarda de 650 ovelles. L’any 1632 era del senyor Bernadí Sureda-Sanglada; aleshores, apareix descrita com una muntanya on hi havia un poc de conradís i unes casetes enderrocades; la finca devia integrar-se dins les activitats de transhumància d’ovelles que els Sureda-Sanglada promovien entre Capocorb (Llucmajor) i Cúber

El 1685 la finca fou valorada en 2.650 £. El 1831 pertanyia al senyor Francesc Maria Villalonga Escalada; tenia cases i era dedicada a olivars i a conreu de cereals. Tenia extensos alzinars, pinars i garrigues; a més, hi havia zones de rotes. Hi predominava la ramaderia ovina, amb algunes guardes de bous i de porcs. Sense les pastures, feia una renda anual de 190 £, dues quarteres de blat, mig quintar de llana, quatre peces de formatge i una anyella. L’any 1986 la família Villalonga vengué la possessió al Consell de Mallorca.

L’Arxiduc ens diu: «Els turons de darrera es Tossals, que dominen la vall d’Almadrà, presenten estrats inclinats, però també sovint convulsos. Des d’aquestes elevacions es gaudeix de bones vistes»
 
«Hom travessa el coll per una barrera, obté una bella vista de la vall d’Almadrà i tomba cap al coll des Rafals de Massanella caminant per un pinar de pins melis. Més endavant la vista vagareja pel pla sembrat de poblacions; es veu Búger, sa Pobla, Muro i l’extensa riba de s’Albufera amb el bec de Ferrutx a darrera».
 
Seguirem el tirany a bon pas pels Pinetons i es Corral Fals, així prest assolirem el coll des Rafals.

Vista retrospectiva des del portell des Pinetons obert en una paret seca transversal, on començam a baixar pel coster de llebeig del puig des Corral Fals (527 m).
 
Camí des Pinetons
El camí dels Pinetons mostra un marge de sosteniment a l’esquerra, cap al desnivell, i de tard en tard es veuen restes de l'excepcional empedrat.
 
El clot d'Almadrà a l'ombra del puig de la Senyora Coloma (499 m) i el punxegut puig de Sant Miquel (661 m), el qual guaita sobre les cases de Solleric.

Per la forta baixada, després del camí que duim fet, es ressenten les articulacions. El GPS marca uns 18 km recorreguts.

Continuam per la bella coma dels Marts, envoltats d'alzines joves i amb el torrent a la nostra dreta.

Porxo agrícola.
 
Abandonam el camí de carro des Rafals per un tirany més estret i amb revolts. Històricament, es Rafals era pertinença de la gran possessió de Massanella, tot i que era un arrendament autònom. Comptava amb 168 quarterades d'olivar, garroverar i garriga. Des del segle XV els propietaris de Massanella foren els Descatlar. En 1893 passà a mans de Joaquim Coll, de can Barra d'Or. A mitjans segle XX es Rafals es vengué i es segregà de la propietat de Massanella. 

  

Assolim la llera del torrent des Corral Fals devers sa coma Roja, aquí torrent i camí caminen paral·lels. 
 


Arribam a la profunda vall de can Bajoca on tancarem el cercle. 

Aquestes parets, anomenades galeres, tenien la doble funció d'escalonar la pendent del terreny i la d'encobeir les pedres per tal de facilitar el conrear la terra.

I amb aquesta bucòlica imatge de dos exemplars del ramat oví de Massanella tancam el reportatge d'aquesta interessant excursió.

___________________________________________________________________________________________________________________________________


Baixar el track del Wikiloc

 
RECOMANACIONS PELS SENDERISTES

Aquest track només és orientatiu per a seguir l'excursió, no vol dir que en alguns trams de la ruta no hi hagi millors camins, tiranys, senderes o passes que donar. L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.


 FITXA TÈCNICA 

Distància aproximada: 18,27 km
Pujada acumulada: 649 m
Alçada màxima-mínima: 791-164
Temps aproximat sense aturades: No calculat
Temps total: 7:46:31 h
Ruta circular:
Dificultat: 3 sobre 5
Observacions: Crec que actualment (2013) fan pagar per passar per Massanella.
 
CARTOGRAFIA
Situació de la ruta sobre el mapa orto-fotogràfic de Google earth

HEM CONSULTAT 
  • Les Balears. Descrites per la paraula i la imatge 2002 Arxiduc Lluís Salvador. 
  • Nueva historia de la isla de Mallorca y de Otras Islas a ella adyacentes 1927 (1593) Joan B. Binimelis.
  • Gran Enciclopèdia de Mallorca 1988-2005 DDAA.
  • Les fonts del terme de Lluc i els seus itineraris 1993 Bartomeu Roig i Roig.
  •  Montaura. 06-1989 pàg. 19 Gabriel Fiol Mateu.
  • Camins i paisatges. 1992 Gaspar Valero i Martí. 
  • Caires Culturals 2010 Gaspar Valero i Martí.
  • Mapa General de Mallorca 1952-62 Josep Mascaró Pasarius.

4 comentaris:

  1. Com sempre t'ha quedat un reportatge gràfic excel·lent i ben documentat. Bona feina Joan!!

    ResponElimina
  2. Hola Joan:
    Dsde que fui a recorrerla por primera vez, allá por la Prehistoria, cuando aún no estaba cubiierta, me enamoré de Sa Canaleta. Es una obra de ingeniería increible, especialmente si tenemos presente la época en que se construyó. Y con nieve, toda una maravilla.
    Un abrazo,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Emilio. M'imagin com devia ser sa Canaleta sense la terrible canonada de PVC, una meravella. Si hom es pogués traslladar a 1750 i veure aquells homes calcular el recorregut i el rost precís i aixecar els murs al penya-segat. Una passada!
      Gràcies per comentar Emilio.
      Salutacions.

      Elimina