27 de febr. 2012

14 - Camí des Barranc - Camí de la Mar 26-2-2012

Després de llegir la crònica del mestre i bon amic Emilio Alonso, de l'excursió al Camí des Barranc, publicada a l'Última Hora i, mogut pel desig de conèixer tots els racons del llegat de l'Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria, organitzàrem aquesta ruta. 
     Les petjades del passat, gravades en el camí des Barranc, el camí des Guix, el de la Mar, el de na Foradada, guiaren les nostres passes. De tota la volta, el tros inèdit per a nosaltres només era el camí des Barranc (de Son Marroig a Miramar), la resta (camí des Guix, el camí de la Mar i el de na Foradada) ja els havíem recorregut en altres ocasions.
     És una caminada per un decadent paisatge, pintoresc i romàntic, amb un punt d'enyorança, al qual podríem aplicar el fragment de La Relíquia del poeta Joan Alcover:

«Faune mutilat 
brollador eixut 
jardí desolat 
de ma joventut».

Les descripcions dels miradors les he extretes d'El paisatge de l'Arxiduc, de Nicolau S. Cañellas. Una obra imprescindible per conèixer el legat de Lluís Salvador.
  
Començam a caminar a les cases de la possessió de Son Marroig o Masroig (Deià), cap al camí de sa Foradada. «És la casa més ben situada de Mallorca» deia Lluís Salvador. La posició estratègica de Son Marroig, dominant sa Foradada, va convertir-se en una de les possessions més estimades de l'Arxiduc, que hi va viure els darrers anys de la seva estada a Miramar. 

El mirador des Galliner està al costat de les cases de Son Marroig. Per l’accessibilitat i per la magnífica vista que ofereix sobre sa Foradada, avui en dia, és el mirador més visitat de tots els que va bastir l’Arxiduc. A part de la vista de sa Foradada, «Un domina des d'aquest mirador cap al far del qual es veu resplendir en la nit».
     Lluís Salvador explica així l’origen del nom: «A causa d’haver-hi es galliner en es peu des primer torreó, dins sa raconada, li posàrem per nom Mirador des Galliner».
     És un gran mirador, format per un mur terraplenat de 28 m de longitud i entre 2,50 i 5,90 m d’alçada a la part exterior. A cada extrem del mur hi ha una torre de planta semicircular, d’uns 3,30 m de base i que surt devers 5 m del mur. A la part interior de cada torre hi ha uns pedrissos.

A l’accés hi ha uns pedrissos de planta semicircular, que envolten el que devia ser un petit salt d’aigua. Miden uns 2,40 m d’ample i uns 2,20 m de llarg i decorats amb dibuixos fets amb pedretes.

El mirador des Galliner no apareix a Die balearen, de 1884, ni a Flors de Miramar, de devers 1891, però ja apareix al plànol de Gómez i Melero, de 1895. Per tant, és entre aquestes dues dates que s’ha de situar la construcció. L’Arxiduc va fer-lo com a complement del de Son Marroig, per tal de facilitar la visió de sa Foradada; en parlar-ne, a part d’alabar el panorama que ofereix, recalca: «pot anar-se en carruatge i abastar la perspectiva de la península de la Foradada que es perllonga en el mar, sense que això suposi pèrdua de temps, ja que un altre camí porta des d'aquest mirador a la propera carretera principal».
     A Lo que sé de Miramar, l’Arxiduc recorda com va fer-se el mirador: «Per fer aquell mirador gran, amb dos torreons, de Son Marroig, [...] férem sa pedra alt i baix i duguérem tota sa petita part de terra que hi havia, de dalt, i omplírem amb reble tot lo buit de baix a fi d’alçar sa part de fora per posar-la a nivell; en aquella terra nova, tota duita a senaiades, hi vàrem plantar pins vers que s’han fet molt bons».

L'Arxiduc va adquirir Son Marroig el 1877 a Catalina Marroig i Sampol. La possessió estava formada per dues cases aïllades, una davant l'altra: la dels senyors, aferrada a la torre, i davant, la dels amos. L'Arxiduc va afegir un cos longitudinal que unia els dos cossos preexistents.

El mirador de sa Foradada o mirador des Cingle està vora el camí de sa Foradada, al primer tram, vora Son Marroig, just damunt les primeres timbes, des de les quals es veuen les terres de la marina. És un altre dels miradors que permeten veure sa Foradada.

Es tracta d'una miranda que està just damunt els penya-segats de la marina de Son Marroig. Està situada entre grans penyals voltats de bancs, amb una taula al centre. La taula està formada per un gran bloc de pedra viva, tallat i emplaçat damunt el tronc d'una olivera. Els bancs estan formats per blocs de pedra tallada situats sobre una filada de pedres en sec. Degué construir-se entre 1877, data de compra de Son Marroig, i 1884, data de publicació de Die Balearen.

Després d'unes corbes del camí de sa Foradada, vora les coves de Son Marroig, trobam una escaleta la qual ens durà al tercer mirador.

Les coves de Son Marroig, en paraules de l’Arxiduc: «són encara més joliues que les de Miramar, i tenen llargues estalactites i sortints que semblen taules o balcons ribetats d’estalactites petites. De les escletxes surt de tant en tant una figuera de tronc prim. Sobretot a la llum de l’horabaixa constitueixen una bella imatge vistes des de l’altra banda del torrent, on un carrerany ens duu a un ametlerar i un pi enorme. Un camí escalonat discorre en part per l’antic llit del torrent, que ha estat desviat un poc més enllà, i en part tallat a la roca pujant al llarg de les coves».

En un d’aquests voladissos o balcons hi ha el mirador de sa Trona; s’hi accedeix a través d’uns escalons excavats a la roca. La plataforma aprofita una esplanada natural, que no ha sofert cap modificació, sols se li ha afegit un arrambador de ferro, de 3 m de llarg i 0’80 m d’alt. 

Per arribar-hi s'ha de donar una passa una mica exposada i el pati que tenim davant és impressionant.

Les coves de Son Marroig apareixen a Die Balearen (1884), però no es parla de sa Trona. Ara, el mirador de sa Trona pròpiament dit ja apareix en una de les fotografies de Flors de Miramar. L’arrambador diu Cañellas, que està bastant rovellat, va quedar esclafat quan hi varen caure algunes roques que havia arrossegat una mata. Així i tot, el conjunt és fàcilment recuperable. 

Uns escalons més amunt trobam el mirador de s'Ull. És un petit mirador en forma de trapezi. Els murs laterals mesuren 1,80 m, i el davanter, 1,40 m. El mur de contenció fa 0,40 m d’alçada i serveix alhora com a banc.

Com diu l’Arxiduc: «Un petit mirador domina aquí també les coves amb el rerefons de l’ull de na Foradada i la mar blava. A la vorera de les parets rocoses cobertes de mates llentiscleres i passant per la caseta de sa Guarda, el camí ens duu novament cap al mirador de na Foradada amb una vasta panoràmica». Des del mirador es veu el morro de sa Foradada, darrera les estalactites de les coves de Son Marroig, probablement per això s’anomena de s’Ull, en referència al forat de sa Foradada. Degué construir-se entre 1877, data de la compra de Son Marroig, i 1884, data de publicació de Die Balearen. 

Un dels sistemes usats per l'Arxiduc per batiar els miradors, era el d'anomenar-los d'acord amb la vista que oferien. Des d'aquest és veu l'ull de sa Foradada. 
 
Pujam unes marjades amb velles oliveres, creuam el torrent de Son Marroig tot cercant restes del camí des Barranc. El Camí des Barranc és un camí de ferradura que parteix del mirador de sa Ferradura i va part davall els penya-segats sobre els quals corre la carretera de Valldemossa a Deià, l’Arxiduc diu: «Un tros gairebé pla ens duu pel camí de ses Coves fins al petit mirador de sa Ferradura, des d’on es veuen per primera vegada les coves». A mà esquerra deixa un caminoi que duu al mirador des Torrent de Son Gallard, per després travessar el torrent de Son Gallard, just al peu d’un gran salt d’aigua. 

Per un gual travessam un torrentó, la llera del qual presenta aquest aspecte.  
 
El camí continua travessant el barranc de Son Gallard, dominat per la cova des Morts, a través del pontet del barranc de Son Marroig, per arribar finalment a Son Marroig. Nosaltres feim el recorregut a l'inrevés: de Son Marroig a Miramar.

Ens dirigim cap als peus del penya-segat entre un desgavell d'arbres caiguts i esbarzers.

Un d'aquests arbres ha caigut sobre el pontet des Barranc de Son Gallard. Serveix, o servia, per creuar el torrent de ses Òlibes o de Son Marroig. Aquest torrent està part davall la carretera de Valldemossa a Deià, endret de ses Cases Noves i més amunt Son Rul·lan.

Es tracta d’un pontet de mitja volta, d’1,70 m de llum i 2,05 m d’ample. La volta, construïda amb marès i aguantada amb murs de pedra, d’un metre d’alçada, recorda les dels pontets de la font Coberta.

Els laterals del pontet sobresurten per damunt del nivell del terreny formant dues petites baranes, d’uns 0,25 m d’alt i 0,25 m d’ample. La construcció d’aquest pontet ha de ser contemporània del traçat del camí des Barranc.

El barranc de Son Gallard a una aquarel·la d'Erwin Hubert (1883-1963), escriptor i aquarel·lista que a partir de 1903 formà part dels col·laboradors de l'Arxiduc. (Coberta de l'obra El paisatge de l'Arxiduc).  

Creuam el pontet i seguim per un tram del camí cap a la paret rocosa del barranc. El traçat d’aquest camí ha de situar-se entre la compra de Son Gallard el 1896, i l’any 1909, data de publicació d’Indicaciones a los que visitan Miramar, on apareix esmentat per primer cop. 

Impressionant salt del torrent de ses Òlibes, també anomenat de Son Marroig, tot un clàssic pels barranquistes.

A la dreta del salt se situa la cova des Morts. En aquesta cova el pare Antoni Castanyeda va fer vida eremítica. «Un dia l'ermità Antonio Castañeda, que ja residia al Monestir de Miramar, es va acostar a demanar almoina al veí predi de Son Gallard i va trobar la joveneta Catalina Tomàs, d'uns 15 anys d'edat, qui el va atendre de manera caritativa, quedant ella vivament impressionada per la humilitat i espiritualitat d'aquell frare». (El que sé de Miramar José M. Sevilla).

El P. Bartomeu Valperga Simó, biògraf de Santa Catalina Thomàs (1531-1574) en la seva obra: Vida, mort i miracles de la beneïda verge sor Catherina Thomasa (1671) parla dels jocs infantils de la ‘beateta’, amb uns grans de rosari, trobats a la cova des Morts de Son Gallard. 

S'Arxiduc Lluís Salvador també la cita, a la seva obra Die Balearen (1884) dient: «Dins una cova de la paret rocosa de la banda de Son Gallard, anomenada la cova des Morts, encara es poden veure restes d’ossos en calç, que segons la tradició es varen dur allà en temps d’una epidèmia».

Aquest petit abric es troba al peu del penya-segat situat en la part nord de la carretera Valldemossa-Deià a l'altura del km. 66,9. A més del que hem dit, va ser utilitzat com a lloc d'enterrament campaniforme, habitació pretalaiòtica i novament lloc d'enterrament baleàric.

Els primers anys (1872-1884), l'Arxiduc va traçar una gran quantitat de vies, entre les quals s'han de destacar, per la seva importància, els camins de sa Foradada, de la Mar, de ses Vinyes i el des Guix.

En la darrera època, des de 1895 fins a 1915, es varen construir bastants de camins, entre els quals es poden destacar el de sa Talaia Vella, el darrer tram del camí de sa Muntanya, el des Barranc (el que recorrem) i la prolongació del camí de ses Vinyes fins a sa Font Figuera.


Als peus de la paret que recorrem s'obre aquesta balma que aixopluga un gran porxo, ignor si es tracta d'un sestador o tal vegada una barraca de roter, puix per la contrada hi ha marjades. Segurament s'emprava per usos agrícoles de la possessió de Son Gallard.

El camí que connectava el porxo amb la possessió se situa a la banda de la dreta de la construcció, a uns metres d'ella. Es tracta d'un bell camí escalonat.

El camí volta i passa per davall d'unes roques.

Ara, aquest antic camí dóna a una propietat privada, així és que val més tornar enrere i seguir la nostra ruta.   

L'interès de l'Arxiduc pels arbres es mostra ben clarament a Flors de Miramar, on hi ha fotografies com: «Garrover prop de sa casa de Son Galceran», «Lladoner a Son Masroig», «Pins vers de Son Masroig» etc.

El mirador des Pins de Son Gallard és un mirador atípic perquè consisteix en un llarguíssim mur de protecció, de devers 160 metres, que dibuixa dues plataformes en un dels extrems. No poguérem arribar-hi puix havíem d'obrir barreres.

L'extrem nord del mirador el constitueix un tram de camí, de 100 m de llarg, que recorre el caire de les timbes fent ziga-zaga, protegit per un mur de protecció, d'uns 0,60 m d'altura.

Lluís Salvador parla per primera vegada d'aquest mirador el 1911. La data de construcció ha d'estar compresa entre aquesta data i 1896, any de la compra de Son Gallard.

En alguns trams el camí es perd, a la majoria del recorregut l'ha envaït la vegetació.

En altres, la seva presència és ben evident i presenta impressionants murs de pedra seca, com el que s'aprecia a la fotografia, el qual salva el torrent de Son Gallard.

Per damunt la bellesa o espectacularitat d'alguns dels elements, les construccions de l'Arxiduc a Miramar s'han de veure com a part d'un tot, que ell mateix descriu en aquests termes: «Tot el territori de Miramar, on bosc i sembradíssos s'entremesclen sense solució de continuïtat, apareix travessat per multitud de camins i queda transformat en una espècie de parc natural».

Un desviament ens durà al mirador des Torrent de Son Gallard, el qual està situat al final d'un gran esperó rocós que s'estira cap a la mar, dibuixant un angle recte.  

L'esperó queda delimitat a la banda de Miramar pel torrent des Guix, i a la de Son Marroig, pel torrent de Son Gallard.

Panoràmica des del mirador des Torrent de Son Gallard. L'Arxiduc descriu sa Foradada d'aquesta manera: «Unida per un coll de conglomerats amb sa ribera, s'allarga sa península de sa Foradada; una formació fantàstica en la que ses estratificacions qui es capfiquen cap a llevant tenen s'apariència dels costats d'un acorassat; mentres que ses qui s'aixequen cap a ponent formen timbes. Després d'un segon coll adquireix sa penya una coloració vermellosa i té un aspecte molt salvatge. Sobre el front de la timba, hi ha un foradot, alt de 33 metros, qui dóna a la penya apariències de monstre i és l'origen del nom de Foradada que se li ha dat...».

L'espectador té a la dreta l'impressionant fondalada del torrent que dóna nom al mirador. «Sa contemplació de sa naturalesa presa així com es degut, ha de esser mirada com una oració en la qual s'homo s'inclina, sumis, davant es Criador de tots aqueixos miracles» (Somnis d'estiu ran de mar, 1912).   

És un gran mirador format per dos murs paral·lels, d'11,20 m i 6,80 m de llarg, units entre si a la part frontal per un mur arquejat. La distància entre els dos murs paral·lels és de 5,60 m. El mur de protecció mesura 0,50 m d'alçada. El mirador està construït sobre una plataforma rocosa molt irregular, que en alguns indrets sobresurt per damunt dels murs de protecció i en altres va obligar a construir murs de suport de fins a 2 m d'alt.

Només apareix al llibre Lo que sé de Miramar, publicat el 1911. Segurament la data de construcció és tardana i en tot cas posterior a la compra de Son Gallard el 1896.

Desfem les passes del tirany del mirador i tornam al camí des Barranc, on un rètol ens informa de la privadesa del camí. 

Trobam una altre rètol i una barrera ben tancada i difícil de botar. Són els darrers metres que ens falten per arribar a Miramar. La botam anant alerta a fer malbé la reixa.

Passam una altre reixeta i ja som dins la finca de Miramar, l'antic rafal àrab d'Alcorayola, on el 1276, Ramon Llull hi va fundar el Col·legi de Llengües Orientals. El 1485, va instal·lar-se a Miramar la primera impremta de Mallorca. L'Arxiduc va comprar Miramar el 1872. Fou la primera d'una llarga llista de possessions i petits terrenys que va adquirir Lluís Salvador a Deià, Valldemossa i Banyalbufar. 

Haurem de cercar un arbre més gran per amagar-nos. Recoman no botar les reixes i barreres de Miramar. Arribar fins al mirador des Torrent de Son Gallard, voltar i fer una altra ruta. 

El mirador de sa Ferradura està prop de Miramar, al començament del camí des Guix: d'allà partia el camí des Barranc, el qual acabam de recórrer. Des d'aquest mirador es gaudeix d'una magnífica vista de sa Foradada. És un petit mirador terraplenat: el mur frontal fa 2 m d'alt. La planta té forma de ferradura, d'on li ve el nom. Fa devers 1 m d'ample i 1,70 de llarg. 

El mur de protecció sols fa 0,45 m d'alçada. Ja el podem veure en una fotografia de Flors de Miramar (c. 1891), per tant, degué construir-se entre aquesta data i 1884 (data de la publicació de Die Balearen, on no apareix).

«L’arxiduc ha volgut conservar en aquesta naturalesa tota la seva poesia i tot el seu horror; s’ha obert caminois capritxosos dins la roca viva, o sobre els costers ombrívols, per aturar les mirades ara damunt l’abisme que va a perdre’s dins la mar, suara damunt costes llunyanes: ha volgut encantar i aterroritzar, al mateix temps». (Gaston Vuillier, 1893).

Iniciam la davallada pel camí des Guix, el qual comença vora les cases de Miramar i davalla fent revolts cap a la platja des Guix. Va ser un dels primers camins que va fer construir l'Arxiduc. Herreros ja en parla al març de 1876. Al juliol de 1876, el dóna per acabat. El constructor és Francesc Calafat.

El camí passa vora el mirador de Miradors, el qual està situat al començament del camí des Guix, després del mirador de sa Ferradura i just davall el mirador des Guix. Es deia així perquè «des d'ell es descobreixen altres set Mirandes». És una plataforma natural de planta irregular, voltada en part per murs de protecció i en part per roques naturals. La plataforma mesura uns 11 m de llarg per 5 m d'ample. S'hi accedeix a peu pla des del camí des Guix. Segurament la construcció és contemporània a la del camí des Guix, acabat el 1876. En tot cas, ja apareix a Die Balearen, de 1884, per la qual cosa degué construir-se entre 1876 i 1884.


El mirador des Pi Sec era una prolongació dels murs de contenció del camí des Guix. Estava situat per davall del nivell del mirador des Creuer, a la part baixa des camí des Guix. Es tractava d'un mirador de planta trapezoïdal, d'uns 4,5 m de costat i uns 3 m de front. S'hi accedia a peu pla des del camí des Guix. Estava construït sobre un plataforma, que a la part frontal tenia una altura de devers 3,50 m. Els murs d'aquest mirador estaven coronats de merlets.

L'examen de les restes actuals no permet determinar la situació dels bancs al mirador, sols n'hi ha alguna resta a l'angle format entre el mur frontal i el lateral. Ja és esmentat a Die Balearen, editat el 1884. Podria ser contemporani de la construcció del camí, acabat l'estiu de 1876. Està completament enrunat. Possiblement l'Arxiduc fou el culpable involuntari d'aquest estat, perquè diu: «Ara hi ha un pi verd enmig». Segurament les arrels d'aquest pi provocaren la caiguda del mur lateral.

Avui (juny 2013), el mirador presenta aquest aspecte.

El camí des Guix acaba al camí de ses Vinyes, un camí de carro que ve de s'Estaca i davallava al codolar des Guix. Ara es troba impracticable en el seu darrer tram per les esllavissades.

El berenador des Pedrís des Penyal està sobre la platja des Guix: «enmig de grans penyals esfondrats en temps antic ha estat posats bancs de pedra Es Pedrís des Penyal».

Consisteix en una taula de pedra, formada per un sol bloc, ben treballat, d'1,10 m de llarg, per 0,90 m d'ample i 0,35 m de gruixa màxima. La taula està envoltada per tres bandes, per pedrissos, que estan formats per grans blocs de pedra tallada.

Ruïnes de cas Garriguer. Pel costat d'aquestes ruïnes feim drecera directa cap a la mar, per iniciar el camí de la Mar, de sa Mar deia l'Arxiduc. 
     Lluís Salvador va publica anònimament i en català Somnis d'estiu ran de mar (Sóller, La Sinceridad, 1912), inspirat després de la contemplació d'aquest petit paradís. Fragment: «¡Quantes vegades y desde quantes latituts he somniat a sa vorera de mar! Plé de desitj, mirant enfora demunt aquest camí del mon y desitjant que mos puga dur envant a altres voreres».  

El camí de la Mar anava vora la mar, des dels penyals des Guix fins a l'istme de sa Foradada. Era un camí carreter, empedrat, feia 4 m d'amplària i el sostenien murs de contenció d'alguns metres d'alçada.

Era una admirable obra dels mestres caminers que treballaven per l'Arxiduc, feta entre 1877 i 1884; un itinerari assentat a consciència sobre un paredat ciclopi i enllosat per resistir la força dels temporals.

Caseta de banys des Guix. Aquesta caseta estava situada a una petita platja anomenada des Guix, a causa de la gran quantitat de guix que en ella s'hi troba. En aquest redol es va produir guix fins a començament del s XX, el darrer es va coure per reformar les cases de sa Font Figuera pel mateix Arxiduc.     
     Era una caseta de fusta, de devers 5 m de llarg per 2 o 3 m d'ampla, coberta per una teulada a dos vessants i situada sobre pilons de fusta. Una escala davallava cap als penyals, on hi havia graons excavats a la roca que permetien arribar fins a l'aigua. La caseta devia muntar-se i desmuntar-se cada temporada de banys, perquè l'Arxiduc escriu (1911): «allà devora se posa sa caseta de fusta pels banys».
     Va ser construïda el 1886. Sembla que va usar-la fins als darrers temps de la seva estada a Mallorca: cada dia amb un carretó davallava des de Son Marroig pel camí de sa Foradada i seguia pel camí de la Mar fins as Guix, on es banyava. La platja des Guix també és coneguda ara com es Nedador de s'Arxiduc.

Mosses practicades a la roca on es recolzaven els peus de la caseta feta de peces de fusta encaixades, que perdurà fins i tot després de construir-se s'Estaca.

L'Arxiduc va instal·lar la caseta a prop on va conèixer na Catalina Homar el 1905, la qual recollia sal dels cocons, mentre cantava aquesta cançó:

«Oh mar blava que ets de trista
en mirarte ploraré
tu as tret de sa meva vista
aquell que era tot es meu bé». 

«La veu anava aproximant-se, cada vegada sonant més alta. Jo callava, submergit en els meus pensaments. Era Catalina [...] va callar en veure'm, i se'm va apropar somrient». 

Vora vora la mar seguim el vell traçat, encara que en certes tirades ens veim obligats a moure'ns sobre el codolar. Passam un tram de penya-segats verticals i desfets que s'alcen ran de la vorera.

Es deixen enrere els esculls des Guix i anam seguint un tirany de cabra entre el codolar i els penyals. El barranc de Son Gallard cau a plom sobre el camí.

Després d'un tram assentat sobre grans blocs que han resistit l'embat de les onades, el camí s'esborra per complet per espai d'uns 400 metres.

Travessam el curs imperceptible del torrent de ses Òlibes, que més que un curs és un salt en els penyals de les aigües que s'escolen de la raconada de Son Rul·lan. Les fites ens marquen la millor ruta; un pas fins a la vorera ens desvia momentàniament de la sendera, que es troba esbucada.

«Reyna calma completa; ses roques sorgeixen de la mar fonda y prenen noves formes llurs puntes vestides de plantes qu'arriben fins a s'aygo. De vegades surten de la mar com a d'un marco qui resplendeix de perles» (Somnis d'estiu ran de mar, 1912).

Poc més o menys a un quilòmetre des Guix recobram un tram de camí transitable i passam el torrent de Son Marroig, acanalat per l'erosió.

Apareix a la dreta del senderó el pedrís de s'Embarcador de sa Creu, i a l'esquerra una bella balconada sobre sa Foradada; un bell teló de fons on fotografiar-se. 

Els pedrissos de s'Embarcador de sa Creu estan situat vora el camí de la Mar, endret del mateix embarcador. És un replà de forma rectangular, de 6,20 m per 3,90 m, una mica elevat respecte al camí, de forma que per accedir-hi, hi ha una escala de vuit escalons.

Segons l'Arxiduc l'embarcador de sa Creu és el «millor embarcador amb aigos molt fondes, podent atracar-hi una barca grossa». Avui en dia encara es poden veure alguns dels elements que l'Arxiduc degué bastir per aprofitar més bé aquell embarcador natural. 

Vora la mar es veuen alguns escalons excavats en una gran roca. Restes de pals de fusta; dues anelles de ferro clavades a les penyes a una certa distància una de l'altra, que devien servir per subjectar les embarcacions que fondejaven allà. En una fotografia de l'època, s'aprecia una petita grua de la qual no queda cap rastre.


 
El caminal s'esbranca: per l'esquerra puja al xalet de sa Foradada, una construcció d'aire modernista que no mereix l'estat d'abandó en què es troba. La casa té dues altures. La planta baixa compta amb diverses estances adaptades com a sala d'estar i cuina-menjador. La portalada d'accés i les amples finestres del frontis donen sobre una terrassa amb baranes que ennobleixen la façana nord de l'edifici, concebuda per gaudir al màxim de la llum i de l'escenari de la mar de sa Foradada.

Aquesta punta deu la seva forma capriciosa a la naturalesa dels materials que la formen i a la combinació de diversos processos d'intensa erosió. La roca presenta una part frontal, on es troba el Forat i la punta Prima, formada per materials del Burdigalià i detritus.
     Diuen que l'Arxiduc feu omplir de material el freu que separava l'illot de na Foradada de la costa. En el 1888, any de la publicació de Islas Baleares, per part de Piferrer i Quadrado, na Foradada encara era un illot: «A poca distancia de Miramar, desgájase de la costa un enorme peñasco, y rodeado del agua deja entre sí y aquella un canal estrecho, y señala otra de las calas que allí se forman. Llámanlo la Foradada, y como todos los islotes realza lo pintoresco del país».

Al Racó de sa Foradada o caló de Ponent hi ha un vell escar i un embarcador emprat per les embarcacions que usaven el xalet com a berenador turístic. En aquest indret dinam al sol del mes febrer, un sol tan calent, que podria ben bé correspondre al mes de juny.

Després de descansar un moment a l'ombra, continuam empesos per l'enyorança d'en Prim cap al seu cus. Així mateix feim aturada al darrer dels mirador que podrem veure de prop avui: el mirador des Rotlo Gros. Es troba vora el camí de sa Foradada, a la part baixa. Està construït «damunt un penyal que queda isolat al obrir sa carretera. Una escaleta condueix a dalt». Es tracta d'un mirador de forma circular, de 3,50 m de diàmetre interior, envoltat d'un mur de contenció, que per la seva alçada, de 0,55 m, també serveix de banc.

L'accés a la miranda es fa a través d'una llarga escala exempta, de vint escalons. L'escala mesura 6,60 m de longitud i salva un desnivell de 3,60 m. Alguns escalons, ja construïts damunt el penyal, condueixen llavors fins al mirador, que està a 5 m sobre el nivell de la carretera. En parlar del camí que davalla a sa Foradada, a Die Balearen, s'esmenta un «un mirador circular», que sembla que ha de tractar-se d'aquest, però el paràgraf on podem llegir això és confús i no permet afirmar-ho categòricament: podria referir-se a algun mirador desaparegut. El fet que no aparegui a les fotografies de Flors de Miramar (c. 1891) ens fa pensar que encara no existia en aquesta data. En tot cas, el mirador ja apareix al plànol de Gómez de 1895.

Inusual perspectiva del mirador des Rotlo Gros, copsada per l'amic Pep Pons. 

El camí de sa Foradada era un dels camins més estimats per l'Arxiduc, que al llibre Lo que sé de Miramar conta amb molt de detall com va traçar i construir-ne cada part. Un temps no hi havia altre camí que un tirany pels carritxers: «Primer de tot vaig fer traçar, baix de sa meua direcció, a dos homos, un tirany així com havia d'anar es camí, eixamplant-lo tira tira fins a convertir-lo en carretera, començant per alt, fins arribar a baix. i tothom de per allà se'n reia de que per aquells andurrials hi haguessen de passar carros, i els mateixos que se'n reien hi pogueren passar en les seues carretel·les».

Aquest és el forat que per l'Arxiduc ja valia tant com tot el que havia pagat per Son Marroig, que era molt.

Les coves eren un element important del paisatge de l'Arxiduc, el qual en remarca la presència en totes les descripcions que fa de Miramar. Les coves de Son Marroig contenen un dels miradors arxiducals més atípics: el de sa Trona, el qual hem vist al començament de l'excursió.

El mirador de Son Marroig està dins el jardí, vora les cases. Domina tota la costa, des dels penya-segats de sa Dragonera fins a sa Pedrissa, incloent-hi sa Foradada i la capella del Beat Ramon.
     Es tracta d'un templet de marbre, d'estil jònic:«es templet fou labrat a Seravezza, prop de Carrara, imitant es que hi ha damunt s'illeta plena de flors des jardí Pallavicini, a Pegli, prop de Gènova».
     És una rotonda de 3,50 m de diàmetre i devers 6 m d'altura, que s'aixeca sobre una base circular de quatre escalons. Al centre hi ha un pedestal d'1,30 m d'altura. Damunt aquesta base s'aixequen vuit columnes jòniques, que sostenen un entaulament decorat amb garlandes sostingudes per bucranis. La rotonda es cobreix mitjançant una cúpula semiesfèrica coronada per un element decoratiu ovalat, en forma de fruita.
     Segons diverses fonts la rotonda havia de contenir una estàtua dedicada a la memòria de Wratislau Vyborni, secretari de l'Arxiduc, mort el 25 de juliol de 1877. Segons Bartomeu Ferrà Perelló, havia de contenir l'escultura Resurrexit, de Tandartini, encarregada per Lluís Salvador en record seu. Al plànol original, publicat per Trias, damunt el pedestal hi apareix un bust, que segurament havia de ser el de Vyborny. Com que la rotonda original, a Gènova, conté una estàtua de la deesa Diana, és ben versemblant que l'Arxiduc escollís aquest model per col·locar-hi una escultura. En tot cas, aquesta idea mai no es va realitzar. 
     La plataforma on es troba estava protegida per una barana de ferro, que provenia del desballestament del Nixe II. Aquesta barana va ser destruïda pel llamp que va ferir el mirador en 1985.
      Va construir-se entre 1877, data de compra de Son Marroig, i 1884, data de publicació de Die Balearen on ja apareix esmentat. El llamp va danyar seriosament la construcció, però ha estat restaurada molt acuradament.

Tancam el cercle a les cases de Son Marroig. A la banda de migjorn, vora la casa dels senyors, va afegir-se un jardinet italianitzant, dominat per un grandiós aljub voltat per una barana de marbre de Seravezza, que ha desaparegut. A un costat de l'aljub hi ha una font, rematada per una balustrada, també de marbre.  

A partir de 1880 va usar-se com a residència d'Antoni Vives Colom, secretari personal i hereu de l'Arxiduc, en les temporades que Lluís Salvador era a Mallorca. L'Arxiduc hi va viure els darrers anys de la seva estada a l'illa.

La gran torre de defensa del segle XVII presideix la carrera de les cases. «Volguent arreglar un poc Son Marroig, vaig isolar sa torre antiga, fent-li peu, destruint a barrobins sa penya damunt la qual hi estava assentada la cuina de l'amo, de ses males casetes véies, que arribava fins an es penyal, del que encara es veuen restes, davall es lledoner, prop de s'era.
     Dins sa torre de Son Marroig hi ha una porta d'ausina molt reforçada i a dalt hi ha encara un petit canó; sa curenya la vaig fer jo, conforme a veis modelos de Venècia».

El casal presenta dues finestres renaixentistes. Els orígens del nom de l'heretat deriven de la seva pertinença a la família Masroig. Fins al segle XVII es coneixia amb el nom de sa Foradada dels Masroig.

Quan va morir l'Arxiduc (1915), el Miramar arxiducal va deixar d'existir com una unitat, de llavors ençà la propietat s'ha anat dividint encara més, algunes grans possessions han estat fins i tot parcel·lades i urbanitzades. Avui, el Parc Natural que va crear aquell gran naturalista s'esbuca a marxes forçades. L'administració juntament amb la propietat tenen el repte i la responsabilitat de conservar el que queda d'aquell Parc Natural.

Retrat de Lluís Salvador d'Habsburg-Lorena i de Borbó (Palau Pitti, Florència, la Toscana, 4-8-1847-Bohèmia, Àustria, 12-10-1915). L'obra de Joan Pizà es mostra al museu de Son Marroig.

___________________________________________________________________________________________________________________________________


Veure el track al Wikiloc
 RECOMANACIONS PELS SENDERISTES

Aquest track només és orientatiu per a seguir l'excursió, no vol dir que en alguns trams de la ruta no hi hagi millors camins, tiranys, senderes o passes que donar. L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.

▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  CARTOGRAFIA  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒

Traça del GPS sobre el mapa orto-fotogràfic de Google earth amb els punts més destacats. Recorregut: 11,7 km. Amb un temps total de 7 h 21' 37".

 Manacor, 27-2-2012

▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  HEM CONSULTAT  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒
 
  • El paisatge de l'Arxiduc. 1997 Nicolau S. Cañellas Serrano.
  • Mallorca vora mar. 2002 Joan Sastre i Vicenç Sastre.
  • Les illes oblidades. Viatge a les Balears. (1893) 1973 Gaston Vuillier.
  • El Archiduque. Biografía ilustrada de un príncipe nómada. 1983 Juan March Cencillo.
  • Les Balears. Descrites per la paraula i la imatge. 2002 Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria.
  • Somnis d'estiu ran de mar. (1912) 1994 Arxiduc Lluís Salvador.