28 d’abr. 2012

29 - Puig Batiat, Cadira des Bisbe i Moletó 25-4-2012

L'ascensió a la mola de s'Esclop pel camí de sa Vinya, el puig Batiat, sa Cadira des Bisbe i el Moletó, és llarga, més un hi arriba sense donar-se'n compte. La pujada per la carena és entretinguda, hom va guaitant a banda i banda de la serra a les dues valls, a la dreta tenim la de Galatzó i a l'esquerra la de s'Alqueria. Aquesta volta discorre per la finca pública de Galatzó, d'unes 1.973 quarterades.  

Dels diferents itineraris hem d'agafar el de sa Vinya, senyalitzat amb el núm. 4, (color grog), un camí carreter del qual, per l'esquerra, parteix el camí de s'Argolla (un turó fortificat d'època talaiòtica), i des Tramuntanal (conjunt etnogràfic d'una de les rotes de la finca; la cronologia o l'ús es pot situar entre el s XVI i mitjan s XX). Començam a caminar a les 10:37 h.

A uns escassos 400 metres de l'encreuament ens trobam amb la font des Obis*, interessant conjunt etnogràfic i recomanable punt d'observació botànic. Aquesta, és una font de mina subterrània de qanât amb un abeurador de pica, la funcionalitat del qual seria l'obtenció de recursos hídrics mitjançant la captació d'aigües superficials per drenatge. En aquesta zona trobam espècies vegetals típiques de fonts i llocs humits, com a pollancres, joncs, falgueres...

* Obi: ‘canal’, ‘pica de fusta per a donar menjar als animals’. 

Mentre caminam per la pista carretera trobam alguns bancs per descansar. Hem deixat a mà esquerra un vial que puja al coll de sa Grua.

Les primeres boires fan acte de presència sobre el cim del puig Batiat. El terreny de la contrada anomenada sa Vinya era aprofitada per marjades, ara abandonades.   

La pista s'acaba de sobte i també el pinar; ara continuam per un tirany que discorre entre càrritx, mates, romaní, argelagues, i algun pinotell.
 
Per la garrida contrada també veim algun bon exemplar de garballó (Chamaerops humilis), palmera autòctona de dàtils petits amb propietats astringents. 

Deixam enrere el turó del penyal des Migdia, també anomenat sa Panada (442 m). Més allunyat queda el puig de sa Grua (483 m), a dalt hi ha avencs de gran interès espeleòleg.

Baixam per la coma d'Almangra cap al coll Baix, i tot seguit envestirem la pujada al puig Batiat.

La nostra acurada guia d'avui, Encarna, observant les evolucions del grup.


Fita al cim del puig Batiat (644 m).

A l'esquerra, sa Cadira des Bisbe el nostre pròxim objectiu. Al centre i a l'esquerra, el comellar des Voltor.

El puig de Galatzó roman mig tapat per les boires baixes. Més avall se situen la Moleta de Galatzó, el Castellet, els Puntals, el Penyal Gran. I el gran canal del comellar de les Sínies, per on baixarem el capvespre.

A la part alta d'aquesta vall (diu L'Arxiduc), que cap enrere forma una caldera, està situada la magnífica casa de s'Alqueria, que domina la vall. Té una entrada d'arc rodó i un portal amb un arc d'estil carpanell a la part de dins. Les parets estan revestides de pedretes; al costat hi ha un pou amb una parra, sostinguda per quatre columnes quadrades amb els caires roms. Des d'aquí es pot pujar millor a la mola de s'Esclop, o Escrop.

Segons la GEM, aquesta antiga possessió també s'anomena l'Alqueriola o ses Alquerioles; surt de l'alqueria Benytyamor i està entre es Penyalet de s'Esclop i ses Planes d'en Cabrit. Emperò Vibot diu que és un «Topònim documentat per primer cop a 1528. Aquest rafal ha estat històricament vinculat a s'Alqueria, tot i que d'una manera discontínua. Les cases recentment foren rehabilitades i adaptades com a habitatge, ja que tradicionalment eren destinades a finalitats agrícoles. Segons informacions orals, l'interior era una gran sala més una petita xemeneia i dues lliteres».

La contrada està molt marcada per la llegenda del Comte Mal, C. Garrido assenyala: «Las brumas súbitas que aparecen en sus laderas pueden sumir a los excursionistas en un mundo ciego, inmerso en la bruma. Un paisaje espectral sumergido en el silencio. Peligroso por la cantidad de peñascales y precipicios que acechan a cada paso. Remoto y lleno de presencias intangibles».

Per esquivar un penyal hem de desgrimpar un passet i botar la reixeta de la finca de s'Alqueria.  
     Un temor difús a alguna cosa que sura per aquests paratges de pedra i boira. Des del segle XVII, s'identifica aquesta presència amb el Comte, i s'atribuïen a ell estranys rastres que existeixen per les muntanyes.

A les muntanyes i pujols d'aquestes latituds es troben alguns blocs de pedra amb un forat en el centre que els traspassa. Els pastors i pagesos els consideren sense cap dubte com a llobes del Comte Mal. Deien que el comte, en les seves malifetes, col·locava una barra de ferro en el forat, a la qual lligava després a una de les seves infortunades víctimes per torturar-la fins a la mort.

Així ocorre en s'Argolla, i en la font d'en Debades, llocs que segons la tradició popular eren escollits pel comte pels seus ajusticiats.

El camí de ses Alquerioles arriba fins a ses Planes d'en Cabrit.

Assolim el coll des Vent, el qual està situat a la cota 572 metres, entre es puig Batiat i sa Cadira des Bisbe. En fila índia ens dirigim cap a sa Cadira des Bisbe i, cap a la boira.

I també sembla cert, continua Garrido, que va ser una zona turmentada. Bandits i lladres de camins varen trobar un bon refugi en els amagatalls inaccessibles de les seves altures. La zona de Galatzó posseeix així restes de poblats talaiòtics, de recintes estranys que podrien ser defensius com les muralles des Pinotells i construccions d'èpoques més indeterminades. En el puig des Caragol, el puig des Senyor i la cova d'en Batiat es repeteixen les constants.

Els grups armats irregulars i els bandits campaven a plaer, i aquestes terres varen ser l'escenari d'una autèntica batalla campal lliurada l'1 d'octubre de 1520 entre els bàndols dels Vic i els Alemany, que s'odiaven a mort i solucionaven les seves bregues de la forma més violenta.

Al vèrtex del cim de sa Cadira des Bisbe hi aixecaren una rústica barraca, segurament per a vigilar.

Guillem Colom recrea a un poema titulat 'El Comte Mal' la història d'aquest personatge, fragment:

De Galatzó arran del cingle,
no sé com, vaig arribar.
Tramuntava sa carena
dins la fosca d'un ruixat.
Mon front banyà la tempesta,
retronant pels espadats.
Vora la font volguí asseure'm
perduda en l'alt roquissar.
Dessota els negres pollancres
un fantasma em va aturar:
entre regalims de pluja,
encenent-se a cada llamp,
el Comte Mal a la pica
abeurava son cavall.


Un dia perfecte perquè ens comparegués la figura del Comte Mal cavalcant entre la boirassa; l'esperàvem d'un moment a l'altre, emperò no es presentà, devia fer malifetes per altre lloc. 

Sa Cadira des Bisbe (718 m). Segons Vibot «És un topònim metafòric, que assimila el perfil del cim amb la forma d'una gran cadira bisbal». La cara de tramuntana rep el nom de puig Dreçà, per la verticalitat d'aquest vessant.



En aquest punt, a l'hora de pujar al Moletó, el grup es divideix. Uns van directament cap al coll des Ciurons, i els altres ens enfilam al Moletó.


Desgrimpam per un passet per baixar des Moletó i ens reunim amb els companys que s'han refugiats al recés del vent per a dinar. Després d'intercanviar llepolies prosseguim la ruta cap al coll des Ciurons, és el coll més alt de tota la ruta (822 m), situat entre es Moletó i la mola de s'Esclop. Segurament fa referència a algunes penyes de la contrada.

A la nostra esquerra està situada sa moleta de s'Esclop. Trobam, diu Tomàs Vibot, el topònim documentat per primer cop a 1693, esmentat en el testament de Pere Telm Alemany, amb la grafia moleta del Sclop. És curiós ressenyar que el genèric ha mantingut el sufix diminutiu (moleta), to i tractar-se d'una muntanya de grans dimensions. Enric Moreu-Rey cita la variant Es Moletó de s'Esclop. Una de les diverses etimologies del mot esclop és la d'una sabata de fusta d'una sola peça.
     Segons una hipòtesis de Gaspar Valero, el topònim mola de s'Esclop vindria de mola de Sclop. Els clops són polls (Populus sp.), i aquests arbres són freqüents encara avui dia vora les cases de s'Esclop i la font des Quer.

 
François Arago tenia 22 anys quan es va instal·lar a s'Esclop. El 1854 es va publicar pòstumament Histoire de ma jeunesse, autobiografia on conta l'aventura de l'estada a Mallorca, diu Ma station mayorquine, le Clop de Galazo. El 2000 es va traduir al català.

L'Arxiduc descriu la caseta de Arago, situada dalt de la moleta de s'Esclop. 
«La caseta mig enrunada on vivia Aragó té un portal ample amb una vista magnífica. Les robustes parets estan dotades de repetjó i revestides per dins amb un poc de guix i sense calç. Després d'una vista sobre la vall d'Estellencs, deixant a la dreta el Castellet, una roca en forma de castellet, s'arriba a l'aiguaneix anomenat la font des Quer, que rajant suaument d'un nínxol de pedra aboca l'aigua dins un abeurador cisellat d'un bloc de roca».

Bover (1864), diu: «"existen en su cumbre los restos de un telégrafo, que en 1808 estableció allí el célebre astronómo francés Mr. Arago." Tuvo esto lugar cuando se prolongó hasta las Baleares la medición del arco, cuyos extremos habian sido Dunkerque y el Montjuich de Barcelona. Las montañas del cabo de S. Antonio, el desierto de las Palmas, la montaña de Campuey en Ibiza, la mola de la isla de Formentera y la montaña del Esclop en Mallorca, sirvieron de estación de señales, determinandose la posición exacta de las islas por medio de fuegos visibles á gran distancia».

Degut a la poca visibilitat hem hagut de passar sense poder gaudir de la panoràmica que ofereix el pla de s'Esclop, on edificaren una casa pels conradors de la contrada. Nombrosos marges s'enfilen per la falda de la moleta on s'hi devia sembrar cereals. La collita devia ser abundant, vista la gran era per on transitam.

Aquesta és la panoràmica que tendríem sense boira. El puig de Galatzó (1027 m) a una làmina de Die Balearen (1884) de l'Arxiduc.

Passam vora la serra des Pinotells i el camí de la coma d'en Vidal.

Pel penya-segat de l'esquerra se situa el jaciment arqueològic des Pinotells.

Deixam a l'esquerra un desviament que ens duria a Estellencs, passant per sa Boal de ses Serveres o al cim del puig de Galatzó (el qual veim cobert en part de niguls), a través de la variant del GR 221.

Panoràmica del comellar i la vall de Galatzó.

Des d'ací es té una meravellosa vista de la fondalada del comellar de ses Sínies.

El camí passa pel bell mig d'una sitja. No deixa de ser paradoxal trobar rotlles de sitja en un lloc ara tan desforestat.

Pou de ses Sínies. Hi ha una rondalla situada per aquesta contrada, recollida i publicada per l'Arxiduc Lluís Salvador a un llibret titulat Rondayes de Mallorca (1895). 

El pastor de Galatzó
(Es Capdellà)    

Un pastor del Comte Mal no li tenia molta correspondència, i el comte picat, li va dir: 
     Mira que moriràs i no sabràs on. 
     Ja ho sabré ja, onsevulla que em matin, jo ho sabré. 
     Un dia l'agafen el comte i tres o quatre més dels seus, i el porten amb els ulls tapats, i el comte va dir als altres que li acompanyaven que no fessin cap soroll perquè no sabés per on passava. Però el pastor ¡què em diràs! quan estaven en una espècie de carreró que hi havia prop de les cases els va dir:
     Ara he passat pel carreró de les cases. 
     Quan varen estar més endavant, el comte li va dir: 
     Aquesta vegada no ho sabràs endevinar. 
     I el portaven pel serral de Ses Egos a tirar-lo dins l'avenc de S'Esquena des Ases: I ¡que em diràs!—, ell va dir: 
     Mentre no em talleu el cap abans de tirar-me, jo sabré per on tinc que sortir, i arribaré a les cases de Galatzó abans que vosaltres, perquè l'avenc on em duis a tirar dóna a una cova del camp de Ses Sínis que vosaltres no coneixeu.
     El comte, veient que tot l'endevinava, i no podia tenir-les amb ell, va dir: 
     De totes maneres, algun dia em sortiré amb la meva; destapar-lo i que se'n vagi. 
     Al cap de cert temps, un altre dia el pastor va dir al comte: 
     Senyor comte vol que anem a veure la sínia del Puig des Caragol? 
     No vull anar a cap lloc amb tu li va dir el comte, perquè tu veus més amb els ulls tapats que jo amb els ulls oberts. 
     I ja no el va voler matar ni li va dir res mai més. 

A la cometa de sa cova Roja s'ha instal·lat una àrea recreativa vora un ranxo de carboner, on les cabanes presenten la seva coberta vegetal, i la sitja s'ha pegat foc per donar a conèixer aquest ancestral ofici als al·lots. Aquest ranxo fou restaurat el 2007 per l'Escola Taller d'Ocupació Galatzó. Les barraques es cobrien amb tres pals d'uns tres metres de llargada clavats a terra en forma piramidal i units transversalment amb filferro o corda d'espart, i els costats laterals es cobrien de càrritx. En aquest rústic habitacle s'abrigaven en cas de pluja i, durant les nits, des d'on vigilaven la sitja.

Cinc cèntims del mateix amb aquest forn de calç, el qual és el primer que veig muntat. El de calciner era un dels oficis típics a Mallorca, homes dedicats a la cocció de pedres calcàries, i a més netejaven el bosc.

Les parts del forn de calç són:  
Boca: obertura de la portada per a l'entrada dels feixos.
Caixa: emparedat molt ample que envolta i delimita l'olla. 
Capell: capa de fang d'argila i calç amb què es cobreix el munt del forn de calç per impedir la sortida de les flames.
Clau: pedra que clou la volta del forn, a l'hora de paredar-lo.
Cendrer: part inferior de l'olla on es dipositen les cendres.
Cintell: paret circular de la caixa, que sobresurt del nivell del terra i s'aixeca amb peu de murada a la part inferior del coster.
Enfornadora: pedra plana a la part baixa de la boca.
Espirall o fumera: part baixa que s'estén per tot el rodó del munt que no es cobreix amb argila i per on exhala el forn.
Olla: clot on es crema la llenya.
Portada: paret de pedres encallades amb fang d'argila d'un pam de gruixa, que tanca la caixa del forn.
Tafarra: troncs gruixats que es posen entravessats a la portada per a reforçar-la.
Voltes: cada una de les pedres de grans dimensions que clouen la volta.

Normalment eren necessaris tres homes amb torns de quatre hores per donar llenya a un forn durant les 24 hores del dia. La cuita oscil·lava entre 12 i 17 dies de mitjana.

(El forn de calç. Camp d'Aprenentatge Orient. 2005 J. de Diago, F. Morell, F. Sánchez i B. Terrasa).

Vista posterior del cintell. Continuam pel camí de ses Sínies cap a ses cases; a la dreta del camí queda el puig des Senyor amb 282 m d'alçària, i a l'esquerra el bosc de sa Madona.

A través del comellar de na Llaneres arribam al casal de Galatzó situat entre el puig del Senyor, es Castellet, la coma d'Almangra i el puig Batiat. La possessió de Galatzó està documentada el 1283. Segons J. Coromines, es podria cercar en aquest nom un compost de la paraula Aqua i, com que és un territori extens, s'hi podria veure l'arrel llatina Lat, o bé el comparatiu Latiorem, 'més ampla, bastant ampla'. L'evolució fonètica seria Aqua Latiore, que donaria Agalatzor, o Aqua Lationen, que hauria donat Agalatzon. (GEM).

Les cases tenen torre de defensa, capella (imatge), tafona i celler. Galatzó, el 1626, pertanyia a la senyora Olesa, viuda de Vivot. S'hi travaven sa Sort, es Molins d'Aigo, sa Rota, sa Cometa i es puig d'en Ribes.

El s XVII en fou propietari Ramon Saforteza Fuster (1627-1694), segon comte de Santa Maria de Formiguera, conegut amb el sobrenom de Comte Mal, en la llegenda del qual la possessió jugà un paper important.

Tota la façana, de tres plantes, és de pedra i maçoneria amb arrebossat blanquejat i decoració realitzada amb incrustació de còdols, tècnica decorativa coneguda popularment com a brodat de pedra. Arribam al punt inicial a les 17:41 h.

     Pocs espais, diu Carlos Garrido, mítics hi ha a Mallorca tan tancats com la zona del Galatzó. Allà s'ajunten la geografia, la història, la llegenda i un hàlit indefinible de la geografia, la seva vibració. El resultat és un paisatge de magnetisme indescriptible, marcat per l'halo del qual és tràgic i és sobrenatural.
     Caldria demanar-se si va esser primer el Galatzó que el Comte Mal. És a dir, si, prèviament a la instal·lació d'aquest cicle llegendari en aquestes terres, ja existia un antecedent de misteri determinant.
     Llocs com s'Argolla, amb ruïnes talaiòtiques interpretades popularment en clau d'enigma, s'uniren a la desolació dels vessants, a la boira persistent i maligna que cobreix de cop les seves solituds, al vent i a les nits de tempesta. No és estrany que fins fa només quaranta anys les golfes de la finca de Galatzó estiguessin plenes de creus de fusta. El Comte Mal ha estat ambaixador d'una ancestral tradició que no necessita literatura, sinó que se sent en el paisatge. 

 ______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________


Baixar el track del Wikiloc

 RECOMANACIONS PELS SENDERISTES

Aquest track només és orientatiu per a seguir l'excursió, no vol dir que en alguns trams de la ruta no hi hagi millors camins, tiranys, senderes o passes que donar. L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.

És aconsellable seguir unes normes bàsiques.



▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  FITXA TÈCNICA  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒
 

Calvià
Distància aproximada: 14,38 km
Pujada acumulada: 826 m
Alçada màxima-mínima: 871-146
Temps aproximat sense aturades: No calculat
Temps total:  7:04:10 h
Ruta circular:
Dificultat: 3 sobre 5
Observacions: S'han de fer algunes desgrimpades





▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  CARTOGRAFIA  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒

Situació de la ruta sobre el mapa orto-fotogràfic Google earth


▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  HEM CONSULTAT  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒
 
  • Mallorca mágica. 1996 Carlos Garrido.
  •  La toponímia de s'Alqueria d'Andratx. (Dins: XVIII Jornada d'antroponímia i toponímia, Selva 2005). 2006 Tomàs Vibot Railakari.
  • Gran Enciclopèdia de Mallorca. DD.AA.
  • Les Balears. Descrites per la paraula i la imatge. 2002 Arxiduc Lluís Salvador.
  • Cuentos de Mallorca. 1994 Archiduque Luis Salvador.