Passos de la Serra Mallorquina

© CREAT PER BIEL MIRÓ I JOAN RIERA

22 de maig 2012

32 - Camí Vell del far de Formentor 20-5-2012

Una de les moltes assignatures pendents que teníem, era recórrer el camí que varen construir per arribar al cap de Formentor per tal d'aixecar-hi un far. Vist el reportatge del mestre i amic Emilio Alonso ens va fer decidir de no deixar passar més temps. Havíem fet alguns trams d'aquesta important via d'accés a l'extrem més septentrional de l'illa de Mallorca, però ens faltava la part final, arribar al far.   

Aparcam un dels vehicles a baix de l'altiu Fumat i caminam cap a cala Murta. Abans, però, n'haurem deixat un altre al far, on tenim previst arribar. A la imatge destaca el puig Fumat (335 m) antigament dit turó d'en Fumat, i les cases de Cala Murta, on actualment acullen la fundació Rotger-Villalonga.  

Cala Murta i el puig de ses Butzes
Abans que es construís el far —diu Fernando Contreras— no hi havia cap tipus de comunicació amb el cap de Formentor. Conseqüentment, el 1857 el projecte s’inicià adequant un camí que partiria des de cala Murta, per un tram ple de revolts i de pedres, que havia de condicionar un recorregut de 17 quilòmetres adaptant-se a la complicada topografia de la muntanya. 

 
«Després d’un promontori diu l'Arxiduc que ens presenta una cova que té com un pont natural, apareix la cala Murta, on és millor fondejar a mà esquerra, amb un bell fons de bosc on hi ha una casa sense teulada [...]. Des de la platja pedregosa condueixen a dalt quatre revolts, en el tercer està la casa esmentada; realment notable és la feina que s’ha fet aquí a un petit bancal situat al peu de la casa, el qual té una paret seca de les més ben encaixades de Mallorca, a dalt les parets esdevenen més tosques. El camí que parteix d’aquí du al far, prop de la casa de l’enginyer, que té un aiguavés, portal i finestres amb muntants de marès, com també són de marès els cantons; al costat creixen pins melis, però baixos».

Inici del camí Vell del far
Aquí arrenca el camí Vell del far (veim la primera corba), i aquesta és la paret que l'Arxiduc qualifica com una de les més ben encaixades de Mallorca. Es feu així perquè havia de resistir les envestides de la mar.

Aquest antic camí ple revolts i de pedres, és el que volem recórrer. El traçat va salvant desnivell mitjançant llargues llaçades pels costers dels puigs Garballó i Fumat. El camí es va dissenyar amb un rost dolç, puix hauria de ser la via per a subministrar el combustible per les làmpades i els queviures dels faroners.
 
Al llarg de tot el recorregut es frueix d'un paisatge excepcional. Veiem, des de les Voltes d'en Català, les penyes de l'Hort i del Bosc. «En 22 revolts diu l’Arxiduc la pujada d’en Català condueix a dalt des del magnífic pinar».

Segons l’estat de la mar, s’havia de transportar tant el material de construcció com els homes que havien d’edificar el far per aquest nou accés. La pedra era de les pedreres de Binissalem i altres indrets. El material es desplaçava des de la badia d’Alcúdia (es Barcarès) i es desembarcava a cala Murta.


Voltes d'en Català
Segons Contreras «s'iniciaren les obres i un cop transcorreguts diversos mesos arribà a orelles del Bisbat de Mallorca que els obrers del far treballaven sense descansar ni tan sols els diumenges. Per aquesta raó, el rector de Pollença decidí intervenir-hi i obligà l'enginyer en cap a instal·lar a Formentor un altar per celebrar la missa els dies festius»

El camí ens puja còmodament pel coster rost del puig Garballó (274 m) mitjançant una vintena de corbes fins al coll de la Bretxa.

Coll de la Bretxa
En el coll de la Bretxa (249 m) descansam uns minuts. Per tal de facilitar el pas del coll es rebaixà uns metres la muntanya.

En 1962 es va instal·lar una línia elèctrica, però per mor a les freqüents tempestes que castiguen aquest indret va haver de ser eliminada. A la imatge, restes d'un dels pals que duien la línia elèctrica, i el camí Vell.

El pas ens obre una nova panoràmica en la qual destaca el puig de sa Roca Blanca (330 m).

Pel tàlveg del torrent de les Agulles es pot baixar a cala en Gossalba. Una pregona platjola de còdols situada entre el puig del Morro del Pont (211 m) i el puig de les Butzes (162 m). S’habilità un petit mollet a cala en Gossalba per evitar-se la part més dificultosa del camí. D’aquesta cala, en Joan Binimelis diu (1593): «sigue Cala Gonzalvo muy importante y capaz de 20 galeotas y de mucho fondo; está pero descubierta por la tranversia del levante y xaloque: casi todo el año está ocupada de corsarios...».

Mentrestant, diu Contreras, Emili Pou inspeccionava el camí en obres i redactava el projecte de l'edifici que s'havia d'emplaçar al cap. L'Arxiduc assenyala:  «...i passa pel garballó de n’Emili, de dos homes d’alçada, que està a la vora del camí, que es diu així en honor de l’enginyer superior Pou».

Els cost de les obres superà de llarg al de la resta dels fars, entre altres raons per les dificultats en el transport dels materials i pel gran nombre de personal que hi va fer feina, uns dos-cents homes.

La vista enrere és espectacular. Observam dalt del coster l'osca feta per la Bretxa, i el traçat del camí Vell del far per la baldana de la muntanya.

Arribam al coll de la Creu. A l'esquerra destaca el Fumat. Segons els germans Sastre el cim d'aquest puntal suscità el projecte, als voltants de l'any 1600, d'aixecar-hi una torre de defensa. Diuen: «Malgrat els atacs que havia patit la contrada al llarg del segle XVI i que aconsellaven millorar la vigilància de les cales Figuera, Murta i d'en Gossalba, la torre mai no s'hi bastí». El 1884, Lluís Salvador, dalt del puig hi veu: «El rètol romput que estava damunt la plaqueta central, procedent encara de la triangulació, porta la data de 1865».

Sa Roca Blanca des del coll de sa Creu.

Cala Figuera i el cap de Catalunya
Admiram la raconada de cala Figuera, la punta del Maressar, el Morro i Cap de Catalunya... A l'esquerra, el puig de les Aritges. D'aquí es pot baixar per l'escala de l'amo en Joan Cerdà. Aquesta escala fou construïda (1949-50) per a comunicar les quadrilles que treballaven a una part i a l’altre del túnel quan es perforava.


La PM-221 s'inaugurà el 2 de desembre de 1951.

Situats sobre el cingle de les Lletreres ens presenta una grandiosa vista orientada al cap de Catalunya, cala Figuera i els espadats del Fumat (turó d'en Fumat). Segueix la vall de Formentor on se situen les cases Velles de Formentor al redós del Pal i la penya de la Cova dels Morts. Fotografia copsada pels voltants de la punta d’en Tomàs.
 
De terra sols los aguaita
l'aspre turó del Fumat,
que sembla un lleó de pedra
los abismes contemplant.
Sa faç horrenda és clapada
de roig i negre fins alt,
i des de sa barba dura
s'inclina fins a la mar
un rost, esboldrec de roques
despreses, que fan esglai.
Entre elles, pins centenaris
se retorcen amagats,
com herbes casi no vistes
dins lo pedreny d'un ermàs.
Pareix aquella calanca
lo lloc d'un antic combat
que haguessen tingut un dia
mostres d'infern i gegant. 

Miquel Costa i Llobera, La gerreta del catiu, II La lluita.  

(Per a veure la fotografia més gran, prem la tecla F11, i moure la barra del cursor). 

Les cingleres de més de 200 metres caven en picat al racó d'en Tomàs i s’allarguen pel racó del Xot, la cova del Patró, el Calamar, fins al cap de Formentor.

Salvatge i abrupta és la vista en direcció al cap amb els incomparables penya-segats de la costa. Colombram el nostre objectiu sobre el darrer promontori.

Vessant nord de sa Roca Blanca.

Punta d'en Tomàs i cap de Catalunya.

El Pla de ses Basses
Passam a una certa distància del pla de les Basses. Un camí de carro hi du, segurament per l'antic aprofitament de minerals de ferro extrets per la contrada. Si ens acostam al pla podrem guaitar a l'avenc de l'Àmfora i al del Pi, aquest darrer està situat vora el pi que s'albira al centre del pla. Veure l'article sobre els avencs.

Ens aturam a dinar a un redol on el camí està desfet, vora unes barraques de diversa tipologia sense sostre. Segons els germans Sastre, probablement són aixoplucs temporals emprats pels picapedrers que realitzaven l'obra del camí del far. La meva opinió és que les barraques es feren aprofitant les pedres del camí. Precisament, és on hi ha barraques o porxos on està més desfet el camí. També és possible que quan es va construir la carretera (1951) desfessin part del camí. 

Per a mantenir l'alçada s'aixecà el ferm amb murs laterals d'uns 2 m d'alt. Antoni Reynés diu: «...els camins de fars caracteritzats per uns traçats dolços que salven en ocasions uns relleus difícils i pels paredats que els confereixen una estructura sòlida. Recordem els camins que condueixen als fars de sa Dragonera, especialment el que puja a sa Farola Vella, els de n'Ensiola a Cabrera o el camí del far de Formentor».

Degut a un despreniment, algunes roques han caigut precisament a una de les nombroses corbes, fent malbé el camí.

Un dels greus problemes que afectà el ritme de les obres fou l'extracció de pedra, que es trobava a una distància de 35 quilòmetres ja que procedia de la pedrera del municipi de sa Pobla. Els pesats blocs es transportaven per mar fins als peus dels penyals de les Moles, on es descarregaven en els escassos dies que la mar estava calmada. (Llibre dels fars, 2001).

Transitant pel camí hom pot contemplar una col·lecció de panoràmiques, com la filera de muntanyes de la talaia de la Victòria i el cap des Pinar, i una infinitat de perspectives d'aquest preciós vial.

Un mirador ens fa guaitar a l'impressionant i esglaiós balç del racó del Xot.

El camí ens ha pujat al puig del cap de Formentor o puig de la Pinya (262 m). El tirany esquiva el vèrtex del puig i discorre planer.

El cap de Formentor està situat entre la cova del Patró i les Moles. Segons Joan Coromines deriva del llatí Promontorium, ‘cap, en una costa’. Documentat com a Promontore (1265) i a diferents cartes nàutiques de l’Escola de Cartografia Mallorquina, com la carta catalana anònima del British Museum (1327) i la d’Angelí Dulcert, datada el 1339. (GEM).

Far de Formentor
Avui en dia, tant la facilitat d'arribar al far des del Port de Pollença (19,5 km), com les meravelloses vistes des dels seus penya-segats, fan que les visites al cap de Formentor estiguin massificades, per tant és un dels indrets més admirats de Mallorca.

Una paret amb acabat d'esquena d'ase ens crida l'atenció. Quan hom hi guaita i comprova el serrat comprèn la seva funció, la d'evitar que els caminers o les seves bísties s'estimbassin pel penya-segat.

Vista retrospectiva de la baixada. Aquest darrer tram segurament és el que es troba en més mal estat.

Abans de la pujada al far, per la dreta del camí arrenca el caminet escalonat que du al Moll del Patronet. Contreras ens explica que «La vida dels faroners fou realment dura. Ningú no es volia fer càrrec de l'abastiment de queviures ja que havien de recórrer un llarg camí pedregós d'uns 30 quilòmetres que els separava de Pollença. El subministrament de provisions es practicava amb una embarcació de rems i veles que havia d'atracar al penyal de les Moles durant els dies escassos de bon temps que permetessin desembarcar amb facilitat».   

«A més, després de descarregar s'havia d'ascendir pels 272 escalons tallats a la roca que acabaven en 300 metres de camí empinat, i cada setmana s'havien de transportar 17 kg de petroli [segons l'època] i els queviures. Aquesta operació havia de ser ràpida perquè fàcilment podia canviar el vent a llevant o xaloc, amb la qual cosa la travessia de tornada esdevenia perillosa i amb possibilitat de naufragi.
     Si no podien efectuar el viatge amb barca, l'havien de fer per terra. partien des de cala en Gossalba i havien de caminar a peu una hora i mitja per un terreny de carritxeres sense senda i entre penyals. No foren poques que els faroners hagueren de baixar fins a Pollença perquè s'havien quedat sense provisions. Aquesta situació va durar 88 anys».

Cada cinc dies segons B. Reus, si el temps ho permetia, una barca provinent del Port de Pollença arribava a les Moles. Després les mercaderies s’havien de pujar pels 272 graons tallats a la roca, seguits per 300 metres d’un camí acinglerat. En bufar el llevant o el xaloc, el desembarcament s’havia de fer a cala en Gossalba, allunyada una hora i mitja a peu del far.
     Contreras ens diu com ho feien per pujar «El material més feixuc, carreus de pedra, arena i calç, es pujaven amb unes politges especials mogudes per quaranta homes. Una vegada alçats fins al cim, s'arrossegaven per uns carrils fina a una zona pròxima a l'edificació del far».
     
Els germans Sastre ens expliquen com és que aquest morro es diu de les Moles: «Rep aquest nom perquè en ocasions s'entreveuen en el fons del mar un munt de moles de molí perdudes en algun naufragi».   

Segons l’Arxiduc «El far de Formentor fou projectat pel senyor Emili Pou i ell mateix va dirigir les obres de la seva construcció. En el centre de l’edifici, que serveix d’habitatge per als faroners, s’alça la torre, revestida de carreus de pedra calcària cap a l’exterior i de carreus de marès cap a l’interior, amb una base quadrangular, la qual, igual que el reble, és de paret d’obra de pedra calcària en tota l’alçada de l’edifici. L’escala de caragol té una ànima de pedra calcària i els escalons són de carreu de marès. Tot l’edifici, així com també les voltes, és de carreus compactes de pedra calcària per defora i de marès per dedins; els envans són de mitjans de marès enguixats. El cost total de l’edifici va pujar a 71.974.328 escuts i el de l’aparell, construït a París per Lapautte, a 4.558.550 francs. Aquest aparell és de segon ordre amb ocultacions de 30” a 30” i de 3º d’amplitud; el diàmetre de la llanterna és de 3 metres. L’aparell consisteix en 12 lents anulars disposades en forma de prisma, que constitueix la part central de l’aparell. Aquesta part central gira entorn d’un eix i porta amb si una cúpula catadiòptrica per tal d’allargar la duració de la llampada; per sota de la part central hi ha una altra part fixa catadiòptrica. Les làmpades són del sistema Degrant».

Els vèrtexs de l'edifici de planta quadrada estan dirigits a cadascun dels quatre punt cardinals. 

El Die Balearen (1884) ens dóna la relació de despeses de la tripulació per al servei de barca (un falutx amb patró i 2 mariners) 511 escuts anuals.
 
Les despeses per manteniment eren: 
Per l’aparell ............................ 278’913 escuts anuals. 
Per l’edifici ............................... 70’904 escuts anuals. 
Per l’oli ................................... 685’077 escuts anuals.  
Total: .................................... 1034’894 escuts anuals.

L’aparell consumia 1.940’671 quilograms d’oli anualment.
Les despeses de personal eren:
Un faroner principal ............. 803 escuts anuals.
Un faroner ordinari .............. 620 escuts anuals. 
Un faroner auxiliar ............... 473 escuts anuals.

El far fou inaugurat el 29 d'abril de 1863. Els anys 1911 i 1928 fou modernitzat amb nous equipaments òptics utilitzant el petroli com a font d'energia. Fins el 1927, el far emetia una llampada blanca cada 30 segons, utilitzant una òptica de 12 panells, posteriorment traslladada al far de la Mola (Formentera). En 1962 va ser electrificat. L'òptica actual de quatre panells catadiòptrics es va col·locar en 1971. Actualment, des de 1994, funciona amb equipament alimentats per energia fotovoltaica làmpades de descàrrega de baix consum.

______

És un vertader plaer recorre aquest original camí envoltat d'un paisatge meravellós, tant de bo que algun dia es decideixin a restaurar-ho. No hem de perda l'esperança, en aquests moments (maig 2012) s'està restaurant la talaia Nova des cap Vermell. 

 ____________________________________________________________________________________________________________________________________



Baixar el track del Wikiloc
 

RECOMANACIONS PELS SENDERISTES

Aquest track només és orientatiu per a seguir l'excursió, no vol dir que en alguns trams de la ruta no hi hagi millors camins, tiranys, senderes o passes que donar. L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.

És aconsellable seguir unes normes bàsiques



▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  FITXA TÈCNICA  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒
 

Pollença
Distància aproximada: 13,49 km
Pujada acumulada: 524 m
Baixada acumulada: 465 m
Alçada màxima-mínima: 250-7
Temps aproximat sense aturades: No calculat
Temps total: 6:39:22 h
Ruta circular: No
Dificultat: 3 sobre 5
Observacions:

 
  
▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  CARTOGRAFIA  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒

Situació de la ruta sobre el mapa orto-fotogràfic de Google earth



Traça del GPS sobre tres mapes topogràfics diferents. Deferència 
de l'amic Toni Sureda, Socay

  

▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  HEM CONSULTAT  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒

  •  Llibre dels fars. 2001 Fernando Contreras.
  •  Mallorca vora mar. 2003 Joan i Vicenç Sastre.
  •  Les Balears. Descrites per la paraula i la imatge.Volum cinquè.  2002 Arxiduc Lluís Salvador.
  •  Gran Enciclopèdia de Mallorca. Vol 5 DD.AA. 
  • Nueva historia de Mallorca. (1593) 1927 Juan Binimelis.