17 de nov. 2012

50 - Serra del Cavall Bernat (Pollença) 9-3-2008 / 7-5-2011

La serra del Cavall Bernat o La serra amb vistes, és una excursió incomparable amb cap altra, les característiques de la pròpia serra i les vistes són irrepetibles. Si recorres la serralada del Cavall Bernat no et deixarà indiferent, per una banda tens cingleres de més de 300 metres que cauen en picat dins la mar i per l'altra, un molt inclinat coster que davalla a la vall de Bóquer. No és una excursió de les més populars ja que té uns passos un tant delicats. Si vols pujar en el seu punt més elevat assoliràs la cota 356 metres. 

     El present reportatge està compost amb fotos de les diverses pujades a la serra del Cavall Bernat dels darrers cinc anys. Reconec que em va costar bastant donar la primera passa per a travessar la vertiginosa serralada i cada vegada que hi vaig, fins que no baix del coll de la Capellassa tenc el coret com una llentia, i quan som a ca nostra ja hi tornaria.

Iniciam la caminada on acaba la urbanització de cala Carbó, una de les quatre cales que conformen la cala de Sant Vicenç (cala Barques, cala Clara, cala Molins i cala Carbó o Carabó). A la rotonda que veim deixam els vehicles i enfilam coster amunt (nord-est) cap a la Talaia Vella, seguint un corriol de monjoies, les quals comencen vora un pinotell a un revolt de la carretera.    

Ens hem de dirigir cap a la paret vermellosa i al collet que es veu a la dreta de la imatge.

Ben aviat guanyam altura i la vista s'esplaia. Aquesta costa alberga els topònims na Cagaloves, Punta Negra, la Ferradura, etc.

A l'altra part de la badiola destaca la punta de Coves Blanques, començament de la serra de Cornavaques. En aquest tram de costa hi trobam topònims com el Pont, les coves d'en Reus o escoes* d'en Reus.

     *Escoes: Les dues peces de fusta planejades, a maneres de carenes, que van una a cada banda de la carena vertadera d'una barca i serveixen per a mantenir dreta l'embarcació quan es treu a terra. (DCVB).


La cala de Sant Vicenç a l'obaga de la serra homònima i la serra de Cornavaques. Aquest dia ens acompanyaven els amics na Pepa i en Pep (5-9-2010).

Badia de Pollença
Assolim una primera collada on s'obre una nova panoràmica de la badia de Pollença i el Port.

Destaca, a l'altra part de la badia, la serra de la talaia de la Victòria, on se situaren punts defensius d'importància en els s XVI i XVII. La penya Roja o penya del Migdia (1614); la talaia d'Alcúdia o torre de la Victòria (1567), era la que estava situada a més altura de totes les de Mallorca (450 m). En aquesta banda de la badia, a la punta de l'Avançada, hi havia una bateria amb cinc canons (1769).

A la vista retrospectiva s'albira, a l'extrem de la dreta i a baix, la rotonda on hem començat a caminar. A l'esquerra, després del coll de Síller, s'alça el puig del Vilar (315 m), el qual fa part de la serra de la Punta. L'Arxiduc anomena aquests turons, Síller d'en Masson i la serra de Gotmar. A la dreta, als peus de la serra de Sant Vicenç, s'arreceren les cases de la possessió homònima.

Davant de nosaltres tenim el primer objectiu: la Talaia Vella (355 m). Abans d'arribar-hi emperò, és obligada l'aturada per observar l'ancestral murada de tècnica talaiòtica. 

Tancant el que és el costat més accessible de la Talaia, es descobreixen tot d’una dos impressionants panys de murades feta amb tècniques ciclòpies, cap als quals ens dirigim. La primera avançada defensiva té uns 50 m de llargada i la segona, que es troba a uns 20 o 30 m més amunt, té s de 100 m de longitud i més prominent que el primer. (Mallorca vora mar, 2003).

Les defenses són atribuïbles a l’època talaiòtica. Aquestes construccions defensaven una antiga ciutat anomenada Boccoris o Bocchoris situada a la vall del Pedret de Bóquer i a les faldes d’aquesta serra, on encara hi ha restes de naviformes.

La llegenda relaciona aquest poble amb el faraó egipci Wahkara Bekenrinef Boccoris, de la dinastia XXIV (730-715 aC). Quan arribaren els romans, l’any 123 aC, respectaren als habitants d’aquesta ciutat i la varen federar. 

Tabula romana trobada en el Pedret de Bóquer
En donen fe d’això dues tabules romanes trobades a l’indret, una el 1765 i l’altra el 1951. Una de les primeres notícies sobre aquesta antiga ciutat la trobam a la Història Natural de Plini (s I dC), on escriu: «Bocchorum va gaudir el dret de federada». (Guía arqueológica de Mallorca, 1994). (Imatge: GEM).

Des del cim de la Talaia Vella (355 m) s'obté una espectacular vista del port de Pollença i les badies de Pollença i d'Alcúdia. 

En el lloc on s'estenen les terres de cultiu (el Pedret), davant les cases de Bóquer, se situava l'antiga ciutat de Bocchor, d'aquest nom prové l'actual Bóquer (la possessió, la vall, la cala, el torrent, el morro, la cova...). Segons J. Vidal Alcover és el topònim mallorquí documentat més antic.
      En Jaume Gran, observant la panoràmica. Ell i la seva dona ens varen acompanyar el 7-5-2011. 

Baixam de la balconada de la Talaia i enfilam cap a l'encisadora serra del Cavall Bernat.

Caminam per un petit xaragall format al centre de la coma mentre admiram les crestes de les carenes veïnes de la península de Formentor.

Ens anam apropant al collet, més enllà comença la vertiginosa serralada que hem de resseguir.

Miris on miris la vista és maca. Veim la punta dels Ferrers que separa les dues cales de les altres dues. Sobre ella, l'any 1571, Antoni Genovard, de Sineu, bastí la torre de Sant Vicenç, d'una altura d'uns 9 m i 7,5 m de diàmetre. Actualment, aquest sortint és conegut per punta de la Torre. 

Un vaixell grec s'enfonsà en el segle VI aC davant de cala Barques, de la cala de Sant Vicenç. L'any 2008, X. Nieto va publicar una monografia sobre aquest vaixell titulat: El vaixell grec arcaic de Cala Sant Vicenç. Per a més informació
Sobre el vaixell.

A l'est, domina la imatge del cap des Pinar i la talaia de la Victòria.

Uns metres abans d'arribar al collet, ens dirigim cap a l'esquerra a guaitar al primer forat que s'obre a la serralada, guiats per unes monjoies.

A través del Cós de l'Agulla, observam la costa. A baix se situa la font de l'Astor (Azor). Segurament era un lloc de caça dels astors quan els coloms anaven a beure a aquesta font.

El que subscriu davant del primer forat de la serra.

Serralada del Cavall Bernat
Impressiona veure els farallons d'aquesta serra des del pas del Porc. Aquest és un pas que permet baixar al vessant nord (esquerra), a l'entorn de la font de l'Astor. A la dreta hi ha el pas de les Cabres, la primera oportunitat de baixar a la vall de Bóquer, la segona serà al coll de la Capellassa.

Pas des Porc. 

Cala Bóquer. Aquesta potser sigui una de les vistes més admirables que es poden veure des d'aquesta serralada.

La vall de Bóquer s'estén entre les dues serres: la del Cavall Bernat i la d'Albercutx. El torrent de Bóquer creua els sementers, els quals donen nom a la font del Sementer i a l'indret dit la tanca del Sementer.

Començam a prendre contacte amb la serra. Els germans Sastre diuen: «L'expressió 'contacte' és encertada perquè les característiques de la muntanya fan que el trànsit per la serralada faci obligat l'ús intensiu i amb bon seny de mans i peus, i tota la resta dels sentits».

Transitant per aquests verticals roquissars no et pots permetre una travelada. En aquest lloc jo li dic el Balcó. És un replà que sembla encimentat, però és natural, amb una bona vista a la mar de la cala de Sant Vicenç.

Dia 19 de maig de 2013 repetírem aquesta divertida excursió amb Ingrid, la nova component del grup.

Torn manllevar unes paraules dels germans Sastre «Carenar aquesta serra presenta una notable dificultat i exigeix un cert grau d'experiència». I adverteixen «Tota orientació que puguem extreure'n d'aquestes línies [Mallorca vora mar] ha d'anar acompanyada de prudència i una bona dosi d'intuïció per triar el recorregut més convenient, ja que en tota la carena hi ha trams força exposats».


Gràcies a que la roca té on aferrar-se es poden passar cornises amb més seguretat.

A l'endret del racó del Cavall Bernat hem de grimpar pel penyal que veim a la imatge.

Quan em prepar per a començar la grimpada observo una de les nombroses navetes que alberga el coster de la serra, segurament la que es troba a més altura del conjunt que formava el poblat. Les construccions naviformes pre-talaiòtiques (1800-1350 aC) estan distribuïdes en grups de sis o set, amb un total d'una cinquantena, situades al llarg del vessant meridional de la serra del Cavall Bernat.

Abans de la grimpada hom pot observar la vista retrospectiva que s'obté des d'aquest punt del recorregut, anomenat racó del Cavall Bernat. Sobre alguns dels topònims de la contrada com, la Ferradura, Romanguera o Romangera, Lastó o l'Astor, la Capellassa, les Figuretes i els Faraions del Cavall Bernat, anota J. Vidal Alcover: «Són d'un interès pràctic molt escàs: és reparteixen al llarg d'un penya-segat inabordable, La Serra del Cavall Bernat».

Francisca i Dolors, a l'excursió (3-10-2010) pujaren per un lloc inadequat i quedaren a uns metres de poder culminar l'ascens, amb la conseqüent i perillosa desgrimpada.

Diferents opcions per pujar allà mateix.
 
Na Margalida a punt d'assolir el final de la paret, la seguien na Maria i en Toni (5-9-2010).

El 19-5-2013, només érem quatre els components de la cordada. A la imatge, grimpant per la paret, em segueixen en Toni, na Ingrid i na Dolors.


Després de la grimpada descasam uns minuts a un replà. La panoràmica és encisadora.

Pel coster ben inclinat ens dirigim al punt més elevat de l'excursió.

Salvat els espadats del racó del Cavall Bernat, seguim pujant cap a la primera cota important.

Assolim un dels farallons (335 m). Vaig fer l'excursió amb aquest grup el 5 de setembre de 2010; record que va fer una calorada i l'amic Pep va tenir problemes a un genoll i li va costar molt prosseguir.

Panoràmica copsada el 19-5-2013, realitzada per Sebastià Riera, a partir de 4 fotografies. 

Cim del Cavall Bernat i cala Bóquer
Des d'aquest cim vaig copsar la resta de la serra, segurament la més dificultosa; uns 500 metres de vertiginosos farallons. Assenyal el Cavall Bernat*, el punt més alt de la serralada i del qual pren el nom.

      *Cavall Bernat: «Topònim genèric aplicat a una rocassa fusiforme vertical. Es creu que originàriament estava lligada a algun costum molt antic, una llegenda o tradició fàl·lica. S'ha vist en el nom de cavall una corrupció de carall. Quant a Bernat, sembla que és un adjectiu derivat de vern, nom amb què a Catalunya i Balears es coneix l'arbre Alnus rotundifolia, de la família de les betulàcies, que sol créixer solitari i aïllat en llocs humits. Això ha donat origen a l'expressió 'sol i vern', (tot sol i aïllat, abandonat). Tot això coincideix amb l'aïllament de les roques anomenades Cavall Bernat o Penyal Bernat, que originàriament seria Carall o Penyal vernat». (GEM).

     * 'Carall armat': «L'alba medieval havia estat més tolerant i menys hipòcrita i 'el carall' hi era topònim corrent per a designar roques la forma de les quals evocava la del membre viril. Les èpoques posteriors han defugit aquesta metàfora (o d'altres similars) considerades indecents. Resten pocs exemples de la forma primitiva: 'El Carall Bernat', entre Roses i Cadaqués. Un document del 982 ja denota la desautorització d'un escriba, en parlar del 'Monte Caralio', llatinització d''El Carall' (terme de la Selva de Mar): 'mons qui habet inhonestum nomen...». (Els nostres noms de lloc, E. Moreu-Rey). 

Des d'aquesta distància acost el Colomer (112 m) amb el zoom un dels pocs llocs de Mallorca on hi perviu la sargantana, sempre vigilat pel Pal (434 m).

Si optam per guaitar al Forat, l'ull del Cavall; una vistosa finestra a la penya oberta sobre la cala de Sant Vicenç, hem de seguir la carena sense perdre massa altura.

Nosaltres optam per baixar cap al coll de la Capellassa. Ens haurem d'ajudar amb les mans com ho hem fet al llarg del recorregut per la serra. 

Els germans Sastre citen una barraca de carboner per aquests encontorns. Jo no l'he vista mai, però sí que he vist restes d'antigues construccions que m'han semblat navetes. I no massa lluny d'elles, testimoni de presència humana a un pas (foto següent).

Unes pedres col·locades providencialment ajuden a donar una passa.

A uns metres d'aquestes pedres, un darrer pas, un tant exposat, ens mena a una balma ombrívola, on normalment descansam uns minuts abans de començar el descens.

En una ocasió (9-3-2008) passàrem per la paret llisa que veim a l'esquerra i ens varem donar un esglai; a na Leandra li escaparen els peus i quedà a una providencial cornisa uns metres més avall, sort que tot quedà en un ensurt que crec que recordarà tota la vida.

Cares de felicitat per haver travessat sense problemes aquesta carena tan singular. Segurament el coll s'anomena així per la proximitat a aquesta balma (capella gran, capellassa).

Coll de sa Capellassa
Aquí descavalcam! «Es pot prosseguir per la cresta diuen Joan i Vicenç Sastre; a cada passa és més aguda, fràgil i intransitable. El darrer puntal, situat sobre el cingle del Carboner, s'alça a 341 m d'altitud».

El morro de Bóquer, el punt final de la serra del Cavall Bernat, alberga els topònims: el Rellar, la cova de s'Aragonès, la punta Troneta, la punta de la Salada. (Fotografiat des del Morral). «En el caire d'aquest esperó hi hagué un increïble pas de contraban proveït d'unes estaques de ferro clavades en la roca per assegurar el difícil ascens des de la mar. Conten que la Salada va ser dinamitada per tal de minvar els efectes dels bufador, els quals sembraven de salobre tota la vall quan la mar s'alçurava». (Mallorca vora mar, 2003). La punta de la Salada fou dinamitada l'agost de 1949.

►Veure en el NO-DO la voladura de la punta de la Troneta.
 
Cala Bóquer, una platjola de còdols. El Blanquer, el Bufador, la cova del Vellmarí, els Cingles... Més enllà, guaita la punta de la Nau, situada a baix del mirador d'en Parietti.

El Morral (352 m), el punt més alt de la serra d'Albercutx. A la llunyania, la serra de la Talaia, amb la torre d'Albercutx en el cim.

A la recerca del camí de la vall passam per unes velles construccions (habitatge del roter?) pel coll des Moro.

Panoràmica de la vall de Bóquer des del coll des Moro, un petit paradís pels ornitòlegs. A la dreta, la serra que acabam de recórrer. A l'esquerra, el penyal Roig (265 m), en el cim del qual, també hi ha antigues construccions de vigilància.

Font del Sementer
De la font del Sementer, una llarga canaleta duu aigua als horts de les cases de Bóquer.
 
Ja des del camí, donam una darrera ullada a la muntanya que hem recorregut. De moment, totes les excursions que hem fet a la serra hem realitzat el mateix itinerari; hem esquivat l'ull del Cavall, situat al morro del Forat (320 m), i hem baixat pel coll de la Capellassa. 

Traspassam el portell del Sementer; ja falta poc per arribar a les cases de la possessió. 
 
Bóquer
«La casa de Bóquer diu l'Arxiduc té una antiga torre amb fort talús [s XVII], arc rodó i finestres quadrangulars a darrera, però a la mateixa alçada ja s'hi va adossar una casa i es va continuar amb una altra, que forma la clastra. Darrera s'alcen penyes pintoresques cobertes de mates de llentiscle i de garballons. Algunes cases de pagès formen una segona clastra petita, amb una parra». L'any 1902 reformaren les cases i les deixaren en l'estat actual.

«Sobre la finestra conopial de la façana hi ha un escut d'armes. Davant la casa hi ha un obi per rentar i un petit safareig al costat de figueres, alimentat per una síquia que ve de la font que raja a la vall de Bóquer» (Les Balears, 2002).
     Passam per la carrera de la casa, traspassam una reixa que mena al camí de Bóquer.

Deixam enrere el conjunt de les cases de Bóquer i la serra del Cavall Bernat. Ara, per la carretera de Formentor, caminarem fins a la urbanització de Síller i el camí del mateix nom ens menarà als cotxes a través del coll homònim.
     Si fas l'excursió per aquesta carena no t'avorriràs ni un minut, hauràs d'estar atent en tot moment d'on poses els peus, moltes vegades t'hauràs d'ajudar amb les mans. Tot i així, et recompensarà descarregant adrenalina al màxim i gaudiràs d'unes vistes fantàstiques. Té diferents nivells de dificultat, cadascú ha de saber fins on pot arribar, no traspassar el teu nivell per prudència no és una derrota, traspassar-lo et pot passar factura. 

Deixam enrere el coll de Síller i se'ns apareix novament la Talaia Vella, l'inici d'aquesta meravellosa serralada.

______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________


Baixar el track del Wikiloc


 RECOMANACIONS PELS SENDERISTES

Aquest track només és orientatiu per a seguir l'excursió, no vol dir que en alguns trams de la ruta no hi hagi millors camins, tiranys, senderes o passes que donar. L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.

És aconsellable seguir unes normes bàsiques



FITXA TÈCNICA
 

Pollença
Distància aproximada: 10,52 km
Pujada acumulada: 472 m
Alçada màxima-mínima: 352-9
Temps aproximat sense aturades: No calculat
Temps total: 7:01:15 h
Ruta circular:
Dificultat: 4 sobre 5
Observacions: S'han de fer petites grimpades i desgrimpades. Hi ha trams aeris


CARTOGRAFIA

Mapa ortofotogràfic interactiu del Wikiloc



Manacor, 24-11-2012


HEM CONSULTAT 
  • Mallorca vora mar. 2003 Joan i Vicenç Sastre.
  • Corpus de toponímia de Mallorca. 1986 Josep Mascaró Pasarius.
  • Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1989-2005 DD.AA.
  • Mapa General de Mallorca. 1986 Josep Mascaró Pasarius.