9 de març 2013

62 - Pels voltants de Coma-sema i Solleric 3-3-2013

Cercant nous indrets de la serra de Tramuntana, decidírem recórrer es Barranc de Solleric, pel qual discorre un bonic camí i el torrent homònim, que degut al desglaç anava ben carregat d'aigua. Visitàrem la cova de ses Meravelles, pujàrem pel camí des Bosc fins al coll del puig de sa coma des Carboners i el puig d'Amós, per on ens dirigírem cap a un pas innominat, pel qual baixàrem al barranc d'Almadrà. Dinàrem a la idíl·lica font des Pi, al bell mig del torrent, continuàrem cap a les abandonades possessions d'Oli Clar i Font Figuera, i finalitzàrem la ruta a Solleric.

Són les 9:04 h. (WP-01) Deixam el cotxe davant l'entrada de Solleric (devers el km 14,100 de la carretera Alaró-Orient, Ma-2100), la qual roman tancada i amb un rètol que ens prohibeix el pas. En un moment compareix una altre vehicle amb un senyor que, molt amablement ens deixa entrar, però ens fa saber que la propietat no ho vol, i per tant que facem via a passar.

«Des d'Alaró en paraules de l'Arxiduc, anant per la vall solcada per un torrent entre les dues muntanyes rocoses, es pot assolir la formosa vall d'oliveres de Solleric». Es tracta de l'antiga alqueria Xular. El primer cop d'ull dóna la sensació de ser una finca molt ben arreglada, on es respira pau.

Copsam la zona més agrícola de la vall de Solleric, amb els sementers i el sestador pels animals situat prop de sa Voltonera. Al fons del comellar des Pou, apareixen els puigs de sa Font i es Tossals Verds els quals queden emmarcats pel turó dit sa Corona, a la dreta (576 m); i la serra d'Amós, a l'esquerra. 

Torrent de Solleric
Uns minuts després arribam al pont del torrent de Solleric (WP-02), pel costat del qual hem de baixar al seu llit. La gran quantitat d'aigua que baixa per la llera em fa passar pena, ja que l'haurem de creuar.
     El torrent de Solleric, també anomenat de Biniali o de Sencelles, segons la GEM: neix a la part central de la serra de Tramuntana, a la depressió de Comassema. A continuació, davalla pel Barranc i la possessió de Solleric, on rep l'aportació del torrent Pregon. Passa pels termes d'Alaró, Consell, Sencelles, Costitx, Inca... S'ajunta al torrent d'Almadrà i forma el curs anomenat de Muro. La seva conca ocupa la part més occidental del vessant hidrogràfic d'Alcúdia. 

Un pontet pels vianants ens mena a l'altra vorera i continuam per un tirany torrent amunt.

Un camí agrícola travessa el llit del torrent per la zona de la coma de ses Egües.

Travessam una improvisada i grollera barrera feta amb cables i somiers.

En aquest punt ens toca creuar la llera del torrent per un gual de pedres relliscoses. No les tenim totes segures.

Ingrid no se'n refia i opta per passar descalça.

Tots els components de la cordada han passat sense cap ensurt. Ara caminam per la part esquerra del torrent (pujant), el qual discorre entre marges. El tirany ens condueix al començament des Barranc, el qual se situa entre el penyal de ses Meravelles, Comassema, el puig de sa Font Fresca i el torrent Pregon.

Vista retrospectiva del camí des Barranc. El Catàleg dels Antics Camins de la Serra de Tramuntana diu: «Des de Coma-sema es troba molt destruït fins al final del darrer sementer vora el torrent. A partir d'aquí, i per un portell entram dins l'alzinar i el camí empedrat fa la seva aparició. Discorre sempre pel marge esquerre del torrent i en arribar als sementers de Solleric el travessa vora els sestadors, d'on prenen un camí de carro fins a les cases».

L'acció de l'aigua ha esbaldregat la paret. Aquesta separa els municipis d'Alaró i Bunyola. Ara caminam per aquest darrer terme municipal.
     Hi ha una glosa del mestre paredador Biel Tomàs Sastre 'Terrola' que diu:

Sa paret ben acertada
vos diré com ha d'estar
es paredat s'ha d'aguantar
sense posar-hi cap trava.

(Les barraques de Llucmajor, una arquitectura popular, 1999)  

Els carboners habilitaren empedrant el sòl d'aquesta petita cova oberta a la paret del penyal de ses Meravelles o penyal de Solleric, per tal de fer-la servir com a habitació. 

No trob les paraules de l'Arxiduc gens exagerades quan diu: «El viarany de Coma-sema a Solleric duu per un barranc al fons d'una vall, a la qual baixa un torrent, situada pel dessota d'una avançada del puig d'Amós, sembrada d'oliveres i coronada per una devesa. Hom gaudeix d'una bella vista darrere de Coma-sema i dels cims erms veïns de na Franquesa. Les roques s'estrenyen a cada banda i la llera del torrent forma al mig un solc profund. L'escenari de sobte es transforma; enlloc d'oliveres, són alzines les que constitueixen la vegetació dels pendissos, i hom domina la vall de Solleric i el puig de s'Alcadena, imponent i escarpat. Un viarany empedrat que serpenteja porta amb molt de rost cap avall. Ara venen indrets extremadament salvatges. Passant per penya-segats enramats d'heura, hom arriba a una eixamplada en un lloc on es troba una petita cova al llarg del camí. Després d'haver passat diversos revolts empedrats vorejant el repeu de penya-segats rogencs i balmats a l'ombra d'alzines, hom assoleix els oliverars de Solleric». (Les Balears, 2002).
     No cal dir que l'Arxiduc feu el recorregut a l'inrevés.

Trobam un portell amb barrera oberta. Segurament és la separació de les dues finques: Solleric i Coma-sema.

Diversos covals s'obren al peu del cingle.

Un dels revolts del bell camí, el qual conserva un sòl empedrat i pedres escopidores a la part de defora.


Al costat del camí flueix l'aigua del desglaç saltant de gorg en gorg amb força.


Sortim des Barranc i apareix la recòndita vall de Coma-sema amb el gran casal al centre. Anam a la recerca de la cova de les Meravelles, ho feim pujant sense camí pel coster de sa mola de Son Montserrat, fins que el trobam. El problema és que des de les cases et veuen perfectament i sabem que el propietari no li xoca massa que hi vagin. Recoman demanar permís al telèfon 971-180117.

L’Arxiduc fa una llarga descripció d’aquesta magnífica casa de muntanya: «Coma-sema era una antiga alqueria, que l’any 1239 fou comprada per Joan de Galiana a Joan Vicenç, que la posseïa en virtut de la donació que li havia fet Nunó Sanç. L’actual propietari és Joan Palou de Coma-sema, a la família del qual pertany aquesta finca des de fa alguns segles. La casa és gran i forma un conjunt pintoresc amb una clastra oberta davant i dues ales laterals. La part principal de l’edifici, amb columnes octogonals a dalt, a les golfes, té un portal d’arc rodó amb Jesús i Maria, l’escut d’armes de Coma-sema i la data de 1648, a l’interior està escrit 1688 i sobre la campana 1718. Les finestres estan dotades de balustrada venecianes. Al mig hi ha l’escala; dues peces laterals serveixen de terrassa. D’aquí puja a dalt a l’esquerra l’escala exterior. A l’entrada es guarda encara l’antiga campana o coure per als muls, que antigament pujaven des de Santa Maria carregats de ceps.

La casa té un gran terrat, sobre el qual desemboquen tres portals i n’aguanten la coberta sis columnes primes. Aquestes són d’una pedra calcària nummulítica de color gris, semblant a la que s’ha emprat per a les columnes de les finestres coronelles. Damunt les bigues i en els forats de la casa nien coloms mig salvatges. Des d’aquesta terrassa s’obté una formosa vista del comellar que s’estén en direcció a Solleric. Dins la sala estan col·locades les imatges dels apòstols, semblants a les de Miramar. Al mig està la Verge santa, la Mare de Déu del Rosari, amb 12 quadrets rodons que representen diversos moments de la vida de Jesús; daten de l’any 1571. Darrera de la casa, al costat de la qual hi ha un molí d’aigua, es troben petites dependències annexes i per damunt d’aquestes hi ha un safareig. Vora l’entrada hi ha un abeurador a l’ombra de noguers. Dins l’hort, sobre les roques properes, hi creix molta d’heura, cosa que contribueix a augmentar la impressió pintoresca de l’antiga Coma-sema». (Les Balears, 2002).

En els darrers metres el camí descriu uns revolts ben tancats entre llaçades suaus per tal de guanyar altura còmodament. Davant l'entrada de la cova hi ha uns seients de pedra i una caseta sobre un marge (WP-03). El motiu d'aquestes rústiques construccions és perquè la cavitat es va condicionar per a les visites. 

Cova de les Meravelles
La boca de la cova de les Meravelles resta tancada per una reixa sense pany. Es troba a 575 metres d'altura.

La cavitat consta de diverses sales grans, amb un recorregut horitzontal de més de 300 metres. Hi ha abundants formacions estalagmítiques. És interessant des del punt de vista bio-espeleòleg. Ha aportat abundant fauna cavernícola, en particular de coleòpters troglobis. Té aixecament topogràfic. (GEM).



Lluís Salvador també fa una descripció prou extensa de la cova de les Meravelles i l'il·lustra amb aquest gravat: «Davant de Coma-sema hi ha el puig de ses Meravelles, amb penya-segats enramats d’heures enormes, on es troba l’entrada de la cova del mateix nom; al davant es veu el puig de l’Ofre. L’entrada de la cova, que està entre mates espinoses i forma una volta apuntada coberta d’heura, és bastant ampla; des d’aquí hi davalla una escala. Per una entrada inclinada i baixa s’entra a un vestíbul més gran, que té un bon trespol i va baixant suaument. Llavors segueix a mà dreta una petita cova, sa Boca des Forn, on hom davalla; des d’aquí cap a defora l’aire és més fresc. A mà dreta estan les formacions d’estalactites conegudes com els Orgues. Llavors ve a mà esquerra la gran cambra principal, fonda amb sostre pla i estalagmites la majoria rompudes. A dalt a la dreta es troben belles estalactites en forma de col-i-flor i un penjoll que pareix un diamant. A dalt a la dreta hi ha una extensa excavació, a la qual puja una rampa; està unida amb la resta, va pujant a mà dreta i conté estalactites en forma de fulles que pengen com a vels. Dins la depressió mateixa cova hi ha una columna estalagmítica ampla i al darrera una petita cambra amb belles estalactites. Fent la volta sencera pel dessota de la gran cova, el camí segueix en forma de falç fins al final d’aquesta, on s’ha excavat una altra cova. La cova és, abans que res, molt gran i tancada pel fort ressalt, que en la nostra il·lustració apareix a la dreta. A la sortida, a l’esquerra de sa Boca des Forn, forma una doble obertura petita amb passadís que arriba a l’extrem de la cambra gran més allunyat. Des d’aquí no hi ha cap camí que vagi a les altres coves a causa d’una clivella en el terreny». (Les Balears, 2002).

Sortim de la cavitat sense haver pogut explorar-la i fotografiar-la tot el que haguéssim volgut per falta de llum, puix no sabia en certesa si faríem aquesta excursió. Així tenim una excusa per tornar.

Veure l'interessant article de Jaume Deyà Miró. La cova de les Meravelles. Una nova necròpolis de taüts de l'Edat del Ferro a la Serra de Tramuntana.

Desfem les passes pel viarany de la cova, travessam uns camps de conreu amb garrovers i oliveres, i tornam cap al torrent.

Cercam el punt més idoni per travessar la part alta del torrent Pregon, el qual neix a Son Bernadàs Nou, i canvia de nom quan passa per Solleric.


Anam pujant pel canal Forà (WP-05), un terreny pedregós i escalonat sembrat d'oliveres. Darrera queda el penyal de ses Meravelles o de Solleric (628 m), a la mola de Son Montserrat.

L'altura assolida ens regala una maca vista de la vall de Coma-sema. Destaca al fons, a l'horitzó, el penyal d'Honor, davant d'ell les cases de Son Montserrat, el clot de sa Neu i el comellar des Pas. Al centre, cobert d'alzines el putxet de Son Vidal. És digne de destacar un important talaiot (602 m).

Panoràmica de la vall de Coma-sema, realitzada per Sebastià Riera a partir de tres fotografies. Apareix la mola de Son Montserrat (esquerra) i la serra de sa Rateta (dreta). El nostre estimat Lluís Salvador (1884), cita de passada aquests puigs: «Després d'un coll arriba a la vall de Coma-sema, dominada pel puig d'Amós i per la muntanya de na Franquesa, per damunt de la qual es troba el puig de sa Pleta (sa Rateta?)».  

Aquest camí connecta amb el camí des Bosc Gran de Coma-sema o des Barrancons, el qual discorre entre Coma-sema i el coll des Bosc, a 799 m d'altitud, i continua fins a Cúber i abans fins a Lluc, com a via de pelegrinatge. Allà, abans, el camí passava per una penya foradada, per aquest motiu el torrent d'Almadrà també s'anomenava torrent de sa Foradada. A prop del coll s'ubica la casa de neu del Coll des Bosc.

Una paret mitgera separa les finques de Coma-sema i Coma-sema d'Alt. Per la finca veurem nombroses barraques de caçadors, tal vegada dels Ferreguets, els Llargs o els Caraixets.

Aquest animal, segurament esperava que li donàssim menjar, s'acostava molt. Estan avesats a veure molts de caçadors per la contrada.

El camí puja costerut per l'interior del bosc d'alzines. Vorejam el puig d'Amós (a la nostra dreta).

Veient aquests desastres ecològics no és estrany que no vagin d'excursionistes. Deuen voler evitar-nos el lamentable espectacle.

El camí connectava nombrosos ranxos de carboners per la zona del pla de s'Homenot. També era la via per on baixaven la gel dels pous de neu del puig de sa Rateta i de la casa de neu des Coll des Bosc. Bé, això ho feien pel que baixa paral·lel a aquest.
     Deixam el camí a l'altura del collet format entre els puigs de sa cova (o coma) des Carboners i el d'Amós (WP-06).

Des del coll tenim una bona panoràmica de l'espès boscatge de Solleric, el puig de s'Alcadena, esquerra (816 m) i el del Castell, dreta (821 m). Una llegenda diu que els moros volgueren construir un pont entre les dues muntanyes. Encara hi ha qui assegura haver vist dues enormes argolles metàl·liques clavades en les penyes de s'Alcadena, ancoratges d'aquest pont o 'cadena' que tal vegada donàs fins i tot nom a la muntanya. (Mallorca mágica, 1996).

La collada citada resta tancada amb paret de pedra seca (crec que es diu de la Ginebrissa), la qual delimita els termes municipals d'Alaró i Bunyola.

Caminam recte deixant la paret a la dreta, entram al bosc per un tirany molt desdibuixat. Ens espera alguna petita desgrimpada fins que assolim un viarany de carboners.

L'ancestral camí ens mena per l’àmbit d’un bosc reblit d’elements fora d'ús, dedicats a l'explotació del bosc. La més maca dels components del grup posant en una sitja.

Casa de sa Rota
Continuam la ruta per restes de camí que ens duu a la casa de sa Rota (WP-07), o segons un caçador, caseta de la Senyora? Una humil però gran barraca d'un aiguavés. Aquestes construccions són una eina de treball i com a tal, fugen de tot el que és superflu o ostentós; així tenen com a principal característica l'economia dels mitjans utilitzats per bastir-los. S'aprofiten els materials que l'experiència acumulada al llarg de generacions ha destriat com a més aconsellables, d'entre tots aquells que es troben a l'abast. (Puigserver, 1994).
     Rosselló Verger diu que: «Una rota era un recurs —precari— contra la fam. L'amarjament —milers de quilòmetres de paret seca, transformant en escalonades pendissos incultivables— rendibilitzaren espais boscats amb una inversió enorme de mà d'obra, arribant a conrear el 52 % de la Serra».

Bassa per a recollir l'aigua d'escorrentia.

Cercant el pas no massa lluny de la caseta de sa Rota. A pesar de que vérem alguna fita solitària i de du el track en el GPS de la darrera vegada que vaig fer aquest pas, no ho vaig endevinar a la primera.

Guaitam al penya-segat per orientar-nos. Des del nostre mirador, veim barranc amunt, els indrets anomenats: el morro de sa Vaca, el salt des Cans, sa Torreta...

Pas innominat (de Contrabandistes, de Caçadors, des Colls, de sa Rota?)
Després d'enrevoltar un poc trobam l'inici del pas (WP-08), el nom del qual desconec. Sabem que era emprat per contrabandistes. A falta del topònim antic podríem anomenar-lo pas Escalonat. Ells baixaven el pas de s'Argamassa, travessaven la llera del torrent i pujaven pel camí de s'Hortet, situat davant, a l'altra part del torrent. Passaven per davant la cova de sa Campana, creuaven el clot d'Infern i es dirigien cap a Turixant, acabant la ruta a Alaró, segurament per aquest pas.
     El contraban a Mallorca és més antic del que pareix: «Entre el període bè·lic que visqué Europa entre 1650-1720, la societat mallorquina no hauria pogut sobreviure si hagués respectat estrictament les disposicions legals del comerç en temps de guerra. Per això es produí la denominada legalització del contraban, amb l'impost del dret de contraban, que gravà amb un 10% els productes fabricats en terres enemigues [...] Aquest contraban legalitzat coexistí amb l'altre, també vital per a la supervivència dels illencs [...] El tabac esdevengué així el gènere de contraban per excel·lència, fins a l'extrem que l'activitat contrabandista arribà a ser denominada popularment 'anar de tabac'». (GEM, IV, p. 77). 
    
Segurament els caçadors han instal·lat la corda per donar un poc de seguretat.
     «En una còpia d'una curiosa carta, datada aproximadament a finals del segle XVIII o principis del XIX, es reprodueixen les partions de la possessió [Coma-sema] amb Solleric: "Molt Señor, después de saludar-lo li fas sabidor en respecta a la partió. Ja està feta, comensant en lo cap de la paret, seguint per damunt la escane per las dues creus que trobaren vellas, tirant just dins el comellar del Pi, junt an el Barranch està pontet junt an el torrent, y después comensant a la part del puig d'Amós, just per la vorara del Cornadí de Coma-sema muntant tot, fins la part de la font, just al (...) posarem molt més amunt volte de (...) per el pas de la Janebrissa, just a la font del Pi, en tot esto se han fetas 22 creus de un cap fins en lo altres tot molt ben ajustat" (Arm Peretó-Vidal, 5) (Vibot, 2007)».
     Tot i això, hem arribat a la conclusió de que no es tracte del pas de sa Ginebrissa, ja que aquest pas es troba més amunt. 

El pas ens mena a la canaleta de Solleric (WP-09).

Vista del pas des de la síquia. Déu ni do!

Seguim la canaleta fins al seu començament: la font des Pi. L'obra actual —diu Joan C. Palos— data del segle XVIII i està feta damunt l'antiga síquia islàmica que conduïa l'aigua de la font del Pi, una de les més cabaloses de Solleric, cap a l'antiga alqueria islàmica de Xular. (Ara Balear, 2013).

En Toni a la font des Pi (WP-10). Una raconada idíl·lica on posàrem taula.

Font des Pi
La surgència d'aigua de la font vora unes roques forma un gorg molt vistós. La font es troba situada dins el municipi d'Alaró, just a la frontera entre els termes d'Escorca i Alaró. L'aigua de la font arriba a les cases de Solleric. Antigament també arribava a Son Ordines i Almadrà per una altra canaleta que baixa per l'esquerra del torrent.

L'altitud i la varietat dels vessants de la finca des Tossals fan que hi siguin presents la majoria d'espècies de flora silvestre de la Serra, amb extensos alzinars, costers coberts de càrritx i una interessant flora de penyals i d'alta muntanya, dominada pels endemismes. Aquesta diversitat, juntament amb el relleu abrupte i l'aïllament, converteixen aquesta contrada en refugi d'una interessant fauna.

Després de dinar abandonam l'indret de la font, pels voltants de la qual veim rotlos de sitges. Antigament, per arribar a aquest paratge tan remot havien de seguir el traçat de la síquia.


Canaleta de Solleric
Caminam vora la canaleta en vers d'anar pels túnels de la canonada d'Emaya. La construcció dels quals coincidí amb la dels embassaments del Gorg Blau i Cúber. Les obres foren aprovades pel Consell de Ministres el 20-VI-1969. Les primeres aigües arribaren a Palma, al dipòsits de Son Anglada, a mitjan any 1971.

Les altes parets del barranc i la fondalada del mateix, ens fan sentir petits i vulnerables.

En alguns trams el traçat de la síquia de Solleric guaita al buit del formós barranc d'Almadrà. Aquest torrent com hem dit abans també s'anomenava de sa Foradada, per una roca foradada que hi havia a dalt, a prop de Cúber, i que el camí hi passava pel forat. L'Arxiduc ho descriu així: «Entre els dos turons, o més aviat al darrera, hi ha un pas estret, sa Foradada, anomenada així per una roca que té un forat a través del qual un camí condueix a Coma-sema, a la vall d'Orient».
 
Arribam al creuer de camins (WP-11). Passam la barrera dels límits de la finca de Solleric. Deixam a mà esquerra la pista asfaltada del refugi des Tossals Verds i prosseguim per avall.

Caminam al costat del torrent d’Almadrà el qual neix a Cúber i aboca les aigües a l’albufera d’Alcúdia. Té uns 36 km de recorregut i 456 km² de superfície de conca. És de gran importància per a les reserves hidràuliques de la part nord del pla. És el torrent més llarg de Mallorca, conegut també amb altres noms: torrent de Muro, torrent de Rafalgarcès o torrent de Vinagrella.

Pont de tres arcs al torrent d'Almadrà. El pont està construït de pedres i les voltes dels arcs amb peces de marès. Dos dels arcs amiden: 2,70 m d'alt per 3,65 m d'ampla i el tercer: 2,40 per 2,60. En aquest punt ens desviam per la dreta per un camí carreter (WP-12).

Terres de cultiu del pintoresc Clot d'Almadrà i cases de Son Ordines d'Almadrà. Contrada d'una antiga alqueria. Son Ordines en el s XVII ja tenia cases, amb tafona, celler i molí de sang. Era dedicada a olivars, vinyes i conreu de cereals. El 1669, fou renovada la tafona. El 1823, foren ampliades les cases. El 1993, pertanyia a la família Vilallonga. Té 350 quarterades, amb extensos pinars i alzinars. És documentada també amb el nom de Son Ordines d’Almadrà*. (GEM).
     El topònim casa d'Amunt ja apareix al Llibre del Repartiment (1232). La façana principal de la casa d'Amunt s'orienta a llevant i té tres plantes. Can Xalet data dels s. XVII-XVIII, té tres plantes i capella, l'espadanya de la qual és d'arc ogival. Son Ordines d'Almadrà, és una construcció del s. XVII. Les cases dels senyors, la capella, la tafona i les dependències agropecuàries, s'organitzen en torn d'un pati empedrat quadrangular. En el portal de la tafona figura la data de 1769.

     *És molt provable que Almadrà vengui de l'àrab al madrab 'la teulera'.

Com bé diu el bon muntanyenc Llorenç Tous (cavaller Vidalba): «[...] ens pertoca mirar i admirar, contemplar la natura, la grossa i la petita, la d'enfora i la de prop. La nostra tasca és escoltar el llenguatge dels arbres i dels animals [...]».

«[...] Aquí no parlen els homes, sinó el vent, les plantes, els animals i els segles. A nosaltres, els humans ens pertoca escoltar i aprendre». (Estol Vidalba, vol II, 1981-82).

Caminar per la finca de Solleric és un vertader plaer pels sentits. És un territori on el paisatge es converteix en art: camins, marjades, parets, pedra... Llàstima que estigui prohibit sortir del GR.   
 
«El llegat de la pedra en sec de la nostra comunitat és ric en qualitat, extensió, varietat i densitat. Aquesta diversitat es veu també reflectida en el vocabulari. 'Marge' a Mallorca, 'encadenat' a Menorca i 'paret' a Eivissa designen una mateixa realitat, el mur de pedra que sosté la terra de conreu. A més, el replà aconseguit amb aquest mur es coneix com a 'marjada' a Mallorca i 'feixa' a Eivissa. S'estima que hi ha a la serra de Tramuntana més de 15.000 quilòmetres lineals de marges». (Llibre de la pedra en sec, 2001).

Curiós coll de pou.

Per no anar a enrevoltar botàrem la paret amb reixeta molt a prop de les cases.


Contemplam la vall d'Almadrà des del camí d'Oliclar. Binimelis diu (1593): «[...] el otro sufraganeo [d'Alaró] es Almendra, de nueve casas que en la lengua arábica se llamaba Almadraba Buaeemnet Arralmi, y fué alqueria que dió el Rey en el repartimiento, con siete jovadas de tierra, a Arnaldo Arlet, y a Berenguer Rebasa dió dos jovadas de la misma». A la dreta s'alça el puig de sa Creu (669 m). Més enllà, el puig de Suro (625 m).
     Berard (1789) també menciona aquesta vall: «En el predio Almedra de la raya de Lluch, cerca de un torrente, tenía otro lugarejo [Alaró] que en 1600 constaba de ocho casas y qye ya en tiempo de los moros era alquería, llamada Almadrata, y que el Rey en la conquista dio a Arnau Aulet con siete jovadas de tierra y los más a Berenguer Rebasa».
    
Oliclar
Arribam a les cases d'Oli Clar (o Oliclar, Valero) (WP-13). 
     «La possessió està situada al clot d’Almadrà, entre el pujol de can Xirgo, el puig de Sant Miquel i can Pendango. El 1593, pertanyia al mercader Gregori Reus. Tenia cases i tafona. Dedicada a olivars, tenia una petita vinya. Hi havia una guarda de 400 ovelles.

Era objecte d’atacs constants dels bandolers i fou proveïda, per a la defensa, d’arcabussos i ballestes. Al principi del segle XVII, era del senyor Pere Antoni Reus. Fins a 1642, fou administrada pel mercader Mateu Reus *, que la cedí a Miquel Reus a canvi de 40 quarteres de blat i tota la producció de brossat i formatge, cada any. El 1646, era de Miquel Reus i feia una renda anual de 40 quarteres de blat i dues d’ordi i dos capons.
     * Veure un article sobre Mateu Reus 'Rotget' un bandejat relacionat amb Oliclar 

Façana principal d'Oliclar. 
     Tenia cases i era dedicada a olivars, vinya i conreu de cereals. Com a bestiar de feina hi havia quatre bous, tres mules, dues someres i un cavall. El 1694, era del senyor Miquel Reus de Solleric i Vallès. Confrontava amb Solleric, Son Bergues, s’Olivaret d’en Muntaner i les tres possessions del lloc d’Almadrà, denominades Son Ordines, Son Sampol i Son Vallès. El 1994, és una pertinença de la possessió de Solleric». (GEM-DF/M).

«És inevitable remarcar la importància d'aquestes instal·lacions de producció d'oli en aquestes cases d'Oliclar, amb un topònim tan evident. La tafona es troba en mal estat de conservació, amb el trull incomplet, però que encara conserva el rutló, la sumola i els volsosos. Antigament tenia dues premses de biga, avui desaparegudes [...]. (Valero, 2013)».

Damunt sa font d'Oliclar
vaig pensar en lo ropit;
un animal tan petit
per viure passa la mar.

La construcció del sestador presenta un aspecte quasi ciclopi per les mides de les pedres que empraren per aixecar-ho. És una llàstima que es deixin perdre aquestes ancestrals construccions.

A mitjan camí trobam un pou amb coll, el qual devia abastar d'aigua als treballadors que explotaven el bosc. Aquest pou esta situat al coster baix del puig de Sant Miquel (661 m).

Aquest camí de carro connectava els nombrosos ranxos de carboners i calciners.

Garrida, es forn de calç
ja deu passar molta pena,
perquè si es forn no té llenya,
es macs li tornen nials.



No sabia què cosa era
dur llenya a un forn de calç:
No poder dar cap punt fals
 per envant ni per enrera.
 
Cases de Font Figuera
En el darrer tram de la caminada passam vora les cases de sa Font Figuera (WP-14). Antiga possessió del terme d’Alaró, situada entre Solleric, s’Olivaret, les roques de Salviar i la cova des Ossos.

Pels voltants s'ubica la cova de Font Figuera, més coneguda com la cova des Ossos. La cova sepulcral de Font Figuera fou estudiada per Manuel Maura Salas, l’any 1935, i per M. Dolores Garralda, l’any 1972. S’hi trobaren cranis trepanats molt antics de dues dones, contemporanis als de la cova des Càrritx, de Menorca.
     El camí que seguíem s'aboca al GR 221 (Refugi castell d'Alaró-refugi Tossals Verds).

Dirigim les passes cap a les cases de Solleric. La possessió està situada al vessant de sud-est de la serra de Tramuntana. Veim el puig de la Font Fresca (833 m). La casa en època musulmana era anomenada Xular.

Solleric
(Capella de Solleric). Fou el centre del marquesat de Solleric. Marquesat de Solleric: Títol concedit el 1770 a Miquel de Vallès-Reus de Solleric i Orlandis. Miquel de Vallès-Reus de Solleric i Orlandis (Palma, Mallorca, 1723 - Palma, Mallorca, 1790). Noble mallorquí, cavaller d'Alcàntara, regidor perpetu de Mallorca, senyor de la cavalleria de sa Galera, de Felanitx. Impulsà l'agricultura i la lluita contra els pirates algerians. Presidí la junta de construcció de camins de l'illa. Molt influent en política prop del rei i del comte de Floridablanca. Creat marquès de Solleric (1770), li fou annexada la grandesa d'Espanya honorària (1783) pel fet d'haver facilitat la represa de l'illa de Menorca i els honors de ministre de finances.

La tafona de Solleric era una de les més notables de Mallorca i per les seves terres hi pasturaven més de cinc-centes ovelles. Encara que s’hi desenvoluparen tot un seguit d’activitats econòmiques, caça, cria d’egües, etc. l’oliva continuà essent la seva treta més important i a principis del segle XX la producció superava les 120.000 tones. El 1966, la finca passà a la família Gilet, actual propietària. (per a saber més consultau la GEM, vol 17, pàg. 22-23).
     Vora les cases se situa el bufador de Solleric. Una cavitat d'uns 425 m de recorregut. És de gran importància dins l'estudi fluviolacustre de les coves illenques.

A davant les cases s'inicia un camí asfaltat. El prenem, passam pel pont del torrent de Solleric, on el dematí hem començat l'eixida. Passam vora unes velles cases amb un gran safareig arranjat, segurament era un molí, no he trobat informació, o simplement per regar l'hort. La finca tenia un molí de vent fariner, sense base ni habitatge, el qual el 1789 ja funcionava.

Som al portell de l'entrada principal de Solleric. Finalitzam el recorregut a les 17 h 40'. Per sortir no hem duit tanta sort com el dematí, hem hagut de botar la barrera. La ruta és molt variada, espectacular en el tram des Barranc, amb interessants panorames a les valls de Comassema i Solleric.


______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________


Baixar el track del Wikiloc


RECOMANACIONS PELS SENDERISTES
 
Aquest track només és orientatiu per a seguir l'excursió, no vol dir que en alguns trams de la ruta no hi hagi millors camins, tiranys, senderes o passes que donar. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.
 

És aconsellable seguir unes normes bàsiques



▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  FITXA TÈCNICA  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒


Alaró
Distància aproximada: 19,47 km
Pujada acumulada: 903 m
Alçada màxima-mínima: 790-264
Temps aproximat sense aturades: No calculat
Temps total: 8:36:17 h
Ruta circular:
Dificultat: 3 sobre 5
Observacions: El pas és un poc aeri 
Integrants: Ingrid, Miguel, Joan Mesquida, Toni i Joan Riera


▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  CARTOGRAFIA  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒
  
Situació de la ruta sobre el mapa orto-fotogràfic de Google earth


Traça del GPS sobre el mapa Alpina Tramuntana Central E-25, amb els punts més 
destacats i perfil i dades de la ruta. Deferència del bon amic Toni Sureda Socay
 

Manacor, 9-3-2013


▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  HEM CONSULTAT  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒
  • Mapa Alpina Tramuntana Central. 2013.
  • Atles de la GEMall. 1995 DD.AA.
  • Mapa General de Mallorca. 1986 J. Mascaró Pasarius.
  • Les possessions de la Serra de Tramuntana. Història i patrimoni. 2013 G. Valero.
  • Les possessions de Mallorca II. 2007 Tomàs Vibot. 
  • Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1989-2005 DD.AA.
  • Les Balears descrites per la paraula i la imatge. 2002 Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria.
  • Catàleg del Antics Camins de la Serra de Tramuntana. 1993 DD.AA.
  • Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de Otras Islas a ella adyacentes. (1593) 1927 Joan B. Binimelis.
  • Llibre de la pedra en sec. 2001 Antoni Reynés Trias i Vicenç Sastre i Arrom. 

8 comentaris:

  1. Quina volta us marcareu, es veu que esteu en un excel · lent estat de forma i que porteu el règim de menjars millor que jo! enhorabona per la documentació històrica del recorregut, bona descripció i fotografies excel · lents.
    Una abraçada amigs!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Toni, en Joan 'Prim' donaria la volta a Mallorca, i això que sempre té pressa. Ha d'anar a pasejar el cus.
      Gràcies Toni, ets molt amable.
      Una abraçada.

      Elimina
  2. Hola Joan:
    Bonita ruta, como siempre muy bien documentada. Hace años mil que no recorro ese bonito camino paralelo al Torrent de Solleric. Y aún no conozco - aunque ya hace unos meses que lo tengo en "Pendientes" - ese interesante paso, aún de nombre desconocido, acondicionado, parece, por cazadores.
    Un abrazo,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Emilio.
      Idò, per a nosaltres era la primera vegada que feiem es Barranc, ens va agradar molt, ho vàrem trobar curt. El pas és més bo de trobar de baix per amunt que a l'inrevés.
      Gràcies per comentar.
      Una abraçada.

      Elimina
  3. Hola Joan
    Una passada de volta, encara que tinguereu sort a l'entrada de Solleric. Aquest camí vorejant el torrent, la cova... desconec tota aquesta zona i m'ha semblat molt bonica, i el pas em crida molt l'atenció. Altre cop molta informació al nostre abast, gràcies a tu per penjar-ho. Salut Joan

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Llorenç, ho va ser una bona volta. Es Barranc és una passada i més amb l'aigua que corria. El pas és molt més bo de trobar pujant que baixant. Gràcies pels teus amables comentaris. Una aferrada.

      Elimina
  4. Hola Joan, som en Lluc Mir, marger per vocació. Fa temps que visit el teu blog, disfrut amb tota la informació, cites i fotos que hi poses, bona feina!
    Com que veig que ets un amant de la pedra en sec volia dir-te que hem creat un Gremi de Margers per defensar aquest tresor, aquest llegat que només trescant com fas tu podem arribar a conèixer en profunditat.
    Ens agradaria estar en contacte amb gent com tu, gent que s'estimi el patrimoni de pedra en sec i pugui aportar el seu coneixement per fer tot aquest patrimoni més visible i fer prendre consciència a tothom que és necessari mantenir-lo.
    T'escric personalment però el nostre correu és gremidemargers@gmail.com
    Moltes gràcies

    ResponElimina
  5. Hola Lluc.
    Moltes gràcies per les teves amables paraules.
    Home, jo no som cap entès amb aquests elements etnològics, simplement valor i admir la feina que feren els nostres avantpassats, per això no qued indiferent davant ells. Crec que s'haurien de conservar aquestes construccions que es van perdent a marxes forçades.
    Heu tengut una molt bona idea i vos anim a anar endavant per bé de tots.
    Salutacions.

    ResponElimina