12 de nov. 2013

84 - Pas de Son Creus i volta per sa Comuna (Bunyola) 10-11-2013

Aquesta és una caminada atípica per sa comuna de Bunyola, un xic embullosa pels desviaments que feim, dura per la pujada d'aproximació al pas de Son Creus 370 m de desnivell en poca distància recorreguda, salvatge per trobar el pas de sa coma d'en Buscante... però gratificant per la bellesa dels comellars i camins que recorrerem.
      La ruta fou improvisada, ja que els comptes eren anar a la serra des Teixos, la qual cosa no poguérem du a terme, fent cas a les indicacions del meteoròleg d'IB3 de no pujar als cims més alts de la Serra de Tramuntana, per les adverses inclemències meteorològiques. 

Son Creus
Després de deixar un cotxe a la sortida de Bunyola, a la carretera d'Orient, aparcam un segon vehicle poc després de passar les cases de Son Creus ( WP-01), km 3,2 (Ma-210), just després d'una corba a la dreta (324 m).
     La GEMall ens dóna notícies d'aquesta antiga possessió de muntanya: «confronta amb Honor, sa Comuna, Son Palouet i can Garau. Travessada pel camí d'Orient, ocupa una vall a migjorn de la serra d'Alfàbia, al peu del massís format pels penyals de sa Cuixera i de sa Mel i la mola d'Honor. Pertanyé a Joan Lluís Boix de Berard. El 1597, fou adquirida pel mercader Gabriel Ferragut. El 1632, fou fideïcomissada pel prevere Joan Ferragut i, el 1683, per Gabriel Fuster. El 1733, Nicolau Ballester d'Olesa adquirí una casa a la vila de Bunyola i la convertí en la posada de Son Creus. El 1787, pertanyia a Salvador Ballester d'Olesa i era una gran propietat olivarera de muntanya amb cases senyorials, cases del majoral, capella amb un retaule de Gaspar Oms, tafona i molí de sang. Tenia extensos alzinars, pinars i ramaderia ovina. El mobiliari era d'un gran luxe i incloïa estampes franceses, quadres de països, pintura religiosa, escultures i ceràmica francesa i italiana. Hi destacava un gran jeroglífic elaborat i pintat a l'oli pel senyor Jaume Ignasi d'Olesa i Descatlar. El s XX sofrí una gran decadència. El 1967, fou adquirida per l'arquitecte Antoni Garcia-Ruiz Rosselló, que en restaurà acuradament les cases dels senyors. Té 360 quarterades (1990)».

Son Creus al Catàleg de Patrimoni 

Començam la dura ascensió als penya-segats propers als penyals d'Honor a les 9:30 h. Les previsions meteorològiques era de vents propers als 80 km/h, per això ens refugiàvem a l'abrig dels boscos comunals de Bunyola. La primera fita o indicació la trobam a la vorera de la carretera, uns metres més amunt on hem deixat el cotxe (WP-02). La zona es diu sa Plana.

De tot duna apareix un viarany que ens puja per marjades. Les primeres passes són indecises puix algú s'ha preocupat de tomar les fites, sort de les fletxes vermelles i el track del GPS. Si no fos per això seria bastant més laboriós per a nosaltres arribar a trobar el pas, allà dalt, als peus del penya-segat.










L'Arxiduc cita Son Creus a Die Balearen (1884), diu: «A mà esquerra es veu Son Creus, en ubicació pintoresca, quasi cobert d'heura. A la vora hi ha un bell hort de verdures amb vinyes emparrades, a més hi creixen algunes figueres de moro, cirerers, oliveres velles cobertes d'heura, a les quals s'enfilen sarments, joncs, plàtans joves i pollancres. Tots aquests arbres estan protegits del vent de la vall per una pintoresca roca calcària alta, parcialment coberta de matollar; són regats pel rierol veí i per una petita síquia de l'aigua més pura».

Piferrer i Quadrado a Islas Baleares (1888), diven: «En el angosto valle camino de Oriente se esconde entre la espesura Son Creus y sale al paso Honor [...]».

Pels voltants de Son Creus hi ha una mina de plom anomenada Mina San Mateo, se suposa que dels temps dels romans, tot i que en el s XIX-XX encara s'hi treballava.

S'acaben les marjades i entram al bosc reblit d'antics elements d'explotació d'aquest bosc: forns de calç, rotlos de sitges, cabanes, parets, forns de pa, petites basses...

Dirigits per les fletxes vermelles anam avançant per entre l'espès i brut bosc de joves alzines i arboceres.

El rost és exagerat, sort que l'aire és sec i fa més bon pujar.

Arribam als peus del primer penya-segat (WP-03), el qual pujam amb una petita grimpada sense massa dificultats.

A la imatge s'aprecia la forta inclinació del terreny.

Aquest primer graó no discorre molt arran de la timba.

L'alçada assolida ens regala una esplèndida panoràmica de part de la Serra. En primer terme apareix el puig cònic de Son Poc, el puig de Son Nassi, el puig de s'Alqueria (sa Gubia), aquest conjunt s'anomena les tres Maries. També s'albira sa Falconera, els Homenets, na Fàtima... Al fons despunta el Galatzó i la mola de s'Esclop.

Seguim caminant amunt fins a la segona paret del penyal, la qual podrem assolir pel pas de Son Creus (WP-04). Aquests passos permetien als treballadors o treballadores de les grans finques de la vall Can Grau, Son Creus i Honor, arribar a dalt de l'imponent penya-segat en poc temps i no haver d'anar pel camí des Grau o altres; eren dreceres i cada possessió tenia la seva.

Pas de Son Creus
Apareixen uns marges desfets que ens fan creure que eren d'un camí, el qual devia facilitar arribar a dalt de sa mola de sa comuna de Bunyola.

Pujam pel primer marge i passam per entre la paret i el pi.

Ben segur que quan s'emprava aquest pas per pujar a feinejar a sa Comuna, no existia el pi.

La pujada no és difícil, però sí que és bastant exigent. Tot i que en algun punt concret es fa necessari l'ús de les mans per a remuntar algunes esgraonades, no presenta cap mena de dificultat tècnica.
 
Per aquí dalt el vent bufava de valent.

Les darreres grimpades.

Aconseguim arribar a dalt gràcies al pas de Son Creus. Ens criden l'atenció unes parets que tanquen els precipicis, la funció de les quals desconeixíem abans de llegir l'article Passos de Bunyola a la interessantíssima i molt recomanable web d'en Tomàs Mut Secrets de Tramuntana. Resulta que eren per evitar que els porcs que trescaven i engreixaven per sa Comuna, no baixassin més avall.
     Transcric unes paraules de l'entrevistada per en Tomàs, madò Coloma Estarellas, la qual va néixer a can Grau. 

...”De ses arboceres i ses mates feien carbó i quedava es bosc ben net, així quedaven tots es aglans perquè els animals se’ls mengessin. L’amo en Salvador de ca na Ferrera tenia més de cent porcs que hi pasturaven, per això treien tot es pi i feien ben net perquè es porcs es poguessin menjar es aglans. A Bunyola, madò Querola me va dir: hi vaig perdre ses ungles collint aglans a sa Comuna per l’amo en Salvador! perquè anàvem a collir aglans allà on no hi arribaven es porcs”… 
     Referent a la pastura de porcs, devers el 1860 l'Ajuntament va prohibir la pastura de bísties de carga en clara protecció als porcs.     

Després de recórrer uns 250 metres camp a través, assolim un dels camins de sa Comuna vora el corral de ses Cabres, el que mena al penyal d'Honor (WP-05), cap allà ens dirigim per l'esquerra.

Quan som a la pròxima cruïlla (WP-06), tenim l'opció de pujar a guaitar als penyals d'Honor (808 m), cosa que feríem per l'esquerra (munt de fites). Però no és l'objectiu d'avui, ni el que segueix recta cap al coll des Picot, el nostre camí és el tirany de la dreta, per s'Arboçar, també senyalitzat amb un munt de pedres.

És un vertader plaer pels sentits caminar per aquestes senderes que creuen l'atapeit i ombrívol arboçar i alzinar, on només sents la piuladissa dels ocells. El sotabosc està format per Cistus cytisus, ginebreres, mates de llentiscle, i per llampúdols bords, molt llargs i secs.

L'estreta comella ens durà al centre neuràlgic de sa Comuna, cas Garriguer. Una mena de distribuïdor de senderistes.

L'esplanada de cas Garriguer es troba de gom a gom de cotxes i gent que vol fer la típica torrada campestre (WP-07). Fins aquí arriba la carretera de la Comuna, la qual facilità la baixada de la llenya i la fusta del bosc comunal. Els antecedents d'aquesta carretera se situen a l'any 1883, en el que s'acorda realitzar una tala extraordinària de pins (20.000) per a la construcció d'un camí d'accés al bosc. «Per aquell camí Vell, els carros no pogueren arribar fins a la Comuna. Els que circulaven dins els seus pinars s'hi havien pujat a peces i muntat a dalt. El bestiar arrossegava els troncs fins a baix pels distints camins de ferradura o els amollava controladament a indrets determinats perquè els poguessin recuperar més avall [...]». (Brunet, 1991).
      Entre els anys 1950-1954, es va millorar aquell antic camí, però no va assolir els objectius que es pretenien, perquè s'havia construït un camí amb pendents de gairebé el 15 per cent, no apte per a la tracció mecànica. Arran d'això es va modificar i quedà (1958) amb el traçat actual. (Latorre, 1992).


Cas Garriguer
«La caseta de sa Comuneta, on abans vivia un senyor» (Arxiduc). Segons Brunet, l'any 1926 es va aprovar la construcció d'una caseta refugi de 8 m per 6 m, al final de la coma Gran. A la dècada dels 50 es va ampliar aquest petit edifici, el qual ha rebut diversos noms: caseta de mestre Josepet, cal Garriguer, caseta de la Comuna... 

Deixam a la nostra dreta l'àrea recreativa i caminam per la pista que voreja el puig Gros (676 m). En el WP-08 abandonam aquesta pista i seguim recta (sud-oest) en direcció a es Planitjar. El nostre proper destí és baixar a la coma d'en Buscante per un pas.       

Panoràmica realitzada per Sebastià Riera a partir de dues fotos, on apareix la cruïlla de tres camins a es Planitjar (WP-10) (616 m), es Planietjar o Planiejar. També l'hem vist escrit es Planitjà (GEM). És la zona més planera de la Comuna, on antigament es duia a terme el conreu de gra per a consum humà. Uns elements etnològics (ranxo de carboner i pou), fan el creuer inconfusible.
     (Per veure la foto completa clicau damunt)

Seguim en la mateixa direcció que dúiem. Ara avançam pel camí de sa Carena de sa Coma d'en Buscante, traçat el 1893. A la dreta s'observa el tàlveg solcat per sa coma Gran. La meva idea era baixar a la coma d'en Buscante pel pas i remuntar-la pel camí principal i per a finalitzar baixar pel camí des Grau.
     L'Arxiduc dóna uns altres noms a algunes comes de sa Comuna, diu: «Sa Comuna forma al mig una mena de vall profunda constituïda per tres clotades principals, anomenades coma Gran, coma de sa Parra i coma del Pobre Andreu, separades per cinc files de muntanyes». (Les Balears, 2002).   

Ampliam la imatge de la paret anomenada popularment es Fraguel, on es practica l'escalada.

La baixada a la citada coma, pel pas, era inèdita per jo. En el mapa Alpina del GPS veia el tirany marcat, però a la realitat no el vaig trobar. Que feim? Ja que la distància és curta, envestim per la selva sense matxet (WP-11).

Sortim del tram selvatgí sans i estalvis a una clariana que fa la torrentera, allà ens sembla trobar traça de sendera trepitjada. Creuam la torrentera i a l'altra part veim una reixeta on el tirany és més evident.

Pas de sa Coma d'en Buscante
A l'altra banda de la reixeta, la qual passam per davall, apareix un antic i típic camí de muntanya que ens mena a les balmes i a les marjades de la coma d'en Buscante. A l'altra part de la coma apareixen els estimballs de ponent del puig de n'Aimeric.

A la primera balma hi ha una pica que aprofitava l'aigua de degotís i regalims de la paret.

Més avall, uns covals mostren signes d'haver estat habitats provisionalment. Ara són les cabres les que ocupen aquests abrics naturals.
 
Baixam unes marjades fins al camí de la coma d'en Buscante (WP-12). En el portell d'entrada a sa Comuna ens feim la foto de grup.

Vista del pas que baixa a la coma d'en Buscante, també veim les marjades i les balmes que acabam de recórrer. La imatge fou copsada des del camí del puig de n'Aimeric (8-9-2013).

Detall de la balma

En els darrers metres de la capçalera del comellar, les carritxeres intenten esborrar l'estret corriol. Les arboceres, en aquesta època de l'any posen una nota de color i de sabor.
     Sortim a una clariana (WP-13) on fan tala; allí coincideixen cinc camins. Podríem anar al puig de n'Aimeric, al Planetjar, a cas Garriguer, inclús a Son Pou o a es Freu...

Agafam el camí més curt per apropar-nos a cas Garriguer. Dinam al recés de la vegetació, puix el vent és realment fort, les previsions han encertat de ple.         

De camí a cas Garriguer, collim una drecera (WP-14) que ens mena al camí de la coma Gran, des d'aquesta coma, passant per l'àrea recreativa, assolim la carretera de sa Comuna.

Abandonam la carretera (WP-15) per un camí que ens abocarà a la coma d'en Cupí. Segons el rètol ens manca 1 hora i 25 minuts per arribar a Bunyola.

En pocs metres trobam una altra bifurcació (WP-16) a es Través. Ja que aquesta zona de sa Comuna està senyalitzada, no tendrem problemes d'orientació per seguir la ruta bona.

Per la coma d'en Cupí podrem veure, les ginyes dels carros marcades sobre la roca.

Han d'haver passat molts de carros carregats per fer aquesta mossa a la pedra viva. Per aquest camí, pel comellar d'en Cupí, traginaven el 'metro' de pi. També anaven a la màquina, un rústic funicular emprat pels treballadors de la muntanya per a baixar feixos de llenya a can Grau; anomenats feixina els de llenya prima.
        
Aquests bucòlics entorns inspiraren l'Arxiduc: «Ara ve un camí ombrívol molt formós en aquest indret solitari, on tan sols se sent el crit del cucut».

Panoràmica a partir de tres fotografies, realitzada per Sebastià Riera. (WP-17) Apareix la cruïlla on el camí des Grau connecta amb la coma d'en Cupí. Just al forcat hi havia una olla de forn de calç. (Vista retrospectiva).
     (Per veure la foto completa clicau damunt)

El camí de carro s'acosta a la timba. Aquests penya-segats eren freqüentats per un bandoler, en Buana, el qual va donar nom al salt d'en Buana. Fou capturat pels voltants de can Grau, en el lloc conegut pel Garrover des Lladre. (Camins i paisatges, 1992).

Situació aproximada del pas de Son Creus
Una altra desviació, ens du a un mirador natural. El mirador de la Màquina Vella. Aquí s'ubicava el rudimentari funicular que hem parlat abans. Aquesta màquina connectava el tall del penya-segat i les cases de Can Grau. Es deia la Màquina Vella perquè en el penyal d’Honor hi havia un altre funicular conegut per la Màquina Nova.
     «A la comuna de Bunyola, fins a mitjans del segle XX s'hi feien diversos aprofitaments forestals: tala de pins [metro]*, feixos de llenya prima, forns de calç i sitges de carbó. L'ajuntament subhastava anualment l'explotació forestal, la caça i les pastures, i amb els beneficis obtinguts es finançaven obres públiques. Als anys cinquanta començaren a minvar aquests aprofitaments i avui en dia només es realitzen algunes tales de pins. Actualment, la comuna de Bunyola té una funció de conservació i oci». (El camí des Grau).

* Fer metro consistia en tallar el tronc del pi a la mida de 10 pams.

Deixam enrere el desviament al mirador. A partir d'aquí, el camí de roda, el qual arriba fins a la sitja d'en Jaumetó, esdevé en camí de ferradura. 

Aquest magnífic camí des Grau (escaló) fou restaurat el 1990, per l'Ajuntament de Bunyola i el Consell Insular. Des del camí principal surt una desviació que du al pas de can Grau. Un pas més perillós del que hem fet nosaltres.

     Tornam tirar de l'article de l'amic Tomàs Mut, de la seva web Secrets de Tramuntana, on Madò Coloma parla d'aquest pas:

…”Això és es Pas de Can Grau. Aquest pas és perillós i no és molt bo de pujar. Per ell hi pujaven ses Mondoies que feien feina pel sen Guiem Xumbo. Anaven a fer “cortes” a sa Comuna. L’amo en Guiem Xumbo tenia una corta damunt sa Comuna i tenia gent que tallava pins dins Can Grau. Ses dones feien feixines i ets homes tallaven pins. A n’es pins li llevaven s’escorça i feien es metro. Aquestes dones quan havien acabat de fer ses feixines a Can Grau, l’amo en Guiem les enviava cap amunt, posava una corda no sé a on i elles aferrades per sa corda pujaven per amunt i així ja no havien de donar sa volta”…

La ruta perd rost pel pla de ses Perdigalles i passa entre el bassol Tapat o bassol des Grau, un aljub amb la volta de coberta esbaldregada, i un gran rotlo de sitja. Aquí s'inicia un tirany que mena al penyal de can Fil.
     Els carboners desenvolupaven la seva tasca al bosc, orientativament, des de Sant Josep (19 de març) fins al dia de Sant Mateu (21 de setembre) patró de Bunyola. Així, es pretenia evitar els dies de més fred i pluja a la muntanya. Les zones de ranxo s'anaven alternant en períodes de set anys, fet que permetia la regeneració de la zona des del punt de vista forestal. Aquesta activitat es va dur a terme fins a mitjans del segle XX. (La Comuna de Bunyola, 2005). 

Quan passem per devora un enorme forn de calç ens cridarà l'atenció per les seves dimensions.

A la nostra esquerra s'aixeca el penyal de can Fil o des Racó
on hi ha vies d'escalada
En canvi a la dreta deixam es Castellet, Lluís Salvador assenyala: «L'alturó cònic per damunt de Bunyola es diu es Castellet, al qual condueix un antic mur, presumptament d'origen moro, però que procedeix de temps recent. A través de planters d'oliveres i vinyes hi puja un camí en part entre parets, llavors vénen escalons tallats a les roques i finalment la paret de la muralla que envolta l'alturó. L'interior és rocós i pregon; la paret en direcció a la vall té un gruix de 175 centímetres, l'altra en direcció a Bunyola només el té de 125 centímetres [...]». (Les Balears, 2002).
     Segura i Salado es demana: «El planejarien els moros en saber que Jaume I se dirigia cap a Mallorca i no eñs donà temps a bastir-lo abans de la rendició? El començarien els nostres reis durant les guerres que tengueren contra els d'Aragó? Seria encara més antic?». (Pobles de Mallorca, 1989).

Deixam de banda un camí de carro que comunica amb la carretera de sa Comuna, la qual puja pel comellar d'en Cupí. La nostra ruta passa per la carrera d'antigues cases situades al Planiol, algunes d'elles restaurades, com la de can Regalim.

Altres, com ca na Formatjona, una casa semi-troglodita, ja és irrecuperable. No la poguérem fotografiar en condicions per un cotxe que l'havien aparcat just davant. Després passam pel costat de les parets posterior i lateral de vil·la Teresa, just davant la casa s'inicien les escales del carreró de sa Comuna.

Amb la imatge de Bunyola (WP-19), sa Gubia, el puig de Son Nassi i el puig de Son Poc (les tres Maries), i el turó de Son Garcies, a l'esquerra, tancam el reportatge d'aquesta nova ruta per sa Comuna de Bunyola, un bon lloc per a desbravar-se. Ara haurem d'anar amb el cotxe que tenim a la sortida de la població (WP-20), a recollir l'altre que tenim en el punt d'inici de l'excursió, la qual hem acabat a les 16:08 h.

 ______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________


Baixar el track del Wikiloc



RECOMANACIONS PELS SENDERISTES

Aquest track només és orientatiu per a seguir l'excursió, no vol dir que en alguns trams de la ruta no hi hagi millors camins, tiranys, senderes o passes que donar. L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.

És aconsellable seguir unes normes bàsiques.




▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  FITXA TÈCNICA  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒


Bunyola
Distància aproximada: 13,32 km
Pujada acumulada: 704 m
Alçada màxima-mínima: 743-216
Temps aproximat sense aturades: 4:55 h
Temps total: 6:37:35 h
Ruta circular: No
Dificultat: 3 sobre 5
Observacions: S'han de fer petites grimpades
Integrants: Margalida, Dolors, Toni, Xisco, Esteve i Joan 
 

▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  CARTOGRAFIA  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒

Situació de la ruta sobre el mapa ortofotogràfic de Google earth

Traça del GPS sobre el mapa topogràfic Alpina Tramuntana Central E-25, 
amb els punts principals

Traça del GPS sobre el mapa topogràfic Alpina Tramuntana Central E-25, 
amb els punts principals

Desnivell, velocitats i distàncies aproximades
 
Temps parcials i total efectiu aproximat

Perfil en 3D

Manacor, 12-11-2013


▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  HEM CONSULTAT  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒

  • Les Balears descrites per la paraula i la imatge. 2002 Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria.
  • Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1989-2005 DD.AA.
  • Camins i paisatge. Itineraris culturals per l'illa de Mallorca. 1993 Gaspar Valero i Martí.
  • Web Secrets de Tramuntana. Tomàs Mut.
  • Mapa Edit. Alpina Tramuntana Central. 2013-14.
  • Catàleg dels Antics Camins de la Serra de Tramuntana. 1993 DD.AA.
  • La Comuna de Bunyola. Biografia d'un bosc. 1991 Pere J. Brunet Estarelles.
  • Itineraris de muntanya. Excursions a peu per la Serra de Mallorca. 1992 Benigne Palos.