24 de març 2014

91 - El recòndit Pla de les Basses (Formentor-Pollença) 23-3-2014

Aquesta ruta discorre per les belles contrades pollencines de la península de Formentor. En alguns trams no trobarem fites, en altres avançarem pel Camí Vell del Far de Formentor. Els germans Sastre, Joan i Vicenç, defineixen la península com el País Extrem. Idò, per aquest País Extrem guaitarem a la bucòlica cala en Gossalba, visitarem el Pla de les Basses i acabarem al far, situat a l'extrem de la península de Formentor. Es tracta d'un trajecte molt variat i entretingut, amb maques panoràmiques de la badia de Pollença. Per planejar-la ens hem il·lustrat en el llibre Fites i fetes, trescant per la Serra (2011) de Miquel Martorell, personalitzant-la un xic.

Arribam al punt d'inici de l'excursió per la carretera del far de Formentor (Ma-221). Un quilòmetre passat el túnel, en el mirador del pla de la Punta d'en Tomàs (km 14,900), deixam els cotxes (WP-01). Per si la ruta resultàs llarga per algun component del grup, es pot deixar algun vehicle a l'aparcament del far.
     Des del mirador s'obté una magnífica vista dels penya-segats que s'estenen del Racó dels Xots fins a on arribarem, el cap de Formentor. Les cingleres de més de 200 metres caven en picat al racó d'en Tomàs i s’allarguen pel racó del Xot, la cova del Patró, el Calamar, fins al cap de Formentor.

La Roca Blanca
Caminarem per l'asfalt uns centenars de metres en direcció al túnel, per anar a cercar un dels dos ramals del canal de cala en Gossalba, el més pròxim als penyals del puig de la Roca Blanca (330 m) (WP-02). L'altre, el més evident i trepitjat, arrenca al mateix aparcament del mirador. Començam a caminar a les 9:22 h.

Anam baixant pel corriol entre una mar de càrritx. A la dreta observam un antic refugi pel bestiar, el qual aprofita una balma oberta als penyals de la Roca Blanca, tancada per una paret seca.

El sentit de baixar per aquí és el de topar-nos amb aquest petit aljub o bassa coberta, que servia per abeurar els animals (WP-03), 'una autèntica obra d'art', en paraules de Martorell. Uns metres més endavant assolirem la bifurcació del segon ramal que baixa del mirador. 

Vista retrospectiva i part frontal de l'aljub.

El tirany entre dins un pinar i es converteix en camí amb marge de sosteniment. Avançam creuant el torrent diverses vegades.

Observarem, a la nostra esquerra i un poc enlairades del llit del torrent, algunes ruïnoses construccions.  

Per molt que posam atenció a les paraules de Miquel Martorell quan diu: «Si volem veure la boca de l'Avenc de cala en Gossalba, seguim pel mateix camí i ens toparem amb un pi de dues soques aferrat a la marjada. Unes vint-i-cinc passes més endavant hi ha un pi forcat a l'esquerra del camí i a l'altre costat del llit del torrent es veu clarament la petita boca de s'Avenc. Té una profunditat de 18 metres amb delicades formacions d'estalagmites», no trobam l'avenc. La veritat és que no vaig cercar massa, hem de deixar coses a veure per tenir una bona excusa per a tornar. La GEM diu que és una antic engolidor de les aigües del torrent.

Sense adonar-nos arribam a la pregona cala en Gossalba (WP-04), documentada el 1585 com a Gonçalvo (GEM). «Después del promontorio de Formentor se sigue la Cala Gonzalvo muy importante y capaz de 20 galeotas y de mucho fondo [...]». (Binimelis, 1593).
     L'Arxiduc cita el camí, dient: «Sovint la gent ve al far [de Formentor] des de la cala en Gossalba, des d'on hi puja un camí. Aquesta cala es troba al dessota de la calçada».
     Si no podien efectuar el viatge amb barca (al far), l’havien de fer per terra. Partien des de cala en Gossalba i havien de caminar a peu una hora i mitja. A cala en Gossalba hi havia un mollet on desembarcaven els subministraments per el funcionament del far. Cada setmana s’havien de transportar 17 kg. de petroli i els queviures dels faroner.
     Per a més informació sobre Cala en Gossalba🔗

Cala en Gossalba
Arribam a la cala a les 10.08 h; un lloc meravellós per a berenar. Els penyals del puig de les Butzes (dreta) i del morro del Pont (esquerra), emmarquen el cap des Pinar i la península d'Artà.

No sé si és aquesta covatxa on situa Martorell la font del Boc: «A la cala principal hi ha la font des Boc. Si la mar està plana i baixa podrem veure com raja, fins i tot a l'estiu, l'ull de l'aigua es troba arran de la mar al centre dret de la cala».

Després de descansar uns minuts i gaudir de les vistes i el sol, a la cala, tornam enrere pel camí fins que al punt (WP-05), travessam la llera del torrent i assolim un antic camí que puja pel vessant nord de la torrentera.

Els companys que em segueixen formen carrerany, pel puig del Morro del Pont. L'escenari és realment maco. Destaca el puig de la Roca Blanca, el Fumat i el puig Garballó. 

El Castellet de cala Murta, guaita com aleta de tauró, el qual, abans, ens ho tapava el puig de les Butzes (162 m), la punta que separa cala en Gossalba i cala Murta.

El Castellet
Acostam amb el zoom aquest curiós escull coronat amb alguns pins. Un caminet que arrenca a cala Murta arriba ben a prop, a un mirador.

Uns niguls aombren la gran bassa d'aigua de la badia. Quedam embadalits uns instants recorrent-la tota amb la vista.

A la costa trobam topònims com: el racó de l'Avenc, la cova de la Columna, el racó de Santa Clara, la cova d'en Geroni, la punta del Vent, l'enfront Roig... i assumeix uns penya-segats d'uns 170 metres d'altària.  
   
Ens acostam a la punta del morro del Pont, a la recerca del pont natural que li dóna nom. El terreny que trepitjam és dolent, però no hi ha entrebancs insalvables, això sí, una vegetació esponerosa, representada pel garballó, la mata i el càrritx, intenten barrar-nos el pas.
(Premeu damunt la foto per veure-la completa).

Un servidor damunt l'arc geotectònic (WP-06).

Ara orientam les passes cap al nord, amb lleugera pujada, per després baixar al canal pel xaragall. La fita són uns pins que veim al bell mig del canal. Les carritxeres i les pedres soltes ens malmenen els turmells.

La vista de la mar blava amb reflexes d'argent, ens recompensa de llarg l'esforç d'avançar per aquest coster salvatge, sense camí. En canvi, a l'altre talús de la canal, s'entreveu un ancestral caminoi que puja dibuixant llargues llaçades. 

Canal de l'Avenc
Assolim el tàlveg del comellar i anam a veure de prop les restes de presència humana que ja albiràvem des de la part alta del coster.

Precisament al bell mig del canal de l'Avenc trobam l'avenc (WP-07), que algun dia es va convertir en pou (-28 m). Es va aixecar una paret envoltant la boca de l'avenc, i es va construir un petita pica al seu costat.

Un pi ha arrelat i creix a la paret interior, just a la boca.

A uns metres de l'avenc, hi ha les restes d'una barraca, possiblement relacionada amb el carregador de la Pega situat al final de la canal, lloc d'embarcament d'aquesta substància viscosa, molt preuada en la construcció naval, en el procés del teixit, pels pastors i en tantes altres, extreta a partir de la resina del pi. (Sastre, 2002).

Deixam enrere el canal de l'Avenc, una contrada on també s'hi recollia la palma: «L'amo en Francisco també anava a cercar palmes al canal de l'Avenc. Hi havia un grapat de colles que anaven a fer feina al cap de Formentor i arrabassaven palma. Un dels llocs era el canal de s'Avenc i també els voltants del pla de les Basses. Hi anaven a peu, des del port, se'n duien pa i taleca i una bona gerra d'aigua, si l'acabaven, anaven a cercar-ne més a l'avenc des Carregador». (Martorell, 2011). 

Assolim la carena del coster i apareix la plana. Una sorprenent planícia en la complicada i escabrosa orografia de la península de Formentor. La malesa que cobreix la major part del pla està formada per mates, càrritx, cebes marines i romaní.

Pla de les Basses
Panoràmica del pla de les Basses, realitzada per Sebastià Riera a partir de tres fotografies. En el centre apareix la zona de terra rogenca i sense vegetació. Les elevacions que veim són els puigs de la punta des Vent i el de la Pinya. L'indret és realment agradable de veure.

Transcrivim del llibre Fites i fetes... les paraules de l'amo en Francisco Vives Castanyer: «Tallant pins pel esgarrifosos costers del pla de les Basses. L'amo en Francisco contava que hi havia diverses colles d'homes que anaven a fer metro just passat l'enfront Roig, on hi ha una gran paret al penyal. Allà feien redolar les soques de pi i una vegada arran del penyal les tiraven per avall i queien dins la mar. [...] Aquestes soques després se les enduien cap a la Península i les distribuïen a diferents fàbriques que feien caixons de fusta»

En el centre de la planura arrela un gran pi solitari. Allà ens dirigim per guaitar a la boca del gran avenc (-125 m) (WP-08). Hi arribam a les 12:28 h. A un centenar de metres se situa l'Avenc de l'Àmfora. A més, hi ha altres dos avencs amb la denominació Avenc III i Avenc IV del Pla de les Basses. Veure l'article a la revista Endins sobre els avencs del ►Pla de les Basses.

Topografia de l'avenc apareguda a la revista Endins

Deixam a la nostra dreta l'avenc de l'Àmfora i alguna naveta, i avançam pel camí del pla de les Basses (WP-09). Aquest terreny de terra dóna una treva a les nostres malmenades articulacions.

Els germans Sastre ens assabenten de l'antic aprofitament de minerals de ferro extrets d'aquest pla. Segurament aquest vell camí de carro, seria la via per on es transportava aquell i altres productes extrets al planiol, per exemple, 'metro' (troncs de pi que amidaven 2,10 metres).

El camí ens mena al collet, a la fita quilomètrica 16,200 de la carretera (WP-10). La creuam i cercam el camí Vell del far de Formentor; desgraciadament, desfet i oblidat. Es pot fer caminant un tram per l'asfalt o bé pujant pel coster rocós.

Abans que es construís el far —diu Fernando Contreras— no hi havia cap tipus de comunicació amb el cap de Formentor. Conseqüentment, el 1857 el projecte s’inicià adequant un camí que partiria des de cala Murta, per un tram ple de revolts i de pedres, que havia de condicionar un recorregut de 17 quilòmetres adaptant-se a la complicada topografia de la muntanya.
     Segons l’estat de la mar, s’havia de transportar tant el material de construcció com els homes que havien d’edificar el far per aquest nou accés. La pedra era de les pedreres de Binissalem i altres indrets [Sa Pobla]. El material es desplaçava des de la badia d’Alcúdia (es Barcarès) i es desembarcava a cala Murta. Allí arrenca aquest antic camí. 

El mirador del Racó des Xot, aixecat a un revolt, ens fa guaitar a l'impressionant i esglaiós balç del racó del Xot (WP-11).


Mentrestant, diu Contreras, Emili Pou inspeccionava el camí en obres i redactava el projecte de l'edifici que s'havia d'emplaçar al cap. Els cost de les obres superà de llarg al de la resta dels fars, entre altres raons per les dificultats en el transport dels materials i pel gran nombre de personal que hi va fer feina, uns dos-cents homes.

Per a mantenir l'alçada s'aixecà el ferm amb murs laterals d'uns 2 m d'alt. Antoni Reynés diu: «[...] els camins de fars caracteritzats per uns traçats dolços que salven en ocasions uns relleus difícils i pels paredats que els confereixen una estructura sòlida. Recordem els camins que condueixen als fars de sa Dragonera, especialment el que puja a sa Farola Vella, els de n'Ensiola a Cabrera o el camí del far de Formentor».

Transitant pel camí hom pot contemplar una col·lecció de panoràmiques, com la filera de muntanyes de la talaia de la Victòria i el cap des Pinar, i una infinitat de perspectives d'aquest preciós vial.

Un dels greus problemes que afectà el ritme de les obres fou l'extracció de pedra, que es trobava a una distància de 35 quilòmetres ja que procedia de la pedrera del municipi de sa Pobla. Els pesats blocs es transportaven per mar fins als peus dels penyals de les Moles, on es descarregaven en els escassos dies que la mar estava calmada. (Llibre dels fars, 2001).

Els camins de fars —segons Reynésestan caracteritzats per uns traçats dolços que salven en ocasions uns relleus difícils i pels paredats que els confereixen una estructura sòlida. Recordem els camins que condueixen als fars de sa Dragonera, especialment el que puja a sa Farola Vella, els de n'Ensiola a Cabrera o el camí del far de Formentor. (Llibre de la Pedra en Sec, 2001). 

El camí ens ha pujat al puig del cap de Formentor o puig de la Pinya (262 m). El tirany esquiva el vèrtex del puig i discorre planer.

El cap de Formentor està situat entre la cova del Patró i les Moles. Segons Joan Coromines deriva del llatí Promontorium, ‘cap, en una costa’. Documentat com a Promontore (1265) i a diferents cartes nàutiques de l’Escola de Cartografia Mallorquina, com la carta catalana anònima del British Museum (1327) i la d’Angelí Dulcert, datada el 1339. (GEM).
     Avui en dia, tant la facilitat d'arribar al far des del Port de Pollença (19,5 km), com les meravelloses vistes des dels seus penya-segats, fan que les visites al cap de Formentor estiguin massificades, per tant és un dels indrets més admirats de Mallorca.

Potser sigui aquest el tram més original, tot i que està molt desfet. El camí descriu nombrosos revolts, acostant-se al penya-segats del Calamar. «Els constructors traçaren en aquest rost, annex al km 19 de la carretera, nombrosos giravolts i una tàpia de seguretat». (Mallorca vora mar, 2002).  
  
Si guaitam per damunt la paret, obtenim aquesta espectacular imatge de la zona més oriental de la serra de Tramuntana. 

«Mai dones a Formentor 
llavors anaven:
Sols los valents s’arriscaven
a córrer i viure
per aquella terra lliure,
que mar endins
aixeca penyals i pins
tan solitaris,
sovint alberg de corsaris
en aquell temps.
Mes, quins paratges extrems.
No ateny l'amor?».

Costa i Llobera Obres completes p. 315

Sobre l’etimologia del topònim 'Formentor', hi ha dues hipòtesis: La primera fa derivar la paraula del llatí 'Frumentorum', lloc de forment, és a dir, abundància de blat. Encara que actualment no s’hi produeix blat, la gent d’aquesta contrada assenyala paratges concrets on abans es collia abundosament el dit cereal.
     La segona la proposa Joan Coromines, i fa derivar el nom del llatí 'Promontorium', en referència al cap esquerp i penya-segat sobre la mar. Al seu favor hi ha documentat el nom de 'Promontore', devers l’any 1265. Altres informacions cartogràfiques antigues com hem dit abans, mantenen aquesta forma.

Abans de la pujada al far, per la dreta del carretera arrenca el caminet escalonat que du al Moll del Patronet. Contreras ens explica que «La vida dels faroners fou realment dura. Ningú no es volia fer càrrec de l'abastiment de queviures ja que havien de recórrer un llarg camí pedregós d'uns 30 quilòmetres que els separava de Pollença. El subministrament de provisions es practicava amb una embarcació de rems i veles que havia d'atracar al penyal de les Moles durant els dies escassos de bon temps que permetessin desembarcar amb facilitat».
     «A més, després de descarregar s'havia d'ascendir pels 272 escalons tallats a la roca que acabaven en 300 metres de camí empinat, i cada setmana s'havien de transportar 17 kg de petroli [segons l'època] i els queviures. Aquesta operació havia de ser ràpida perquè fàcilment podia canviar el vent a llevant o xaloc, amb la qual cosa la travessia de tornada esdevenia perillosa i amb possibilitat de naufragi.
Si no podien efectuar el viatge amb barca, l'havien de fer per terra. partien des de cala en Gossalba i havien de caminar a peu una hora i mitja per un terreny de carritxeres sense senda i entre penyals. No foren poques que els faroners hagueren de baixar fins a Pollença perquè s'havien quedat sense provisions. Aquesta situació va durar 88 anys».  


Racó del Xot, racó d'en Tomàs, els cingles Verds, punta d'en Tomàs, cap de Catalunya...

Far de Formentor
Arribam al far a les 15:12 h (WP-12).
     Segons l’Arxiduc «El far de Formentor fou projectat pel senyor Emili Pou i ell mateix va dirigir les obres de la seva construcció. En el centre de l’edifici, que serveix d’habitatge per als faroners, s’alça la torre, revestida de carreus de pedra calcària cap a l’exterior i de carreus de marès cap a l’interior, amb una base quadrangular, la qual, igual que el reble, és de paret d’obra de pedra calcària en tota l’alçada de l’edifici. L’escala de caragol té una ànima de pedra calcària i els escalons són de carreu de marès. Tot l’edifici, així com també les voltes, és de carreus compactes de pedra calcària per defora i de marès per dedins; els envans són de mitjans de marès enguixats. El cost total de l’edifici va pujar a 71.974.328 escuts i el de l’aparell, construït a París per Lapautte, a 4.558.550 francs. Aquest aparell és de segon ordre amb ocultacions de 30” a 30” i de 3º d’amplitud; el diàmetre de la llanterna és de 3 metres. L’aparell consisteix en 12 lents anulars disposades en forma de prisma, que constitueix la part central de l’aparell. Aquesta part central gira entorn d’un eix i porta amb si una cúpula catadiòptrica per tal d’allargar la duració de la llampada; per sota de la part central hi ha una altra part fixa catadiòptrica. Les làmpades són del sistema Degrant».

Els vèrtexs de l'edifici de planta quadrada estan dirigits a cadascun dels quatre punt cardinals.
      Die Balearen (1884) ens dóna la relació de despeses de la tripulació per al servei de barca (un falutx amb patró i 2 mariners) 511 escuts anuals.

Les despeses per manteniment eren:
Per l’aparell ............................ 278’913 escuts anuals.
Per l’edifici ............................... 70’904 escuts anuals.
Per l’oli ................................... 685’077 escuts anuals.
Total: .................................... 1034’894 escuts anuals.

L’aparell consumia 1.940’671 quilograms d’oli anualment.
Les despeses de personal eren:
Un faroner principal ............. 803 escuts anuals.
Un faroner ordinari .............. 620 escuts anuals.
Un faroner auxiliar ............... 473 escuts anuals.


El far fou inaugurat el 29 d'abril de 1863. Els anys 1911 i 1928 fou modernitzat amb nous equipaments òptics utilitzant el petroli com a font d'energia. Fins el 1927, el far emetia una llampada blanca cada 30 segons, utilitzant una òptica de 12 panells, posteriorment traslladada al far de la Mola (Formentera). En 1962 va ser electrificat. L'òptica actual de quatre panells catadiòptrics es va col·locar en 1971. Actualment, des de 1994, funciona amb equipament alimentats per energia fotovoltaica làmpades de descàrrega de baix consum.

A punt d'iniciar la tornada ens feim la foto de grup a la terrassa del far, a falta d'en Pedro i n'Amador, els quals després de dinar, decidiren voltar cama cap als cotxes.

Si hem tingut la previsió de deixar un cotxe al far, allà s'acabarà l'excursió. Ja que no és el nostre cas, haurem de tornar recórrer el camí Vell o escurçar camí per l'asfalt. 

Quan passam per l'endret del pla de les Basses, no podem evitar girar la vista cap a ell, ja l'enyoram.

El camí Vell del far de Formentor, té trams molt malmenats, alguns, en canvi estan en un acceptable estat de conservació i altres han desaparegut completament per mor de la construcció de la carretera, o l'aprofitament de pedres per aixecar barraques.

L'antic vial surt del pinar i apareix davant la nostra vista un vell conegut: el puig de sa Roca Blanca. Unes llaçades i uns revolts més en descens i arribarem al punt final

En aquest punt el camí passa molt a prop de la fondalada, on destaca la punta d'en Tomàs.

A les 17:07 h tancam el cercle en el mirador on hem començat l'excursió vuit hores abans. 
 

Manacor, 25-3-2014
______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________



Baixar el track del Wikiloc
 
RECOMANACIONS PELS SENDERISTES

Aquest track només és orientatiu per a seguir l'excursió, no vol dir que en alguns trams de la ruta no hi hagi millors camins, tiranys, senderes o passes que donar. L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.

És aconsellable seguir unes normes bàsiques


 
▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  FITXA TÈCNICA  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒
 

Pollença
Distància aproximada: 14,60 km
Pujada acumulada: 678 m
Alçada màxima-mínima: 238-0
Temps aproximat sense aturades: 5:19 h
Velocitat mitjana: 2 km/h
Temps total:  7:55:22 h
Ruta circular:
Dificultat: 3 sobre 5
Observacions: De Cala en Gossalba al pla de les Basses, no hi ha massa fites, hi ha restes de camí però a trams es perd. Evitàrem alguns trams del camí Vell del Far, per l'asfalt 
Integrants: Angelika, Margalida, Francesca, Antònia, Dolors, Toni, Esteve, Joan Bonjoch, Pere, Amador, Joan, Joan Juan i Joan Riera
 
▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  CARTOGRAFIA  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒


Situació de la ruta sobre el mapa orto-fotogràfic de Google earth

Traça del GPS sobre el mapa Alpina Cap de Formentor, amb els punts principals

Desnivell, velocitats i distàncies aproximades

Perfil en 3D de la ruta


▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  HEM CONSULTAT  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒


  • Fites i fetes. Trescant per la Serra. 2011 Miquel Martorell.
  • Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1989-2005 DD.AA.
  • Mapa Alpina Caps del Nord E-25.
  • Llibre dels fars. 2001 Fernando Contreras. 
  • Mallorca vora mar. 2003 Joan i Vicenç Sastre.
  • Les Balears. Descrites per la paraula i la imatge.Volum cinquè.  2002 Arxiduc Lluís Salvador.
  • Revista Endins, núm. 7 / Las simas del Pla de les Basses. 1980 Martiniano Mediavilla Martin.