14 de maig 2014

95 - Puig de na Bauçà o des Còssil pel pas de sa Ventalla 10-5-2014

Aquesta ruta circular transcorre per antigues possessions puigpunyentines, puja a humils elevacions, com la mola de Son Cotoner (556 m) i el puig de na Bauçà o des Còssil (614 m). També travessa el nucli de població més elevat de Mallorca, Galilea (518 m).
     La volta l'hem feta amb l'ajuda de les indicacions de les webs dels bons amics Emilio Alonso, Arnau i Toni Sureda, amants d'aquests paratges nostrats.

Al costat de l'església, davant la casa dita sa Taverna, trobam lloc on deixar el cotxe (WP-01) (209 m). Allí mateix, unes notes de l'escriptor Victorià Ramis d'Ayreflor ens donen la benvinguda.

De Puigpunyent destaca l’església parroquial (Santa Maria), «edifici bastit en 1730-57 substituint un d’anterior del s. XIV, estigué aïllada fins a la primera meitat del s. XIX, que es formà al seu voltant el petit barri de la Vila; al N hi ha el més antic de Son Bru, dividit en Son Bru de Dalt i Son Bru de Baix. El terme formà part de la baronia d'Andratx i estigué dividit en grans possessions. El municipi comprèn, a més, el poble de Galilea i l’antic poble de Superna». (GEC).

«Puigpuñent o Perpunchent, tiene su Iglesia y Parroquia Rural en un despoblado y espacioso valle, cerrado de unos altísimos montes fructíferos de grandísimos olivares, y abundantísimo de frutas, de todas especies [...] Tiene hombres de armas hasta 260, gente de comunión e inútil, tiene hasta 580 almas». (Binimelis, 1593).
     El campanar es va aixecar entre 1810 i 1812. Anys més tard amenaçava ruïna i es va derruir, per aixecar l'actual el 1881.

Començam a caminar a les 9:06 h pel carrer que hi ha enfront de l'aparcament, el carrer de la Vila.

Ben aviat haurem sortit del poble. El carrer esdevé en un vial de la urbanització situada al sud del poble. Anam pujant i gaudint d'una bella panoràmica del nucli urbà. També destaquen, per la seva situació elevada, les cases de la possessió de Son Nét, el puig d'en Pinyó, el de na Fàtima i el des Meló.

Per davant tenim un coster marjat. Deixam de banda un ramal a la dreta i seguim pujant cap al xalet que veim a dalt de tot (Bellveure).

Deixam a l'esquerra el portell de Bellveure i continuam fins al final de la camada.

 El camí acaba en el portell del darrer xalet de la urbanització de Conques.

Just al portell d'aquest xalet, s'inicia a la dreta un tirany que discorre paral·lel a la paret (WP-02).

Estepa blanca o bordiol blanc (Cistus albidus)

El tirany ens du a una zona de marjades i a un antic camí escalonat. Però, hem d'estar alerta, puix el tirany a un carritxar es bifurca. El més evident, que no hem de prendre, va cap al nord per damunt d'una marjada. El nostre s'adreça cap a l'oest. 

El camí que dúiem ens aboca a un altre vial, molt abandonat, de la urbanització que s'estén més amunt.

Mentre seguim pujant, a un revolt s'obri la panoràmica i apareix el gran massís del puig de Galatzó.

El vial gira cap al sud i apareix el nostre objectiu: na Bauçana. També podem albirar les cases fortificades de Conques. «La vall —anotà l'Arxiduc— forma una mena de comellar amb un promontori al mig, que el corona la casa obscura de Conques, situada al peu des Còssil. A cada banda es troba una llera de torrent. La vall està poblada d'oliveres i garrovers». 

Deixam a la dreta l'entrada d'un xalet presidit per aquest curiós rètol.

Deixam una altra casa a l'esquerra i arribam a una reixa que tanca el camí (WP-04), però dóna pas als vianants per cada costat.

El camí segueix pel bosc de Conques, entre arboceres i arranjat a una gran paret de pedra seca.

Ens desviam per un portell sense barrera, el qual s'obre a la paret de la dreta del camí (WP-05). En el forcat de camins que hi ha dins el tancat, continuam pel de l'esquerra; ben aviat apareixerà un porxo mig enrunat que ens quedarà a l'esquerra. Crec que era la rota d'en Marcó.

La senda s'endinsa per un bucòlic bosc d'alzines, arboceres i algun pi.

Bassa del bosc de Conques
A la dreta del camí apareix la bassa del bosc de Conques (WP-06). És de tipologia aljub i data del s XVIII.

Al catàleg de patrimoni històric de Puigpunyent es descriu aquesta bassa, diu: Aljub de grans dimensions, construïda amb paredat en sec, de planta rectangular i coberta de volta de canó. Presenta una boca d'arc rodó, amb un accés en pendent. Arreplega l'aigua procedent d'una síquia exterior que així mateix la recull d'escorrentia dels costers veïns.

Als pocs minuts tornarem sortir al camí ampla que dúiem abans (WP-07).

El cel es tapa i ens cauen algunes gotes de pluja mentre observam una rústica bassa.

Pou del Bosc de Conques
A una esplanada se situa el pou des Bosc de Conques (WP-08).
     Cisterna que recull l’aigua d’escorrentia que davalla del coster de darrere el dipòsit. El coll està protegit amb una capella apuntada irregular, de base circular, amb argamassa de calç. A l’esquerra hi ha un petit pedrís i a la dreta una piqueta, actualment deteriorada, amb sortida d’aigua per la dreta. La boca té forma apuntada irregular, i amida 1’06 m d’alçada per 52 cm d’amplada. Davall la boca, per facilitar treure aigua, hi ha una llosa planera. El pou fa 1’30 m de diàmetre interior. L’interior, actualment sense aigua, apareix referit. La part posterior conserva restes de canalitzacions de l’aigua per arribar al dipòsit. (CPH).

Tot i que dos camins continuen cap endavant, els deixam de banda. Per arribar al pas de sa Ventalla, haurem de seguir el tirany fitat que parteix coster amunt, a uns metres del pou.

El rost viarany ens mena als peus del penya-segat del Burotell i la mola de Son Cotoner, on trobarem el pas de sa Ventalla.

Pas de sa Ventalla
A les 11:05 h localitzam el pas i començam a pujar (WP-09) (504 m). Es tracta d'una cornisa escalonada, bastant vertical, però sense complicacions.

Per aquest providencial pas pujaven d'alt la mola a recollir la palma, les fulles del garballó. Segurament per aquest us li ve el nom al pas de sa Ventalla, ja que d'aquestes fulles se'n fa la llata o llatra, que serveix per fer senallons, espardenyes, corda, estores, etc, i com no ventalls (ventalla).

Oh pobra garbaionera!
Cada any li fan ets entorns;
d’estiu li cuien ses paumes
i d’hivern es garbaions.
   
  
Segurament, per la contrada hi havia antigament una gran extensió de garballons, i es devia recol·lectar molta palma, de fet, antigament la possessió de Conques, millor dit, Son Nét, es denominava lo Palmer, «que en el segle XVI passaran a ser anomenades Son Nét». (HERNÁNDEZ & VIBOT).

A la part alta del pas s'obté una magnífica vista de l'altiplà de Sobremunt, la mola de Planícia, l'estreta vall de Puigpunyent i fins i tot del puig Major i el pla de l'illa.

Un tirany fitat ens mena al coll situat entre es Burotell (523 m) i la mola de Son Cotoner (584 m). Des d'aquí veim la zona costanera de Calvià i Andratx.

Avançam pel camí des Rotatxos, el qual recórrer la mola de Son Cotoner. Camí amb interès constructiu, que inicia al camí de Puigpunyent a Calvià i finalitza prop del pas de sa Ventalla, amb una longitud de 3.267 m. A la zona des Rotatxos hi ha la partió de Puigpunyent amb Calvià.

Quan estam situats a l'alçada del punt més alt de la mola, abandonam el camí, i a través d'una selva ens acostam a guaitar al buit. (WP-10). La panoràmica paga la pena de fer-se quatre rapinyades mal contades.
(Panoràmica realitzada per Sebastià Riera, a partir de tres fotografies, on situam alguns puigs).

(Per veure la imatge completa, prem sobre la foto i la tecla F11)

Continuam amb paciència per la carena, per allà on podem, esquivant tot tipus d'entrebancs. Pel terreny s'estén la màquia, dominada principalment per ullastres, aladerns, mates i algun pi.

Arribant al final de la mola de Son Cotoner, veim senyes antigues de presència humanes.

Si no haguéssim abandonat el camí des Rotatxos, hauríem arribat a aquesta boal o pallissa (WP-11).

Les parets de l'edifici estan en bon estat, però la teulada necessita mà de mestre.

El Pla de Son Cortei o sa Planeta
Deixam enrere l'estable, passam un portell i apareix davant nostre sa Planeta o pla de Son Cortei i el puig de na Bauçà, habitualment anomenat es Còssil a causa de la seva forma (Arxiduc). Sorprèn trobar aquesta gran esplanada entre una orografia tant moguda.

Per un portell obert a la reixeta travessam sa Planeta i ens acostam al pou (WP-12).

El pou està ben equipat per poder treure aigua en qualsevol moment.

Tortuga grega o mora (Testudo graeca)
Aquests animals gaudeixen de la màxima protecció que atorga la normativa legal en matèria de conservació d'espècies protegides. Es pot arribar a sancionar amb multes de més de 60.000 €, així és que, més val deixar-les córrer.

Per la part de darrere del pou veurem un tirany fitat que ens durà al camí del puig. Segons el CPH, el camí arrenca a sa Plana de Son Cortei, a manera de pista forestal moderna que parteix des del camí Vell de Calvià.

El camí que puja al puig és de ferradura, dotat de marge de sosteniment i tirades amb graons. Aquest camí fou traçat a la primera meitat del s XX, gràcies al president honorari del Foment del Turisme, don Gabriel Alzamora, propietari de la finca.
     Llàstima de l'abandó d'aquesta admirable obra viària. Pins i pedres estimbats fan malbé el caminoi.

Vèrtex de na Bauçana
A les 12:42 h assolim el cim del puig de na Bauçà, na Bauçana o des Còssil (614 m) (WP-14). El puig de na Bauçà està situat entre el pla de Son Cortei i Conques. El nom del puig podria venir de l’alqueria musulmana Alcabussa (Albussana, Mascaró Pasarius), després anomenada Son Cortei.
     Lluís Salvador descriu la vista que s'albira des del cim: «Des del cim de la muntanya, que està a 613,52 metres sobre el nivell del mar i al qual es puja fàcilment, principalment des de l'indret que s'anomena sa Cadira Vermella, hom té una esplèndida vista de tota la rodalia, una de les més extenses que es pot gaudir...».

Des d'aquí dalt s'obté una bona vista panoràmica, tot i que no hem duit sort amb el dia, entelat i fosc. També es pot colombrar les cases de Conques, als peus del puig. La possessió està situada «entre el coll des Molí des Vent i es Morers, prop de Galilea. Documentada el 1425, fou denominada també es Palmer. El 1664 pertanyia al noble senyor Pere Descatlar. Les cases, am tafona i molí de sang, tenien elements defensius. Estava dedicada a olivars, amb garroverals i conreu de cereals i lleguminoses. El 1685 estava valorada en 12.000 lliures». (GEM/DF-M).
     «Conques té un pati empedrat amb dos pilars; a la façana principal de la casa, a mà esquerra, hi ha una extensa parra, més amunt de la casa hi ha planters d'oliveres i un altre aljub; la casa deshabitada de més avall es diu s'Hortet de Conques». (Die Balearen, 1884).

     Quant al topònim, és un nom que es troba a Occitània i a Catalunya i era un llinatge d’una il·lustre família.
     Segons una sàtira de Guillem Roca i Seguí, d'unes rimes de Tomàs Aguiló i Cortès, Conques és una desmembració de la gran possessió de Son Nét, diu: fragment

De ses olles se fan tets
de Son Nét posecions.
L’Hort d’avall p'els Aguilons.
Concas per los Barcelons
sos fills, nets y rebeynets. 

Després de gaudir de les vistes, baixam del puig pel mateix camí.


Assolim la cruïlla (WP-13 i 15), pou, puig i camí. Ara girarem a la dreta per a continuar la nostra ruta pel camí de sa Planeta, el qual ens menarà al GR.

Al costat dret d'una espècie de placeta veim una curiosa barraca de curucull de carboner, situada davant un rotlo de sitja. El ranxo pertany a Son Cortei.

Segons el Catàleg de Patrimoni de Puigpunyent, el conjunt està format per quatre barraques de carboner i dos rotlles de sitja. Les barraques presenten les mateixes característiques tipològiques: planta circular, construïdes amb paredat en sec, amb base en part excavada a la roca i que conserven la coberta de curucull, de pedra. El portal és rectangular amb llinda d'una peça de pedra. Davant la primera barraca, el rotlle de sitja conserva l'empedrat. Només una d'elles presenta un bon estat de conservació.

Continuam la ruta pel camí que puja a la Plana, el camí des Rotatxos. A un revolt guaitam a una miranda, però abans copsam la imatge retrospectiva de na Bauçana.

Des del mirador obert al penya-segat, observam les casetes disseminades de Galilea, l'oliverar de Son Cortei, es Rafal, la mola d'en Cortei o de Galilea, i l'alterós Galatzó i la mola de s'Esclop.
     «Quina escampadissa  blanca de cases fora de camí!» (Llorenç Riber).

Al·lota de Galilea,
es migdia ja és tocat.
Si no véns a parar es sac,
tiraré s'oliva en terra.

Son Cortei
Ens acostam amb el zoom de la càmera a les cases de Son Cortei, on s'ubicava l'antiga alqueria islàmica Alcabussa. La possessió està documentada amb aquest nom, el 1685. El 1787, pertanyia al misser Cortei, de la família del qual prengué el nom. Tenia cases i era una propietat mitjana, dedicada a la vinya. (GEM). A la dreta de la casa hi ha una capelleta, que abans servia per al culte de la població [...] A mà esquerra, en un turó estriat per les pluges, està l'avenc de Son Cortei, on la gent sol tirar muls morts, cans, etc. (Arxiduc, 1884). 

Vora la pista s'obre una gran olla de forn de calç, molt malmesa per la vegetació.

Enllaçam amb el camí Vell de Calvià (WP-16). Camí des Grau de Son Martí. La nostra ruta va cap a la dreta (Nord).

Els indicadors del GR anuncien 1 h 25 min. per arribar a Calvià i 40 min. per arribar a Puigpunyent.

El GR-221 ens aboca a la carretera de Puigpunyent a Galilea (Ma-1032 Es Capdellà-Puigpunyent, km 8,350), en el lloc conegut com el coll del Molí des Vent (WP-17).
     Aquí tenim dues opcions per tornar al punt de partida; una, seria carretera avall, alternant l'asfalt i el camí del GR, i l'altra, anar a Galilea i per la urbanització de Son Nét tornar a Puigpunyent. Si elegim aquesta darrera opció, haurem d'afegir cinc o sis quilòmetres més de caminada. 

En el mateix lloc també hi ha el portell d'entrada de la possessió de Son Cortei.

Ja que només són les 3, decidim arribar a Galilea. A mitjan camí, a davant es Xigarro, trobam aquesta coveta amb una nova reproducció de la Mare de Déu de Lourdes, dic nova, perquè l'antiga fou robada el 2009, col·locada allà a finals dels 60.
     L'Arxiduc diu del camí: «[...] primer encastat per les parets grises rogenques del penyal de sa Cova des Bous, llavors fluint a través de roques espadades, que s'alcen de forma pintoresca pel dessota del camí. A dalt i a baix els penya-segats de la vall, que forma una mena de congost, estan coberts d'alzines. Els esmentats penyals espadats, dels quals es que es troba ran de la carretera es diu es Xigarro [...]».

Després d'un bon empit arribam a la plaça de Pius XII, on s'alça l'església de Galilea, a la carrera de ses Timbes, un dels millors miradors (WP-18) (437 m). Hem fet el recorregut d'asfalt amb 33 minuts.  
     «Galilea té l’origen en la parcel·lació de la possessió de son Cortei: a la fi del s XVIII hi havia ja 448 habitants. L’església de la Concepció (vicaria in capite des del 1810) és del 1810, però la seva construcció fou decidida el 1788 pel bisbe Rubió i el capità Antoni Barceló i Pont de la Terra, establert prop del poble, a la possessió de Conques. Popularitzat literàriament per un poema de Llorenç Riber entorn d’una cobla popular que s’hi refereix [titulada: 'Galilea, lloc ventós']». (GEC).

Galilea, lloc ventós,
garrida, si't cal pujar,
dia de vent han d'anar
aferrats de dos en dos.

Llorenç Riber, 1906 
  
     Segurament, del nom bíblic de Galilea hi té molt a veure Lluc Cortei i Estassi, prevere, propietari i resident a Son Cortei a principis del segle XVII. (Vibot, 2009).
     Per a llegir l'interessant article de Vibot sobre el naixement del llogaret de Galilea, clicau aquí.

«L'església de Galilea és sufragània de la de Puigpunyent. Fou començada a construir al principi d'aquest segle [XIX] i acabada l'any 1811, en que hi fou introduït el Santíssim i col·locada la pila baptismal; està dedicada a la Puríssima. Té un campanar quadrat a l'esquerra...». (Arxiduc, 1884).

La Immaculada presideix l'altar major. Segons la tradició, la cara, les mans i els peus de la imatge de la Immaculada estan tallats en fusta per un artesà de Galilea, servint com a model una al·lota del poble.

Lluís Salvador segueix dient: «...una volta de canó amb sis arcs torals i quatre capelles d'arc rodó a l'esquerra i tres a la dreta, ja que la tercera de la dreta serveix d'arc d'entrada. Per damunt el portal major hi ha un cor alt».



Sense perdre de vista el coll des Serral, on havíem d'arribar, travessam els empinats carrerons de l'idíl·lic poblet. El coster està humanitzat per les marjades de Galilea. El conjunt de marges i marjades de Galilea sens dubte és dels més importants de Mallorca.
     «Són especialment remarcables els segments situats entre Can Fonya i la Mola Petita, a la part superior de la forma d’amfiteatre ja esmentada, cap a ponent; visualment és el tram més alterós i de gran càrrega estètica. Un segon sector a destacar, més a gregal, envolta el comellar dels Inferns, s’Esbart i el molí d’en Soler, i inclou una casa de neu.
     Aquests marges inclouen caminals integrats en relleix dins els murs i pujadors de graons de pedra, a més d’elements del sistema hidràulic. L’abandonament dels conreus a les marjades, accelerat a partir dels anys 1970, ha provocat, al llarg dels anys un deteriorament d’aquest conjunt patrimonial d’enginyeria popular». (CPH).

Can Fonya
La darrera casa que veim abans d'arribar al coll, és can Fonya. «Presenta planta baixa, pis i porxo. La façana, rebossada amb aterracat, presenta els buits oberts aleatòriament; en les plantes baixa i pis són finestres verticals i dos finestrons en el porxo. El portal d'ingrés és d'arc allindanat, cobert amb voladís d'embigat i teulada. A l'interior, rehabilitat, destaca l'arc ansapaner de separació entre els dos aiguavessos. El nucli central forma una casa de planta rectangular, un aiguavés i coberta de teulada. Presenta planta baixa, pis i un porxo que va ser afegit antigament. La façana, també aterracada, presenta distribució regular de finestres allindanades en totes les plantes; les tres finestres del porxo presenten llinda de fusta. L'ingrés és un portal d'arc escarser dovellat, obert a l'extrem esquerra de la façana, i cobert per un voladís de fusta i teulada. A la dreta del portal, hi ha una cisterna adossada a la façana. A la part posterior hi ha un corral que discorre entre el mur de la casa i un marge. El lateral esquerra està ocupat per l'antic estable i paissa, actualment rehabilitat en habitatge. És d'un aiguavés i disposa de planta baixa i pis. Té portal de llinda de fusta i a la dreta hi ha un finestró i una pica de pedra picada, reutilitzada a manera ornamental. La segona planta mostra una finestra amb llinda de fusta». (CPH).

Arribam al Serral a les 16:05 h (WP-19) (501 m). La vista és magnífica. Destaca el puig protagonista de la jornada: na Bauçana, i l'església del poble, amb les seves parets emblanquinades.

Des de l'altre part des Serral, el panorama és més salvatge. Es domina els puntals i la vall des Ratxo (alqueria Arratxa), llavors la de Galatzó i la mar llunyana amb el cap Malgrat. El puig de Galatzó (1027 m) ens mostra el vessant sud, la carena dels puntals des Ratxo, on el pas i el camí des Ratxo permet pujar al puig.

Davallam per un camí on les avingudes d'aigua fan malbé, el qual travessa una coma ben atapeïda d'una esponerosa vegetació, la qual intenta tapar la nafra que li feu el camí.

Assolim el camí des Ratxo a les 16:20 h (WP-20). Trobarem alguns indicadors de la Reserva Galatzó i l'agroturisme es Ratxo, però en sentit contrari a la nostra ruta.

Molí paperer
Des de la carretera, destaquen unes cases d'unes tres o quatre plantes d'alçat. Es tracta del molí paperer.
     «Molí de roda vertical, bastit entre 1868 i 1869, destinat a la fabricació de paper i, posteriorment, a la fabricació de pólvora. A principis del segle XX va sofrir una explosió a causa de la qual, l'edifici perdé el sostre i bona part de la maquinària, restant només les parets mestres de tancament. Actualment ha estat restaurat i rehabilitat com a habitatge. De planta rectangular i construït en un terreny en desnivell, les façanes conserven la distribució regular dels buits en eixos verticals, formats per grans finestrals amb llinda de fusta d'alzina. A la part posterior hi ha l'aqüeducte, de dos arcs de mig punt, construït amb paredat en verd, que conduïa l'aigua provinent de la font de sa Coma i que abastia el molí. A la façana de llebeig es conserva el mur de la roda vertical, de 4 m de diàmetre.
     L'accés al molí es produeix per una llarga escala de pedra, exterior, al costat de la qual hi ha la síquia per on baixava l'aigua sobrant. En la cota inferior, hi ha l'antic habitatge del molí, actualment rehabilitat i engrandit.El molí forma part del Sistema Hidràulic de Son Nét i S'Hort d'Avall». (Catàleg de Patrimoni Històric de Puigpunyent, 2012).

El paisatge a la primavera és espectacular, és ple de colors, sobretot de tots els tons del verd.

Les cases de Son Nét, foren rehabilitades l'any 1998 per un hotel de luxe, el qual s'inaugurà el mes de maig del mateix any.
     «Des de Puigpunyent s'han de començar hermoses excursions en qualsevol direcció, donada la bellesa dels voltants. En un emplaçament que domina quasi la totalitat del lloc es troba la possessió de Son Net, grossa però sòbria, que pertany al marquès d'Ariany». (Die Balearen, 1884).

Els ulls s'alegren de veure el pintoresc poble de Puigpunyent, on arribam a les 17:26 h. La darrera etapa de l'excursió, la que hem fet per l'asfalt, ha estat la més dura. Ni les costes, ni els paranys del mal territori que hem trepitjat, ens han nafrat tant els peus com l'asfalt, segurament per l'esperit de cabra que tenim, i ja se sap, la cabra tira al mont! 
     «Un camí! Quina cosa més curta de dir! Quina cosa més llarga de seguir!» Com va dir Josep M. de Segarra (El Poema de Nadal, 1931).
______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________


►Veure el track al Wikiloc (Ruta-1)

RECOMANACIONS PELS SENDERISTES

Aquest track només és orientatiu per a seguir l'excursió, no vol dir que en alguns trams de la ruta no hi hagi millors camins, tiranys, senderes o passes que donar. L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.

És aconsellable seguir unes normes bàsiques



►Veure el track al Wikiloc (Ruta-2)
Aquest track varia bastant la ruta, és més curta.Va pel camí des Rotatxos (molt més bon camí que l'altra), arriba a Galilea però torna baixar a Puigpunyent pel GR-221. 
Distància aproximada: 14,50 km
Pujada acumulada: 489 m
Alçada màxima-mínima: 612-196
Temps total:  5:41:53 h      





    
FITXA TÈCNICA

Puigpunyent
Distància aproximada: 17,60 km
Pujada acumulada: 616 m
Alçada màxima-mínima: 612-196
Temps aproximat sense aturades: 5:23 h
Velocitat mitjana: 1,9 km/h
Temps total:  8:20:41 h
Ruta circular:
Dificultat: 3 sobre 5
Observacions: La ruta es pot acurçar bastant si seguim el GR fins a Puigpunyent 
Integrants: Margalida, Toni, Esteve i Joan 

 
CARTOGRAFIA
Situació de la ruta sobre el mapa ortofotogràfic de Google earth

Traça del GPS sobre el mapa topogràfic Alpina Tramuntana Sud E-25, amb els punts principals (Ruta-1)

Traça del GPS sobre el mapa topogràfic Alpina Tramuntana Sud E-25. (Ruta-2)

Desnivell, velocitats i distàncies aproximades

Perfil en 3D de la ruta


Manacor, 14-5-2014
HEM CONSULTAT