Passos de la Serra Mallorquina

© CREAT PER BIEL MIRÓ I JOAN RIERA

10 de nov. 2014

105 - Volta per Solleric 8-11-2014

Aquesta ruta discorre per la gran possessió de Solleric (Alaró), l'antiga alqueria Xular. La finca és privada, però creuada per la variant D de la GR-221 (Ruta de Pedra en Sec), la qual passa pel refugi dels Tossals Verds. La idea era arribar fins a la font des Pi, situada a la llera del torrent d'Almadrà, la ruta de tornada encara no la teníem prevista.

Partim del punt quilomètric 18,100 de la carretera Alaró-Orient (PM-210) (WP-01) (226 m). Començam a caminar a les 8:46 h, en direcció a Orient. El puig de s'Alcadena (815 m) ens pot servir de referència, cap a ell hem d'avançar.
     En el (WP-02) ens hem de desviar cap al camí de Son Berga i de Son Cadena o s'Alcadena.

Deixam per l'esquerra el camí asfaltat i entram a la finca de Solleric. Gairebé en tota l'excursió no deixarem de vista aquesta muntanya carregada de llegendes. Veure l'excursió: Puig de s'Alcadena.

No heu sentit aquest renou
que fan devers s'Alcadena?
I sa madona que deia:
Toca, Bautista, poc brou!
 
Des d'aquí tenim una bona vista de la muntanya bessona de s'Alcadena, la del castell d'Alaró (821 m), la qual ens queda a la nostra esquerra. Destacam la cova de Sant Antoni i la torre de sa Cova o presó dels Moros. Veure l'excursió Castell d'Alaró.

Les bruixes dansant entre el puig d'Alaró i el puig de s'Alcadena. Dibuix de F. de B. Moll  per a les Rondaies Mallorquines, d'Alcover
Un pont que es moros volien fer

Segons conten, en volien fer un que anàs d’es Castell d’Alaró a sa cucuia d’es puig de S’Aucadena, aquell altre penyal formidable que s’alça devora es castell an es costat de llevant, tan soberg i inexpugnable com aquell i sense altra pujada que una que n’hi feren ets homos, a sa banda de llevant, i unes bones cames que es necessiten per enfilar-s’hi. Allà dalt hi ha una de ses vistes més grandioses i esplèndides de Mallorca: veuen de la Seu de Ciutat fins a Alcúdia, i es puig de Balafi i Son Sureda de Manacor i es Puig de Randa i ses planes de Llucmajor, Campos i Santanyí.
     Idò d’aqueix puig de S’Aucadena fins an es Castell d’Alaró aquells diantres de moros hi volien fer un pont; però llavò else varen moure guerra, i ho deixaren anar.
     Si l’arriben a fer, quin pontarro, Déu meu! Seria estat ferest.
     Es que aqueixs moros se’n pensaven qualquna, que no eren tot berbes!
(Rondaies Mallorquines, XXIV, p. 79).

El folklorista català Joan Amades es refereix al puig quan diu: «als ulls populars apareixien aurèoles d'una elevada solemnitat semi-etèria, impròpia dels mortals i molt diferent de la concepció més general i estesa que les feia donades a l'encantament i nocives». 


I allà dalt ballaven i feien mil jutipiris fins hora d'auba,
que se'n tornaven an es seu cau o enfony, com ses òlibes.  
(Mallorca mágica, 1996).

A les 9:17 h, travessam el torrent de Solleric (WP-03) (250 m), per un antic gual de pedres passadores.

Cases de sa Font Figuera i el puig de s'Alcadena
Deixam a l'esquerra, a l'altra banda del torrent, les cases de s'Olivaret. Més endavant, a la dreta, apareixen les cases de l'antiga possessió sa Font Figuera, situada entre Solleric, s’Olivaret, les roques de Salviar i la cova des Ossos.
     Pels voltants s'ubica la cova de Font Figuera, més coneguda com la cova des Ossos. La cova sepulcral de Font Figuera fou estudiada per Manuel Maura Salas, l’any 1935, i per M. Dolores Garralda, l’any 1972. S’hi trobaren cranis trepanats molt antics de dues dones, contemporanis als de la cova des Càrritx, de Menorca.

Façana principal de la casa de sa Font Figuera. Actualment, no es permet sortir del camí principal, per tant no es pot arribar fins aquí. Aquesta foto i les següents són del 2010.

El pas del temps ha deixat la típica pàtina a l'interior, en aquest cas a la cuina, cobrint els pocs objectes que hi ha amb una fina saó polsosa.

El forn. La pedra és l'única matèria que es va emprar en la construcció d’aquest element etnològic.

A la carrera, a més de la magnífica vista del puig d'Alaró, hi trobam el coll de la cisterna.

Solleric i Oli Clar
i llavò sa Font Figuera
tenen ses dones a espera;
que hi vagi qui hi vulgui anar! 

Ens desviam lleugerament del camí per guaitar a la pica de la font Figuera (WP-04) (342 m). Des de la pica, avui ben eixuta, partia una síquia que duia aigua a la casa. Un camí, situat un marge més amunt, també conduïa a la casa. Veure dades d'aquesta Font.

Després d'uns revolts i un tram rost, la vista s'eixampla a la vall de Solleric. «Des d'Alaró en paraules de l'Arxiduc, anant per la vall solcada per un torrent entre les dues muntanyes rocoses, es pot assolir la formosa vall d'oliveres de Solleric». Es tracta de l'antiga alqueria Xular. El primer cop d'ull dóna la sensació de ser una finca molt ben arreglada, on es respira pau.
     Copsam la zona més agrícola de la vall, amb els sementers i el sestador pels animals situat prop de sa Voltonera. D'esquerra a dreta, apareix el penyal des Corbs (659 m), la mola de Son Montserrat, am el penyal de Solleric o de ses Meravelles (628 m). Per entre el tall des Barranc de Solleric, despunta el puig de Lofra. Per aquest barranc, discorre el torrent Pregon. A l'esquerra, el puig de la font Fresca i les cases de Solleric

Solleric
La possessió de Solleric està situada entre el penyal des Corbs, el torrent Pregon, s’Olivera Morisca i el puig de Sant Miquel. A la GEM trobam nombroses dades, diu: «Fou l’alqueria islàmica Xular. En el repartiment (1232), correspongué a Pere de Centelles, procurador des vescomte de Bearn. El s XIII, fou adquirida per Pere Guitard. Confrontava, aleshores, amb el puig de s’Alcadena, el puig d’Alaró i la possessió de Coma-sema. El 1598, pertanyia a l’honor Miquel Reus de Solleric. Confrontava amb Oli Clar, Son Ordines, es Tossals Verds, Coma-sema, Son Montserrat, Son Terrassa, Son Cabot d'Orient, es Verger, el castell d'Alaró i s'Olivaret. Tenia cases, amb tafona i celler. Era dedicada a olivars i vinyes. Els Reus —de Solleric— tenien posada a Alaró. El 1623, la guarda de 510 ovelles de Solleric era arrendada, amb les pastures, a part de la possessió i feia una renda de 107 lliures, 2 quintars de formatge, sis anyells, la llet de tres dies cada setmana i una gerra de mantega. El 1626, la possessió tenia més de 1.000 quarterades. La seva tafona era una de les més importants de l’Illa. El 1667, era de la senyora Catalina Reus, filla del senyor Miquel Reus, ciutadà militar. Amb Oli Clar, feia un esplet d'oliva valorat en 875 lliures. El 1694, era del senyor Marc Antoni Reus de Solleric i Vallès. Confrontava amb s'Olivaret d'en Muntaner, Son Bernadasso, Son Terrassa, Coma-sema, es Tossals Verds i Oli Clar. Tenia grans cases luxosament moblades i amb una col·lecció de pintures de temes religiosos i paisatges.
  
Hi havia una capella amb olis que representaven santa Teresa, Maria Santíssima i sant Josep. El 1863, pertanyia a F. Morell Orlandis, marquès de Solleric. Era fonamentalment una possessió dedicada a la producció d'oli. Dins els alzinars, tenia una guarda de 33 porcs. N'era pertinença la Casa Nova. Els Reus —de Solleric— tenien la casa pairal a la parròquia de Santa Creu, de Palma, amb setze retrats d'emperadors, olis de temàtica religiosa, quadres de flors de format octogonal, mobles de luxe i orfebreria. Hi havia un arxiu familiar on es guardaven els llibres de capbreu i el llibre de crèdits a favor del ciutadà Joan Conrado.

El 1744, pertanyia al senyor Marc Reus Vallès i Berga, regidor perpetu de Palma. El mateix any la lliurà, juntament amb la possessió d'Albenya (Algaida), en concepte d'administració de fruits, als mercaders Martí Feliu i Antoni Marcel i a Antoni Domenge, escrivà major de la Cúria del Pariatge, atès que els devia més de 3.500 lliures. Els tres administradors havien de pagar anualment 1.800 lliures als creditors. D'altra banda, havien d'abonar cada mes la paga dels majorals i 50 lliures mensuals al senyor per manteniment. El 1818, era propietat de Jeroni Morell, tenia 885 quarterades i era valorada en 86.450 lliures. El 1863, pertanyia a Faust Morell Orlandis, marquès de Solleric, i tenia 842 quarterades.

El 1910, fou adquirida per Manuel Sales Garau. Es dedicava a la producció d'oli —amb una mitjana anual que oscil·lava entre 120.000 i les 144.000 t— i a l'extracció d'essència. Destacava, també, en la cria de muls somerins. De fet, durant la dècada dels 40 fou pionera en la inseminació artificial d'equins. Aquesta pràctica fou introduïda per Josep Cifre Cerdà, que muntà un petit laboratori a la possessió. El 1966, la finca passà a la família Gilet, actual propietària [1991]». (GEM).

L’Arxiduc també diu la seva: «El casal de Solleric, amb plàtans a davant, pertany a Morell; una calçada hi puja. La casa està construïda amb carreus rectangulars de marès; té un portal d’arc rodó i set finestres a la façana, dues amb balcó per damunt el portal i finestres petites rectangulars a baix. En direcció a Alaró té sis finestres de façana i finestres de golfes, al cantó hi ha un rellotge de sol. Per damunt l’entrada hi ha un escut d’armes; un altre està sobre el portal quadrangular de la capella. Aquesta és bastant espaiosa; té un arc al mig i una doble volta de creu, una capella d’altar major ovalada, així com un escut d’armes sobre l’altar i, a la volta i a les parets, pintures rococó al fresc deteriorades per l’acció del temps; sobre l’entrada hi ha una petita galeria. Al mig del pati hi ha un pou recent construït. Una escala doble puja a dalt coberta per un voladís sostingut per dues columnes octogonals; té un arrambador de ferro, que en part és una balustrada veneciana. Hi ha una doble tafona amb dues bigues cada una. Darrera la casa hi ha un aljub, car la conducció d’aigua és bastant migrada [...]».

Imatge de les cases d'aquesta gran possessió, copsada des del puig de Sant Miquel. (2-10-2011).
     Gabriel Sastre, diu que: És popular que ses cases de Solleric tenen més de dos mil cinc-cents metres de teulada. I que: De cap a cap d'any, antigament, aquesta possessió tenia de cinquanta a seixanta persones llogades i quan arribava sa temporada de collir oliva en replegava un parell de centes.

L’olivar, com hem vist, és el cultiu dominant en aquest terreny aspre i prim de terra. Panoràmica presa des de l'olivar, on destaca el puig del castell d'Alaró i els camps de cultiu i pastura.
 
La producció olivera a l'illa cobrà un fort impuls a partir dels s XIV, XV i XVI. Amb el temps l’olivera conquerí molts terrenys marginals a força de l’escalonament dels costers de les muntanyes (marges). Procés que es perllongà amb més o menys intensitat fins al s XIX.

«Davant la manca de collita del 1774-75, el marquès va decidir netejar altra part de la possessió: "se les empleó [quadrilles d'homes] en limpiar el monte llamado la Carena de extensión de cerca de 100 cuarteradas de extensión, que ejecutado y edificada una casa en el año de 1775, se formó un nuevo predio y se le dió el nombre de San Miguel"». (Villalonga, 2012).

Del Cançoner popular de Mallorca:

Damunt s'olivera estic
qui cuic ses olives bones.
De Campanet són ses dones
qui cuien a Solleric.

Adreçam unes corbes al (WP-05). Ara, ens acompanya la canaleta de Solleric. Aquesta síquia o canaleta no es pot comparar amb la de Massanella, però ja li val. Avui la recorrerem fins a l’aiguaneix de sa font des Pi, de la qual recollia l’aigua que duia a les cases de Solleric.

Coll de sa Corona
A les 10:21 h, assolim el coll de sa Corona o de sa Casa Nova (WP-06) (469 m), on se situa una caseta recentment restaurada, refugi de caçadors. Aquest coll, pren el nom del puig que tenim a l'esquerra, el puig de sa Corona (540 m).

 
A la redona, confluència de camins, li donen el nom de placeta d'en Sion. En aquesta placeta tancarem el cercle després de recórrer la serra d'Amós.

La conducció per l'aigua, que creua per sota de la rodona, evita fer malbé el camí en el seu descens cap al comellar des Pou, està datada el 1912.

Per a continuar no tenim més opcions que seguir el GR, el qual baixa al torrent d'Almadrà, abans, emperò, feim returada tècnica per berenar, puix les dones ja remuguen fort i amb raó.

Per un escrit presentat al batle d'Alaró el 1776, sabem de la construcció d'una fàbrica de sabó fort a Solleric, diu: "se ha erigido una fabrica de jabón, que por darse mas barato tiene mucho despacho". 
     «Hi ha diferents causes que expliquen els motius pels quals el marquès de Solleric va decidir la construcció d'aquesta fàbrica a la possessió: Fàcil accés a materials necessaris per la fabricació de sabó [...] Mà d'obra barata [...] Estalviar el pagaments de determinats drets [...] Dins la possessió es podien sembrar determinades plantes necessàries per la fabricació de sabó [...]». (J. Villalonga, 2012).

Paret amb braó, baixant el comellar des Pou. «El braó és un element constructiu comú en els marges d'Alaró, fin i tot a indrets on no és indispensable el reforçament d'un doble mur. Aquesta proliferació del braó s'explica per la necessitat d'emmagatzemar el pedreny obtingut de l'espedregament dels camps de conreu [...] L'existència d'aquest element amb la finalitat primordial d'augmentar la capacitat de resistència dels marges s'associa als comellars on s'ha volgut anul·lar el jaç d'un torrent; en aquests indrets el braó té una funció hidràulica afegida i una tècnica molt elaborada, com es pot observar a diverses petites valls de les àrees de Solleric (comellar des Pou, comellar des Noguer) o s'Alcadena [...]». (Patrimoni de marjades a la mediterrània occidental, 2002).  

No només la pedra és la protagonista, sinó que la fauna també es fa observar. (Escarabat piloter). 
 
Sa Casa Nova
Sa Casa Nova de Solleric, es va aixecar a un replanet de la falda del puig de la cova des Carboners. Aquest puig el pujarem després de visitar la font des Pi.

Imatges de sa Casa Nova de Solleric, copsades dia 2 d'octubre de 2011. Avui, la propietat no permet arribar en aquest lloc.



Resseguim la ruta per l'àmbit del meravellós olivar, el qual s'estén pel comellar des Noguers. «Entre els anys 1775 i 1777 el marquès pagà 5.233 lliures per fer marges; també aquests anys procedí a aixecar una nova tafona, tasca dirigida pel mestre d'obres Joan Rosselló, qui cobrà, a escarada, 500 liures per aquesta feina.
     Al mateix temps que s'efectuava la ruptura de terres, s'empeltaven els ullastres que es consideraven més apropiats: "se han añadido cosa de sesenta mil pies de olivo". Segons les estimacions, encara es podien empeltar molts més ullastres; "pudiendo continuar llegarán a mas de doscientos mil los que se pueden injertar, que hace un aumento considerable"». (Villalonga Morell, J.: 2012 / Valero: 2013).

Per a no davallar tant de coster, que després hauríem de tornar pujar, adreçam cap al camí de sa Casa Nova (WP-07), el qual ens durà, per la dreta, al que puja als túnels d'Emaya i a sa canaleta.

Després d'uns revolts, arribam al primer túnel per on passa la canonada que baixa de la presa de Cúber. Tenim l'opció de pujar per aquest túnel o de caminar per la canaleta, cosa que feim. La vista sobre el torrent d'Almadrà, és magnífica. Dominen el barranc, es Putxol, el puig de la Senyora Coloma (439 m), el puig de sa Corretja, el puig de sa Creu (669 m).

Canaleta de Solleric
En alguns trams el traçat de la síquia de Solleric guaita al buit del formós barranc d'Almadrà. Aquest torrent també s'anomenava de sa Foradada, per una roca foradada que hi havia a dalt, a prop de Cúber, i que el camí hi passava pel forat. L'Arxiduc ho descriu així: «Entre els dos turons, o més aviat al darrera, hi ha un pas estret, sa Foradada, anomenada així per una roca que té un forat a través del qual un camí condueix a Coma-sema, a la vall d'Orient».

La canal i el tirany de servei. L'obra actual —diu Joan C. Palos— data del segle XVIII i està feta damunt l'antiga síquia islàmica que conduïa l'aigua de la font del Pi, una de les més cabaloses de Solleric, cap a l'antiga alqueria islàmica de Xular. (Ara Balear, 2013).

La canaleta recorre el vertiginós penya-segat que guaita al torrent d'Almadrà. Enfront, a l'altra part del barranc, tenim el morro de sa Vaca, es Caire, el salt des Cans, la coma des Coco des Voltor, el puig des Tossals Verds...

El torrent d’Almadrà neix a Cúber i aboca les aigües a l’albufera d’Alcúdia. Té uns 36 km de recorregut i 456 km² de superfície de conca. És de gran importància per a les reserves hidràuliques de la part nord del pla. És el torrent més llarg de Mallorca, conegut també amb altres noms: torrent de Muro, torrent de Rafalgarcès o torrent de Vinagrella.

Font des Pi
Sense deixar la canal arribarem al bucòlic lloc on se situa la font des Pi (WP-08) (479 m). Són les 11:40 h. La deu brolla a la mateixa llera del torrent, davall unes grans roques i forma un gorg d'aigua cristallina.

Aquesta font és la més cabalosa de les nombroses fonts de la finca de Solleric, no de bades de temps enrere es va construir la canaleta per aprofitar la seva aigua. Per veure més dades de la Font des Pi.

Aquesta figuera aprofita un cocó per arrelar. Bon lloc i sobretot humit.

Esperavem trobar més aigua pel torrent; frontera natural entre els termes d'Escorca, Bunyola i Alaró.


En aquest idíl·lic espai, ens feim la pertinent foto de grup.

Dubtàvem entre dues possibles opcions: una, pujar torrent amunt i travessar-ho a l'alçada del pas Llis per després baixar per l'altra banda del barranc; l'altra opció, potser la més llarga, pujar per un pas de caçadors i recórrer la serra d'Amós. Ja que decidim aquesta darrera ruta, tornam enrere per les mateixes passes.

Deixam la canaleta pel tirany que puja al pas just a la pedra on diu que per passar per Solleric s'ha de pagar. Això era abans, emperò.  

Unes monjoies, una, situada al mateix camí, i l'altra, uns metres més amunt, en el coster, ens orientaran cap al repeu del penya-segat, on caminam uns metres cap a l'esquerra fins que veim una corda i, per tant, el començament del pas.

La presència de la primera corda és més bé testimonial. La veritat és que no fa massa falta.  

Pas innominat (des Contrabandistes, des Caçadors, des Colls?)
La segona ja és una altra cosa. El pas és una cornisa escalonada picada a la roca, el qual era emprat per contrabandistes. Ells baixaven el pas de s'Argamassa, travessaven la llera del torrent i pujaven pel camí de s'Hortet, situat davant, a l'altra part del torrent. Passaven per davant la cova de sa Campana, creuaven el clot d'Infern i es dirigien cap a Turixant, acabant la ruta a Alaró, segurament per aquest pas.
     El contraban a Mallorca és més antic del que pareix: «Entre el període bè·lic que visqué Europa entre 1650-1720, la societat mallorquina no hauria pogut sobreviure si hagués respectat estrictament les disposicions legals del comerç en temps de guerra. Per això es produí la denominada legalització del contraban, amb l'impost del dret de contraban, que gravà amb un 10% els productes fabricats en terres enemigues [...] Aquest contraban legalitzat coexistí amb l'altre, també vital per a la supervivència dels illencs [...] El tabac esdevengué així el gènere de contraban per excel·lència, fins a l'extrem que l'activitat contrabandista arribà a ser denominada popularment 'anar de tabac'». (GEM, IV, p. 77).

     Iniciam el pas a les 12:03 h (WP-09) (484 m). De moment no sé com s'anomena aquest pas; connecta alguns colls de caçadors i més amunt se situa la caseta de sa Rota. De moment li direm pas de Caçadors.
 
Pel següent document vaig pensar que aquest pas podria ser el de sa Ginebrissa, però anys més tard el vaig trobar no molt lluny d'aquí. «En una còpia d'una curiosa carta, datada aproximadament a finals del segle XVIII o principis del XIX, es reprodueixen les partions de la possessió [Coma-sema] amb Solleric: "Molt Señor, después de saludar-lo li fas sabidor en respecta a la partió. Ja està feta, comensant en lo cap de la paret, seguint per damunt la escane per las dues creus que trobaren vellas, tirant just dins el comellar del Pi, junt an el Barranch està pontet junt an el torrent, y después comensant a la part del puig d'Amós, just per la vorara del Cornadí de Coma-sema muntant tot, fins la part de la font, just al (...) posarem molt més amunt volte de (...) per el pas de la Janebrissa, just a la font del Pi, en tot esto se han fetas 22 creus de un cap fins en lo altres tot molt ben ajustat"». (Arm Peretó-Vidal, 5) (Les Possessions de Mallorca II, Vibot, 127, 2007).

La perspectiva enganya. Vist des d'aquí, el pas pareix molt més exposat del que realment és. Els graons picats, arriben fins a dalt. El pas ens situa a l'endret des Caire, el qual s'alça a l'altra part del barranc del torrent d'Almadrà. Just abaix des Caire se situa el pas des Boc.  

Finalitzat el pas (WP-10) (510 m), hem de transitar per un terreny dolent on la vegetació també és un entrebanc.

El cel es tapa i amenaça amb amollar una brusca en mal moment. Aquest, el coster del puig de la cova (o de sa coma) des Carboners, és un territori de mala petja on no val ensopegar. Una caiguda per aquestes roques cantelludes i tallants, pot resultar fatal.

Casa de sa Rota
Passam un seguit de colls de tords, cada un d'ells més groller i aparatós. En el meu parer, els caçadors de colls —com veurem més endavant—, fan un atemptat ecològic —si més no, visual—, amb aquestes instal·lacions fabricades amb diversitat de materials contaminants. Els caçadors d'abans es feien els colls amb materials naturals que recollien en el mateix bosc.
     Després de l'incís, arribam a la caseta de sa Rota (WP-11) (720 m), o segons un caçador, caseta de la Senyora? Resulta il·lustratiu llegir Rosselló Verger quan diu: «Una rota era un recurs —precari— contra la fam. L'amarjament —milers de quilòmetres de paret seca, transformant en escalonades pendissos incultivables— rendibilitzaren espais boscats amb una inversió enorme de mà d'obra, arribant a conrear el 52 % de la Serra».

Aquestes construccions són una eina de treball i com a tal, fugen de tot el que és superflu o ostentós; així tenen com a principal característica l'economia dels mitjans utilitzats per bastir-los. S'aprofiten els materials que l'experiència acumulada al llarg de generacions ha destriat com a més aconsellables, d'entre tots aquells que es troben a l'abast. (Puigserver, 1994).

Bassa pels animals.
     A partir de la caseta, trobarem camí, el camí que hi manava, el qual se'n va per avall (sud). Però si volem recórrer la serra, haurem de seguir recte, adreçats a oest per un camí de carboners que es dirigeix cap al pas de sa Ginebrissa.      

Seguim un camí de carboners, bastant rost, el qual travessa per nombrosos ranxos abandonats.


El camí discorre vora els penya-segats, on veim algunes balmes emprades pels caçadors i, temps enrere, pels carboners.

Ja fa temps que el foc s'ha apagat als rotlos de sitges, les veus dels carboners també han callat, no obstant encara resta la carbonissa com a testimoni de l’explotació dels recursos del bosc.
     El carboner necessitava uns tres dies per recollir la llenya i compondre-la i uns vuit dies per carbonitzar-la. En el Die Balearen, es parla de 8-9 dies necessaris per a la carbonització i una antiga cançó popular parla d'onze. (Molina de Dios, 2012).

Carboner bon carboner,
que duus dins aquest sarró?
Jo hi duc sa meva suor
d'onze dies de sitjer.

Ara avançam per un tram de camí de ferradura, empedrat, traçat per salvar uns penyals, (pas de sa Ginebrissa* segons Pep Torrens). Se solien empedrar quan el terreny tenia molt de rost o el seu ús era freqüent. «Bàsicament la tipologia dels camins de la Serra varia segons el grau d'elaboració i la seva amplària. Segons el nivell d'elaboració distingirem entre passos, tiranys, camins sense empedrar i empedrats, mentre que per la seva amplària es poden dividir entre camins de carro i de ferradura». (Gori Puigserver, 1994).

*DCVB: GINEBRISSA f. Ginebre (es diu en la regió NO. de Mallorca). Fon.: ʒinəβɾísə (mall.).
*EC: ginebre, ginebró, Juniperus oxycedrus, ginebrissa.
Petit arbre, de la família de les cupressàcies, sovint en estat arbustiu, de fulles linears i punxants, tot l’any verdes, amb dues ratlles blanques a la cara superior; les llavors i la polpa que les envolta recorden els gàlbuls del ginebre, però tenen la pell lluent i vermellosa.

Pel corral Fals o pla de s'Homonot  una esplèndida balconada a l'airosa Alcadena, acampam per dinar i descansar uns minuts. La zona s'anomena sa Ginebrissa* (mapa GEM).

*DCVB: GINEBRISSA f. Ginebre (es diu en la regió NO. de Mallorca). Fon.: ʒinəβɾísə (mall.).
*EC: ginebre, ginebró, Juniperus oxycedrus, ginebrissa.
     Petit arbre, de la família de les cupressàcies, sovint en estat arbustiu, de fulles linears i punxants, tot l’any verdes, amb dues ratlles blanques a la cara superior; les llavors i la polpa que les envolta recorden els gàlbuls del ginebre, però tenen la pell lluent i vermellosa.

  
La nostra situació ens regala una bona panoràmica de l'espès boscatge de Solleric, el puig de s'Alcadena, esquerra (816 m) i el del Castell, dreta (821 m). Una llegenda diu que els moros volgueren construir un pont entre les dues muntanyes. Encara hi ha qui assegura haver vist dues enormes argolles metàl·liques clavades en les penyes de s'Alcadena, ancoratges d'aquest pont o 'cadena' que tal vegada donàs fins i tot nom a la muntanya. (Mallorca mágica, 1996).

Res a veure amb l'espectacle que deixen els caçadors per tot a reu. Si arriben fins aquí amb vehicles (a dues passes hi ha un ramal del camí del bosc Gran), perfectament es poden dur-se'n les botelles que pugen per a les seves bauxes. 

Empesos pel temps: l'horari i l'atmosfèric, ens posam en marxa, resseguint la carena de la serralada pel puig d'Amós, per això haurem de grimpar per un graó rocós.

Travessam una zona bastant abrupte de roques, que ens fa posar la màxima atenció, després un redol de carritxeres i alzines joves, fins que el territori ens dóna una treva i podem avançar més ràpidament.

Puig d'Amós
Aquestes penyes són el punt culminant del puig d'Amós (WP-13) (826 m). Resulta que el punt més alt del puig d'Amós o de Mors és una roca imperceptible situada enmig d'una explanada.
      «El puig de Mors es troba situat entre el puig de sa Cova des Carboners i el puig de sa Font Fresca, a uns 800 m d’altària, fent partió entre Coma-Sema documentat el 1241 com Semacoma (Vall d’Orient) i Solleric Xular, encara que ja el 1300 es documenta Solleric (Alaró). Al seu peu té l’extens bosc de Coma-Sema, que pel coll des Bosc s’aboca al torrent de sa Foradada o d’Almadrà. A l’altra banda, cap al sud, hi ha els olivars de Solleric que s’escampen cap a sa Casa Nova i Oli Clar. El puig de Mors s’atalaia tant des del castell d’Alaró i el puig de s’Alcadena com des de les serres d’Alfàbia i de sa Rateta, i per tot presenta la seva forma inconfusible, coberta en part d’alzines, amb una elevació central voltada d’altres dues elevacions, totes un tant arrodonides».

     Ramon Rosselló, a partir d’una informació del pare Rafel Juan, documenta la forma puig Damor el 1276, en unes controvèrsies entre els homes d’Almallutx i els germans Tomàs i Pere Sallambé sobre les fites d’aquest terme i Almadrà: «a la part d’occident vers el puig Damor, i baixant fins a un coll devers l’alqueria de Ramon Guitard». Ja molt més modernament: Puig d’Amós (Arxiduc Lluís Salvador, 1869); Puig d’Amós (Mascaró, 1958); Puig d’Amós (García Pastor, 1967).

     «S’ha de tenir en compte que el topònim no solament pot venir d’AMOR o del nom bíblic AMOS, sinó també d’HUMORES: humitats, traspuament, amb dissimilació. Mor és, així mateix, un llinatge existent a diverses poblacions de Tarragona i Castelló. A Felanitx hi ha l’alqueria Mor, l’any 1243.
     El puig de Mors es troba a la cruïlla de diverses alqueries antiquíssimes de la serra de Tramuntana (Coma Sema, Solleric, Almadrà i Almallutx), a les quals ha anat sempre lligat, sense constituir —almenys de manera històricament coneguda— cap propietat individualitzada. És un lloc llunyà de conreus i habitatges, sols freqüentat per pastors, llenyaters i caçadors» (Mateu Morro, 1997).

  
Puig de sa Font Fresca
Per la base del penyal cimal del puig de sa Font Fresca (833 m), passam de la finca de Solleric a la de Coma-sema, botant la paret. També mudam de municipi, passam del terme d'Alaró al de Bunyola.

Enrevoltam el puig, tornam botar la paret de terme i mitgera entre finques (WP-14), i ja que el temps curteja, ens oblidam de pujar al cim. També val a dir que duim les cames prou cansades. L'any 2012, pujàrem als cims d'aquesta serra. Veure: Serra d'Amós.
     Per la contrada topàrem el grup de l'amic virtual Peptoni Pardo. Tot un plaer de poder saludar-los en persona.
 
Després de passar per un seguit de colls de tords, grolleres cabanes de caçadors i deixalles, que fan mal d'ulls als bons excursionistes, assolim la paret amb portell que separa el bosc de l'olivar.  
     «Segons document aportat per Josep Villalonga, durant l'estiu de l'any 1773 "en el predio que da la denominación al Marquesado de Sollerich se ocuparon muchas familias enteras en limpiar gran parte del monte llamado Puig d'Amós para criar los acebuches de que abunda y disponer dicho terreno para reducirlo a olivar, como en efecto muchos de ellos se hallan injertos, siendo antes aquel dilatado terreno inútil e infructífero"». (Villalonga Morell, J.: 2012 / Valero, 2013).

Arribam a la pista a les 15:41 h (WP-15) (526 m). Aquest camí ens abocarà a la placeta d'en Sion. Amb un poc de sort no toparem a ningú i ens evitarem una renyada, ja que aquests camins surten de la ruta GR, i per tant, privats de pas. A la citada placeta, tancarem el cercle. Després ens quedarà la llarga pista i el tram d'asfalt per arribar al cotxe.

La darrera etapa de la ruta, la feim en companyia de dos excursionistes molt simpàtics que ens fan la caminada molt més agradable: na Marisa i en Gabriel. I he d'agrair a les valentes companyes que hem segueixen sense protestar, grimpant penyals, travessant passos, baixant xaragalls... i tot allò que es posi per davant.
     A les 17:23 h, arribam al cotxe, punt on acabam la llarga excursió d'avui.        
 
Manacor, 10-11-2014

______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________


Veure el track al Wikiloc

 RECOMANACIONS PELS SENDERISTES

Aquest track només és orientatiu per a seguir l'excursió, no vol dir que en alguns trams de la ruta no hi hagi millors camins, tiranys, senderes o passes que donar.
L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.

És aconsellable seguir unes normes bàsiques




▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  FITXA TÈCNICA  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒
 

Alaró
Distància aproximada: 21,700 km (22,870 km al GPS Garmin 62S)
Pujada acumulada: 739 m
Alçada màxima-mínima: 826-223 m
Temps aproximat sense aturades: 6:09 h
Velocitat mitjana: 1,2 km/h
Temps total:  8:36:44 h
Ruta circular:
Dificultat: 3 sobre 5
Observacions: S'ha de tenir en compte els camins privats de la finca
Integrants: Francisca, Maria, Dolors i Joan


▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  CARTOGRAFIA  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒

Situació de la ruta sobre el mapa ortofotogràfic de Google earth

Traça del GPS sobre el mapa topogràfic Alpina Central E-25, amb els punts més destacats

Desnivell, velocitats i distàncies aproximades

Perfil en 3D


▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  HEM CONSULTAT  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒
  • Mapa Alpina Tramuntana Central. 2013.
  • Les possessions de Mallorca II. 2007 Tomàs Vibot.
  • Toponímia i etimologia. 2002 Cosme Aguiló.
  • Atles de la GEMall. 1995 DD.AA.
  • Mapa General de Mallorca. 1986 J. Mascaró Pasarius.
  • Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1989-2005 DD.AA.
  • Les possessions de la Serra de Tramnutana. Història i patrimoni. 2013 Gaspar Valero i Martí. 
  • Les Balears descrites per la paraula i la imatge. 2002 Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria.
  • Catàleg del Antics Camins de la Serra de Tramuntana. 1993 DD.AA.
  • Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de Otras Islas a ella adyacentes. (1593) 1927 Joan B. Binimelis.
  • Llibre de la pedra en sec. 2001 Antoni Reynés Trias i Vicenç Sastre i Arrom. 
  • Mallorca mágica. 1996 Carlos Garrido.
  • El puig de Mors i el castell de Mors, un aspecte de la toponímia antiga de Mallorca. 1997 Mateu Morro i Marcé.

23 comentaris:

  1. Tot i que al final, el meu turmell ja es queixava, va ser un dissabte molt entretingut i una excursió preciosa!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La veritat és que el teu turmell fa miracles, aquesta volta no és pels qui el tenen fluix. El dia acompanyava, i l'època potser sigui la millor per fer muntanya.

      Elimina
  2. Joan, no has de aser tan characó, nos has de mostrar ses misseries del caçadors, que llevors mos agafaran rabi!!!! jajajaajajaja; no has vis res mes brut que caçadors i pescadors....
    Mol bona voltete, cada vegada allargau mes, no se si ja vos podria seguir!!!
    Dolors cuidet es turmell!!

    Salud

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Toni! No és protestar per protestar, el que trobam per aquestes dues finques (Coma-sema i Solleric), no té nom. Els de Medi Ambient, ja es podrien fixar amb això.
      A una barraca, vora uns colls, feien una torrada amb molt de fum, el qual va alarmar a algú que devia caminar per la Rateta. Quan arribarem a la placeta d'en Sion, la Guàrdia Civil, avisada, cercava el focus del foc.
      En fi... que hi farem!
      Salut!

      Elimina
    2. Gràcies Antoni, ho procuraré.
      Salutacions!!

      Elimina
  3. Hola amics. Meravellosa i llarga excursió. Fa anys vaig visitar la cova dels Ossos de Solleric. És l'única zona que conec d'aquest redol. Ara no s'hi deu poder anar. Amb aquesta eixida el turmell de na Dolors es queixava? A mi se m'hagués queixat fins s'estremer. Teniu unes cames de foc. Ara estic un poc "liat" amb el teatre però fris de tornar seguir les vostres passes, en viu i en directe. Una abraçada Joan i Dolors.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Joan, reconec que em vaig passar un poc. La cova dels Ossos no la conec, ja m'agradaria guaitar-hi.
      Quan volgueu, amics. Sempre sereu benvinguts.
      Una abraçada i besades a na Paula.

      Elimina
    2. Hola Joan, una abraçada també per a tu i na Paula, de part meva. Ens veim aviat!!

      Elimina
  4. Hola Joan:
    Ya no me ha dado tiempo de conocer este interesante Pas ¿de sa Ginebrissa? Pero bueno, es lo que hay.
    Bonita ruta. Y siempre espectacular la Canaleta de Solleric.
    Un fuerte abrazo,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Emilio, és una llàstima amic. Pujar pel pas no presenta gaire esforç, però remuntar fins a la caseta de sa Rota, per collir el camí de baixada, sí que és una mica dur.
      Gràcies per comentar.
      Una aferrada!

      Elimina
  5. Hola Joan
    Com sempre, una bona volta i millor informada... encara que una mica llarga, amic. Conec els llocs visitats, no així aquest pas, que ja havia vist un altre vegada, em sembla que al teu blog. En quan al pas de sa Ginebrissa, no se si és aquest, però per correu apart et faré seguir unes informacions que fa temps em passaren (si ho trob) del dit pas.
    Au idò salut per tots

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Llorenç.
      És un poc llarga, sí, ens agrada aprofitar el dia. Quant al pas, ja el férem a la ruta Serra d'Amós, i a la Pels voltants de Coma-sema i Solleric. És molt original i aeri, sense que et sentis en perill quant el fas, degut als escalons picats.
      Esper les teves informacions.
      Salut!

      Elimina
  6. Molt bona feina! Això sí que se diu fer bones excursions i no tan sols per engronsar el cos, sinó també per a il·lustrar la ment.
    Enhorabona. Qualque dia ho haureu de publicar en una de les vostres joies d'imatges que ja coneixem. Una passa més i amb un DVD d'afegitó.
    Cordialment,
    GBB

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Gabriel, pels vostres comentaris. Com més grans ens feim, més necesitat tenim de fer exercici.
      Salutacions cordials.

      Elimina
    2. Hola Joan, quan vulguis, seràs benvingut!

      Elimina
  7. Bonica i llarga excursió amic Joan, que em la teva acurada publicació m'has fet recordar aquests bonics indrets que heu recorregut.
    Veig que sortiu en dissabte, a veure si algun dia coincidim a la muntanya i ens podem saludar personalment.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola amic Josep. M'alegro que hagis recordat aquests indrets tant macos, que ben segur coneixes prou, com a bon muntanyer que ets.
      Anam alternant els dissabtes i els diumenges. Seria un vertader plaer poder saludar-te personalment.
      Una abraçada.

      Elimina
  8. Molt bones!! He estat mirant es teu blog i és fantàstic. M'ha ajudat molt en moltes excursions que he fet. Per ventura me podrás ajudar en una qüestió. S'altre dia vaig anar de excursió per es Pas Llis i vaig veure un camí de pedra a s'altre banda des torrent d'Almandrà, just per damunt de sa Canaleta de Solleric. Es possible que aquest camí que vaig veure fos part des Pas des Caçadors? Aquí teniu una foto:

    https://plus.google.com/116962017713201699629/posts/BEmYkHiEpmb

    Me va picar sa curiositat de saber quin camí era, i no l'he vist a cap mapa ni tampoc he vist cap altre fotografia. Esper que me pogueu ajudar!! Moltes gràcies i enhorabona per aquest blog.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola. Aquest camí discorre part damunt la canaleta o bastant més amunt? (vull dir torrent amunt). Tenia entès que hi havia un camí així per allà, però desconec la seva situació exacte. Amb la foto -tot i que està molt bé- no puc situar el camí ja que no es veu el pas ni la canaleta.
      Sento no poder ajudar-te. Haurem de pegar un bot per allà i després sabrem més coses.
      Salutacions.

      PD
      Estic content que el bloc t'hagi servit d'ajuda.

      Elimina
    2. Molt bones Joan, gràcies per contestar. Primer me presentaré, me nom Adrià David, encantat. Vaig fer prop de 300 fotos en aquella excursió, malauradament no en vaig fer cap des camí posant-lo en context amb sa Canaleta. No hi ha cap altre foto d'aquest camí a Internet (ni on surti sense voler) , almanco no n'he trobat cap desprès d'una hora de recerca. Per sort, he trobat sa ubicació exacte d'aquest camí misteriós, amb ses coordenades també exactes. Aquí t'he deix un enllaç on podràs trobar 5 imatges, que corresponen a:

      -Foto des camí, un poc més enfora.
      -Foto vía satélit ESRI Aerial.
      -Comparació entre ambdues fotos.
      -Mapa topogràfic MTN amb ubicació.
      -Mapa en context amb sa Canaleta de Solleric.

      https://plus.google.com/116962017713201699629/posts/DvT2am3C5UM

      Amb totes aquestes dades, podem determinar que sa ubicació des camí misteriós es troba per damunt des segon túnel de Emaya, a una altura prop dels 520m. Que te pareix? M'he té intigrat. Salut.

      Elimina
    3. Hola Adrià.
      Home, així serà molt més fàcil trobar-ho. Fa un temps, l'amic Tomàs Mut em va mostrar les fotos d'un camí de la zona, que crec que és el mateix. No pareix que sigui de carboners. Més aviat sembla de comunicació o de contrabandistes. Per la zona passaven colles de contrabandistes que venien del morro de sa Vaca, des Bancalet —«Per la contrada se situa la cova des Tabac, una cova profunda amb una boca baixa, on antigament s'acostumava a amagar-hi tabac de contraban» (Arxiduc)— i anaven fins Alaró. No sé si passaven pel pas escalonat, o per ventura per aquest camí que mostres.
      Haurem d'anar a trescar per allà, sempre alerta als caçadors que es mouen per allà, caçadors de cabres, que algun he topat.
      Gràcies per aquesta informació. Si aconsegueix esbrinar alguna cosa t'ho feria saber.
      Salutacions.

      Elimina
    4. Hola Adrià. Ahir anàrem a veure el camí. El tram que em mostrares a la foto és molt maco. Jo diria que és el pas de Ginebrissa. Un pas que no ens posam d'acord quan a la seva localització, però justament, i sort, que hi ha una antiga carta que descriu la seva situació. Jo creia que era el pas escalonat, però no cau ben damunt la font des Pi i aquest camí, sí.

      T'agraeixo la informació que em lliurares. Ens va ser de gran ajuda per a trobar-ho.

      Aquí tens el reportatge fotogràfic de l'excursió i t'anim a que hi peguis un bot, t'agradarà.

      Salutacions.

      http://airesdelaserramallorquina.blogspot.com.es/2017/02/172-pas-de-sa-ginebrissa-14-2-2017.html

      Elimina