27 de maig 2015

119 - Coves de Cúber 2-5-2015

Aquesta ruta discorre per una sèrie de jaciments arqueològics situats a banda i banda del pla de Cúber. Els dos primers, el coval Simó i la cova des Penó, s'ubiquen a la serralada de Cúber. El tercer, la cova del torrent de Cúber el mateix nom ho diu, la trobam quasi en el mateix jaç del torrent de Cúber. I per afegitó, la troballa d'un avenc.
     La sortida fou doblement gratificant; per una part vaig tornar gaudir de la companyia dels amics de Sóller, Paula, Joan i Tolo, i per l'altra, vaig tenir el gust de conèixer a José Antonio Encinas i la seva dona, Maria Lourdes, uns experts en qüestió de coves i avencs.

Les cavitats de les Balears pateixen l’impacte de les visites no regulades, que poden provocar problemes locals de contaminació per abocament de residus, molèsties a la fauna i deterioració de les formacions càrstiques. La contaminació dels aqüífers és una amenaça potencial per als troglobis aquàtics. Per tant no hem de tocar res.

El punt de partida és vora la boca del túnel de Monnàber, carretera Ma-10 Andratx-Pollença, Km 36,5 (WP-0), davant de l'embassament militar. Abans, haurem deixat un cotxe a l'aparcament de l'embassament de Cúber, lloc on finalitzarem l'excursió.
     Travessam la carretera i per un botador metàl·lic entram a la coma de Son Torrella. Ho feim a les 9:27 h.

Creuam la coma de Son Torrella i anam a cercar un tercer botador que ens permetrà accedir a la serra de Cúber.

Des d'aquí tenim una bona perspectiva del penyal des Migdia (1398 m) i el puig Major (1445 m), el sostre de Mallorca.

Encamellats a la serra de Cúber, albiram la boca del túnel de Monnàber, el pantà del quarter militar i els nostres cotxes.

Recorrem la complicada orografia de la serralada a la recerca del primer jaciment, el coval Simó. Deixam a la dreta la cota 953 i superam un petit declivi adreçats a nord.

La situació dominant sobre la vall de Cúber ens permet gaudir d'una bona panoràmica.

Aquesta dolina ens indica que ja estam vora el coval Simó. De fet, el coval està comunicat amb la dolina a través d'una petita cova de progressió horitzontal.

Coval Simó
A les 10:22 h arribam al primer jaciment, el coval Simó (WP-1) (918 m). Bartomeu Ensenyat (Comisario de Excavaciones) l'anomenà així pel seu redescobridor, Simó Matheu, juntament amb el seu germà Antoni. Segons la GEM fou emprat com a sepultura col·lectiva i excavat (1950) per Bartomeu Ensenyat Estrany. S'hi trobaren fragments de ceràmica incisa i llisa i un ganivet de sílex, tot i que, trobà el jaciment «tot rebolicat i en desordre, degut a l'acció de les aigües que, quan les pluges i neus, penetren al coval i inunden el jaciment».
     «Consisteix —diu Jaume Coll (2001)— en una balma oberta dins un sistema de dolines [...] Queda entre les cotes pròximes 953 al SO i 942 al NO [de la serra de Cúber]. L'interès del coval Simó es fonamenta en el fet que es tracta d'una zona de refugis naturals que funcionà, segons les evidències arqueològiques conegudes, com hàbitat de muntanya per a les poblacions humanes assentades a l'illa en la transició entre el tercer mil·lenni i el segon abans de la nostra Era».
     Devers el 2040 a.C. la balma es va esfondrar. Jaume Coll assegura: «aquell accident ens ha permès trobar un panorama molt net i un retrat molt exacte d'un moment, com una nau naufragada». (Veu de Sóller, 2008). 

«El coval Simó ha oferit, per primera vegada, evidències que els pobladors de la cultura de les ceràmiques incises/campaniforme practicava la metal·lúrgica i no sols la fundició de metall. Això ho demostra la presència d'escòries vítries [...] Coval Simó ha demostrat que al tercer mil·lenni els illencs exploraven el territori cercant matèries primeres de mineral de coure i les fonien obtenint el metall i subproductes, com escòries vítries que identifiquen la reducció de mineral i poden ser usades per fer instrumental». (Dr. Jaume Coll Conesa). Veure l'article complet. 

Continuam la ruta establerta; ara anam cap a la cova des Penó, adreçats SE.
 
La cova des Penó està a tant sols 134 metres en línia recte del coval Simó. Just davant d'aquesta cova hi ha un rotlo de sitja, segurament, el carboner, aprofitava el seu abrig. Cal destacar la proximitat a 1,5 km— de la cova de Son Torrella a aquests dos jaciments que visitam avui, i de la mateixa cronologia. Un altre jaciment que fàcilment es pot inclouré en aquesta ruta.  

Cova des Penó
Cova des Penó (WP-2) (891 m). El jaciment resta sense excavar, tot i que, segons Ramis i Quintana, els materials arqueològics trobats pels germans Simó i Antoni Matheu documenten l'ocupació com a llocs d'hàbitat durant l'anomenat Pretalaiòtic. Ensenyat (1969) relacionà l'ocupació d'aquestes coves amb la pastura estival, proposant que el ramat es baixava al pla durant l'hivern, ja que considerava aquesta zona com difícilment habitable durant l'estació més freda.

«En canvi Lewthwaite (1985) interpretà aquests assentaments als cims de la serra com a subordinats a una economia agrícola dominant, bé per allunyar el bestiar de les valls fèrtils o bé a causa d'un increment demogràfic que obligà a colonitzar les zones més marginals». (Ramis-Quintana, 2001).

Desconeixem el motiu del topònim penó. El DCVB explica que és una bandera o estendard relativament petit. I També: Verga, perxa que sosté una vela (Ribera d'Ebre, Men.); cast. verga. I em van descobrir | es penons de s'arbre mestre, codolada menorquina (ap. Camps Folkl. i, 161).
    Etim.:
de penol, amb influència analògica de penó art. 1. S'explica que a Menorca hagi predominat el mot penó per substituir verga, que té en aquella illa un significat obscè.

Topografia inèdita aixecada per J.A. Encinas, L. Ramírez i M.L. Redondo. (Deferència: J.A. Encinas). 

En el fons de la cavitat destaca la presència d'una zona inundada per una deu en època de pluges. Aquest dia estava completament eixut. Jaume Coll anota que: té un broll que persisteix durant quasi tot l'any i que remet a l'estiu.

Composició fotogràfica de dos objectes vist a l'interior de la cova des Penó: un clau antic ficat a una petita encletxa i un crani de cabra col·locat a una repisa de la part més fonda.

Deixam enrere la cova des Penó per a dirigir-nos al pròxim objectiu, la cova del torrent de Cúber. Per arribar-hi hem de baixar al pla de Cúber. Aquesta serà la part més complicada de tota la ruta. En el mapa Alpina, edició 2015, figura un tirany segurament fitat, adreçat a S.

A la zona del pla es bastí, entre l'abril de 1970 i el juny de 1971, l'embassament de Cúber, el qual es troba situat a 750 m d'altitud. Poguérem comprovar que el nivell d'aigua era òptim.  
     L'antiga alqueria Cúber —situada al recer del puig Major—, és documentada amb les grafies Quelber, Quber, Cuba i Cúber. Les cases de la possessió de Cúber resten submergides, derruïdes prèviament on ara s'aixeca la presa. «La casa —segons l'Arxiduc consisteix en voltes de canó tosques construïdes una al costat de l'altra». Tot i que, els jaciments prehistòrics trobats a les immediacions de la cova del torrent de Cúber, demostren que la zona ha estat habitada des d'antic.

Amb alguna desgrimpada aconseguim travessar la zona més esquerpa i assolim les restes d'un antic i rústic camí de carboners.

El camí passa per un rotlo de sitja (WP-3) (807 m). Lloc ombrívol que aprofitam per a dessuar i escoltar les erudites explicacions de José Antonio.  

Assolim el camí de l'embassament (WP-4), pel qual arribarem a l'altra part del pantà, a la presa. Però abans, retrocedim uns metres per veure un jaciment que l'amic Joan Maiol havia trobat un altre dia.
     Segons Reynés, l'interès estratègic del barranc de Biniaraix i el pla de Cúber «queda remarcat durant el segle XVI, moment en què el perill d'invasió fou tan acusat que es va preveure l'evacuació de la població a uns últims reductes situats a les muntanyes. Un d'ells, el fort de Cúber, Almallutx, Binimorat i Lofra havia d'ésser guardat per 115 homes, quatre dels quals s'havien de situar en el pas de na Maria»

Vora el camí se situa una ben evident murada prehistòrica, un jaciment que, encara ara resta sense excavar (WP-5) (751 m).

Joan assenyala la continuïtat del poblat de navetes pels encontorns.

Resseguim la ruta pel camí de l'embassament i connectam amb el camí nou de Lofra. Passam per damunt la presa i ens desviam cap a l'estret de sa Foradada (WP-6). Davant tenim el massís del puig de sa Rateta o Roteta, antigament anomenat puig de sa Franquesa, on als seu cingles s'obre la cova de sa o na Franquesa; i més aval, al comellar que s'estén cap al torrent se situen les restes d'un antic poblat conegut com es Frare.

Estret o camí de sa Foradada. Abans, el camí passava per una penya foradada. L'Arxiduc ho explica així: «[...] hi ha un pas estret, sa Foradada, anomenada així per una roca que té un forat a través del qual un camí condueix a Coma-sema, a la vall d'Orient. Després segueix la muntanya de Cúber, de doble cim, i un sever con rocós en direcció a Almallutx».

Travessam el torrent de Cúber i recorrem el camí de sa Canonada d'Emaya, fins que el deixam en el punt assenyalat amb el (WP-7) (735 m). Després de dinar, a les 16:04 h, baixam cap al torrent per un abandonat camí de carboners.

Vist des de baix, s'aprecia millor el marge que sosté el camí, traçat de manera molt tosca.

Quan s'acaba el camí giram a l'esquerra, passam per una sèrie de balmes, als peus de la cota 741 m, una de les quals té un mur, Jaume Deyà l'anomena balma de sa Coma des Ases, on trobaren restes de ceràmica antiga, com la base sencera d'un vas. Després passam per uns rotlos de sitja i ja estam situats al jaç del torrent. Descendim uns metres pel curs del torrent i ja veim, a l'esquerra, l'entrada de la cova.   

José Antonio ens ha avançat i ens espera a l'entrada de la cova, la qual se situa a l'altra vessant de la torrentera. 

Des del jaç del torrent copsam l'indret on se situa la cova. El rotlo de sitja és una fita clau per a trobar-la. (WP-8) (675 m).      
     El bon amic i gran coneixedor d'aquests jaciments arqueològics Joan Maiol, creu que: Per les poques ceràmiques trobades a l'entrada sembla que era d'època calcolítica (2100-1600). L'arqueòleg Jaume Deyà, igualment que G. Rullan (anys 70), l'anomena cova de sa Coma des Ases a: Noves aportacions a l'arqueologia de la vall de Sóller i els seus voltants a VI JORNADES D'ESTUDIS LOCALS DE SÓLLER I FORNALUTX, 2012)  ►pàg. 178.

Cova des Torrent de Cúber
A l'obra Es Tossals Verds nom per nom, figura també com a cova de sa Truja. Diu: «Catalogada com a cova de 30 a 300 m. de recorregut a l'Inventari espeleològic de les Balears (TRIAS et alter, 1979), es troba a 665 m. d'altura, dins la finca de Cúber, i té aixecament topogràfic. Aquesta cavitat permet accedir a un curs d'aigua subterrani que suposadament drena bona part del sector nord-occidental del massís des Tossals Verds (GINÉS; MEDIAVILLA; BORRÀS; 1985)». 

A partir d'aquí ja es fa necessari anar de meu-moix per progressar, i en algun punt ve ben just passar una persona.  

Aquesta fotografia i les següents, de l'interior de la cova, són gentilesa dels amics Joan Maiol i Tolo, els quals entraren, juntament amb Encinas, gairebé fins al final.


Boniques formacions
      























La cova, segons diu Deyà a l'article citat, presenta una cambra allargada acabant amb a una espècie de 'tub' format per l'erosió de l'aigua, que per notícies d'alguns espeleòlegs, continua uns quants centenars de metres. 

Encinas anota: «Galería N40E de 180 metros de longitud, 8,2 de amplitud máxima, altura media de dos y desnivel de 15 hasta las aguas vadosas drenantes subterráneamente desde las cercanías del inmediato torrente y en dirección a la boca, encajándose por debajo del lecho del barranco.
     La exploración integral inicial del GNM obligó a despejar una primera estalagmitizada angostura, próxima a la entrada, y a superar  otros dos pasos interiores, hasta alcanzar  el riachuelo del tramo más encajado del conducto y avanzar por él en dirección opuesta. Punto desde donde obliga a recorrer la misma grieta por piso inferior, a unos metros por debajo de la misma galería principal.
     El subterráneo discurre en sentido sensiblemente perpendicular al torrent referenciado, en paralelo al reguero tributario descendente de la cumbre del Puig de sa Font y de donde procede el agua subterránea; siguiendo juntura interestratigráfica o diacontinuidad distensiva del flanco oriental de la ladera.
     Cúber, paraje cubero, es referente popularmente todavía pronunciado cuba y evidencia calidad de gran olla o caldera orográfica recepcionadora de las aguas del entorno». (Corpus Cavernario Mayoricense, 2014).

Del sostre penja una ratapinyada de cova Miniopterus schreibersii.

Aquesta és la part en forma de tub que cita Deyà. Segurament un embornal de la font d'Enmig i la des Voltor o de sa Coma, situades ambdues a la coma des Ases.

Topografia realitzada per J. A. Encinas, P. J. Llobera i M .L. Redondo (Font: Corpus...)

(Font: Corpus Cavernario Mayoricense, 2014)

Després d'haver explorat la cova tornam pel mateix lloc on hem vingut.

Abans, però, remuntam uns metres la torrentera per veure un altre d'aquest antics camins en desús, el qual surt del jaç del torrent i puja cap a la coma des Ases (WP-00), d'alta ocupació prehistòrica, com diu Deyà.

La pujada pel pendent es fa feixuga. L'antic camí està tant desfet que no es pot apreciar el seu traçat des d'aquí, puix els marges es confonen amb les pedres soltes escampades pel coster. Més enllà del torrent apareix la coma des Ases.

Avenc des Caminoi (topònim provisional)
A uns metres d'aquest camí trobàrem un avenc (WP-9). Millor dit, qui va fer la troballa de la cavitat fou José Antonio, desconeguda per a ell que ha explorat més de 4.500 coves i avencs, els resultats de les quals foren publicats al seu Corpus Cavernario Mayoricense.

I... com a bon aficionat que és ell o com el col·leccionista que troba una peça nova, no es torbà massa en ficar-s'hi. Dia 10 del mateix mes, amb els seus companys X. Macias i L. Ramírez exploraren l'avenc, anomenat provisionalment avenc des Caminoi. (Fotos: deferència: J.A. Encinas).



  












Observant la topografia i les fotografies resultà ser una cavitat ben interessant, amb maques formacions. Segons Encinas baixa per davall del llit del torrent de Cúber.

Topografia inèdita realitzada per J. A. Encinas, X. Macias i L. Ramírez. (Deferència: J.A. Encinas).


Ara només ens queda arribar a l'aparcament de l'embassament de Cúber, on finalitzarem aquest interessant i productiu recorregut. Ho feim a les 18:45 hores. 

__________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Veure el track al Wikiloc
RECOMANACIONS PELS SENDERISTES

Aquest track només és orientatiu per a seguir l'excursió, no vol dir que en alguns trams de la ruta no hi hagi millors camins, tiranys, senderes o passes que donar.
L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.

És aconsellable seguir unes normes bàsiques




FITXA TÈCNICA 
Escorca
Distància aproximada: 10,30 km
Pujada acumulada: 300 m

Baixada acumulada: 400 m 
Alçada màxima-mínima: 942-668
Temps aproximat sense aturades: 3:56 H
Velocitat mitjana: 1,1 km/h
Temps total:  9:15 h
Ruta circular: No
Dificultat: 3 sobre 5
Observacions: Duu llum i roba vella si es vol ficar a la cova del Torrent de Cúber
Integrants: Maria Lourdes, Paula, José Antonio, Joan Maiol, Tolo, Toni i Joan Riera

CARTOGRAFIA

Situació de la ruta sobre el mapa ortofotogràfic de Google earth

Traça del GPS sobre el mapa Alpina Tramuntana Central, amb el punts més destacats
     
Detall de la zona de la cova del Torrent de Cúber i l'avenc

Perfil de la ruta

Perfil en 3D de la ruta


Manacor, 28-5-2015

HEM CONSULTAT  
  • Les Balears descrites per la paraula i la imatge. (1884) 2002 Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria.
  • Corpus Cavernario Mayoricense. 2014 José Antonio Encinas S.
  • Noves aportacions a l'arqueologia de la vall de Sóller i els seus voltants a VI JORNADES D'ESTUDIS LOCALS DE SÓLLER I FORNALUTX, 2012 Jaume Deyà.
  • Els camins de ferradura de la vall de Sóller. Dins: II Jornades d'Estudis Locals a Sóller. Antoni Reynés Trias.
  • Les fonts del terme de lluc i els seus itineraris. 1993 Bartomeu Roig i Roig.
  • Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1989-2005 DD.AA.
  • Es Tossals Verds nom per nom. 1995 A. Ordinas, G. Ordinas i A. Reinés.
  • Mapa de la GEM.
  • Mapa Editorial Alpina Tramuntana Central. 2013.
  • Web Toponimiamallorca.net