29 de jul. 2015

123 - Castellot des Rafal i el puig de sa Font 2-3-2014

Es Castellot des Rafal, és un d'aquells cims secundaris que alberga la nostra serra de Tramuntana i que normalment passam a prop, però sempre de llarg; fent sa Canaleta, baixant del puig de ses Bassetes... En aquesta sortida decidírem anar-hi ben a posta i, per completar una bona jornada de muntanya, tornàrem al punt de partida pel puig de sa Font.

Deixam els cotxes a l'aparcament de la font des Noguer (WP-01) (745 m), a la carretera (Ma-10) Andratx-Pollença, punt quilomètric 33,750. Iniciam la marxa a les 9:16 h pel costat de la canal d'Emaya (GR-221), la qual enllaça els dos embassaments. Ben aviat tenim una bona panoràmica del massís del puig Major (1436 m), el puig de ses Vinyes (1108 m), el de sa Plana (996 m)..., i l'embassament del Gorg Blau.

Abandonam la canal pel quart pontet de ciment. Sense deixar el GR-221, seguim cap el coll des Coloms (808 m), pel camí des Tossals Verds. Després del coll, deixam a l'esquerra el desviament a la coma des Prat, on se situa la cabalosa font des Prat (WP-02).

Aquest camí, pel seu tram empedrat i per l'àmbit on discorre, és preciós, i més quan està humit.

La finca pública de sa coma des Prat de Cúber va ser adquirida pel Govern de les Illes Balears l'any 1989. Ha estat declarada Mont d'Utilitat Pública i Refugi de Caça, per la qual cosa no es permet cap modalitat cinegètica.

Abandonam el camí des Tossals Verds i pel pont (WP-03) (741 m) que creua el torrent des Prat, assolim el tirany que recorre la canaleta de Massanella (WP-04).

Es Molinot
Passam vora la paret de la canal des Molinot o molí des Prat i baixam a veure la base. Els estreps rocosos del puig des Tossals Verds (1118 m) domina la contrada. 

El cabdal de la font des Prat era tan important que també s’aprofitava l'aigua per fer funcionar alguns molins i la tafona de Massanella. Unes peces rodones de marès apilades formaven el cup, les quals rebien l’aigua i la dirigien en força damunt qualque enginy (el rodet) que movia la mola volandera. No queda ni rastre de les demés instal·lacions del molí fariner i les que queden amenacen ruïna.

Continuam la ruta per damunt la canaleta de Massanella. Aquesta magna obra es va iniciar devers el 1748, quan el propietari del predi, Jordi Abrí-Descatlar i Fuster, va accedir a dur a terme la proposta de Fontanet, que consistia en aprofitar la cabalosa font des Prat per a l’ús de les cases de Massanella, que eren deficitàries en aigua. El constructor de la Canaleta fou Jacint Antoni Fontanet Llabrés, conegut com Montserrat Fontanet (1706-1762), natural de Son Joan Arnau (Llorito), aleshores encarregat de les païsses de Massanella. Proclamat Fill Il·lustre de Lloret l'any 2013. Pau Piferrer el denomina ‘rústic enginyer’ i Joaquim M. Bover el qualifica com un dels agricultors més intel·ligents que ha donat l’illa de Mallorca.

Després de superar series dificultats tècniques, especialment evidents en la construcció de l’aqüeducte de quatre arcs (els arcs d'en Fontanet), en sa Foradada en el penya-segat de la vessant septentrional del puig des Castellot i en el Salt de s’Aigo, i de fracassar diversos enginyers, Fontanet se’n sortí amb la seva. Pareix esser que en 1750 l’aigua de la font arribava ja a les cases de Massanella. L’aigua va córrer lliurament per la canalització durant 233 anys, fins a l’any 1983 quan es procedí al seu entubament per millorar el subministrament d'aigua del poble de Mancor.

Després de passar els Arcs, i més enllà del comellar de s'Avenc d'en Ferrer, descobrim el puig que anam a pujar. Es Castellot des Rafal és una moleta molt inclinada que té l'accés a la part de sa Canaleta. Aquest, és un dels puigs que marquen el coll de sa Canaleta.
     «S'Avenc d'en Ferrer és un comellar cobert d'un espès alzinar, al peu des Castellot, on s'hi troba una casa esbucada que pertany a la possessió des Rafals. És visible des del Pou de sa Bassola i des del camí que va de les Cases Velles al Prat. Malgrat el genèric, els nostres informants desconeixen l'origen i la presència de cap cavitat. A l'any 1705 ja apareix citat quant Guillem Abrí-Descatlar de Serralta el dóna en arrendament juntament amb altres propietats». (Es Tossals Verds nom per nom, 1995).

Arribam a un punt conflictiu pels constructors de la síquia. Per la complexitat que comportava enrevoltar el penyal que es veu al fons, obriren un petit túnel al coster del puig des Castellot des Rafal.

Sa Foradada
Aquesta obra d'enginyeria té una longitud de 7.200 metres i abans d'arribar a les cases de Massanella salva un desnivell de 543 metres.

Deixam sa Canaleta un centenar de metres més enllà de sa Foradada, en el punt (WP-05) (734 m). Un rotlo de sitja ens pot servir de fita. També es pot pujar pel coster que hi ha abans de travessar el forat de sa Canaleta.

Un rústic camí enllaça uns rotlos de sitja.
     «Magdalena Llull Rosselló, de cas Saboner, de 91 anys, deia que fa un bon grapat d'anys anaven a fer carbó a baix des Castellot, no gaire enfora de sa Canaleta. Quan ella es va casar, que tenia 24 anys, partia per amunt a fer carbó amb el seu home, en Mateu Moranta, de Mancor de la Vall, al cel sia. Poc després de casar-se comanaren un infant, en néixer també se l'enduien per amunt, cap al ranxo tot l'estiu. Baixaven cada dissabte per anar a missa i comprar el que havien de mester, després se'n tornaven per amunt una altra vegada, amb un ase blanc. Allà dalt, per la zona dels replans, feren un grapat de rotllos de sitja, barraques i un forn, on hi feien el pa, els cocarrois, etc. Jeien dins la barraca. Un any s'hi col·locaren sis persones, ells tres i una altra família amb una nina [...]». (Martorell, 2011). 

Es faria difícil seguir aquest traçat sinó fos per les fites de pedra.

Deixam enrere els ranxos de carboners, testimonis del passat, i és quan el terreny es torna extremadament abrupte, conformat per la típica roca desfeta, plena d'esquerdes i pedres soltes que es mouen i que et fan anar molt en compte, tot i que la distància a recorre és curta.

Cim des Castellot des Rafal
A les 11:32 h arribam al punt més alt des Castellot des Rafal (903 m) (WP-06), on ens feim la foto de grup.
     Es Rafals: Possessió del terme de Mancor de la Vall, confrontada amb Massanella, es Prat de Cúber, es Tossals Verds, Almadrà, es Comuns i Escorca.
     Els s XIII-XIV, la contrada [Massanella] no tenia l'estructura latifundista que presentava el s XV. El 1305, hi eren propietàries, entre d'altres, les famílies Catlar, Coc, Dolcet, Mateu i Suau. El s XV, Massanella restava en mans de dues famílies. La més rellevant era la dels Catlar, dividida en dues branques. Una, la dels Catlar —dels Campassos—, es trobava aclaparada pels creditors. El 1410, l'heretat de Pere Catlar —des Campassos— fou embargada i l'adquirí, finalment, Pere Catlar i de Santacília, de l'altra branca. Històricament, es Rafal o es Rafals [que dóna nom a aquest puig] era pertinença de la gran possessió de Massanella, tot i que era un arrendament autònom. El 1850, encara pertanyia al propietari de Massanella Guillem Abrí-Descatlar, marquès del Palmer. El 1851, feia una renda anual de 10.125 reials. Comptava amb 168 quarterades dedicades a olivars, garroverars i garrigues. En 1893, Jordi Abrí-Descatlar i Gual va vendre Massanella, can Bajoca, es Rafals i ses Rotes, a més d'altres propietats, a Joaquim Coll Castanyer —Barra d'Or—. A mitjans segle XX (1969) es Rafals es vengué i es segregà de la propietat de Massanella. El 1995, té 600 quarterades. S'hi troben les fonts denominades des Rafal, de s'Abeurador i des Jonc. Les cases han estat reformades acuradament. (Resum extret de la GEM, Ferrà-Pons).
    
«El 1354, Guillem Catlar de Massanella exposà que per les muntanyes i alzinars de Massanella hi havia molts de captius amagats, que causaven grans danys al seu bestiar». (Fiol, 2000/Valero, 2013).
     «Segons consta [1820] a un contracte d'arrendament de la finca dita els Rafals, de pertinences de Massanella. De les clàusules d'aquest contracte, referim les relacionades amb la possessió major, Massanella. El senyor prohibeix a l'amo dels Rafals tenir-hi "ningun genero de bestiar cabrum... y tindrá facultat el garriguer de Massanella... de matar tot el bestiar cabrum que troberan en dit lloch". Sobre els caçadors de tords a coll de la dita possessió els Rafals, "tindreu obligacio tots los divendres de entregarme quiscun cassador tres torts... fer-los aportar el divendres a la nit a las casas de Massanella"». (Les possessions de la Serra de Tramuntana. Història i patrimoni, 2013).
   
El seu cim ens permet descobrir bones panoràmiques. Cap a l'est, el pla de l'illa, entelat per la boirina, destaquen les muntanyes de Randa... cap al sud, apareixen les muntanyes d'Alaró, la serra d'Amós, la vall de Solleric, es Pinetons, ses Cuculles, la vall des Tossals Verds, ses Capelletes, damunt les cases Velles...

...cap a ponent, el puig des Tossals Verds, el morro d'Almallutx o el Més Alt d'Amallutx, el prat de Cúber, l'imponent puig Major...

 
...cap a nord, el puig de ses Bassetes i l'inconfusible puig Major de Lluc o puig de Massanella.

Baixam del puig pel mateix tirany que hem pujat i desfem les passes per sa Canaleta.

Els Arcs
Baixam als peus de l'aqüeducte a veure els Arcs d'en Fontanet, on observam unes columnes més antigues arrambades a la paret del penyal.

Es Frare
Continuam fins al coll des Coloms (WP-07) (808 m) on ens desviam a l'esquerra, cap al puig des Tossals Verds. Devers les 13:15 h passam pels peus des Frare, també nomenat pa de Figa, un penyal isolat d'una alçada de 957 metres s.n.m.

Casa de neu des Tossals
Després d'una dura pujada pel pinar i carritxeres, arribam al pla des Clot de Neu, coll des Colomer o coll des Tossals, un coll entre el morro d'Almallutx i el puig des Tossals Verds. Allà se situa la casa de neu dels Tossals (WP-08) (955 m). «La casa de neu dels Tossals —diu Lluís Vallcaneras— presenta la típica morfologia dels pous situats en un coll: amb les parets construïdes perpendicularment a la direcció del vent dominant. D'aquesta manera s'optimitzava l'acumulació de neu, malgrat que, a primera vista, sembla que l'orientació d'aquestes parets no és precisament la més adient».

Per aquelles dates es netejava el pou. Vallcaneras segueix dient: «Pel que fa al pou (un dels més grossos de tota la serra), presenta un costat esbaldregat, precisament el que aprofita la roca natural. L'altra lateral es conserva en més bones condicions», i dóna les següents mides: 20 m de llargària x 5,3 m d'amplada x 5,4 m de profunditat. Les instal·lacions nevateres des Tossals es complementaven amb una seria de pous naturals o petits avencs, situats entre ses Capelletes i el cim del puig.

«Dia 11 de desembre de 1755, per ordre del Reial Acord, foren fetes unes disposicions per recollir neu, notificacions que s'havien de fer a les viles de Pollença, Escorca, Selva, Inca, Bunyola, Valldemossa i Sóller, comunicant la necessitat de proveir de neu els habitadors de l'illa "por alivio y socorro de los enfermos". S'ha de notificar als amos, arrendadors i administradors de les cases o pous de neu, procurant que quedin ben plens».
     «En la casa de neu dita del Prat, de dit senyor [Jordi Abrí des Catlar, amo de Massanella], se troben cosa de 20 somades, i per ser plena falten 680 somades».
     «En la Casa Gran, del mateix senyor, se troben 500 somades, i per ser plena falten 300 somades». (Rosselló, 2007). És possible que una d'aquestes dues cases de neu sigui aquesta des Tossals.
     Ja que és bona hora per dinar, són les 13:21 h, aprofitam per reposar forces al costat de la casa de neu i en el marc d'un meravellós paisatge.

Després de dinar reprenem la marxa adreçats a ponent, per es Colomer, un regueró que ens duria a la coma des Cocó des Voltor, també nomenada s'Entreforc, que surt al tirany del pas Llis que va al refugi des Tossals. Enere deixam el puig des Tossals Verds (1118 m).

Deixam el comellar i començam a pujar pel rost coster de la serralada que s'estén entre el morro d'Almallutx i el puig de sa Font, la qual guaita als embassaments.

És una dura pujada per després d'haver dinat, per això ens ho prenem amb calma i feim aturades de tant en tant.

Arribam al tall del penya-segat que guaita part damunt el comellar de s'Aigua, on gaudim d'una panoràmica alpina del cor de la Serra. Destaca, el puig Major, el puig de ses Vinyes i l'embassament del Gorg Blau.

Pas des Cingle Verd
Des del pas des Cingle Verd ja veim el segon objectiu del dia, la cota secundària del puig de sa Font (1028 m). Abaix apareix la zona recreativa de sa Font des Noguer, on tenim els cotxes. Per arribar a aquest esperó rocós passarem per la falda del puig principal (1071 m).

Un pas innominat ens permet continuar per la baldana del puig de sa Font, el qual pren el nom per l'abundosa font des Noguer que brolla als seu peus. Per allà passava antigament el camí de ferradura de Sóller a Lluc, on trobaven una pica-abeurador per satisfer la set de les bísties i persones que feien el camí a peu (Roig, 1993).

Panoràmica de les muntanyes que circunden el pla de Cúber.

Perdem alçada per una pendent entapissada de carritxeres. El grup s'estira per les dificultats que suposa moure's per aquest terreny.

Assolim la collada que s'obri entre ambdós puigs homònims, coll de sa Font (1003 m). A la nostra esquena s'alça la cota 1071 m del puig de sa Font. A la dreta s'inicia la llarga coma des Ases.

Coma des Ases
Pel tàlveg de la coma des Ases, discorre el GR-221 que passa pel refugi des Tossals Verds. Destaca el puig de sa Rateta (dreta), la serra d'Amós (centre) i el puig de sa Torreta (esquerra).

Puig de sa Font
Assolim el vèrtex a les 15:03 h (WP-09) (1028 m). Juan Jaume Walker el nomena puig de sa Font Oest, i diu «En esta cima existe una cruz con una inscripción equivocada, pues la cota de 1069 m que señala se encuentra en la cima E y a 1071 m». A la foto veim la paret mitgera que s'enfila pel morro de Cúber.
                
La baixada la feim per l'accés més aventurer, també es poden desfer les passes i voltejar el puig. 

Arribam a la paret (WP-10) (906 m), des d'on copsam el puig que acabam de baixar.

Portell de la coma des Ases
A les 15:43 h assolim el coll de la coma des Ases, on s'obre el portell homònim (WP-11) (903 m). A partir d'aquí tendrem camí fins al final de la ruta.

Font des Noguer
A les 16:07 i després d'uns 20 minuts de baixada pel cargolat camí, arribam a l'àrea recreativa de la font des Noguer (WP-12) (755 m), on finalitzarem aquesta ruta. Veure més dades sobre aquesta Font.

______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
 



⇨Veure el track al Wikiloc

RECOMANACIONS PELS SENDERISTES

Aquest track només és orientatiu per a seguir l'excursió, no vol dir que en alguns trams de la ruta no hi hagi millors camins, tiranys, senderes o passes que donar. L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.

És aconsellable seguir unes normes bàsiques



FITXA TÈCNICA
Escorca
Distància aproximada: 12,95 km
Pujada acumulada: 617 m
Alçada màxima-mínima: 1062-734 m
Temps aproximat sense aturades: No calculat
Velocitat mitjana: 1,9 km/h
Temps total:  6:52:37 h
Ruta circular:
Dificultat: 3 sobre 5
Observacions: La baixada del puig de sa Font és un tant dificultosa
Integrants: Teresa, Antònia, Francesca, Margalida, Dolors, Miquel,Toni, Esteve, Joan Juan, Joan i Joan Riera

CARTOGRAFIA
Situació de la ruta sobre el mapa ortofotogràfic de Google earth

Traça del GPS sobre el mapa topogràfic Alpina Central E-25, amb els punts principals

Perfil de la ruta


Manacor, 29-7-2015

HEM CONSULTAT
  • Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1989-2002 DD.AA.
  • Es Tossals Verds nom per nom. 1995 A. Ordinas, G. Ordinas i A. Reynés.
  • Les Balears. Descrites per la paraula i el dibuix. 2002 Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria.
  • Les fonts del terme de Lluc i els seus itineraris. 1993 Bartomeu Roig i Roig.
  • Les cases de neu i els seus itineraris. 2002 Lluís Vallcaneras.
  • Notes sobre consum de neu i dolços. 2007 Ramon Rosselló Vaquer.
  • Les possessions de la Serra de Tramuntana. Història i Patrimoni. 2013 Gaspar Valero i Martí.