31 d’oct. 2015

133 - Pas del Llençol i camí dels Moliners (Fartàritx) 29-10-2015

Per aquesta ruta, l'amic Pep Torrens ens convocà per tornar a l'antic i perdut camí dels Moliners, parcialment netejat per ell mateix i alguns companys de caminades, i ja que havíem de pujar a l'altiplà de Fartàritx, que més no que fer-ho per un antic pas retrobat i molt poc conegut, el pas del Llençol. Així ens feim dues osques més a les botes amb una sola sortida.

L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.       

Pont de l'Hort de Son Grua
El punt de partida és el camí Vell de Pollença a Lluc, a la carretera Ma-10 (Andratx-Pollença). L'agafam just davant el portell de la pista d'Ariant, on hi ha el pi de Son Grua, punt quilomètric 5,300. En aquest camí deixarem els cotxes un poc abans del pont; allà iniciam la ruta a les 9:24 h (WP-0) (102 m). Pel pont creuam el torrent de la vall d'en Marc, a la dreta deixam l'Hort de Son Grua i a l'esquerra la Plana.

En un no res ens desviam a l'esquerra, pel camí del Rafalet (WP-1) (113 m), també conegut per camí de can Barba. Ens encaram a l'altiplà de Fartàritx, dominat per la Cuculla. En aquells penyals se situen els passos del Llençol, del Pi i de l'Alzina.

Deixam a la dreta el camí del Redol de can Cerdà i a l'esquerra el que duu al Rafalet i can Barba, passam per les parades de Vàritx, on se situa la fonteta de les Parades.

Més amunt passam per l'endret del portell de can Picassa, propietat rústica situada entre el redol de can Cerdà, el Rafalet i can Llobera. Prenen el mateix nom uns terrenys estesos entre la penya del Rafalet, can Bosc, l'Hostalet i la Salve. (GEM).

Continuam pujant fins que trobam un portellet obert a la nostra esquerra, devora una reixa (WP-2) (178 m).

Font de can Picassa
El tirany ens mena a la font de can Picassa (WP-3) (180 m), situada a l'Hort de Vàritx. Hi arribam a les 9:54 h.

A l'Inventari i caracterització del patrimoni hidràulic del Torrent de Sant Jordi trobam la següent descripció: «Font situada a la base d'un marge per sobre de Can Picassa sota un gran plataner (Platanus hispanica). La mina de la font és curta, de sols 350 cm de longitud, amb una alçada de 90 cm i una amplada de 40 cm. La canal està centrada i mesura 23 cm d'amplada per 10 de fons a la sortida de la mina però té dimensions i formes molt variables al llarg del seu recorregut: canonades grans i petites, teula i canals d'obra. A partir d'aquesta font es regava un espai molt ampli i ara encara s'aprofita l'aigua a diverses cases però en cap moment s'ha establert una comunitat de regants. Segons alguns informants en general cadascú s'encarrega de girar l'aigua cap a ca seva a les hores que li corresponen, que estan dividides de forma setmanal. Es regaven diverses propietats des de Can Picassa a l'Hort de Vàritx i sembla que el Pujol també té dret a una part de les aigües però les canals ja han desaparegut i no s'aprofita». A la web fontsdetramuntana.com trobareu més informació sobre aquesta font.
  
Part damunt la font giram a la dreta, botam una reixeta i caminam per una pista encimentada fins que la deixam per l'esquerra (WP-4) (246 m). Caminam pel bosc atracats a una paret seca coronada de reixeta.

Sortim a una explanada envoltada d'una variada arbreda. Les parets de l'altiplà de Fartàritx, on trobarem el pas del Llençol, apareixen més a prop.

Sortim de la clariana per un estret portell practicat a la paret de l'esquerra. Continuam pel bosc fins que trobam un rotlo de sitja (WP-5) (289 m).

Pujam l'empinat coster i esquivam una gran roca per la seva dreta. Giram a l'esquerra i superam una vella reixeta i seguim pujant per l'alzinar.

Sortim de l'alzinar, superam un roquissar on trobam un tirany trepitjat que, segurament, és el senderó que du al pas.

Seguim aquest senderó que va pujant fent giragonses i guaita al buit en algun punt quan s'adreça a sud.

Ens acostam a la base dels penyal. Dirigim les passes cap a la gran alzina que veim, just darrera d'ella hi ha l'arrencada del pas del Llençol.

Hem superat l'alzina i ja veim per on es deixa pujar la paret.

Pas del Llençol
A les 10:37 h arribam a l'inici del pas del Llençol és ben evident (WP-6) (380 m). Els companys capdavanters es dirigeixen a l'escletxa per on podrem superar aquesta paret. Darrera la mata hi ha una antiga reixeta que devia separar les finques.

Uns metres més al nord, la paret presenta aquesta gran clapa llisa i blanca per la qual pensam que prengui el nom el pas, com molts d'altres, que agafen el nom per la característica geomorfològica o geològica de l'indret on se situa.

Mentre pujam trobarem pedres situades a modo d'escalons que algú va col·locar per facilitar la pujada. Això demostra que la canal és emprada des d'antic per accedir de manera més ràpida, que si anassin pel camí, a Fartàritx d'en Vila. Naturalment és un pas no apte per a bísties.

L'abandonament de les tasques a la muntanya implica deixar de fer servir i de mantenir en bon estat aquests passos per aquells usos. Actualment, com diu Salamanca «l’aparició de nous usos a les muntanyes —l'excursionisme— ha permès que els passos ja no impliquin simplement un trànsit, sinó que actualment també impliquen una clara connotació d’oci en el mateix moment del trànsit».

Els primeres metres va arrambat a la paret de la cinglera.

Després el terreny s'eixampla i forma una espècie de canal ben rosta. Més amunt passam per uns pendissos rocosos.

Les dificultats es van acabant i assolim la part alta dels cingles; apareixen els puigs de Ca de Míner (887 m) i el Tomir (1103 m) (WP-7) (457 m).

El sender s'acosta a la timba des d'on tenim una bona vista de les parets penya-segades de l'altiplà, on destaca el Ninot. Més enllà, com diu l'Arxiduc «en el penya-segat, es precipita avall el salt des Racó o de can Guillem Bet, finca situada prop del puig dels Cans i de can Barba, al peu del turó cònic de Fartàritx, conreat en marjades [...]».

Quan acabam de pujar es fa més evident un tirany fitat que va cap al camí que connecta Fartàritx d'en Vila i Fartàritx del Racó. Part damunt de l'esponerosa vegetació de Fartàritx d'en Vila despunta la vessant nord-oest de la Cuculla de Fartàritx.

Fartàritx d'en Vila
Fartàritx d'en Vila està situat entre la cuculla de Fartàritx, el penyal del Corb, can Huguet i la font del Clos Nou, i com no, entre Fartàritx Gran i Fartàritx del Racó (WP-8) (479 m).

Creuam entre les ruïnes d'aquesta antiga possessió i un buc nou que l'estan arreglant. Hem sentit a dir que en aquest lloc hi havia un balneari, tot i que no he trobat cap informació que m'asseguri que sigui cert.

De camí cap a Fartàritx Gran el panorama s'obri i podem escampar la vista per la vall d'en Marc, la badia de Pollença i la península de Formentor.

Cuculla de Fartàritx i els Picots
Passam per la zona de les Figueroles, dominada per la Cuculla (que té els vessants conreats fins molt amunt, diu l'Arxiduc) i els Picots, un enrocador de cabres, com diu l'amic Joan Campomar «Són l’enrocador més important de la zona. De lluny pareixen un conjunt de roques de forma piramidal on l’accés hi pareix difícil. Quan un s’hi acosta hi troba escletxes, petits passos… De fet alhora d’agafar un cabrit, els amos de la zona no dubtaven a fer-los-hi pujar ja que allà quedaven enrocats: el ca parava i l’amo pujava per enllaçar-lo». Veure l'entrada a malaltsdetoponimia.

Prosseguim la ruta cap a Fartàritx Gran, passam pel bell mig de l'era de batre on encara hi ha la pedra del carretó de batre.

Fartàritx Gran
Assolim les ruïnoses cases de l'antiga possessió de Fartàritx. Dels vuit districtes en què va quedar dividida Mallorca després de la conquesta, un fou el de Pollença, 122 alqueries que el rei va cedir als cavallers Templaris. «Al Repartiment figura com a Alcheria Fardaritx, 5 jovades, dins la part 'De domo Templi' del districte d'al-Jibal». (Torres i Salas, 2010).

     «El 23 de maig de 1489 Bartomeu Martí, de l'alqueria de Fartàritx, va vendre als germans Jordi, Rafel i Antoni Pont, de Pollença, una alqueria en el terme de Fartàritx, alou del Temple; confronta amb l'alqueria de Fartàritx de Joan Martorell, Pere Cànaves, alqueria de Bàlitx de Pere March, alqueria de Mantona de Pere Martí i Rafel Martorell, i alqueria del venedor, dita el Clot de la Sarell». (Rosselló Lliteres, 1985).

L’antiga possessió de Fartàritx es documenta ja al s XIII. Ocupava el vessant nord del puig de Ca de Míner. El s XVII, estava dividida en dues propietats, valorades en 2.400 i 1.800 lliures. El 1672 Fartàritx dels Martorell —de l’Hort— tenia cases i guarda d’ovelles. El 1728, Fartàritx dels Martorell —de Pedruixella— comprenia també el rafal de can Huguet i tenia cases i conreu de cereals. Feia una renda anual de 52 lliures i 52 quarteres de blat de xeixa
(GEM, V, 178).



Fartàritx actualment comprèn les possessions anomenades del Racó, d'en Roig, d'en Vila i Gran. Segons Àngel Rodríguez (2000): «Al Repartiment figura com a Alcheria Fardaritx, 5 jovades, dins la part 'De domo Templi' del districte d'al-Jibal. [...] Al Llibre d'Actes del Temple només figura una divisió de béns radicats a aquesta alqueria. Tant Geraldus de Ponte i sa muller Maria, com llur fill Guilelmus de Ponte pagaran el cens, [...] als hereus de Bernardus Rotgerii; a més, Geraldus de Ponte pagarà 5 sous al Temple pel Clot de Fartàritg, dins la seva part. Totes dues parts fruïran d'empriu de pastures i, quan Geraldus sigui mort, el seu fill Guilelmus podrà accedir a la meitat del Clot pagant la meitat del cens [...] La part de Guilelmus inclou les cases de l'alqueria». (Llocs, termes i valls de Pollença a l'època medieval i moderna, 2010, J.M. Torres i Pere Sales).

«Fartàritx pot suposar (segons Moll DCVB) un radical 'fart-'. Això concordaria malament amb la tesi de Coromines. Moll proposa també un ètim aràbic: 'far-tarik', que significa 'lladre o rata de camí'. El topònim és esmentat en el Llibre del Repartiment: 'Fardaritx'. Designe també un raval de la vila de Manacor; no el registre, en aquest indret, Mascaró». (J. Vidal, 1991).

Fartàritx Gran i Fartàritx d'en Roig

Per Fartàritx me passeig
i trob ses portes tancades;
¿Que deuen estar colgades
ses joves, que no les veig?

El Badaluc
De les cases ens dirigim al nord. Per la zona hi ha l'indret anomenat el cap de la Paret. Pujam per un roquissar de mal petja el punt més alt dit el Badaluc (WP-9) (458 m), un mirador natural excepcional per badar a la zona nord de l'illa. Un nom amb dues etimologies: significa barranc, obertura, clivella grossa, i també prové del verb badar (guaitar, mirar amb atenció).

     Guillem Rosselló Bordoy proposa (2007): «Considero que una hipótesis correcta seria buscar su origen en el árabe ba'da luŷŷ literalmente 'después del acantilado' expresión que define a la perfección las características topográficas del lugar: en realidad esta palabra en mi tierra se aplica a una especie de mirador en el borde de un acantilado»
     José A. Encinas aporta: «El Badaluc de Pollença (del b. lat. badallum, parte alta de la espalda, prácticamente del cuello; es decir, orográficamente de un alto collado). Conforme admite el diccionario de la lengua catalana es de oscura etimología. Modernamente se le ha derivado de badar, de embobarse ante un paisaje. Pero ese término es ajeno a la percepción socioeconómica del antiguo payés mallorquín y se utiliza desde la aculturación erudítica moderna, de gente fundamentalmente de ciudad. Es usual término ganadero cuando se refiere a los pastos de la fértil hondonada a la vista de abajo. Por otro lado, en ese orden de cosas está el portugués badalar, repicar las campanillas del rebaño mientras tranquilo pasta, etc. etc.

(Clicau damunt la foto per veure-la més gran).

Deixam enrere el Badaluc i resseguim la paret mitgera que s'estén cap a la serra de la Coma. A mitjan camí, sobre un ressalt rocós trobam un jaciment arqueològic inèdit (WP-10) (438 m).

Croquis realitzat per Joan Maiol
Assabentat l'amic Joan Maiol de la troballa i com a bon aficionat a l'arqueologia, visita el monument i en treu un croquis esquemàtic. Es tracta d'una plataforma o túmul escalonat.

Amb aquesta imatge retrospectiva es pot situar més fàcilment el jaciment, apareix el Badaluc i la Cuculla. Més enllà despunta el puig Tomir. Com ha passat moltes vegades, el monument va servir de pedrera per aixecar la paret.   

Resseguim la paret fins a un esbaldreg per on passam a l'altra part (WP-11) (358 m). Allí trobarem restes del camí dels Moliners. Un seguit de fites ens facilitaran la passa.

L'antic camí dels Moliners passa, al manco, per tres petits rotlos de sitja que estan situats ben arrambats al camí. 

Aquest camí, que en alguns trams presenta un petit marge de sosteniment, segons informació de l'amic Joan Campomar, era emprat per duu el gra del Rafal a moldre al molí de can Noguera, a la vall d'en Marc. 

Quan connecta amb el camí de Fartàritx, el camí dels Moliners presenta un rústic marge de sosteniment, amb algunes pedres dretes a modo d'escopidors.
  
Assolim el prou conegut i freqüentat camí de Fartàritx (WP-12) (312 m).

Acostam l'imatge de can Serra i la tira dels molins de Llinàs. L'Arxiduc diu Son Serra «possessió situada a l'esquerra al peu d'un turó erm, a la qual també hi condueix un camí de carro. És un edifici espaiós amb pati modern. En forma part una capella que té un rosetó i un campanar d'espadanya al damunt, doble volta de closca d'ou i un altar rococó; s'acabà de construir el 30 de setembre de 1711. Allà es troba també una gran tafona amb dues bigues. A la dreta del pati es veu un molí d'aigua i un jardí amb brollador i rentador, al qual flueix l'aigua del molí d'aigua que està davant; cap enrere hi ha també un jardinet amb brollador, més amunt un jardinet escalonat al costat de la conducció d'aigua del molí, ombrejat per una murta enramada d'heura i d'altres plantes enfiladisses». (Les Balears, 2002).

El camí es torna planer, s'eixampla i guaita a la vall d'en Marc on gaudirem d'una maca panoràmica. Situam alguns accidents més destacats.  

(Clicau sobre la foto per veure-la més gran). 

Ens desviam del camí empedrat que comunica Fartàritx i can Huguet per agafar el camí de carro de can Serra (WP-13) (222 m). Reposam energia a aquests camí. Tornam tenir a l'esguard la paret que hem pujat el dematí, pel pas del Llençol. Tornen a aparèixer la Cuculla, el puig de Ca i el Tomir. Més aquí hi ha el Collaràs (284 m).

A un revolt tancat observam uns grans marges que protegeixen el camí de la rosseguera que baixa del canal du Cirerer (Joan Campomar). 

Després d'unes llargues llaçades per salvar el desnivell, arribam als camps de cultiu, on haurem de botar una reixeta i seguir un senderó per sortir al GR-221.

A les 14:59 h assolim el torrent de la Vall d'en Marc (WP-14) (93 m).

Només caldrà seguir el GR que ens durà al pi de Son Grua i al punt on hem iniciat la ruta. Ho feim a les 15:10 h (WP-15)
      
______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________



Veure el trac al Wikiloc
RECOMANACIONS PELS SENDERISTES
 
Aquest track només és orientatiu per a seguir l'excursió, no vol dir que en alguns trams de la ruta no hi hagi millors camins, tiranys, senderes o passes que donar. L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.

És aconsellable seguir unes normes bàsiques.



 
FITXA TÈCNICA
Distància aproximada: 10,96 km
Pujada acumulada: 382 m
Alçada màxima-mínima: 481-93 m
Temps aproximat sense aturades: No calculat
Temps total: 5:45 h
Ruta circular:
Dificultat: 3 sobre 5
Observacions: L'únic problema és el d'haver de botar les reixetes que trobam al començament de l'excursió i al final
Integrants: Pep, Pepe FZ, Ángel, Xavier, Agustí, Miguel, Fernando i Joan 

CARTOGRAFIA

Mapa ortofotogràfic interactiu del Wikiloc

Traça del GPS sobre el mapa Alpina Tramuntana Nord E-25, amb els punts principals

Perfil de la ruta


Manacor, 17-11-2015 

HEM CONSULTAT
  • Els noms dels passos a la Serra de Tramuntana. 2009 Dins XXI Jornada d'Antroponímia i Toponímia (Santa Maria del Camí, 2008). Miquel Salamanca Salamanca.
  • Les Balears descrites per la paraula i la imatge. 2002 Arxiduc Lluís Salvador.
  • Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1989-2005 DD.AA.
  • Mapa Edit. Alpina Tramuntana Nord E-25. 2016.
  • Llibre de la pedra en sec. 2001 Antoni Reynés Trias i Vicenç Sastre i Arrom.
  • Inventari i caracterització del patrimoni hidràulic del Torrent de Sant Jordi. Conselleria de Medi Ambient.