17 de nov. 2015

135 - Tres passos pels cingles dels Cairats (Valldemossa) 15-11-2015

Aquesta ruta discorre pels verticals penya-segats que envolten la coma dels Cairats. Pujam pel pas des Coconar, passam per ses Basses, enrevoltam pel puig de ses Fontanelles per allargar l'excursió i arribam a la cova de s'Aigua. Pel pas de sa Creu tornam a la coma des Cairats, recorrem la cinglera de la muntanya de Son Moragues i baixam pel pas de la Regata de sa Coma. La ruta és bastant exigent i llarga, i la travessia per la cinglera de la serra de Son Moragues té algun punt exposat.       

Iniciam la ruta a les 9:25 h (WP-0) (439 m), a la urbanització de s'Arxiduc, Valldemossa, al portell que dóna pas a la finca pública de Son Moragues pel camí de na Rupit.

Des del camí reial medieval modernitzat, s'obté una bona panoràmica de les cases de sa Coma, les de l'Hort, el nucli de Valldemossa i el puig de sa Comuna (704 m).
     Antigament, aquest camí —diu Cañellas—, «un cop arribat al bosc, continuava fins a la font des Polls i la casa de neu de Son Moragues. A partir de llavors el camí ja esdevenia un tirany que l'Arxiduc va arreglar i convertir en el darrer tram del seu camí de muntanya».

Passam entre el penya-segat anomenat sa Colominada (esquerra) i l'oliverar de sa Coma (dreta), on veurem un gran forn de calç restaurat. Més endavant deixam a l'esquerra la canal d'en Gordo. Al fons apareix la serra de Son Moragues, pels cingles que veim de la qual, discorre la darrera part de la ruta. A la dreta, el pinar s'enfila per sa Moleta de Pastoritx.

Font de na Ropit
Després de passar dues barreres i deixar a la dreta un camí que duu a les cases de sa Coma, ens surt a camí la ruïnosa caseta distribuïdora de l'aigua de la font de na Ropit, la qual es va comercialitzar. La mina de l'ull està també en total ruïna. L’aigua d’aquesta font, en temps del rei Sanç, ja tenia fama de ser medicinal. Hi ha una llegenda d'aquest rei i el pagès de Son Pancuit situada a aquest indret. Veure més informació de la font.
     Gairebé a l'endret de la caseta deixam el camí per l'esquerra (WP-1) (461 m), després d'haver caminat uns vint minuts de l'inici.

Un seguit de monjoies ens guiaran per pujar el rost i abrupte coster, tot cercant la millor passa. En els punts claus trobarem fletxes de pintura vermella.

Pas des Coconar








Arribam a un punt on sembla no tenir continuïtat. Giram a l'esquerra i veim una sortida per una escletxa.
És el pas des Coconar. (WP-2) (608 m).
Una petita fletxa vermella de l'amic Pep Torrens ens confirma el lloc exacte per on pujar. De totes maneres la paret no dóna massa opcions. Sense ser tècnic, no deixa de tenir la seva dificultat. Cal tenir les cames llargues per donar la primera passa.



Pel mateix vessant hi ha dos passos més, el de sa Cova, que puja cap a ses Calderes i el puig des Boixos i el de sa Creu, aquest darrer és un camí i va cap al racó Perdut i la cova de s'Aigua. Precisament la GEM situa es Coconar entre el puig des Boixos i el pas de sa Creu. Diu: «Topònim que fa referència a un lloc on abunden els cocons».

Hem superat el pas però no s'ha acabat el cingle, tot i que ja no és tan vertical. Mirant a baix, ens feim una idea de l'alçada que hem assolit, ja que el camí des Cairats està uns 150 m per sota.

Situam visualment el recorregut que farem el capvespre pels precipicis de la serra que tenim a l'altra part de la barrancada de la coma des Cairats, on antigament s'hi tallaven arbres amb els quals es feien cairats*. El gran excursionista Benigne Palos digué que no és aventurat pensar que aquest fet és el que ha donat nom a aquest comellar.

*DCVB Cairat: Biga relativament petita per a sostenir sòtils o teulades.

Ens topam amb el primer rotlo de sitja i la corresponent barraca, lloc adient per a recuperar forces. Resseguim la ruta pujant encara més per l'escabrós coster.

Més amunt assolim el tirany que ve del Coconar, un rústic camí de muntanya (WP-3) (665 m). Nosaltres prenem cap a l'esquerra, cap a ses Basses. Cap a la dreta podríem pujar al puig des Boixos, per ses Calderes o també arribar a la cova de s'Aigo, al Teix... i un munt de possibilitats.
     He vist que els companys muntanyencs E. Alonso, A. Sureda i J. Ferrer, quan fan aquesta ruta, que en aquest punt prenen a la dreta, directament cap al pas de sa Creu. Consider que així la ruta és massa curta, per això, abans, anam a fer el camí que baixa de ses Fontanelles al corral des Bous.

En aquest tram el camí va penjat i guaita a la vall. Sobre aquests camins, Antoni Reynés anotà: «Es coneixen com a camins de ferradura aquells que permeten el pas de persones o bísties i hi podem trobar una gran diversitat de tipologies constructives i de funcions. Fins i tot en els traçats més simples pot aparèixer l'us de pedra en sec per delimitar el camí amb murs laterals, reforçar el ferm i facilitar el trànsit en punts abruptes o difícils».   

El camí 'de tres peus' des Coconar connecta amb el camí de ses Basses, el qual puja a ses Fontanelles (WP-4) (662 m). Per aquest nou camí, que prenem cap a l'esquerra en descens, passam per la canal d'en Gordo, a la capçalera de la qual se situa el coll de caça dit la Regata de les Onze (J.C. Palos).

En el (WP-5) (602 m), uns metres abans d'arribar al portell de ses Basses, hem de deixar per la dreta aquest camí ampla, antic camí de carboners. Si el seguíssim arribaríem a la urbanització de Son Gual Petit i a Valldemossa.

Ses Basses
Ben aviat, després de passar per uns clapers, ens topam amb un centre de recollida d'aigua, consistent amb una cisterna o aljub amb brocal i un gran aljub (WP-6) (640 m). L'aljub més antic i més gran té la coberta esfondrada. Una font, la font de ses Basses, avui eixuta, abocava l'aigua als dos aljubs a través d'una canonada.
 
Croquis del conjunt. Deferència de l'amic Andreu Morell. (Font: Fonts de Tramuntana).

Dels aljubs, un tirany, primer planer i després rost, puja cap al camí de ses Fontanelles. Veim més clapers, resultat d'espedregar per a conrear. Aquest indret!

El tirany s'acosta al penya-segat on val la pena guaitar-hi. A baix tenim el comellar per on s'enfila el camí del pla des Pouet i se situa la font se s'Abeurada, entre na Torta i el puig de ses Fontanelles. A la dreta, a baix del puig de sa Comuna, s'estén el nucli de cases de Valldemossa, i al fons, apareix el pla del Rei. A l'horitzó, despunta el puig de Galatzó i la silueta de sa mola de Planícia. 

Connectam amb el camí de ses Fontanelles (WP-7) (778 m). Hi arribam passant pel ranxo d'en Sutro «un carboner i 'home de muntanya' esporlerí de molt mala fama» (J.C Palos). 

Mirador de Son Gual
A les 12:21 h assolim el camí de ses Fontanelles i ens desviam uns metres per anar al mirador de Son Gual (WP-8) (775 m). «Hi duu diu Cañellas una curta desviació del camí que va des pla des Pouet a ses Fontanelles, que trobam a mà dreta en haver passat el pas d'en Miquel. Des del mirador es veu Son Gual, Valldemossa, Palma i la serra cap a la banda de migjorn, fins al Galatzó
     És una simple plataforma de forma semicircular, de 4,50 m de diàmetre, que es prolonga uns 4 m cap al camí d'accés. No té cap banc ni mur de protecció. La plataforma està feta amb paret seca de factura rústica. És molt semblant al mirador de ses Basses, que està molt a prop d'aquest.
     Sols l'esmenta Coloma Rosselló, el 1910 (Rosselló. 1910. Pàg. 88). Tal volta l'Arxiduc no en parla perquè es tracta d'un mirador molt senzill, que ni tan sols no té murs de protecció. La data de construcció deu ser posterior a 1883, data de la compra de Son Moragues (Trias. 1994b. Pàg. 35)». (El paisatge de l'Arxiduc, 1997).
     Actualment, està catalogat com: Arquitectura Civil, amb el núm. 109, A1 (protecció integral total).

Tornam al camí de ses Fontanelles, pujam per ell uns metres i ens desviam per l'esquerra al (WP-9). Si seguim correctament la traça del GPS arribarem a aquesta barraca, la qual presenta un original refrescador, també veim un petit forn a la seva dreta. Aquí ens hem de dirigir cap al penya-segat de l'esquerra.

Deixam enrere la barraca i a pocs metres veurem unes pedres col·locades que indiquen el pas (WP-10) (773 m). Possiblement és l'antic camí de ses Fontanelles, emprat abans d'obrir el pas d'en Miquel, tot i que no deixa de ser una suposició. El camí discorre ran del precipici i baixa gradualment al fons del comellar. 

En el fons del comellar del corral des Bous hi ha un rotlo de sitja, i el tàlveg del torrent de sa Marina. Per aquí passa el tirany que ve del pla des Pouet i es dirigeix al camí de l'Arxiduc, passant per la cova de s'Ermità Guillem. Aquest camí actualment forma part del GR-221, i per això topam gent que camina.
 
Nosaltres deixam el camí per la dreta i enfilam la torrentera (WP-11), sense senyalitzar. Pujam entre grans pedres, arrambats a les parets verticals. 

Al fons del barranc ens enfilam per les parets de la dreta. A dalt veim alguna fita, això vol dir que no som els primers que adreçam per aquí.

Assolim la part alta del puig, on hi ha alguns pins. Planejam i travessam un espès alzinar jove adreçats a l'est. Així, arribam novament al camí de ses Fontanelles (WP-12) (828 m). Els terrenys dits ses Fontanelles, s'estenen entre el pla des Aritges (pla de ses Aritges), el puig Gros, el puig des Boixos i la cova de l'Ermità Guillem.

«Sembla que Lluís Salvador va fer-hi millores al camí de ses Fontanelles i segurament el va perllongar fins a enllaçar amb el camí de sa Muntanya. En una bona part del recorregut, el camí respon a la mateixa tipologia del camí de sa Muntanya o del de sa Talaia Vella». (Cañellas, 1997).
     «Mallorca i la pedra en sec tenen un deute amb l'arxiduc Lluís Salvador d'Àustria, noble que adquirí extenses propietats agrupades en els municipis de Valldemossa i Deià i hi realitzà una irrepetible tasca de construcció de camins i miradors amb el sol objectiu de gaudir millor dels paisatges de la Tramuntana». (Reynés i Sastre, 2001).

Bassa o abeurador de ses Fontanelles
Sortim uns metres del camí per l'esquerra per veure l'abeurador (WP-13) (852 m). 
     «Les fortes sequeres estivals del clima mediterrani converteixen l'aigua en un factor especialment limitat per a qualsevol activitat. Algunes de les obres realitzades per aconseguir aigua no es limiten a assegurar-ne el consum humà o animal [...]». 
     En els abeuradors, com aquests, que es cobreixen amb una volta de canó es facilita l'abastiment dels animals mitjançant una rampa. En aquest casos la coberta pot permetre el pas de l'aigua, però aquesta s'arreplega sobretot dels voltants, sovint gràcies a reguerons cisellats al roquissar i entra als dipòsits per la portalada o per petites clavegueres obertes a la paret. (Llibre de la pedra en sec, 2001). 
    
Guanyam altura i el bosc d'alzines de cada vegada és més clar i apareixen altres espècies vegetals com el càrritx, l'eixorba, l'estepa, l'aritja, els coixinets de monja, el romaní i les mates. Alguns bens salvatges pasturen per la zona, amb una gruixuda capa de llana.

El grupet de pins de la dreta assenyalen el pla de ses Aritges, punt on conflueixen dos dels més destacats camins de l'Arxiduc. A l'esquerra destaca el puig Caragolí (945 m), pel cim del qual passa la partió dels termes de Valldemossa i Deià.

Pla de ses Aritges
«Des de la vall de Valldemossa fins a la de Deià —diu el propietari—, tot el vessant septentrional de la serra forma la possessió de Miramar, que és meva i s'estén des dels cims coberts de neu des Teix fins a les vinyes rioleres de s'Estaca. Els seus boscs arriben, com hem vist, fins darrera sa Coma amb es Cairats i tots els costers orientats cap al nord arriben fins més amunt de Deià amb el pla de ses Aritges». (Die Balearen, 1884).

Passam pel pla de ses Aritges a les 13:16 h (WP-14) (907 m) agafam el camí de l'Arxiduc que mena al puig des Teix i a la coma des Cairats, camí que abandonam per un senderó al punt assenyalat amb el (WP-15). Aquest tram de camí es degué construir entre 1895 i 1909. (Cañellas, 1997).  

Font de sa cova de s'Aigua
El carrerany ens duu al racó Perdut, on se situa la cova de s'Aigua (WP-16), una cova natural convertida en bassa pels animals. Unes filtracions omple un dipòsit artificial per consum humà. Està catalogada com a Bé Etnològic, amb el núm. 31, protecció A (integral). 
     Dia 7 del mes de febrer de 2012 trobàrem la cova completament glaçada (vegeu l'excursió: Es Teix pel pas de sa Creu). Veure més dades sobre aquesta Font.

Devora una anella per fermar la bístia, s'observa la que segurament és la data de la darrera reforma d'aquesta bassa (29-11-1955).

Continuam la ruta cap al pas de sa Creu, per on podrem accedir a la coma des Cairats. El terreny és mal pla, amb clotades farcides de grans carritxeres, fàcilment esgarries la senda fitada. Ens guiam pel GPS. Deixam a la dreta el puig des Boixos (927 m). Davant, a l'horitzó, tenim el Teix (1064 m).

Passam pel clot des Pinar i entram a l'alzinar i assolim el camí del pas de sa Creu. L'Arxiduc fa menció a aquest camí quan diu: «El carrerany bastant dolent, serpenteja a través del bosc, i després de deixar a l'esquerra un tirany que va per l'Abeurada cap a Son Moragues [el pas de sa Creu], arriba prop de la casa de neu que pertany a Son Moragues...».

El camí guaita a la coma des Cairats on gaudim de les mateixes vistes que teníem el dematí. Destaca la moleta de Pastoritx (753 m), un altiplà folrat completament d'alzines. La boira persisteix en mantenir la vall de Valldemossa entelada.

Silueta d'alguns cims de la zona sud de la serra de Tramuntana: la comuna de Valldemossa, la mola de Son Pacs, la mola de Planícia... 

Pas de sa Creu
A les 13:50 h assolim el pas de sa Creu (WP-17) (762 m). Una collada on mudam de paisatge.

 












El camí que duim ens aboca a la pista de la coma des Cairats (WP-18), que baixa des Teix i de la casa de neu de Son Moragues, el porxo de la qual fou reconvertit en refugi de muntanya. Allargam la passa empesos per la talent, no de bades ja han tocat les dues i el berenar ja el tenim als peus.  

Amb unes quantes corbes en descens arribam a la font des Polls (WP-19), on trobam les taules i bancs plens de gent que fa la típica torrada. La nostra idea era dinar aquí, però passam de llarg cap el camí des Caragol. 
       
Posam taula en el punt clau per a desviar-nos cap als cingles dels costers de la muntanya de Son Moragues. Vora aquesta bassa hem de deixar el camí (WP-20).

Continuam, passam vora una sitja i baixam uns metres per passar per aquest escanyall o fesa, tot i que no és imprescindible per a resseguir la ruta.

La travessia per aquesta cinglera es fa per un coster molt inclinat i per una catifa de fullaca seca, força relliscosa, la qual et fa anar molt en compte, sobretot en els trams on el rost és considerable i a pocs metres tens la caiguda vertical.


Guaitam a un escarpat esperó que fa balconada a la vall, des d'on es frueix d'una extraordinària panoràmica. 
  
Un passet exposat ens fa extremar les precaucions. El buit que tenim a la dreta és considerable. Es pot anar a prop de la timba o superar una roca.

Vista retrospectiva del pas. A l'altra part del comellar apareix el puig des Boixos (927 m). Nosaltres caminam per devers la cota 750 m.

A aquesta imatge de l'amic Josep Ferrer, on ha situat el recorregut que feim, destaca el punt exposat que acabam de passar.

En aquesta altra imatge (aquesta és de l'amic Emilio Alonso), també s'aprecia el recorregut per l'espectacular serralada i el pas aeri remarcat amb un rectangle. 

En algunes zones resulta complicat mantenir la verticalitat i ens hem d'ajudar aferrant-nos per les pedres o els arbres.

En aquesta imatge queda palesa la verticalitat que arriba a assolir el coster.

La ruta que recorre el precipici està ben senyalitzada amb pedres i algunes fletxes de pintura vermella, realitzades per un pintor que coneixem bé
    
Gairebé al final de la cinglera trobam una sitja. Aquí tenim dues opcions, pujar un poc pel caminoi de la sitja i agafar el camí que recórrer la serra de Son Moragues, o bé baixar pel pas de la Regata de sa Coma (WP-21), que és el que feim. 

El xaragall és una rosta davallada de terra i fullaca que posa a prova tots els músculs de les cames per a frenar, això que ja les duim prou cansades. La rampa era una via ràpida d'accés al coll de tords que hi ha a dalt i també a una sitja.

Pas del Xaragall de sa Coma o Regata de sa Coma
El pas des Xaragall o Regata de sa Coma, actualment rep el nom de pas d'en Príam: «El pas d’en Príam és una canal molt empinada que supera un important desnivell. Rep el nom en honor al muntanyenc Príam Villalonga i Ballester (1913-2004) qui a finals dels 80 va descobrir l'existència d'aquest pas. El GEM va instal·lar-hi una placa commemorativa amb la imatge de Sant Bernat de Menthon, patró dels muntanyencs, que fou arrabassada i destruïda per uns desconeguts. (Informació facilitada per un net d'en Príam al nostre amic Fernando de Angulo)». (Font: Blog Viaranys).

En aquest lloc hi havia la placa commemorativa dedicada a Príam, amb la imatge de Sant Bernat de Menthon, patró dels muntanyencs.
      El gran muntanyenc i amic, Emilio Alonso, ens fa arribar aquesta puntualització, molt ben rebuda per cert, com tot allò que sigui per aclarir dubtes: «En cuanto al nombre o topónimo del Pas d'en Priam, un par de cosas. Joan Carles Palos, siempre me ha dicho que su padre, el gran montañero y divulgador. D. Benigne, siempre había denominado a ese Paso: Pas des Xaragall de sa Coma. Y puede que ese fuera el topónimo más antiguo. Pero a mí fue el propio Priam Villalonga, quien me lo descubrió el 15 de Noviembre de 1990, mucho antes de que se colocará allí el bajo relieve en su honor. Así que siempre he considerado que Priam, al menos fue su redescubridor. Por lo cual me parece justo, que también se le conozca como Pas d'en Priam». 


Travessam l'alzinar i arribam a un conjunt etnològic (WP-22); un ranxo format per un forn de calç, un rotlo de sitja i la corresponent barraca.
     «Valldemossa va ser un gran subministrador de fustes per construir galeres armades al servei del Regne [ja en el s XIV]. L'Administració reial enviava un mestre d'aixa al poble per tallar alzines de certes alqueries, el que provocava les protestes de llurs propietaris i, alguns cops, de l'autoritat municipal». (Albertí & Rosselló, 1999).

El bosc dóna pas a un terreny marjat, on els pins han envaït l'espai d'oliveres i ullastres. Actualment es vol recuperar l'antic ús i s'arrabassen pins. El  tirany ens dirigeix a un marge el qual superarem pel pujador del pla des Xots. 

La pista forestal ens mena al camí des Cairats (WP-23), pel qual passarem per la font de na Ropit, on tancarem el cercle. Així, en pocs minuts, arribarem al punt de partida (WP-24), cosa que feim a les 16:43 h.
     Aquesta, ha resultat ser una ruta espectacular i esportiva, sobretot en alguns trams, i exposada en altres; no apta per a gent que pateix de vertigen sever.   

______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________



Veure el track al Wikiloc
RECOMANACIONS PELS SENDERISTES
 
Aquest track només és orientatiu per a seguir l'excursió, no vol dir que en alguns trams de la ruta no hi hagi millors camins, tiranys, senderes o passes que donar. L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.

És aconsellable seguir unes normes bàsiques.



 
FITXA TÈCNICA
Valldemossa
Distància aproximada: 14,100 km (17,400 al GPS)
Pujada acumulada: 702 m
Alçada màxima-mínima: 907-437 m
Temps aproximat sense aturades: 4:41 h
Temps total: 7:16:07 h
Ruta circular:
Dificultat: 4 sobre 5
Observacions: La verticalitat del pas des Coconar pot donar problemes a les persones que pateixen vertigen o no estan avesades a grimpar. La travessia pels cingles des Cairats és exposada
Integrants: Francisca Maiol, Francisca Vives, Dolors, Xisco, Toni i Joan 

CARTOGRAFIA

Mapa ortofotogràfic interactiu del Wikiloc

Situació de la ruta sobre el mapa orto-fotogràfic de Google earth

Traça del GPS sobre el mapa topogràfic Alpina Tramuntana Central E-25, amb els punts principals

Perfil de la ruta



Manacor, 17-11-2015 

HEM CONSULTAT
  • El paisatge de l'Arxiduc. 1997 Nicolau S. Cañellas Serrano.
  • Les Balears descrites per la paraula i la imatge. 2002 Arxiduc Lluís Salvador.
  • Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1989-2005 DD.AA.
  • Mapa Edit. Alpina Tramuntana Central E-25. 2013-2014.
  • Llibre de la pedra en sec. 2001 Antoni Reynés Trias i Vicenç Sastre i Arrom.
  • Història de Valldemossa (1230-1516). 1999 Jaume Albertí i Ramon Rosselló.
  • Possessions, camins i paisatges de l'Arxiduc. 2015 Gaspar Valero i Martí i Joan Carles Palos i Nadal.