26 de jul. 2016

155 - Canal d'en Gordo, ses Fontanelles, camí de ses Basses (Valldemossa) 24-7-2016

Aquesta ruta discorre per la muntanya de Son Moragues (Valldemossa). Puja a la zona de ses Fontanelles des del camí des Cairats, per la canal d'en Gordo i baixa a la capçalera del corral des Bous o torrent de sa Marina, per on discorre actualment el GR-221. Pujam al mirador de Son Gual pel tram de camí recentment recuperat (de ses Fontanelles), on tendrem una magnífica vista de Valldemossa, i pel camí de ses Basses, tornarem al punt de partida.
     La primera part del recorregut hem seguit les passes dels amics Rafi i Joaquín, els quals, en aquesta ocasió no pogueren venir.

L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un.

Iniciam la ruta a les 9:14 h (WP-0) (439 m), a la urbanització de s'Arxiduc, Valldemossa, al portell que dóna pas a la finca pública de Son Moragues, pel camí des Teix, de na Rupit, des Cairats o de la coma des Cairats (camí públic inclòs a l'Inventari de Béns Municipals de Valldemossa).

Passam entre el penya-segat anomenat sa Colominada (esquerra) i l'oliverar de sa Coma (dreta). «Antigament, aquest camí —diu Cañellas—, un cop arribat al bosc, continuava fins a la font des Polls i la casa de neu de Son Moragues. A partir de llavors el camí ja esdevenia un tirany que l'Arxiduc va arreglar i convertir en el darrer tram del seu camí de muntanya».

Caminam pel camí reial medieval modernitzat; passam una reixa amb portelló lateral pels vianants, ignoram una sortida per l'esquerra i una altra per la dreta, que baixa a sa Coma, mentre, a davant tenim la serra de Son Moragues i a la dreta la moleta de Pastoritx (o sa Moleta).

Més endavant, als 10 minuts d'haver iniciat la marxa i, a l'alçada, si fa no fa d'una torre elèctrica, abandonam aquest camí per l'esquerra, per un portell habilitat a la reixeta (WP-1) (404 m). 

Canal d'en Gordo
Deixam el portell igual com estava i ens proposam a pujar per la canal d'en Gordo, una torrentera que baixa pel vessant sud del puig de ses Fontanelles (874 m), tributari del torrent d'Avall o de Valldemossa. També devia aportar aigua a l'antiga font des Tenders, i com no, a la de na Murtereta.
     El topònim de canal d'en Gordo, només l'hem vist al mapa de l'Atles de la GEM, i no hem trobat cap altra tipus d'informació, ni del malnom Gordo a Valldemossa. Hi ha un Gordo (Mayol) de Bàlitx d'Avall, a Sóller. A veure si qui donà nom a aquesta canal era d'aquella família?

Tot d'una apareixen velles marjades, aixecades entre grans blocs de pedra que es desprengueren de les parets verticals del cingle.

Giram un poc cap a la dreta per defugir dels espadats inaccessibles i enfilam cap a l'estret de la canal per una rosseguera, quan trobam una malmesa reixeta (WP-2) (462 m). Crec que en aquest punt entram dins la finca pública de Son Moragues, ja que a uns 25 metres del camí ja és zona pública, però l'accés deu esser privat.

Pas de la Canal d'en Gordo
A uns metres de la reixeta hi ha una paret seca alta que tanca la gorja, la qual esquivam per damunt la roca que veim a l'esquerra amb una fàcil grimpada. A falta del nom autèntic l'anomenam pas de la Canal d'en Gordo. Aquest serà el punt més complicat de tota la pujada. 

Na Dolors supera la roca.

El primer tram de la canal és bastant costeruda, però no té entrebancs que dificultin l'ascensió.

La canal s'eixampla i es replana, i apareix el primer rotlo de sitja (WP-3) (498 m). Devia ser el malnom d'algun carboner, que donà nom a aquesta canal? També havia pensat que podria ser algun coll de caça, però no en figura cap amb el nom de Gordo.

A l'esquerra, a un nivell més alt, veim una paret de partió on a uns metres més enllà hi ha un coll de caça (WP-4). Segurament, el portell de la reixeta és per donar pas al caçador d'aquest coll.
     Antònia Serrano i Darder, quan cataloga els colls de Valldemossa, i per més senyes un de Pastoritx, anomenat En Regata, diu: «És molt perillós anar a aquest coll, però el que és més increïble és que el guia era en Raïssa, un cec que no veia el perill i no tenia manies a l'hora d'acompanyar els caçadors». (Miramar, 1992, 10).
       
Com més amunt ens feim més ranxos de carboners trobam. Hem deixat a la dreta la continuïtat de la torrentera o canal d'en Gordo, la qual retrobarem i resseguirem més amunt.

Un camí, un dels nombrosos camins que van i venen per aquesta muntanya, es creua en la nostra ruta (WP-5) (589 m). L'amic Joan Carles Palos em va dir que: «Sembla ser que mort l'Arxiduc hi va haver una 'febre de l'or' per talar arbres i fer carbó, prohibit en vida del noble propietari. A partir de 1915, s'obre la veda i es comencen a fer camins per poder extreure el carbó i la llenya de les antigues possessions de l'Arxiduc». D’aquestes tales parla Miquel Ferrà, el mestre d’obres de l’Arxiduc «Arrasats, a penes mort l’Arxiduc, els magnífics boscatges la conservació dels quals fou l’obsessió de tota la seva vida...». (Cañellas, 1997).
 
«En 1915 Pere Bonet de los Herreros escriu a l'informe que va redactar amb motiu de la mort de l'Arxiduc "De los frondosos bosques no se talaba ni un único árbol e incluso el carbón para consumo de la casa era comprado fuera"». (Cañellas, 1997).

Inclús Vuillier anotà: «Però que ningú no toqui les branques mortes que resten torçudes i blanquinoses en els arbres, o rompudes en els pendissos. Propietat de grans boscos, ell compra la llenya que necessita: l'arbre ací viurà i arribarà a la vellesa, i les seves rels mortes s'arrossegaran encara com trossos de serp...». (Les illes oblidades, 1973).
   
Trobam un nou camí (WP-6) (629 m). Aquest sí que el seguim, però poc temps ja que sembla acabar a un ranxo de carboners.











És una gran explanada on hi ha un rotlo de sitja, carregador, forn de coure pa i una barraca amb un petit corral per animals o animal, donat les seves minses dimensions (WP-7) (648 m). En aquest punt giram a la dreta, feim una travessia per tornar a la canal que dúiem abans. 

Entre les dues canals el terreny és bombat i pedregós; per això sobresortim de l'espès alzinar i podem escampar la vista cap a la moleta de Pastoritx, s'Estret i sa Bombarda.
     «Valldemossa va ser un gran subministrador de fustes per construir galeres armades al servei del Regne [ja en el s XIV]. L'Administració reial enviava un mestre d'aixa al poble per tallar alzines de certes alqueries, el que provocava les protestes de llurs propietaris i, alguns cops, de l'autoritat municipal». (Albertí & Rosselló, 1999).

Situats altra vegada a la canal d'en Gordo, trobam una nova sitja i resseguim l'ascensió.

Una rosseguera ocupa l'amplada de la canal, i veim que més amunt s'engorja.

Superam la rosseguera i apareix una altra sitja i restes de camí molt desfet. Caminam per un indret declarat «Lloc Històric de s'Arxiduc (V) Son Moragues». El camí s'emprava per baixar el ramat que pasturava per la zona de ses Fontanelles.

pas de sa mata
A la part més estreta i rosta, trobam un pas, el Pas de sa Mata🔗, el qual permet salvar el desnivell i un gran penyal situat al bell mig del xaragall (WP-8) (704 m).

Un servidor marcant la situació del pas al GPS. El camí dibuixa dos revolts i puja per l'esquerra del penyal que es veu a la imatge. Just en el punt on na Dolors copsa la foto, l'hem hagut de netejar de brancam caigut per poder passar pel camí. Ara el bosc creix al seu aire. També veim molts de restes de cabres que han vingut a morir per aquest lloc apartat i poc freqüentat.

A pesar d'esser poc freqüentat, ens sorprèn trobar-hi restes d'altres senderistes, restes que replegam a la nostra motxilla.
     Clarament, el camí surt del comellar i continua cap a l'esquerra, resseguint, segurament, altres ranxos.  

Arribam a la capçalera de la llarga canal a les 11:43 h, i connectam amb el camí de ses Fontanelles (WP-9) (847 m). A la nostra dreta tenim la mola de ses Fontanelles, amb 874 m d'altitud. Aquí se'ns obri un munt de possibles rutes a seguir, com: el camí de l'Arxiduc, passant pel Caragolí, la Talaia Vella, arribar al Teix...
     Els terrenys dits ses Fontanelles, s'estenen entre el pla des Aritges (pla de ses Aritges), el puig Gros, el puig des Boixos i la cova de l'Ermità Guillem.
 
Bassa-abeurador de ses Fontanelles
Ja que tenim a prop la bassa de ses Fontanelles, arribam a veure-la, encara que hàgim de tornar enrere uns metres (WP-10). Mascaró, al seu Mapa General de Mallorca, situa el bassol d'un Porc per aquesta zona, però no podria assegurar que fos aquest.
     «En els abeuradors [com aquest], que es cobreixen amb una volta de canó es facilita l'abastiment dels animals mitjançant una rampa. En aquests casos la coberta pot permetre el pas de l'aigua, però aquesta s'arreplega sobretot dels voltants, sovint gràcies a reguerons cisellats al roquissar i entra als dipòsits per la portalada o per petites clavegueres obertes a la paret». (Reynés & Sastre, 2001).

Camí de ses Fontanelles
Reprenem, cap avall, el camí de ses Fontanelles. «Es tracte d'un camí —escriu Cañellas— que ja existia quan l'Arxiduc va comprar Son Moragues, que ja esmenta el pas d'en Miquel el 1884. Devia usar-se per extreure els productes del bosc de la zona de ses Fontanelles. Semble que Lluís Salvador va fer-hi millores, i segurament el va perllongar fins a enllaçar amb el camí de sa Muntanya. En una bona part del recorregut, el camí respon a la mateixa tipologia del camí de sa Muntanya o del de sa Talaia Vella». (El paisatge de l'Arxiduc, 1997).

Tot i que Cañellas diu a l'obra citada que és un camí carreter, aquest tram em sembla un poc estret per a la circulació de carros, els quals normalment tenien una distància entre les rodes d'1,40 m. Diu: «Aquest camí carreter parteix des del pla des Pouet i s'enfila ràpidament cap als penya-segats de la banda del Teix, que dominen Valldemossa». Catalogat com a camí de ferradura a l'obra Catàleg dels Antics Camins de la Serra de Tramuntana.

En el punt (WP-11) (823 m), deixam la comoditat del camí per anar camp a través i baixar al torrent de sa Marina.

Caminam per l'alzinar cap a uns pins arrelats damunt l'esquena del coster, sobre uns penyals. Allà començam a baixar al corral des Bous. A l'altra part, s'alça el puig de s'Ermita. Darrera d'ell s'estén la línia divisòria dels termes de Valldemossa i Deià.

La davallada pot resultar vertiginosa per a persones que pateixen vertigen sever, ja que un moment donat vas a prop de la timba. Cap problema per a la gent avesada a grimpar. Tot i que no es pot badar i menys amb la fullaca seca com estava aquest dia; és molt bo de fer relliscar.

La manera més segura de baixar, com sempre, és anar arrambats a la paret del costat per poder ajudar-nos amb les mans.

En aquesta imatge es veu la cornisa que, pujant, no té cap problema, però baixant fa un poc de respecte.

Torrent de sa Marina
Arribam al fons de la torrentera, on hi ha un bon salt. Aquest torrent desguassa a la marina de Valldemossa, juntament amb el torrent des Salt. També és anomenat torrent de sa Noguera i des Lli.
     El sol, filtrat pel ramatge de les alzines entela la llum com si de boira es tractés. Seguim baixant entre blocs grossos de pedra escampats pel jaç del torrent.

A pocs metres tenim el GR que puja del pla des Pouet i s'enfila pel coster del puig de s'Ermita (cova de s'Ermità Guillem) i enllaça amb el camí de Muntanya (camí de s'Arxiduc) (WP-12) (735 m).

Uns metres més avall ens desviam (WP-13); deixam el GR-221 per un tirany que discorre paral·lel, però a un nivell més alt, després anirà pujant suaument pel coster del comellar des corral des Bous.

Els animals sempre estan atents al nostre pas.

Som de la mateixa opinió que Joan C. Palos sobre «Aquest camí, descobert per un dels treballadors de Son Moragues (Tomeu Pizà) podria ser la continuació desapareguda del camí de ses Fontanelles. El dubte és si el 'pas d'en Miquel' fa referència al caragol que es bastí per donar sortida al nou camí carreter o, per contra, es tracta d'un topònim readaptat i reubicat, és a dir, del pas d'en Miquel vell al pas d'en Miquel nou». L'Arxiduc diu: «...després d'una barrera, a una àmplia vall de muntanya encerclada per quatre cims; a l'esquerra s'alcen el pla des Pouet i sa Talaia Vella, a la dreta el puig de s'Ermita i el port d'en Miquel». 

El caminoi agafa alçada i passa ben arrambat al buit del barranc. A l'horitzó despunta el cim de la Talaia Vella o muntanya des Voltor, en el cim de la qual hi aixecà el refugi l'Arxiduc Lluís Salvador (871 m).
     «Ell mateix diu: Del doble cim de la Talaia Bella o Vella, damunt del més important dels quals, el de ponent, encara s'hi veu la fita geodèsica que marca una altura de 868, 56 metres sobre el nivell de la mar...». (Les Balears, 2002).

Vista retrospectiva. En aquest punt (WP-14) connectam amb el camí del pas d'en Miquel, que puja del pla des Pouet.
     Les dues vegades que havíem recorregut aquest tram, a les excursions: ►Pas des Coconar i la muntanya des Voltor (19-4-2015) i ►Tres passos pels cingles des Cairats (15-11-2015) no havíem seguit correctament el seu traçat, ja que feia poc temps que l'havien recuperat.

Mirador de Son Gual
Si seguim pujant pel camí de ses Fontanelles trobarem una desviació a la dreta que ens menarà al mirador de Son Gual, també anomenat mirador de sa Regata de les Onze (Mascaró), situat al tall del penya-segat (WP-15) (771 m).

«Hi duu una curta desviació del camí en haver passat el pas d'en Miquel. És una simple plataforma de forma semicircular, de 4,50 m de diàmetre, que es prolonga uns 4 m cap al camí d’accés. Tal volta l’Arxiduc no en parla perquè es tracta d’un mirador molt senzill, que ni tan sols no té murs de protecció. Sols l'esmenta —precisament amb aquesta denominació—, Coloma Rosselló, el 1910. La data de construcció deu ser posterior a 1883, data de la compra de Son Moragues». (Cañellas, 1997).

Dels miradors, Gaston Vuillier ens diu (1895): «Aquests miradors llancen, d'alguna manera, el visitant a l'espai, ho fan planejar sobre el mar que s'estén a profunditats vertiginoses o li submergeixen en el terror dels abismes».
     «La contemplació del paisatge és un plaer del qual gaudien des de molt de temps enrere els frares de Cartoixa, els ermitans i els senyors de les possessions». (El paisatge de l'Arxiduc, 1997).
     A la mateixa obra diu que George Sand, també quedà fascinada del paisatge valldemossí: «És una d'aquelles vistes que aclaparen perquè no deixen res per desitjar ni per imaginar. Tot allò que el poeta i el pintor poden somiar, ho ha creat en aquell indret la natura. Composició immensa, detalls infinits, varietat inesgotable, formes confuses, contorns acusats, profunditats vagues: hi és tot, i l'art no hi pot afegir res». 

Desfem les passes del curt ramal del mirador, recorrem uns metres del camí de ses Fontanelles en ascens i el deixam per la dreta al (WP-16). Són les 13:44 h. Aquest nou camí ens durà a ses Basses.  

Al principi el camí fa revolts ben marcats per salvar el fort desnivell, més avall es replana i passa per una zona on es devia conrea. Per la zona se situava el ranxo d'en Sutro «un carboner i 'home de muntanya' esporlerí de molt mala fama». (J.C Palos). 

Aljubs de ses Basses
Ben aviat ens topam amb un centre de recollida d'aigua, consistent amb una cisterna o aljub amb brocal i un gran aljub (WP-17) (646 m). L'aljub més antic i més gran té la coberta esfondrada. Una font, la font de ses Basses, avui eixuta, abocava l'aigua als dos aljubs a través d'una canonada.

Croquis del conjunt. Deferència de l'amic Andreu Morell. (Font: Fonts de Tramuntana).

Camí de ses Basses
A uns metres més avall trobam el camí de ses Basses (WP-18) (617 m), pel qual baixarem a Valldemossa.

Des d'una miranda es gaudeix de la vista de la vall de Valldemossa, entre sa Moleta de Pastoritx i sa Comuna.
   
D'aquest camí de rodes destaca els impressionants marges de sosteniment. L'ofici de paredador era poc valorat. La gent que hi treballava sovint no sabia escriure i acordava de paraula el preu i la feina. S'aprenia a paredar al costat d'un mestre per un temps més o manco prolongat i no era rar que es transmetés l'ofici per tradició familiar. (Llibre de la pedra en sec, 2001).

«Els margers, paredadors o mestres de paret seca, a l'illa, tenen una llarga tradició. De fet els documents ens parlen, ja en el segle XVI, de la presència d'aquests professionals i de les activitats en què participaven. Paredar pous, aixecar parets, empedrar camins, alçar portells, compondre eres i fer ratlles eren algunes de les tasques que els eren encomanades. A Mallorca s'ha de valorar la tasca de col·lectius com els roters, els carboners o els calciners, entre d'altres, com a autors o coautors d'una part del treball de pedra en sec». (De l'obra citada anteriorment). 

Arribam a la paret que separa les finques de Son Moragues i Son Gual (WP-19) (498 m). El portell dóna pas al camí del pla des Pouet, i a la font de s'Abeurada.  

Actualment, dirigeixen els senderistes al camí de ses Basses per arribar al camí de s'Arxiduc, per tal d'evitar la massificació pel pla des Pouet. 

Després de caminar per un camí de carro malmès per l'aigua de pluja, passam per la caseta dels guardes forestals i sortim al carrer de ses Oliveres, de la urbanització de Son Gual (Valldemossa) (WP-20) (450 m).
      La possessió de Son Gual fou comprada per l'Arxiduc el 1894, d'ella en destaca la torre de les cases i la vista que des d'allà es veu «se domina bien el pueblo y el mar de la costa de Tramontana, el valle del Estret, hacia Palma, y la isla de Cabrera que se levanta en el lejano horizonte del mar hacia el Sur de la isla». (Cañellas, 1997). 

Un rètol ens dirigeix cap al punt on hem iniciat la ruta, a través del vial més elevat de la urbanització. Arribam al cotxe a les 14:47 h (WP-21). Un curt recorregut estival, però ben aprofitat, puix hem caminat per zones que no coneixíem.   

__________________________________________________________________________________________________________________________________________________________


RECOMANACIONS PELS SENDERISTES
 
Aquest track només és orientatiu per a seguir l'excursió, no vol dir que en alguns trams de la ruta no hi hagi millors camins, tiranys, senderes o passes que donar. L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.

És aconsellable seguir unes normes bàsiques.




FITXA TÈCNICA

Valldemossa
Distància aproximada: 7,58 km
Pujada acumulada: 497 m
Alçada màxima-mínima: 852-388 m
Temps aproximat sense aturades: 2:48 h
Velocitat mitjana: 1,7 km/h
Temps total:  5:32:27 h
Ruta circular:
Dificultat: 3 sobre 5
Observacions: La baixada al torrent de sa Marina pot presentar problemes a persones que pateixen vertigen sever
Integrants: Dolors i Joan 
 

CARTOGRAFIA

Mapa ortofotogràfic interactiu del Wikiloc

Situació de la ruta sobre el mapa orto-fotogràfic de Google earth

Traça del GPS sobre el mapa topogràfic Alpina Tramuntana Central E-25, amb els punts principals

Mapa topogràfic de l'Atles de l'Enciclopèdia de Mallorca

Perfil de la ruta i valors aproximats


Manacor, 26-7-2016

HEM CONSULTAT  
  • Llibre de la pedra en sec. 2001 A. Reynés Trias / V. Sastre.
  • El paisatge de l'Arxiduc. 1997 Nicolau S. Cañellas Serrano.
  • Les balears. Descrites per la paraula i la imatge. Vol. cinquè 2002 Arxiduc Lluís Salvador d'Austria.
  • Mapa General de Mallorca. Josep Mascaró Passarius.
  • GEM. 1989-2005 DD.AA.
  • Història de Valldemossa (1230-1516). 1999 Jaume Albertí i Ramon Rosselló.
  • Les Illes Oblidades. 1973 (1893) Gaston Vuillier.
  • Catàleg dels Antics Camins de la Serra de Tramuntana. 1993 DD.AA.
  • Mapa Alpina. Tramuntana Central E-25.