24 d’oct. 2016

160 - Montagudell i la cova de Muntanya 23-10-2016

Aquesta és una ruta que discorre per un dels alzinars i boscos petris més bucòlics de Mallorca. L'alt grau d'humitat ambiental gràcies a la densitat de l'alzinar, ha cobert de molsa el sòl, i els elements atmosfèrics (pluja, vent, neu...) han donat forma a unes espectaculars roques calcàries (rellars); natura en estat pur. Pujam al puig Montagudell, guaitam a la cova de Muntanya i veim dos jaciment arqueològics, a més d'un gran nombre d'elements etnològics.

L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Per emprendre aquesta ruta cal demanar permís a les diferents finques per on passa.

Les cavitats de les Balears pateixen l’impacte de les visites no regulades, que poden provocar problemes locals de contaminació per abocament de residus, molèsties a la fauna i deterioració de les formacions càrstiques. La contaminació dels aqüífers és una amenaça potencial per als troglobis aquàtics. Per tant no hem de tocar res.



El punt d'inici és a l'àrea recreativa de Menut II, situada en el quilòmetre 16,300 de la carretera M-10 (Andratx-Pollença) (►WP-0) (518 m). Tot i esser un poc enfora d'on començam a caminar pel bosc, allà, sempre trobarem lloc on deixar els cotxes, en canvi als altres esporàdics llocs que hi ha a la vorera de la carretera entre aquí i el portell de Femenia, a més d'estar molt sol·licitats, fa mal baixar l'escaló de l'asfalt.
     Començam a caminar a les 9:24 h per la carretera en direcció a Pollença. Si es fa la combinació de cotxes s'evita la caminada per l'asfalt.

A uns 750 metres deixam a la dreta el portell d'entrada a les cases de Son Alzines (Son Alzina, Arxiduc) i continuam el nostre camí per l'asfalt. Actualment, aquesta possessió es dedicada a la producció d'oli Ullaró.
     
Després de caminar 2,100 km per l'asfalt, arribam al portell de Mosset, el que està situat a la dreta de la carretera mirant cap a Pollença (WP-1) (546 m).
     Mosset, és una possessió del terme d'Escorca, situada entre Mossa, Femenia Nou i Son Alzines. Segregada de Mossa en el segle XIX. (GEM).

Travessam un portell obert a una paret seca baixa; el camí que duim connecta amb el que ve de les cases de Mosset. Ara el camí volta a la dreta arrambat a la paret i després volta a l'esquerra. 

Més endavant travessa un nou portell amb barrera oberta. Segurament, aquesta paret més alta delimitava la rota d'en Jaume.

Sortim a aquesta gran extensió de terra i apareix un dels nostres objectius d'avui, el puig Montagudell (656 m).

Rota d'en Jaume
Segons la informació d'en Miquel Cerdà, aquest gran sementer és la rota d'en Jaume, també apareix al mapa de l'Atles de la GEM, allà s'hi troba la ►font Blanca. «Es tracta —segons la web Fonts de Tramuntana— d'un broll que surt a una zona ombrívola i que crea una gran bassa».

El camí mena a les restes d'unes rústiques i extenses construccions anomenades des d'antic «un poblat moro» (Miquel Cerdà) (WP-2) (576 m). No seria estrany, ja que Mossa —antigament tota la contrada pertanyia a Mossa—: «fou un dels darrers reductes de la resistència islàmica a Mallorca oposat a l'expedició catalana de Jaume I i no fou esvaït fins a 1232. La tradició oral ha mantengut viu el relat de la desesperada resistència islàmica, de l'esclavatge que segui la conquesta i de la gran habilitat dels cercadors d'aigua del període islàmic». (GEM).
     Segons José A. Encinas: «res de 'moros' als monuments arqueològics de les fotos del pla que dius, són restes de construccions naviculars, o naviformes (no navetes funeràries) habitacionals, Damunt una de les construccions se va fer, al seu moment, un sestador; pot esser al segle XVII perquè la tècnica constructiva i la ceràmica del lloc així el acredita. Res de ceràmica musulmana al lloc o a les seves rodalies».

Era tradició pagesa anomenar 'dels moros' (o dels temps dels moros) a les restes de construccions del que es desconeixia l'autoria. 

De les restes, destaca una estructura de gruixudes parets més altes, que donen a entendre que suportaven una biga central amb coberta a dues aigües, segurament era l'habitatge del roter que explotava aquesta gran bassa de terra envoltada de roquissar i alzinar.

Montagudell
Devora aquestes construccions s'alcen uns penyals on pujam per berenar. Des d'ells tenim una bona perspectiva del puig Montagudell.

Prosseguim la ruta cap a ponent, a la recerca d'una cova que no trobàrem. Passam per un portell obert a una reixeta (WP-3) (570 m).

Ens dirigim cap a la dreta a unes grans roques situades damunt un llisar, les quals semblen col·locades allà damunt.

Avenc de Mosset, o de sa Penyota
En el roquissar s'obre la boca de l'avenc de Mosset (WP-4) (574 m). Segons Encinas el pou es bifurca a la desena de metres, formant dues desviacions, una de -15 m i l'altra de fins els -26,2 metres. 

Després d'enrevoltar un poc cercant la cova seguim la ruta cap al puig Montagudell. Entre unes altes roques estriades per la pluja trobam un pas, tot i que haurem de superar un bot sense massa dificultats.



Per aquests boscos d'Escorca se solen donar zones de rellars o puats (puat de Menut) «és una formació geològica de superfície típica dels paisatges càrstics, que es pot produir en les roques calcàries i en les dolomítiques. Aquest fenomen es deu a l'erosió de les aigües de pluja o també a la crioclàstia o gelifracció, és a dir, l'esberlament degut als processos de congelació i desgel en les fissures de les roques. Es manifesta en una multitud de solcs rectilinis o sinuosos que segueixen la pendents de la roca, i en escletxes i esquerdes més profundes que poden dividir la roca en blocs». (Wikipedia).

A una altra zona de la ruta, per devora el penyal des Llamp, ens ficàrem de ple en un laberint petri d'aquests sense poder continuar. La millor opció que podem prendre és tornar enrere abans de ficar-nos en un bon embull per la perillositat que comporta caminar per aquestes escletxes, on una caiguda pot resultar fatal.










Deixam enrere la zona de penyals i sortim a un camí, el creuam i sortim a un altre més amunt que enrevolta el puig Montagudell i va a les cases de Son Alzines.

Deixam aquest camí (WP-5) per enfilar recte coster amunt. L'Arxiduc, situat a la vall de Mossa, diu: «A la dreta es troba el turó cònic de la famosa alzina de Mossa, anomenat puig de Montibudell, amb el pendís cobert d'alzines; a l'esquerra hi ha una massa rocosa grisa. El tronc molt ramificat d'aquesta arbre mig mort té un perímetre de 9 metres. Al peu del turó rocós que s'alça cap enrere hi ha la casa de Son Alzina». (Les Balears, 2002). Antigament la possessió es denominava Son-Auzina Grosa de Mossa, i es va segregar de Mossa l'any 1846.

Croquis realitzat per Aramburu
L'arqueòleg Javier Aramburu situa un talaiot o una plataforma escalonada, del període talaiòtic, a aquest puig. (Font: Joan Maiol). 

Arribam a la base dels penyals del cim del puig on haurem de cercar el millor lloc per fer una senzilla grimpada fins a dalt.

Una vegada superada la paret dels penyals només cal acabar de pujar per un coster escalonat.

Cim del puig Montagudell
A les 11:29 h, en 10 minuts, hem pujat el puig i assolim el capcurucull de Montagudell (WP-6) (654 m). Segurament és el puig amb més denominacions que tenim a l'illa: Montagudell, Montibudell, Muntibudell, Multibudell, Muntagudell, Muntugudol, puig Budell o puig de Son Alzines. Segons Àlvar Galmés de Fuentes, es tractaria d'un topònim mossàrab. En canvi per Encinas és un terme llatí: Muntagudell= mun-d'agude(i)ll.
     Documentat el 1343 com a munt Agudell. (GEM).
     Allí dalt ens feim la pertinent foto de grup.

Des d'allà dalt es domina la vall de Mossa, la coma homònima, les grans masses calcàries del puig Roig i el Caragoler de Femenia i les possessions situades als seus vessants sud-est.

(Clicau damunt la foto per veure-la més gran) 

A sud-est veim la vall i les cases de Binifaldó, a l'ombra del puig Tomir i la moleta de Binifaldó, coberta quasi per complet d'alzines.

(Clicau damunt la foto per veure-la més gran)

Baixam del cim pel vessant sud-est. La baixada per aquest coster és molt més còmode que per l'oest, per on hem pujat. A mitjan coster trobam un marge que arriba fins a una paret que baixa cap a nord.

Assolim el camí que enrevolta el puig (WP-7) (589 m), el travessam i seguim baixant fins a topar l'altra que, que també el travessam. Equivocadament tornam entrar al sementer de la rota d'en Jaume, el qual no té sortida cap al penyal des Llamp, per això giram a la dreta en el lloc on està el fotògraf.

Vorejam una paret seca coronada de reixeta alta.

S'acaba la paret, no així la tanca de filats. Pujam pel coster del penyal des Llamp (638 m) sense arribar al cim, que deixam a la dreta.

Cercant una sortida ens tornam equivocar, ens ficam al rascler i haurem de tornar en aquest punt. Hem de botar la reixeta que trobam sense fer-la malbé i seguir cap a l'esquerra. El bosc d'alzines (bosquet del Rellar) i el rascler que s'estén pels peus del penyal des Llamp, és molt joliu, però complicat de travessar.  

Lapiaz rascler
En aquesta ratonera ens ficàrem i no varem esser capaços de poder continuar. Allò que hem dit abans, la millor decisió és tornar enrere i cercar un lloc més civilitzat per seguir endavant. Tornam a la reixeta i la superam. «En català han estat adoptats els termes de rascler —de rascletejar— i rellar i esquetjar, procedents del mallorquí i divulgats per Guillem Colom, els quals, encara que puguin ésser considerats sinònims, han estat emprats en un sentit particular». (IEC).

Continuam avançant pel llindar del rellar; una zona més civilitzada.

Deixam enrere les males passes i entram a Muntanya, on hi ha el segon objectiu d'aquesta sortida, la cova del mateix nom.

A Muntanya som anada
i m'hi som campada bé.
L'any qui ve hi tornaré,
si no som morta o casada. 

Després del terreny que hem travessat, caminar per aquest bosc és com fer-ho a peu pla. Per resseguir la ruta cal botar la paret que veim, curiosament amb el portell cegat i una alta reixeta. És remarcable l'escala que portava al portell.

Pel cap de la paret, per damunt un penyal, trobam pas lliure. Es veu que no han acabat de posar la reixeta.

Cova de Muntanya
Dubtam uns moments ja que venim per la part de dalt i no es veu la boca, però al final trobam la cova de Muntanya, a les 13:11 h (WP-8) (550 m). En una primera exploració, per part del grup GIEJ la va anomenar cova d'en Pep Toni. (Endins, 26).

A la revista especialitzada ►Endins en un article de M. Trias i G. Santandreu trobarem bona informació sobre aquesta cavitat.

No és aconsellable badar molt per l'entrada, puix el sostre del portal es veu molt inestable i hi ha algunes pedres grosses que fa poc que ha caigut, segurament degut a les arrels de l'alzina que hi ha a damunt. Encara que, el major perill radica en el pous que amaga el seu interior. 

Com es pot comprovar, la Sala està formada per un sòl molt irregular i de grans formacions, molt seques, descalcificades. 
  
Rafi guaitant a un dels pous. La cavitat —com podem llegir a l'article de l'Endins— té tres pous, el pou de ses Gotes -28 m, el pou des Paladar -54 m i el Gran Pou -82 m.


Topografia realitzada per M. Trias i G. Santandreu

Tal com apareix a la topografia, just davant la boca d'entrada se situa un rotlo de sitja. Segurament, el carboner s'aixoplugava a la cova, puix no hem vist cap barraca pels encontorns.
     En aquest bucòlic lloc posam taula.

És una llàstima l'estat d'abandó que presenta el bosc, amb l'alt risc d'incendi que suposa tot aquest llenyam mort. Per una clariana podem veure el puig Tomir, el qual tendrem una bona estona a la nostra dreta.

Veim al mapa Alpina que passam a prop d'unes restes arqueològiques. Ens desviam uns metres de la nostra ruta i pujam sobre un coster de roquissar, on s'aixecava —segons pareix— una plataforma escalonada, inèdita segons ens informa l'amic Joan Maiol.

Continuam la marxa pel jaç de la torrentera de la coma de la Vinya?, tributària del torrent de Mortitx, el qual pren el nom de torrent Fondo a la part baixa. Aboca les seves aigües en es Racó de Mortitx. Té uns 6 km de recorregut i 12'3 km² de conca hidrogràfica.

Hem d'extremar les precaucions ja que la roca està humida de la ploguda del dia abans i patina com si tengués sabó. Aquesta vegada, la culada la me'n enduc jo.

Gairebé al llit del torrent s'hi construïen els rotlos de sitja.

L'entorn de la torrentera és un paratge bucòlic, de jocs de llum i colors.

Per la coma de la Vinya i, d'una sèrie de ranxos, arrenca un camí de carboners (WP-10) que connecta més endavant amb una pista, la qual ens menaria a les cases de Muntanya (WP-11).   

Ja que no és el nostre propòsit anar cap a les cases, deixam la pista i giram 180º cap a la dreta. Ens hem de dirigir al camí Vell de Pollença a Lluc (GR-221).

Ens topam amb una paret seca amb reixeta, i van... que tanca un sementer, al final de la qual volta. La resseguim i sortim al camí per on s'entre al citat tancat (WP-13) (532 m). Aquí trobam uns caçadors que ens indiquen el camí que hem de seguir per arribar al GR.

Camí Vell Pollença a Lluc (GR-221)
A les 15:53 h assolim el GR-221 (WP-14) (590 m).   

Devora l'alzina d'en Pere i amb la imatge de la moleta de Binifaldó, ens desviam a la dreta cap al refugi de la Coma de Binifaldó (WP-15) (532 m).

El petit porxo es va aixecar fa uns 80 anys per aixoplugar els treballadors i els seus ormejos. No fa massa anys es va reformar per utilitzar-lo com a refugi. És un edifici d'uns 12 m² de planta quadrada, amb capacitat per a dues persones (WP-16).  
Font de sa Coma de Binifaldó
Aquesta font —anota el pare Roig— «durant tot l'any conserva un cabal molt minso, però no arriba a eixugar-se del tot ni a l'estiu. Surt d'una mina i cau dins una pica que la tira dins un abeurador d'animals».
     Per a saber més dades d'aquesta ►font.  

Per acabar la ruta només ens queda recorre, pel camí de carro, el tram que falta per arribar a la carretera on hem iniciat l'excursió (WP-17). Ho feim en 25 minuts i arribam a les 16:46 h.
__________________________________________________________________________________________________________________________________

RECOMANACIONS PELS SENDERISTES

Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.

FITXA TÈCNICA
Escorca
Distància aproximada: 12,68 km
Pujada acumulada: 423 m
Alçada màxima-mínima: 656-470 m
Temps aproximat sense aturades: 4:01 h
Velocitat mitjana: 1,9 km/h
Temps total:  6:50 h
Ruta circular:
Dificultat: 3 sobre 5
Observacions: S'han de botar algunes reixetes. Bona part es fa per finques privades
Integrants: Rafi, Dolors, Miquel, Joaquín, Toni i Joan

CARTOGRAFIA

Mapa ortofotogràfic interactiu del Wikiloc

Traça del GPS sobre el mapa topogràfic Alpina Tramuntana Nord E-25, 
amb els punts principals

Perfil de la ruta i valors aproximades


Manacor, 26-10-2016
HEM CONSULTAT 
  • Mallorca altiva. Relació sistemàtica d'altures a lamuntanya mallorquina. 1995 Jesús García Pastor.
  • Camins i paisatges. Itineraris culturals per l'illa de Mallorca. 1993 Gaspar Valero i Martí. 
  • Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1989-2005 DD.AA. 
  • Endins. núm. 26, 2004 Miquel Trias i Gabriel Santandreu. 
  • Revista Lluch. 1934. 
  • Les fonts del terme de Lluc i els seus itineraris. 1993 Bartomeu Roig i Roig.