14 de febr. 2016

143 - Puig des Moro pel pas de can Jeroni Gros 6-2-2016

Aquesta ruta puja al puig des Moro, una muntanya de només 785 m d'alçada, situada entre el pla d'en Marc, sa Claveguera i es Castellot. Forma part del gran massís del puig des Teix i fa partió amb els termes de Deià i de Sóller. A dalt trobarem una magnífica muralla de datació incerta. Pujam des del camí de Castelló, a partir de can Prohom i Son Mico; la baixada la feim pel providencial i curiós pas de can Jeroni Gros. Tot això de la mà del bon amic Pep Torrens. 

Situam el punt d'inici i final de la ruta al coll de la carretera Ma-10 Sóller-Deià (WP-0) (220 m), Km. 56.7, devora l'Hotel Son Bleda o can Bleda, on un poc més avall podrem deixar els cotxes a la vorera de la carretera.

Començam a caminar a les 9:10 h per un camí de terra que surt a l'endret de can Bleda (WP-1). Deixam a la dreta les cases de cas Sord. Passam un portell amb barrera (accés provisional mentre fan obra a la capella de Son Castelló) i el camí continua pujant fent revolts, entre marjades, cap a Son Mico i can Prohom.

Can Bleda
Ben aviat guanyam alçada i perspectiva sobre la zona de la possessió de can Bleda, situada entre Muleta i la capella de Castelló. Documentada el 1511 (GEM).
     «Can Bleda —diu l'Arxiduc Lluís Salvador— és una casa bastant gran amb la façana principal emblanquinada, porxo amb columnes octogonals i emparrat amb pedrís». Les cases s'aixequen als peus de na Catanya (296 m), on hi ha les restes de l'ermita del Pare Catany, i unes murades talaiòtiques. Als seus peus, també, però al nord, s'aixequen les cases de Muleta, les quals l'any 1865 apareixen documentades com a Muleta de can Prohom.
     L'Arxiduc anota: «En els penya-segats pelats de Moleta hi ha una petita cova que servia d'habitatge al venerable fra Bartomeu Catany i que encara ara és molt venerada per la gent d'allà».  

Can Prohom i Son Mico
En pocs minuts ens situam a la carrera dels casals de can Prohom i de Son Mico (WP-2) (259 m). «La possessió de can Prohom era una de les més extenses de l'alqueria de Castelló i, junt amb can Carabasseta i l'oratori de Castelló formava el nucli central» (Valero, 1992). Actualment està situada «entre Son Mico, s'Heretat i can Bleda. El topònim prové del sobrenom de Bartomeu Estada, que el 1400 era el propietari de la possessió. Era dedicada a la producció d'oli i carbó. Al voltant de 1940, arribà a produir devers 30 tones anuals d'oli. Té una gran tafona, que fou modernitzada a les primeres dècades del s XX. Les cases constitueixen una sola unitat amb les de Son Mico. La façana, amb portal forà, és flanquejada per un pedrís de pedra viva. Té capella amb un retaule barroc del s XVIII» (GEM/M).

Si haguesses nada a Can Prohom
ara no faries feina
així com ets una beina
avorrida de tothom.

(CTM). 

Son Mico
Son Mico, segons Valero, és una segregació de can Prohom, diu: «tenim documentat en 1600 un altre Bartomeu Estrade, anomenat Mico, de malnom, natural de Castelló i propietari de Son Puça. Segurament la família amb aquest malnom es va fer amb la propietat corresponent a Son Mico. Segons el cadastre de 1685, Bartomeu Estrade-Prohom és el pagès més ric de la 'mà major' (pagesos grans propietaris o grans arrendadors)».        

Després de demanar permís a les amables propietàries de Son Mico per caminar per la finca i de gaudir de la seva conversa, prosseguim la ruta. Ara avançam pel camí de Son Coll (o camí reial del Grau), més conegut pel camí de Castelló; actualment forma part de la ruta de pedra en sec (GR-221).

A la dreta ens queda el pi de l'Ensaïmada, arrelat sobre un turonet marjat.

Camí de Castelló
El vell camí, el qual mostra el seu antic empedrat, descriu un gir i deixa de banda el camí carreter (WP-3) (287 m). «L’anomenat camí de Castelló és una via d’origen medieval, que constituïa l’eix central de l’antiga ruta que enllaçava l’alqueria de Castelló amb Sóller i Deià. Però, el traçat complet del camí ens indica un ús encara més complex: es tracta d’una via que permetia la comunicació de tota la contrada compresa entre Deià i Sóller amb el pla de l’illa a partir del coll de Sóller». (Valero, 2010).
     «Aquest camí fou la via de comunicació entre els dos pobles i les finques dels voltants, que no són poques, fins a l’any 1895. Fa 111 anys encara s’utilitzava com a única via de transport entre els dos pobles i l’alqueria de Castelló». (Sa Veu/M. Gual).

Uns metres més amunt trobam la gran era de batre de can Prohom. En primer pla veim una pica per abeurar les bísties. A la dreta destaca l'Ensaïmada.

Ens desviam de la ruta uns metres per atracar-nos al tall del penya-segat on es va construir un esplèndid mirador (WP-4) (265 m), a l'entrada del qual hi ha una espècie de rodona amb atzavares, on destaquen dues peces artístiques de pedra picada, amb una inscripció a modo de recordatori.         

Al mirador trobam bancs de pedra i una taula central amb una magnífica pedra rectangular obrada, on es pot gaudir de les postes de sol.

La miranda guaita a sa casa Nova i a les urbanitzacions d'Alconàsser i es Bens d'Avall. Destaca, a la costa, la punta dita es Gall. Per l'indret també se situa el puig d'Alconàsser (202 m).      

Desfem les passes del curt trajecte que du al mirador, i tornam al GR.

A l'endret de l'era abandonam el GR o camí de Castelló pel portell amb barrera que dóna a l'olivar de Son Prohom (WP-5).

Deixam a la dreta una porquera i més amunt, a l'esquerra, un ben restaurat i conservat porxo, i continuam pel camí des Bassols.

A la nostra esquerra destaca la serralada que l'Arxiduc anomena muntanya o puig de can Prohom i que ara coneixem per puig des Moro, la nostra fita d'avui. Mascaró també hi situa la serra des Boixos i damunt es Vermell. «Imaginau-vos, a més de la frescor d'aquesta exuberància d'esplendor meridional, els alts i severs cims del puig de Can Prohom, es Teix, la muntanya de Son Moragues de Deià i el puig Gros des Molí, coberts tots ells a baix d'oliveres i garrovers i més amunt d'alzines sempre verdes i alguns pins...». (Les Balears, 2002)

Així, passam per algun coll de caça, algun forn de calç i sitges, i per sa Claveguera. Després arribam al pla d'en Marc, terrenys que s'estenen entre la serra des Boixos, el puig des Moro, el coll de Satria i el puig des Vent. Deixam el camí que continua cap es Bassols, el qual també ens duria a Deià, passant per les rotes des Jai.

Pla d'en Marc (550 m)
Al pla d'en Marc trobam un centre d'explotació del bosc (WP-6) (532 m), hi arribam a les 10:37 h. Marges, sitges, barraques, forns de pa, tot un món on el temps s'ha aturat, aquí el temps ja no compta. «Els carboners, igual que els calciners, també foren netejadors de pletes i garrigues que, a canvi de la feina, tenien la llenya de franc per a fer el carbó [...] De la brossa (branquillos i rama prima) en feien feixos i llavors eren venuts als forners per coure el pa, o als terrassans per cremar formiguers; i de la resta, trossejada a troncs gruixats i prims, generalment d'alzina, encara que n'hi mesclassin d'ullastre i mata, muntaven la sitja de carbó». (Quadern d'Úsos, Costums i Oficis pagesos, 2001).

Després de berenar al pla d'en Marc, ens dirigim al camí dit es Caragolet, que puja al puig des Moro i a la Galera (o des vedell). Si guaitam a l'Enciclopèdia de Mallorca veim que sa Galera són uns terrenys del terme de Sóller, situats entre el puig des Moro, la serra des Boixos, el pla d'en Marc i ses Comes.

Devia ser per aquest camí que pujaven Pagenstecher i acompanyants, o devia ser el del congles de Son Rul·lan? «Un empinado sendero, lleno de malos pasos, tanto para hombres como para las béstias, atraviese el valle [de Deià] y sigue mas allá. Miéntras así íbamos trepando hácia lo alto de la cúspide del Puig d'es Teix [...]». (La isla de Mallorca, (1867) 1989).

Assolim la paret de partió del coll del puig des Moro, passam allà desà sortim de la finca de Son Mico i entram a la del Teix (WP-7) (751 m). Són les 11:25 h.

Resseguim la paret mitgera fins que mor on el coster s'enfila força empinat i escarpat. 

Per arribar aquí hem hagut de passar per una estreta cresta, també hem travessat la línia fronterera entre els termes de Deià i de Sóller. Enrere i a la dreta queda un altre dels puntals del massís des Teix, el puig des Vent, pelat, puix assoleix 1004 m d'altura. 

Apareix el primer llenç de la impressionant murada d'uns 25 m de llargària que s'aixecà tancant el cim del puig de la part de migjorn (WP-8) (778 m). Consultat l'amic Joan Maiol, entès en aquestes qüestions arqueològiques, diu: «Se sap poca cosa, Joan. En Rullan i Mir [Historia de Sóller, 1876] li deia en aquest puig Puig des Castell des Moro i actualment ha quedat Puig des Moro. Sembla que es un castell coetani o semblant a la Bastida d'Alaró o al Castell des Moro de Son Borràs (Deià). Però no se sap amb certesa si era del final de l'època islàmica o principi de la cristiana. Sembla que eren castellets de recolzament dels altres sobradament documentats: del Rei, d'Alaró i de Santueri. I sobretot sense descartar que en època talaiòtica hi hagués un assentament a jutjar per les pedres ciclòpies del lloc».
















La planimetria que apareix a l'esquerra és de Javier Aramburu. (Font: MALLORCA ARQUEOLÒGICA Contribució a l’Inventari de Jaciments CD-Rom). PUIG DES MORO Recinte amuradat d’època islàmica? 1º Croquis situació 2º Detall construcció Nord. (Deferència de Joan Maiol).

A la dreta veim la planimetria de Jaume Coll Conesa, el qual calcula una superfície interior de 5.000 m². (Font: Història de Sóller. De la prehistòria a l'època musulmana, 2006). (Deferència de Joan Maiol).

Si ens fixam amb les pedres que fan de base, són pedres ciclòpies com diu en Joan. Segurament, com ha succeït en altres llocs, les diferents cultures i èpoques es superposen aprofitant la feina feta pels seus avantpassats.

Puig des Moro (785 m)
Al capcurucull del puig des Moro (WP-9) posen na Magdalena, na Dolors i en Pep Torrens, amb un magnífic teló de fons, destacant el port de Sóller, encara que difuminat per la humitat ambiental.

Un primer plànol copsat per l'amic Pep Tugores. 

Després de passar l'esplanada del cim del puig, formada per roques clivellades on s'ha d'anar alerta a una travelada, torna aparèixer una altra murada, d'uns 160 m de longitud i 4 o 5 d'alçada per 3 m d'amplada (Coll), la qual protegia la zona nord-est de la muntanya (WP-10).

«Més a ponent hi ha una entrada en colze, ja sobre el penya-segat que mira als Béns d'Avall, protegida al seu extrem per una plataforma o torre de 5 x 5 m.». (Coll, 2006). 
 
És molt habitual, que en èpoques passades, s'atribuís als moros tot allò que semblava antic o que no es tenia memòria de qui ho havia aixecat o quan s'havia construït. Simplement es deia, és des temps des moros! 

Deixam la murada per un passet fàcil però on no es pot badar.

Continuam caminant per una zona més còmoda que baixa gradualment, en tendència a est.

Assolim un típic camí de carro que recorria els diferents ranxos de carboners (WP-11).

El camí apareix tancat amb una reixeta que es pot obrir fàcilment (WP-12) (588 m). Hem de tenir la precaució de deixar-la igual que l'hem trobada.

El camí descriu un revolt tancat i continua baixant cap al racó d'en Barona. Nosaltres, just a aquest revolt deixam el camí i seguim recte (WP-13).

Passam per devora uns penyals on s'obren petits covals i ben aviat arribam novament al tall dels penya-segats, on una paret seca tanca la timba. Estam molt a prop del pas de can Jeroni Gros. Si el trobam tancat hi ha una altra opció per baixar, just cap a on mira en Pep Tugores, botant la paret i caminant cap a l'esquerra trobarem aquesta altra baixada, però alerta, que també aquest es pot trobar tancat.

Dinam amb una vista immillorable del port de Sóller, la zona de Muleta i el puig de Bàlitx.

A nosaltres, els senderistes, els propietaris de les finques no ens volen per la muntanya i, estaria ben d'acord amb ells si féssim aquests desastres ambientals com fan els caçadors. Segurament no ens volen perquè no patiguem veient aquestes endemeses.   

Pas de can Jeroni Gros
Novament ens posam en marxa. A pocs metres d'on hem dinat se situa el pas de can Jeroni Gros (WP-14) (569 m). Per sort el trobam obert i no tenim cap problema per passar.

Es tracta d'una providencial fesa que permet salvar la paret dels penya-segats nord-est del puig des Moro, la qual s'ha tancada amb un marc i porta de ferro. És una via ràpida per anar als colls de caça de dalt els penyals.

Quan has passat el portal, volta un poc i s'accentua el rost, tant que es va instal·là un cable de cer per ajudar-se, més que res a l'hora de baixar amb el terreny humit.

Mascaró Pasarius, es deu referir a aquest pas quan diu: «Es Pas des Cingles de Son Rullán y Es Pas des Cingles de Son Prohom, situados a poniente y levante, respectivamente, del macizo [des Teix]. Entre ambos, tres pasos franqueables únicamente a pie por un buen escalador: Es Pas des Racó, Es Saragall de Can Boqueta y Es Pas d'En Marc. Este último, tenía en sus últimos metros, una gruesa cuerda que permitía culminar la escalada al Teix. Pues, por estos tres últimos pasos, y de modo preferente por el Pas d'En Marc, hacia el año veinte, se introducía el contrabando en Mallorca que era desembarcado por esta zona. Conozco a diversos ex-contrabandistas que se pasaban buena parte del año transportando a hombros sacas de tabaco con un peso de 54 kgs. por una gratificación consistente en diez pesetas y una pastilla de picadura. Generalmente eran paquetes de una libra de peso, de "Flor de Mayo", "Gener", "Competidor", "La Rosa", "Flor de Riglay", etc. Estas sacas de 54 kgs. por el precio indicado, los porteadores tenían que llevarlas desde un lugar de la costa, generalmente en las inmediaciones de la cala de Deyá, hasta Bunyola, a pie y a través del Teix. Cuando usted contemple los riscos donde se abren los puertos de paso, quedará maravillado del gigantesco esfuerzo que suponía el transporte del contrabando hacia los lugares poco vigilados de la isla, y el valor que derrochaban los porteadores por dos duros y una libra de tabaco, contrabandistas, que se nos antoja, hoy, debían tener una resistencia física extraordinaria, poco menos que legendaria». (30 Excursiones en coche por Mallorca, 1974).  

Vista retrospectiva del pas de can Jeroni Gros, el qual du el nom de la possessió on s'ubica. Aquesta és una finca rústica de Sóller, situada a s'Alqueria Blanca, entre can Tés, can Gamundí, s'Heretat i el camí des Rost. (GEM).

Es va baixant escalonadament arrambats a la paret. Sorprèn l'excel·lent equipament del pas devora altres molt més arriscats que aquest. Salamanca, al seu magnífic article Els noms dels passos a la serra de Tramuntana, s'oblida de citar aquest pas. Podeu llegir l'article ►Aquí.

Després dels cables trobam cordes i fils ferro que segueixen ajudant en el descens. Més amunt, fins i tot hi ha planxes de bastiment d'obra que ajuden a passar.
     Botam una paret seca i entram a la finca de can Carabasseta, una de les possessions més importants de Sóller en el s XIX, situada entre la capella de Castelló i s'Heretat.

La verticalitat del terrenys es suavitza; apareixen les primeres marjades, alguna sitja amb la corresponent barraca, alguna d'elles habilitada per deixar-hi estris els caçadors.

Baixam per una zona molt marjada comunicades primer per un tirany, i després per un camí de carro, fins que a una corba trobam un portell tancat de reixeta que dóna a la finca de can Prohom. Haurem de botar per on vagi millor (WP-15) (389 m).

A l'altra banda de la paret, ja dins can Prohom, destaquen unes impressionants marjades, actualment envaïdes per pins. És sorprenent el que apunta Antoni Reynés «El llegat de la pedra en sec de la nostra comunitat és ric en qualitat, extensió i densitat [...] És evident que en el nostre entorn no passen desapercebuts, per citar uns exemples, els més de 15.000 quilòmetres lineals de marges que s'estima que hi ha a la serra de Tramuntana...». (Llibre de la pedra en sec, 2001).

Una vegada assolit el camí ja només cal resseguir-lo sense cap problema d'orientació, ja que ens durà al camí per on hem començat l'excursió.

Tancam el cercle al camí des Bassols (WP-16), a les 14:46 h, on el dematí pràcticament començàvem l'ascensió. No podem reprimir les ganes de posar vora aquestes magnífiques oliveres. 

A l'olivar de can Prohom trobam vells exemplars de peus d'oliveres, cada un d'ells ben originals.

Retornam al camí de Castelló (GR-221) on desfem el camí de cap a can Prohom i Son Mico.

Des de la seva esplèndida terrassa, mentre degustam els saborosos pastissos de Son Mico, admiram la vall dels tarongers. Hem de destacar l'oportuna restauració de la capella de Castelló, abans de que caigués del tot, i més enllà, les cases de can Carabasseta.
     A Sa Veu, diari digital de Sóller, trobam un escrit de Miquel Gual d'abans que es dugués a terme aquesta restauració: «Aquesta petita capella fou bastida perquè els nombrosos habitants de la contrada, sobretot a l’hivern, quan era temps de collir l’oliva, no haguessin de davallar a la vila a oir missa. Es té coneixement que l’any 1626 ja donava serveis religiosos. L’any 1873, Josep Rul·lan i Mir, a la seva “Historia de Sóller” ja diu que es troba en molt mal estat i que amenaça ruïna. Actualment es troba en ruïna total sense que, ni particulars ni institucions, tant públiques com eclesials, tenguin intenció de posar-hi remei».

Només ens queda baixar fins a la carretera on tenim els cotxes, allà acabam l'interessant excursió d'avui a les 15:36 h.    

______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

RECOMANACIONS PELS SENDERISTES
Aquest track només és orientatiu per a seguir l'excursió, no vol dir que en alguns trams de la ruta no hi hagi millors camins, tiranys, senderes o passes que donar. L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.

FITXA TÈCNICA
Distància aproximada: 11,00 km (13'55 GPS)
Pujada acumulada: 581 m
Alçada màxima-mínima: 788-219 m
Temps aproximat sense aturades: 3:51 h
Temps total: 6:25:30 h
Ruta circular:
Dificultat: 3 sobre 5
Observacions: S'han de fer grimpades i el pas és exposat, no apta per a persones que pateixen vertigen (desistir en cas de mal temps)
Integrants: Magdalena, Dolors, Pep Torrens, Pep Tugores, Jaume, Fernando, Toni Tortell, Eliseu, Toni, Toni Matamalas i Joan 
 
CARTOGRAFIA
Situació de la ruta sobre el mapa orto-fotogràfic de Google earth

Traça del GPS sobre el mapa topogràfic d'Alpina Tramuntana Central E-25

Perfil de la ruta

Manacor, 14-2-2016

HEM CONSULTAT
  • Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1989-2005 DD.AA.
  • Les Balears. Descrites per la paraula i la imatge. 2002 Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria.
  • Camins i paisatges. Itineraris culturals per l'illa de Mallorca. 1992Gaspar Valero i Martí.
  • Guia aèria. Mallorca poble a poble. 1997 Bartomeu Amengual Gomila.
  • 30 Excursiones en coche por Mallorca. Josep Mascaró Pasarius 1974.
  • Sa Veu. Diari digital de la comarca de Sóller. (Sóller - Deià) Miquel Gual.
  • Els noms dels passos a la Serra de Tramuntana. Dins: XXI Jornada d'antroponímia i toponímia (Santa Maria del Camí 2008). 2009 Miquel Salamanca Salamanca.