29 de juny 2016

153 - Volta per Manacor. D'Albocàsser a Tortosa per es Fangar 9-10-2011

Aquesta és una ruta que férem per la contrada manacorina el 2011, ja ha plogut d'això, però he cregut que podria ser interessant donar-la a conèixer. Sovint no valoram així com pertoca el que tenim a prop i l'anam deixant de costat per allunyar-nos a la tant socorreguda serra de Tramuntana. El recorregut d’avui el feim per la fora vila del nostre municipi, començant a Albocàsser i finalitzant al nucli urbà de la ciutat de Manacor, passant per Son Amer, Son Vaquer, es Fangar, Son Macià, Son Llodrà Vell i Tortosa.

L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un.

Albocàsser
Partim de l’antiga alqueria i cavalleria d’Albocàsser, situada ran del camí de Son Fangos, entre Son Joan Jaume i Son Espès (►Inici) (76 m). Si trobam la barrera tancada ens haurem de conformar en veure les cases d'una certa distància.
     A Albocàsser hi arribam des de Manacor, a uns 7 km, agafant el camí de Son Fangos, el qual discorre paral·lel a la carretera de Felanitx i dóna a la carretera Ma 5110 (Felanitx-El Creuer, ctra. de Palma). Abans, haurem deixat algun cotxe a Manacor per després venir a recollir els que hem deixat aquí.

A Albocàsser ja no hi ha
ningú que em doni alegria,
només la verge Maria
que dins sa capella està.

Aquest topònim és part del nom propi personal Kasí, Albu-Kasi, (pare de Kasí) idèntic al del poble d'Albocàsser, de la província de Castelló. Segurament aquest era el nom del propietari de l'alqueria quan va conquerir l'illa el rei Jaume I.

El 1234, don Nuno Sanç feu donació d’Albocàsser a la família Burguet, els quals lluitaren per a la reconquista de Mallorca. El 6 d’abril de 1463, el rei Joan II fa donació de la cavalleria dels Llulls al seu secretari Joan Ballester. Albocàsser formava part de la citada cavalleria. [en canvi Rosselló (1979), diu que a principis de segle XV continuava essent de la família Llull, i que el febrer de 1408 la venen a Salvador Abrines per 500 lliures].
     Entre els s XV i XVI, va pertànyer a la família manacorina Andreu, els quals també eren propietaris d'altres importants possessions. Després passà a mans de l'alta noblesa de Palma, com els Despuig i els Verí. Als Despuig s'han d'atribuir la capella renaixentista. Als Verí, les quotes més altes d'explotació agropecuària. En aquesta època també incloïa les possessions veïnes de Son Joan Jaume, Son Ameret i Son Gener. L'any 1918 la finca fou valorada en 14.590 lliures (►Web de la finca).   
     Després de passar per moltes mans, el 1924 la va comprar Joan March Ordines (Verge), el qual la va parcel·lar. Els amos, els Olivers, es varen quedar amb les cases i unes 60 quarterades. D'aquesta família destaca l'escriptor Jaume Oliver d'Albocàsser. El 1991, la vengueren a una societat catalana. Actualment aquesta societat (Rodau, SL) explota l’oliverar embotellant un oli d’excel·lent qualitat anomenat 'Aubocassa'.

Les cases presenten diversos blocs constructius; habitatge, graners, celler, capella... El primer, amb el portal forà, és d’una sola planta d’alçat i dos aiguavessos. Més a la dreta, un altre bloc mostra dues plantes. El portal d'accés descentrat és d’arc de mig punt. L’interior mostra una gran sala rectangular, amb trespol de ciment mallorquí. La cuina se situa a l’esquerra; aquesta té llar amb campana; també hi ha l’escudeller i la pica d’escurar. Algunes dependències estan reservades als senyors.

A l’esquerra del portal forà, un arc rebaixat dóna accés al forn de pa, amb uns rentadors a l’esquerra. A la dreta del portal forà, hi ha un coll de cisterna, cobert amb capella apuntada. A la dreta, s’alça un ample bloc constructiu, de dues plantes d’alçat. La façana mostra un primer tram amb un arc rebaixat i tres finestres al primer pis; el segon tram presenta dos cups de trepitjar raïm, amb la seva plataforma  al davant.
A  l’interior, un primer aiguavés mostra una jàssera sostinguda per una soca d’arbre i un bloc de pedra a la base, amb sòl de roca natural; al segon aiguavés, un espai  a nivell més baix que el sòl de l’estança podria correspondre al molí de sang.
Albocàsser compta amb una important capella. S’aixeca davant la façana de les cases, ornamentada amb dos xiprers, les seves mides són: 9 m x 5 m. Una terrassa amb cinc escalons anivella el terreny de la carrera. El portal de la capella és d’estil renaixentista, amb pilastres als brancals amb el terç inferior ornamentat. Es podria datar a la segona meitat del segle XVI. L’escut del portal correspon al de la família Despuig. El sobreportal mostra un relleu de la Mare de Déu del Socors, relacionada amb el convent de frares agustins. Més amunt, s’hi obre una claraboia en bastant mal estat; corona el conjunt una espadanya. L’interior mostra una nau amb coberta de dos trams de volta d’aresta, amb claus de volta amb l’escut dels Despuig. El retaule de la capella (actualment ben conservat a un domicili particular) està dividit en predel·la, cos i àtic. Entre els capellans que hi deien missa podem constatar Mn. Joan Mesquida (1814) i Mn. Pere Joan Riera. Actualment roman tancada pel seu mal estat de conservació. (Els antics oratoris de Manacor, 1999).























Ben xalets, ulls ben oberts i amb ganes de caminar i veure coses, creuam la carretera i començam la nostra ruta per la camada que surt ben davant del portell de les cases d'Albocàsser i que va cap a Son Nadal, adreçats a sud-est (WP-1). Com a fita podem guiar-nos per la imatge del puig de Sant Salvador de Felanitx (509 m), que tenim ben davant, a l'horitzó.
     El primer esguard de la plana és agradable, plena de pau; s'han fet les messes, és el temps de preparar el camp, s'arrabassen els caluixos que han quedat i es llaura. 

     L'Arxiduc diu: «La contrada de Manacor és plana i monòtona, però xamosa en primavera, quan els fèrtils camps estan tots verds dels sementers que comencen a treure».















A la vorera del camí, per can Patxó, s'obre la boca d'un pou paredat. «Perforar els pous i recobrir-los de pedra és un altre dels sistemes d'obtenció de recursos hídrics. Els més senzills no tenen cap tipus de coll, d'altres el tenen de pedra i en els més elaborats apareix una capelleta de pedra en sec, que a vegades pot estar integrada en els marges de conreu». (Llibre de la pedra en sec, 2001). 

 
A l'esquerra deixam can Serral, giram a l'esquerra i després a la dreta i connectam amb el camí de Son Ameret. A l'esquerra deixam can Gerrer. Caminam entre sementers de vinyes, mentre la vista s'allarga fins a la serra de Llodrà. Uns globus s'aixequen i també inicien la seva volada matinal.

     Lluís Salvador també diu: «Està en el centre de la planura sembrada de vinyes, figueres i ametlers entre dues elevacions ondulades de cim cònic com a rerefons; està envoltada d'uns 60 molins de vent...».

Molí de Son Ameret
Deixam can Puça a l'esquerra i, un poc més endavant trobam la camada asfaltada, a la dreta, surt un ramal que en pocs metres mena al molí de can Forn, de Son Ameret o de Son Nadal, situat just al límit del terme de Felanitx, per l'indret dit sa Coma (WP-2). La descripció del Catàleg de l'Associació dels Amics dels Molins de Mallorca, diu: «Torre sencera construïda de paredat de pedres irregulars. Fora coberta. Restes d'atarracat de morter de cals. Forat a una de les parets. Diàmetre interior de la torre 2'70 m i 0'85 m de gruix de les parets. Un portal a l'envelador. La torre conserva l'escala, dos sostres, el moler, la llantera, un congreny i les dues moles.
     La planta és molt irregular puix el fet de que no va esser acabat hi hem d'afegir construccions posteriors. Sembla que havia de comptar amb cinc naus paral·leles i només en feren una i dues meitats, amb volta de mig canó. Consta de dos portals. Tota l'obra antiga és de tapial, però part de la casa annexa és de maresos, coberta de teulada i bigues de fusta».

Deixam a l'esquerra Son Amer Nou i després un portell lateral de Son Amer; les cases són poc visibles des d'aquí. El camí que duim ens aboca a la vella carretera de Felanitx —la de la imatge—, i aquesta, a la nova, just al portell principal de Son Amer (WP-3).  
    
Son Amer
Des de la carretera podem copsar millor les altives cases de la possessió de Son Amer, amb una frondosa vegetació que les envolta. Estan situades entre can Ros i Son Vaquer.

Sa madona loca
de Son Amer
per posar una lloca
va posar s'oguer. 

Avançam pel voral de la carretera en direcció a Manacor i la creuam a l'alçada de can Mateu Xorret, la primera camada que trobam a la dreta (WP-4). Hem d'estar atents per aquest nou camí, ja que després de la recta fa una corba a l'esquerra i a pocs metres l'hem d'abandonar per un camí que surt per la dreta (WP-5), sinó pujaríem pels establits del puig Banús.
     Passam per can Dimoni, i li enfilam cap a les cases de Son Vaquer de s'Olivar (WP-6), situades al coster d'un turonet, el puig de na Bibina (190 m), aferrat hi ha el puig Banús (237 m) i la penya des Corb (200 m). Modestes elevacions pel que estam acostumats. 

Son Vaquer de s'Olivar
Al final de la costa trobam la gran façana de la possessió de Son Vaquer de s'Olivar, que també era anomenada es Rossells. La façana actual d'aquesta antiga possessió és producte de reformes bastant desafortunades. Destaca el gran portal forà que donava pas a una bella clastra.
     La clastra a les possessions tenia inicialment un caràcter defensiu ja que era un recinte tancat envoltat de les principals dependències, que hi tenien accés.

A les pedres del portal forà hi ha gravat un vaixell i altres dibuixos, com una creu.

El document més antic que s’ha trobat d’aquesta possessió data de 1475: «Antoni Vaquer i Bernat Vaquer arrendaren a Tomàs Andreu ses pastures de ses seves possessions». Per tant es dedueix que ja es tractava, al manco, de dues possessions. Un dels copropietari de Son Vaquer fou Gabriel Vaquer Vicenç (1475-1535), fou rector del santuari de Lluc durant uns trenta anys, on feu construir una gran hostaleria, l'edifici de la col·legiata i escolania, amb el producte de la venda de la seva part de Son Vaquer. (Adrover, 2002). 
     «El 1536, pertanyia a Bernat Vaquer, que feia un censal de 35 lliures sobre la possessió amb Antoni Valero, notari. El 1578, pertanyia al senyor Jeroni Andreu i fou valorada en 4.700 lliures. El s XVII, fou dividida i en resultaren les possession denominades Son Vaquer i Son Cosme Vaquer. Però sovint la denominació de Son Vaquer era aplicada tant a l'una com a l'altra possessió. El 1643, Bernat Lluís Cotoner, prevere, canonge de la Seu i inquisidor apostòlic del regne de Sardenya, adquirí, de la Cúria de Censos, Son Cosme Vaquer.


El 1638, el senyor Francesc Cotoner comprà Son Vaquer i, quan heretà els béns de l'esmentat Bernat Lluís Cotoner, reunificà altra vegada Son Vaquer. El senyor Francesc Cotoner, cavaller de l'orde de Sant Jaume de Spata, engrandí Son Vaquer mitjançant adquisicions de terres veïnes (1674-80). El 1711, Son Vaquer pertanyia a la senyora Bàrbara Nunis de Santjoan i Cotoner, abans marquesa de Bellpuig. La vinya de Son Vaquer, amb el celler que la possessió tenia a la vila de Manacor, era arrendada a part i feia una renda anual de 60 lliures i 3 somades de raïms per penjar.   



El 1721, la possessió era de la mateixa propietària, marquesa d'Ariany. Tenia cases, amb celler, deu bótes congrenyades, dos cups, alambins i molí de sang. Era dedicada a olivars, figuerals, vinya i conreu de cereals. El bestiar de feina eren tres egües i cinc mules. Hi havia una guarda de 25 ovelles. Tenia una zona de rotes. La possessió feia una renda anual de 70 lliures i 70 quarteres de blat; les rotes, de 20 quarteres de blat; la vinya, de 70 lliures, i l'olivar, de 15 lliures. El blat, que havia de lliurar-se a la casa dels senyors a Palma, havia d'esser embarcat a Portocolom [...].

El 1748, la possessió pertanyia al senyor Marc Antoni Cotoner Sureda, marquès d'Ariany. Hi havia una guarda de 105 ovelles. El bestiar de feina eren sis egües i dues mules. feia una renda anual de 65 lliures, 50 quarteres de blat, quatre capons, dues gallines, un moltó, un anyell, una porcella i 1 quintar de formatge. El 1750, fou valorada en 6.000 lliures. El 1846, pertanyia al senyor Josep Cotoner Sales Despuig, cavaller de l'orde de Santa Maria de Calatrava.























Hi ha una cova natural amb portal megalític, plena d'enterraments en bon estat de conservació, la major part dels quals pertanyen a l'època preromana. Hi abunden els collars de vidre amb esmalt. Però també hi aparegueren algunes mostres de ceràmica de l'edat del bronze». (GEM/DF).
  
Actualment, les cases es troben en un estat lamentable. Avui es divideix en Son Vaquer d’en Ribera, Son Vaquer Damiana, Son Vaquer de s’Ullastrar i Son Vaquer de s’Olivar.

A la part de darrera de les cases es troba aquesta boal. 

Després de berenar a la carrera de les cases de Son Vaquer, reprenem la marxa; passam per can Miquelet, can Ullet, can Torrent, can Llinàs, Son Prohens i l'escola de Son Prohens... Es mitjà de Felanitx (WP-7). 

Escola rural de Son Prohens
Sortim al camí asfaltat de Son Prohens o Proenç. Aquesta escola rural fou inaugurada l'any 1934. Va compartir els plànols de Guillem Fortesa amb les escoles de Son Mesquida, Son Valls, Son Calderó i Es Carritxó. No cal dir que ara caminam pel terme de Felanitx. Pel camí de Son Prohen ens dirigim cap a l'esquerra, a la finca des Fangar.

De camí, passam per can Picó, donam un caramull de passes més i ens plantam al portell recentment obert de la finca des Fangar, situat a la dreta del camí, un poc abans del portell gran d'entrada a la finca (WP-8). La nostra idea és travessar el predi per dirigir-nos a Son Macià.

Pujam pels costers del puig d'en Ballester (191 m). Després hi haurà una bona baixada.
     La finca des Fangar és la més gran del terme de Manacor (1.777 quarterades), i una densa xarxa de camins la travessa. Aquests camins s'han emprat per connectar la contrada de Son Macià amb la zona de Felanitx, Portocolom, es Domingos i cala Murada. Podem citar per exemple el camí d'Almallia, el de Son Cortinel·lo, el de Marina, el camí de sa Plana, el camí des torrent de ses Piques...

Per aquest pont el camí salva un xaragall.

Passam per sa vinya Vella des Fangar, estesa entre el pla d'Almallia, Son Brau i cas Conill. Al fons, el relleu de la serra manacorina més meridional, el puig Negre Vell (299 m), el puig de sa Bandera o des Fangar (307 m), el puig de sa Mola i la mola des Fangar (319 m).

L'actual propietari, com l'anterior, barrà el pas lliure dels camins, degut a aquest fet s'inicià una sèrie d'actuacions de la Plataforma Pro Camins Públics i Oberts per a recuperar el dret de pas. Es produïren diverses reunions amb la propietat on sorgí la proposta d'un conveni que es va presentar a Manacor el 15-05-2009. L'Ajuntament de Manacor aprovà per unanimitat l'acord relatiu al camins públics des Fangar validant el conveni firmat entre la Plataforma i l'empresa Finca es Fangar SA. Per aquest conveni la propietat es comprometé a obrir tots els camins públics des Fangar, es puig d'Alanar i can Alou excepte dos que passen per davant les cases. La pèrdua del pas públic per aquests dos camins es compensa amb la cessió a l'Ajuntament de vint-i-set quarterades de pinar i la donació de 100.000 euros a repartir entre les associacions Estel de Llevant i Aproscom.

Si no s'ha deteriorat, la senyalització i condicionament de les rutes era més que acceptable quan férem aquesta excursió.

La nostra ruta passa per un petit hort-jardí d'agricultura ecològica molt ben acurat, amb rètols informatius de les plantes que hi ha sembrades.

Per la vorera del camí podrem observar unes creus de ceràmica decorades a mà i subjectes a unes barretes d'acer, a modo de 'viacrucis'. La de color cel resa una cosa així: «Has nascut oh verge de Betlem».     


Les cases des Fangar es veuen a una certa distància.

Es missatges des Fangar
encalsaven sa conia;
no la pogueren agafar.
L’amo des Puig d’Alenar
l’agafava cada dia;
l’agafava quan volia
i la tornava mollar.

Es Fangar
Amb el zoom de la càmera ens acostam a les cases i podem comprovar que degut a les darrers reformes i noves construccions annexes han perdut tota fesomia d'antiga possessió. Ara formen un conjunt arquitectònic resultat d’unes dilatades evolucions i transformacions a través dels segles. Destaca la impressionant façana mirant cap a la mar i el portal rodó. A la dreta de la clastra se situa la bella capella dedicada a Nostra Senyora del Carme. L’oratori fou construït el 1843, del qual sabem que el seu primer titular era el Crist Crucificat, encara conservat dins la sagristia. Es Fangar, documentada ja com a possessió l’any 1323 a nom de Nicolau Truiols. Tenia una extensió descomunal, ja que abraçava des de s’Horta fins a Son  Fortesa. Aquells terrenys erms, a partir dels s XV i XVI a poc a poc foren convertits en productius i s’hi crearen 8 o 9 possessions. El 1578, estava valorada en 10.000 lliures. Tenia cases, torre, capella, molí de sang i celler. Era un latifundi amb esclaus dedicat al conreu de cereals i a la ramaderia ovina, amb una guarda de més de 500 ovelles. El 1863, pertanyia al senyor Francesc Truiols, marquès de la Torre. L'any 1892, la va adquirir Gaspar Bonnín qui la va deixar al seu fill Pere Juan Bonnín Armstrong. El propietari actual és l’alemany Peter Eisenmann. (Alquerías y viejas "possessions" de Manacor, 2002 & Els antics oratoris de Manacor, 1999).

Al costat del camí, per la contrada dita es Revellar, hi ha una porquera (WP-9) on s'engreixen porcs i no són per matar, els quals, al teu pas, si no dormen, la curiositat els farà acostar-se a les barreres. Et miraran amb desgana, ja que van grassos i veuen molta gent.

Des de la porquera tenim una maca vista cap al puig de So na Moixa (333 m), també despunta la torre del molí de sa Mola.

Una bifurcació mena a un pou amb una corriola i una pica abeurador. D'aquí també surt una altre camí, però és privat. Per dins es Fangar difícilment et pots equivocar, la senyalització de les rutes públiques és fa amb unes fletxes grogues.

Hem passat pel costat de s'hort Vell, el pla de s'Hort i sortim del predi pel portell que dóna a Son Macià, al coll d'en Vallbona (178 m), al camí de Son Cortinel·lo (WP-10).  

Molí de sa Mola o de can Tomeu des Molí
Som al camí de sa Mola, per on arribarem a Son Macià. A l'esquerra queda Son Negre. Sortim uns metres de la ruta per veure el molí de sa Mola, de can Tomeu des Molí o simplement es Molí, el qual té la torre amb base, construïda de paredat de pedres irregulars lligades amb morter. Actualment la torre es troba retallada i coberta de teules a un aiguavés. La torre s'alça darrera l'única nau de volta que es conserva, damunt la qual s'ha edificat un nou edifici per tal de llevar-li humitat a la coberta. Sembla que l'habitatge del moliner devia ser de dues naus de volta de mitja canya, paral·leles, i dos bocins de volta en el centre. (Catàleg de l'Associació d'Amics dels Molins de Mallorca).

Panoràmica del llogaret de Son Macià i la serra de Llodrà, des del camí de la Mola. Aquesta serralada, que haurem de superar, està situada al sud de Manacor, i serà l'alçada màxima d'aquesta ruta. Ho farem pel camí de Plata, que passa pel coll que veim dins l'ombra, entre la muntanya de sa Vall (354 m) i el turó veí, que amida 281 metres.
     L'església nova destaca un poc de les cases particulars, aixecada sobre el turó de ses Argelagues. El 19 de juliol de 1919 fou col·locada la primera pedra del temple, que fou esbucat entre 1969 i 1970.
     Caminam per un camí asfaltat que fa baixada cap a Son Macià, el qual hem de deixar a una corba a l'esquerra (WP-11). Seguim per una camada de grava cap al llogaret. Passarem per l'escola Pere Garau.     

Son Macià Vell
Ja que passam molt a prop de les antigues cases de Son Macià (152 m) ens hi acostam per fotografiar-les.
     Segons Tomàs Garau, la possessió de Son Macià (o Son Joan Matia) es troba documentada el 1508, quan pertanyia a Joan Llodrà, àlies Macià. Possiblement d'aquí deriva el seu nom posterior. El 1578 s'anomenava el predi de Son Joan Matia, essent la propietària la senyora Magdalena Domenge. El 1601, trobam com a propietari de Son Joan Mathia (sic), al senyor Carles Domenge, fill de l'esmentada senyora. El 1685 apareix com a propietari de cases i possessió de Son Mathia més lo Rafal de Son Mathia. El 1832 els senyors eren Xim Roca i Francesca A. Rayó. Després d'una sèrie d'hipoteques el manacorí Aleix Llull compra (1921) les cases i part de la finca, i també part des Rafal. Després de la guerra Civil, any 1939, es va anar establint part del poble de Son Macià. Les velles cases es venen a uns quants propietaris i desapareix com a possessió. Actualment queden dividides en sis cases: can Tià Sureda, can Guillem des Turó, can Tià Garriguer, la Costa, can Xigala i can Tomeu Garriguer [...] L'any 1921 es va construir la primera casa del poble, que és la que ara ocupa el Cafè de can Pelut. (Història de Son Macià, 1995).
          
Son Llodrà Nou
Sortim de Son Macià pel camí de Son Llodrà (WP-12), situat al nord-est del nucli urbà, bifurcació del camí de s'Olivar. Passam per can Vorera, can Formatge, can Coa d'All i alguna casa més, i apareix, a la dreta del camí, una altra antiga possessió, Son Llodrà Nou.












Aquesta possessió està situada entre can Coa d'All, el poble de Son Macià, can Guinei i Son Llodrà Vell. Les cases presenten una original façana atalussada i pintada.


Continuam pujant fins que a mitjan coster apareixen les cases de Son Llodrà Vell, envoltades de jardins i grans arbres. Està situat entre el camí de Plata, So na Moixet, Son Llodrà Nou i can Coa d’All. Actualment, el seu propietari és el músic i compositor Richard Strauss.



Son Llodrà Vell
Aquí, a les cases de Son Llodrà Vell (WP-13), arrenca l'anomenat camí de Plata, el qual travessa la serra de Llodrà i baixa cap a les cases de s'Hostal de s'Aigo. «Aquest camí, que és públic, el feu construir i arreglar el padrí de Don Pere Muntaner, aleshores senyor i propietari de la possessió de Son Llodrà Vell. I es diu que ho va fer per enllaçar aquelles terres i paratges amb Manacor, i també per donar feina a un bon grup d'obrers que ho necessitaven.

El nom de Camí de Plata es conta que pervé de que un dia escometeren al senyor dient-li que havia quedat molt bé aquell camí. I a més, que pareixia de plata de tan net, lluent i ben arreglat que estava. Ell contestà de cop: —Ell ho pot esser de plata aquest camí, tant com m'ha costat». (Garau, 1995).

Just en el coll (WP-14) (243 m), trobam una bifurcació del camí que va cap a la dreta, a les cases de sa penya Grossa. Quan s'acaba la paret, dalt del coll, un tiranyet permet arribar a la miranda de sa penya Grossa.

Hem superat el coll i baixam cap a s'Hostal de s'Aigo, que ens quedarà a la nostra dreta; s'hi arriba per una curta branca d'aquest camí, com també a s'Hostal Vell i can Billi.

La caminada transcorre pel clot d'en Quart. A l'esquerra (imatge), tenim la serra de Llodrà. Deixam, també a l'esquerra, les camades que van a les cases del clot d'en Quart, Balàfia i Son Perdut Vell, i a la dreta, can Monar i Son Perdut Nou. A la dreta tenim el puig de s'Heretge (228 m) i el d'en Penjolí (195 m); als peus dels quals se situa cas Civil.

La serralada de Llodrà s'estén en direcció a Manacor: el Cor de Jesús (323 m), sa Roca des Castellet (287 m), el puig de Llodrà (301 m)... A la nostra dreta queda can Patró i Son Toni Mas.

Sa Cabana Nova
No gaire lluny de can Patró, però a l'altra part de camí, se situen les cases de sa Cabana Nova. Tota aquesta contrada, on actualment se situen les possessions de Son Toni Mas, sa Cabana, es Castellet, Son Coletes, Tortova, Taiet... era el gran predi de sa Torre, l'antiga alqueria Ancrad, on s'hi constituí la cavalleria dels Nunis (1233).

Sa Cabana Vella
No molt lluny una de s'altra se situa sa Cabana Vella. Possessió documentada el 1259. Situada entre Son Toni Mas i Torre Cabana, dividida entre sa Cabana Nova i sa Cabana Vella. (GEM).

Madona de sa Cabana
aixecau-vos dematí
i veureu es sol sortir
vermell com una magrana.

Per evitar un tram d'asfalt de la carretera de Son Fortesa, la Ma-4015, passam per davall el pont del torrent de sa Cabana i travessam uns camps de cultiu cap al camí de Son Colom, pel qual arribarem a Tortova.
     El torrent de sa Cabana, és el que passa pel nucli urbà de Manacor, el qual ha protagonitzat algunes torrentades històriques, com les de 1850, 1932 (una víctima mortal), 1961, 1989, entre altres.

Si no es vol complicar la vida botant reixetes, es pot caminar per l'asfalt (WP-15) uns quatre cents metres en direcció a Son Fortesa (dreta), fins que trobem a l'esquerra el camí senyalitzat de Son Colom (WP-16), a l'endret del turó de ses Casotes. Si elegim aquesta opció haurem caminat per camins públics durant tota la ruta, també hem de dir que del WP-15 al WP-18 tot és asfalt.
    
Tortosa
Així, arribam a l’antiga alqueria Tortosa o Tortova (WP-17). És documentada el 1417. El 1506, pertanyia a Arnau Llobet. Confrontava amb Albarenet. Tenia cases i era dedicada a conreu de cereals i a ramaderia ovina. El 1997, designava —amb la forma Tortova— una possessió situada entre ca na Marranxa, l’hort de n’Olesa i Son Bru. (GEM).
     En els segles XVII i XVIII, pertanyia als jesuïtes, juntament amb sa Torre (torre dels Enagistes), sa Cabana i Son Coletes, fins que degut al decret de Carles III, el 1767 foren expulsats de l'estat espanyol i els seus bens foren subhastats. (Adrover, 2002).
     També s'anomenava s'hort de ses Monges, puix en el segle XV pertanyia a les monges del monestir de Santa Magdalena, de Ciutat. Consta que l'any 1417 Arnau Sureda i Pere Sunyer, clergue, eren censals de les alqueries de la Cabana i de Na Tortosa. (Rosselló, 1979).  

A Tortova no hi ha paia
ni per posar un nieró;
l’amo fa de pastor
i sa madona de criada.

Actualment (2016) les cases de Tortosa es troben en aquest estat d'abandó. Amb cinc anys el deteriorament és ben evident si comparam les dues fotos, una part de la façana ja s'ha esfondrada.  

Serra de Llodrà
Des de Tortova copsam una panoràmica del perfil de la serra de Llodrà, un indret que guarda el secret d'històries, llegendes i rondalles, com Sa Cova d'es Diners, Es Pouét d'en Perregó, L'Esclau de Son Macià o ►Sa Roca des Castellet i s'encantament que hi ha.
(Prem damunt la foto per ampliar-la).

Si continuàssim pel camí de Tortova arribaríem a Manacor, emperò ens desviarem per tal d'evitar un tram d'asfalt, també aprofitarem per pujar a un altre turonet. A uns cin-cents metres de les cases de Tortova, per devers can Talent, giram a la dreta (WP-18). És una ampla camada que puja i volta a la dreta i després a l'esquerra, entre cases de fora vila (segones residències). Aquest nou camí ens pujarà al turó del pinar de sa Coma.

Es Pinar de sa Coma
Des de l'emblemàtic —pels manacorins—, pinar de sa Coma (WP-19) (132 m), atalaiam el nostre Manacor, Manacoret... Crec que no hi ha nin o nina, ara d'una certa edat, que no hagi anat a jugar al pinar de sa Coma.

Aquesta olor de pi
i de panades,
ve des Pinar de Sa Coma
o des forn
de Ca Ses Tianes?
(Guillem d'Efak, Roc de Fona).

Si tenim humor, després d'haver recorregut més de vint-i-tres quilòmetres, podem baixar cap a la dreta al camp de na Malta, per un dels nombrosos camins que creuen el pinar i guaitar a les cases de sa Coma, possessió situada entre Torre Cabana i el molí d'en Sopa. Per a continuar haurem de remuntar aquest camí fins a la camada principal.

Ara ja només ens queda recórrer 1,2 quilòmetres d'asfalt per entrar a Manacor, pel costat del poliesportiu Miquel Àngel Nadal, pel carrer de na Nunsi Elegido (WP-20), i anar a cercar els cotxes que hem deixat el dematí al punt de partida, a Albocàsser.

Targeta postal. Cap al 1930
Ben arribats de fer el llarg recorregut per una zona de la contrada de Manacor farcida d'història i de històries; de velles possessions; de veus apagades de senyors, d'amos, de madones, de missatges, de parellers, de pastors... i també d'olors.

Manacor, Manacoret,
una prenda hi he deixada;
hi he deixat mon paret
i ma mareta estimada.  

______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Veure el track al Wikiloc
RECOMANACIONS PELS SENDERISTES
 
Aquest track només és orientatiu per a seguir l'excursió, no vol dir que en alguns trams de la ruta no hi hagi millors camins, tiranys, senderes o passes que donar. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.
 

És aconsellable seguir unes normes bàsiques





FITXA TÈCNICA
Manacor
Distància aproximada: 23,18 km
Pujada acumulada: 275 m
Baixada acumulada: 270 m
Alçada màxima-mínima:
244-79 m
Temps aproximat sense aturades: No calculat 
Temps total: No calculat
Ruta circular: No
Dificultat: 2 sobre 5
Observacions: Hi ha bastants de trams d'asfalt. S'aconsella dur sabates còmodes

 
CARTOGRAFIA

Mapa ortofotogràfic interactiu del Wikiloc

Situació de la ruta sobre el mapa orto-fotogràfic de Google earth

Traça del GPS sobre el mapa topogràfic ING E-25, amb els punts principals

Làmina apareguda a Bie Balearen (ca. 1884), on apareix Manacor


Manacor, 29-6-2016