17 d’ag. 2016

156 - Sa Bombarda i el puig des Boixos pel pas des Ganxo, i la canal de na Roja 15-8-2016

La idea és pujar pel pas des Ganxo al morro de sa Bombarda, extrem sud-est de la mola de Son Pacs i al puig des Boixos. Pel camí de la Mola, que baixa a les cases de Son Pacs, ens situarem a la base dels penya-segats del puig des Boixos i pujarem per la canal o comellar de na Roja. Abans de tot, podrem guaitar al jaciment de Son Matge, aixopluc dels primers pobladors de l'illa.

Per fer aquesta ruta ens hem inspirat en el llibre de Benigne Palos Valldemossa com a centre d’excursions, que com molt bé diu a la presentació: «L’orografia de Valldemossa, amb una accentuada personalitat, dins tot el conjunt de la Serra de Tramuntana, ha exercit sempre una especial atracció en els excursionistes, influenciats ben segur pel seu paisatge encisador i fortament impactant».

L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Ja que la ruta discorre per finques privades, cal demanar permís.


El pont de la vella carretera
Iniciam la marxa a les 9:01 h a s’Estret (WP-0) (245 m), el portal d’accés a la vall de Valldemossa, si pujam des de Palma. Deixam la carretera Ma-1110 Palma-Valldemossa a l’alçada del pont, devers el km 14,5. Allà trobarem lloc on deixar el cotxe, just devora el pont de la vella carretera, que salva el torrent de Valldemossa.

El congost anomenat s'Estret —entre el puig de na Fàtima i els estreps de la mola de Son Pacs, ambdós presideixen l'escut de Valldemossa— fou un punt conflictiu de pas obligat, on a les dificultats que creava l'orografia esquerpa, s'afegiren alguns ensurts protagonitzats per bandolers, com diu Rusiñol: «En aquest estret, ja fa una colla d'anys, uns homes emmascarats, amb armes que semblaven de foc, varen fer aturar la diligència, on hi anava un dels fills d'En Maura, i els varen donar els diners». (Camins i paisatges, 1992).
     L'any 1519 només hi havia un camí de ferradura. A la crònica de les obres de tancar el claustre de la Cartoixa, fra A. Puig diu: «La pedra fonc forçós venir per mar de Sentañí al moll, ab carros a l'estret y de éste ací en casa, a coll de bèsties». (La Real Cartuja..., 2008).
     No fou fins el 1783 que pogueren passar carros «...que a fuerza de industria a auspicios de los dueños de los predios, de los monjes cartujos y de los vecinos, se ha logrado el proseguirle [el camí de carro] hasta dejar el torrente que en tiempo de invierno servía de grandísima incomodidad. Es una de las obras más heróicas de este tiempo, por las dificultades de la desigualdad del terreno que han tenido que igualar y los recios peñascos que se han derribado». (Berard, 1983 [1789]).

L'actual traçat data dels anys 1940, obra de l'enginyer Miquel Fortesa i Pinya.
     L'arxiduc escriu: «Una fresca reanimadora regna a l'estiu dins s'Estret i sempre baixa un corrent d'aire fred a la vall. Una creu de fusta amb peanya de pedra a mà dreta, ubicada damunt una roca al costat de la carretera, marca l'indret on quatre propietaris poden menjar a la mateixa taula sense abandonar la seva propietat, és a dir, una fita de quatre possessions».

Deixam a la dreta el camí de les possessions de Son Matge, Son Brondo, Son Salvat i sa Baduia, i entram al bosc d'en Gotzo per un camí que discorre paral·lel, a la seva esquerra.

Passam per un portell amb les restes d'una barrera de ferro, després el camí es bifurca (WP-1). Tot i que el track va pel camí que puja, nosaltres hem de seguir pel que va més planer, pel costat d'una paret seca amb reixeta. Si anam pel camí que pertoca, passarem per devora d'una petita barraca, «Aquí, —diu l'admirat muntanyenc Benigne Palos— el camí accentua la seva tirada cap a l'esquerra amb una forta empitada, encara que curta».

Continua dient: «S'arriba després devora un gran penyal que situarem a la dreta; aquí hem de seguir per una desviació que tendrem a l'esquerra i a la qual convé posar molt d'esment al seu començament, que no és molt clar».
     En aquest punt tancarem el cercle el capvespre baixant pel Caragol d'en Gotzo, si tot ens surt com tenim previst.

Jaciment de Son Matge
Pujant pel tirany fitat arribarem a uns grans blocs de pedra, darrera dels trobarem l'abric de Son Matge (WP-2) (277 m).

 L’Abric rocós de Son Matge

«... l’abric rocós de Son Matge situat contra el flanc del Puig des Boixos (555 m) [sa Bombarda]. Aquest abric o balma es va formar pel desplaçament de part de la cara nord d’aquesta muntanya creant una cornisa natural d’entre 10 i 30 m d’alçada. Sota, els detrits i l’erosió van formar una plataforma natural. Més tard, aquesta plataforma va ser ampliada i s’hi va construir un mur per evitar l’erosió. En aquest refugi de pedra es van trobar evidències materials de totes les etapes de la prehistòria de l’illa. Els primers colons degueren triar aquesta zona no només per la terra fèrtil i l’abundant vegetació de les valls de muntanya al voltant del poble actual de Valldemossa, sinó també perquè en aquesta regió muntanyosa sempre hi ha abundància d’aigua. [...]
     Abans es pensava que els primers colons van arribar al lloc en un període d’entre fa 5.000 i 4.000 anys, van provar de domesticar el Myotragus baleáricus, i van convertir Son Matge en un corral. [...] Després de més d’un quart de segle de debat (les datacions de radiocarboni realitzades a la dècada de 1960 han resultat ser poc fiables, a causa de la mala qualitat de les mostres), avui dia gairebé tots els investigadors accepten que els nivells inferiors de Son Matge són naturals i que l’acumulació d’ossos de Myotragus no es deu a un intent humà de domesticar-los. [...] A partir de la segona meitat del tercer mil·lenni aC el registre arqueològic compren, a més de ceràmica comuna, els típics botons d’os de forma prismàtica i piramidal amb perforació en forma de “v”, collarets de petxines i punxons o agulles de bronze encastades en metacarpians i metatarsians de cabres joves. [...] A la part central de l’abric es va trobar un fragment de ceràmica campaniforme amb una gota d’òxid de coure a la superfície. Aquesta troballa, juntament amb els anomenats braçalets d’arquer, objectes relacionats amb l’elaboració de metalls, són sense cap mena de dubte , proves de certa activitat metal·lúrgica a Son Matge. [...] A partir del segon mil·lenni aC, probablement per un canvi cultural, la balma va esdevenir un lloc d’enterrament en lloc d’un espai per a la manufactura i l’hàbitat. [...] A la part occidental de l’abric es va trobar un forn i a la part central una petita habitació, probablement un santuari, on es va descobrir una petita figura antropomorfa (que suggereix una forma i aparença humanes) que va ser anomenada “Dama de Son Matge”. Probablement a la transició de l’Edat del Bronze a l’Edat del Ferro (ca. 800 aC) s’inicià a la balma un ritu d’enterrament únic: els anomenats “enterraments amb cal viva”. [...]
     L’àrea d’enterrament amb calç de Son Matge és molt gran a l’excavació es van recuperar al voltant de 480m³ de calç i va perdurar fins a l’època romana. Probablement es tracta del cementiri de tot un poble situat no lluny del jaciment. En temps històrics el lloc només es va usar com a estable. Això si, un gran forat d’espoli va ser excavat als nivells arqueològics. El lloc estava sent investigat des de feia molts d’anys, però recentment una gran roca es va desprendre del sostre de l’abric i va destruir completament el jaciment». (Del Myotragus a Cecili Metel. Un viatge a la prehistòria de Mallorca i Menorca, 2016).

«És una valuosa narració en la pedra, una peça cabdal en la memòria arqueològica per a Valldemossa i per a les nostres illes». (Valldemossa. Guia de passeig, 1998).

L’esfondrament dels grans blocs de roca que caigueren sobre el jaciment —i que va destruir més d'un 75 per cent—, els quals veim darrera dels companys Rafi i Joaquín, va tenir lloc el febrer del 2005.

Deixam el jaciment i continuam pujant pel senderó fitat. Hem de descartar els diferents tiranys que han fet els escaladors i, que pugen als peus dels penya-segats. Per la zona hi ha el corral Fals, un topònim que es repeteix a la geografia de la nostra Serra.

Palos, descriu l'aproximació al pas des Ganxo d'aquesta manera: «El camí, ara molt costerut i reduït a un modest senderó, segueix remuntant el coster i vorejant el penyalar que tendrem a l'esquerra.
     Passa per damunt una espècie de petit cingle i es va enfilant fins a situar-nos a una raconada on hi ha un petit marge al qual pujarem mitjançant una escala feta amb pedres incrustades al mateix marge».

Pas des Ganxo
A les 10:22 h assolim el pas des Ganxo o es Ganxo (WP-3) (375 m). Encara que Palos no el nomena en cap moment com a pas, sinó que diu es Ganxo, és evident que el motiu de la construcció del marge i l'escala per a superar-lo és la de facilitar el pas per una zona de penyals bastant verticals.

Després de berenar i recuperar forces a l'esplanada del marge, prosseguim remuntant els pendissos de sa Bombarda, a tocar del penyalar.

Una petita grimpada per un terreny rocós ens situa a un coster ben rost. A la dreta veurem una canonada de plàstic negre que s'estén per avall.


Recorrem la base dels penyals on veim alguns enfonys habilitats per la mà de l'home. Dubtam de l'us que li podien donar.

Des d'aquí, a través de l'espès boscatge, podrem albirar part de la vall de Valldemossa, el puig de sa Comuna, na Torta i la muntanya de Son Moragues. 
El camí ens separa del penyalar que dúiem fins ara a l'esquerra i passa per un rotlo de sitja (WP-4) (448 m).

Reprenem l'explicació de Benigne Palos, des de la sitja que hem passat fins a la bassa (WP-5) (462 m): «...Travessa un rotlo de sitja i davant nostre ens quedarà el que un temps va esser una barraca. Per la seva esquerra segueix el camí.
    Quasi tot d'una aquest camí desapareix. Aleshores el que s'ha de fer, és tombar cap a la nostra esquerra i continuar tot dret. Es passarà prop d'una bassa, on temps enrere devia anar a beure el bestiar que pasturava per aquí dalt. Avui roman sense aigua».

Des de la bassa ja veurem el magnífic camí de carro que ve de l'aljub-bassa situat al coll del puig des Boixos, i que agafarem cap a l'esquerra (WP-6) (466 m). Es tracta del darrer tram del camí dit es Caragol.

Al costat del camí també hi ha unes balmes que s'aprofitaren pels treballadors del bosc com a refugi temporal o corral pels animals. 

El camí mor a unes sitges de carbó; ara haurem de continuar per un tirany fitat, prou trepitjat, que va cap a l'est, en direcció a una paret seca. 
   
Botam la paret, la qual està situada a una collada entre sa Moleta i el morro de sa Bombarda (WP-7) (514 m). A l'altra costat, com diu Palos: «...trobarem un coll de caçador [coll del Guardià (Joan C. Palos)]. Des d'aquí seguirem cap a l'esquerra (Est) i fora camí, fins a assolir "Sa Bombarda", una espectacular timba que guaita damunt "S'Estret" i que resta just davant del "Puig de Na Fàtima"».

Abans d'arribar-hi, emperò, guaitam a la panoràmica que se'ns obre a la nostra dreta de tota la plana, fins a la badia de Palma. Apareix, també, el camí que volem agafar després.

Jesús García Pastor, a Mallorca altiva, anomena el puig d'en Gotzo, amb una altària de 542 metres. Idèntica cota (541 m) apareix al mapa Alpina devers aquest punt, el punt més alt de sa Bombarda.

Sa Bombarda
Hem recorregut la carena de sa Serreta —on arrelen entre les roques uns quants pins—, fins el morro de sa Bombarda (WP-8) (539 m). Arribam aquí dalt a les 11:35 h. El topònim fa pensar que hi pogués haver, situada en aquest puig, una peça d'artilleria per a defensar l'entrada a la vall. També podria ser per la forma bombada que té la muntanya.

Gravat de l'Arxiduc Lluís Salvador on apareix s'Estret, entre na Fàtima i sa Bombarda (Die Balearen)
L'Arxiduc, per fer el dibuix se situa per Son Maixella, a la vall de s'Estret, on trobam algunes importants possessions, com: Son Maixella, Son Tugores, Son Puig i Son Pacs, per les terres d'aquesta darrera caminam avui. «El 1591, pertanyia al senyor Nicolau Rossinyol, ciutadà de Mallorca, que l'havia rebuda, per donació, de la senyora Bartomeua Pacs, de la família de la qual havia pres el nom. Comprenia terres dels termes de Valldemossa i d'Esporles. Confrontava amb Canet, Son Sant Joan, Son Maixella, Son Puig, Son Brondo i Son Cabaspre. Les cases, amb tafona, celler i molí de sang, eren situades dins el terme de Valldemossa. Era una gran propietat, amb extensos alzinars i garrigues. Dedicada a olivar, també tenia vinyes i conreu de cereals i lleguminoses. Hi havia ramaderia ovina i una guarda de 27 bous. El 1685, fou valorada en 22.000 lliures. El 1863, era de Ramon Maroto i, amb 790 quarterades, era la segona en extensió del terme». (GEM-DF/M). 
 
Encimbellats, rememoram les paraules del senyor Palos quan ens omplim els ulls del meravellós paisatge que dominam: «Sa Bombarda, és una excepcional balconada des de la qual es pot fruir d'una bella i suggerent perspectiva de Valldemossa i de la seva vall. Vers el pla, si es topa en un dia clar, aleshores és una veritable festa per a la vista».

(Clica damunt la foto per veure-la més gran).

Tornam enrere per les nostres passes fins el coll de caçador i la paret, ara no l'hem de botar, sinó que seguirem el senderó que baixa al camí des Puig des Boixos (WP-9). En aquest mateix punt, a la paret, també deixam la ruta descrita per Palos. La nostra idea és baixar per aquest camí fins a les marjades d'oliveres.

En el coster, entre dues llaçades del camí, trobam aquesta esvelta i sòlida construcció, dividida en bassa i porxo o boal pels animals (WP-10) (494 m). Segons l'amic Joan C. Palos «un dels molts que hi construí mestre Perico Barbut de Valldemossa als anys 30 a la Mola».

El camí baixa fent llargues llaçades i corbes tancades per salvar un considerable rost del coster de sa Moleta (569 m). En el paisatge que deixam enrere destaca el puig piramidal de na Fàtima (650 m) i el puig des Frare (500 m). 

Endavant tenim l'extensa plana de Palma. El camí s'està habilitant per poder transitar millor amb els tot terreny dels caçadors. Ens fa pensar en un proper tancament de la zona per caça major.

Aquesta és la part de la ruta més exposada al sol. Aquest camí, a aquesta vessant, s'emprava per treure fusta. 
      
Després d'una sèrie de corbes ja podem ataüllar el nostre objectiu: el congost que veim a la dreta de la imatge. Al cap damunt dels pendissos marjats, als peus dels penyals del puig des Boixos (penyal de na Roja), s'obren unes balmes que ens criden l'atenció.

La perspectiva de la pujada del comellar de na Roja és descoratjadora, i no diguem la vertical canal. Està clar que el color rogenc dels penyals donen nom al comellar.  

Quan el camí va planer i recte, l'abandonam per pujar per un tirany que va connectant les marjades (WP-11) (347 m). Des de l'aljub aquí hi ha un desnivell de 157 m.

Amb quatre gambades, més aviat del que fèiem comptes, per un senderó d'animals, assolim les balmes situades al peu de la cinglera (WP-12) (440 m). A la primera, la que està situada més a l'esquerra, trobam un paretó que la mig tancava.

La balma és un aixopluc perfecte, amb unes vistes immillorables.

La de la dreta és molt més gran i espectacular per la seva alçària.

De camí cap a la canal veim altres petites coves emprades d'aixopluc, segurament per pastors de la possessió de Son Pacs.

Iniciam l'ascensió per la canal, totalment desconeguda per a nosaltres. No sabem si trobarem entrebancs insalvables i haurem de tornar enrere. Això seria un esforç considerable, haver de tornar pujar tota la pista a ple sol. La canal és la part alta i més abrupte del comellar anomenat na Roja, situada entre sa Moleta (569 m) i el penyal de na Roja, estreps sud-est del puig des Boixos.

En el primer tram trobam una paret que tancava la canal. Segurament complia la doble funció de frenar la rosseguera i la d'evitar el pas dels animals, puix encara hi ha restes de fil ferro.

Anam superant la verticalitat de la rosseguera i les dues petites grimpades que hem hagut de fer.

Arbres tombats, branques i pedres soltes que se'n van per avall al mínim moviment, són els únics entrebancs que trobam.

Com es pot apreciar a la imatge, la canal és molt accidentada. Grans despreniments i moltes soques s'estimben comellar avall. La sort és que és bastant ombrívola.

La vista retrospectiva és espectacular. Hem guanyat altària ràpidament. A l'esquerra apareixen els contraforts de sa Moleta. Aquesta barranquera és tributaria del torrent de Valldemossa.

Arribam a dalt a les 13:30 h, on trobam el primer rotlo de sitja (WP-13) (525 m) i restes d'un malmès camí. Des de la pista hem superat un desnivell de 178 metres.

Uns metres més i assolim el camí de carro que enrevolta sa Moleta, i el conjunt d'aljub, porxo i bassa situat al coll del puig des Boixos (WP-14) (543 m).

Cercam un lloc un poc elevat per posar taula a l'ombra fresca de les alzines, ja que passejam una bona talent, puix són les 13:34 h. 
     
Descansats i dessuats, reprenem la marxa pel camí des Puig des Boixos, que ve de les cases de Son Pacs, o millor dit, de la carretera de Valldemossa i després baixa pel comellar des Mal Cuinat.

Puig des Boixos
La pujadeta fins al punt geodèsic del puig des Boixos, tot i esser curta, ens ha fet entrar en calor una vegada més (WP-15). Serà el punt més elevat de la ruta, amb els seus 628 m d'altària. Resulta curiós que al mateix municipi de Valldemossa hi hagi dos puigs amb el mateix nom, l'altre de 927 m.

A dalt gaudirem de bones vistes si topam un dia clar. Veim la serra de na Burguesa, na Ferrana, la Fita del Ram, la mola de Planícia, la moleta de Son Cabaspre...

Tornam enrere, fins a retrobar l'aljub on hem dinat. Ara agafam el camí des Caragol als Aljubets, adreçat a nord que va cap a una paret seca, alta i sense portell.

Crec que no fa massa temps es podia passar per un portell i un botador que l'han tapat, precisament per tancar la finca i impedir el pas. Ara caminarem pel comellar d'en Reboll.  

Aquí reprenem la descripció de la ruta que fa Benigne Palos al seu llibre Valldemossa com a centre d'excursions, (1989): «El camí, molt pintoresc, es veu en molts d'indrets en un seriós mal estat de conservació. Bastant avall trobam uns curiosos revolts (caragol) que resolien el pas dels carros per una estreta comella. [Afegeix] Molt interessant».

Realment ho és interessant; una obra d'art de la cultura popular que caldria restaurar i preservar per a les futures generacions.

Un curiós aljub se situa aferrat al camí. La paret que fa de façana està escalonada per poder accedir a la boca per treure aigua. També té una petita pica amb una boia per dosificar l'aigua. 

Precisament, la zona des Caragol d'en Gotzo, on el camí fa giragonses, és la més degradada del camí, tot i esser la més atractiva.

Donam les darreres passes per un paratge idíl·lic. Palos, acaba dient: «Quasi a baix de tot, el camí travessa un portell amb una barrera de ferro. Més tard, deixarem a la dreta una barraca i a l'esquerra dos portells amb barrera de ferro.
     Tornarem a passar per devora el penyal que ens ha servit de fita per a pujar pel Ganxo, tancant així el nostre circuit.
     Finalment, tornarem al punt d'on hem començat l'excursió: S'Estret».

Quan passam pel llindar del bosc apareix Son Matge «està situat entre Son Brondo, Son Pacs, el torrent de s’Estret i el bosc d’en Gotzó. El 1637, pertanyia als hereus de Francesc Martí i era valorada en 5.000 lliures. El 1685, tenia una extensió de 161 quarterades i era valorada en 7.000 lliures. El 1863, pertanyia a la senyora Margalida Fortuny. El 1993, té 81 quarterades, la meitat de les quals són dedicades a olivars i hort i l’altra meitat a bosc i garriga. Té oratori particular i tafona». (GEM, vol 10).  
 

A les 16:26 h arribam a s'Estret, on acabam aquesta excursió de llibre, amb una bona part d'improvisació (WP-14).

__________________________________________________________________________________________________________________________________________________________


RECOMANACIONS PELS SENDERISTES
 
Aquest track només és orientatiu per a seguir l'excursió, no vol dir que en alguns trams de la ruta no hi hagi millors camins, tiranys, senderes o passes que donar. L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.

És aconsellable seguir unes normes bàsiques.




FITXA TÈCNICA

Valldemossa
—Distància aproximada: 8,45 km
—Pujada acumulada: 587 m
—Alçada màxima-mínima: 628-223 m
—Temps aproximat sense aturades: 3:48 h
—Velocitat mitjana: 1,7 km/h
—Temps total:  7:24:27 h
—Ruta circular:
—Dificultat: 3 sobre 5
—Observacions: La pujada per la canal pot resultar dificultosa per a les persones poc avesades a les rossegueres 
—Integrants: Rafi, Dolors, Joaquín i Joan 
CARTOGRAFIA

Mapa ortofotogràfic interactiu del Wikiloc

Traça del GPS sobre el mapa topogràfic Alpina Tramuntana Central E-25, amb els punts principals

Mapa de l'Atles de l'Enciclopèdia de Mallorca

Plànol de la zona on apareix el nom del comellar (Ajuntament de Valldemossa)

Perfil de la ruta i valors aproximats

Manacor, 23-8-2016

HEM CONSULTAT  
  • Llibre de la pedra en sec. 2001 A. Reynés Trias / V. Sastre.
  • Les Balears. Descrites per la paraula i la imatge. Vol. cinquè 2002 Arxiduc Lluís Salvador d'Austria.
  • Del Myotragus a Cecili Metel. Un viatge a la prehistòria de Mallorca i Menorca. 2016 Mark Van Strydonck.
  • Mapa General de Mallorca. Josep Mascaró Passarius.
  • GEM. 1989-2005 DD.AA.
  • Mapa de la Gran Enciclopèdia de Mallorca.
  • Mallorca altiva. 1995 Jesús García Pastor.
  • Catàleg dels Antics Camins de la Serra de Tramuntana. 1993 DD.AA.
  • Mapa Alpina. Tramuntana Central E-25.