29 de des. 2016

168 - Passos per la serra d'Alfàbia 23-12-2016

La ruta puja a la carena de la serra d'Alfàbia pel vessant sud-est, des de la vall d'Orient, i arriba molt a prop de les antenes repetidores. La serralada està situada entre els termes municipals de Bunyola, Sóller i Alaró. Segons García Pastor, s'estén des del coll de Sóller fins l'esquerpa clivella del barranc de Cúber, uns 10 km de llargària. Pujam per un camí carreter de carboners que desafia la verticalitat dels costers. Arribam a dalt pel pas dels penyals des Corbs. El pas des Mart ens mena al camí de la pujada clàssica, des d'aquest, connectarem amb el camí de pujada, per darrera la penya des Migdia.

L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada. 

Per arribar al punt de partida cal agafar la carretera d'Orient a Bunyola (Ma-2100). Passades les cases de Son Perot i des Verger, a la primera corba devers el km 7'900, trobarem unes grans pedres amb marques de pintura (Camino público), situades a la vorera de la dreta de la carretera (⇨WP-0) (462 m). Començam a caminar a les 9:33 h.
      A l'altra part de la carretera hi ha les cases de Son Perot, des d'on arrenca el camí des Freu.  
    La possessió de Son Perot, situada al lloc d'Orient, confrontava amb ca sa Beata, ca sa Ferrera i la carretera de Bunyola a Orient. El 1691, pertanyia a l'honor Miquel Amengual i era denominada també Son Amengual. Durant el s XVII, fou reiteradament atacada pels bandolers i per defensar-se fou proveïda d'arcabussos i escopetes. Era sota el domini directe de la cavalleria d'Orient, de la qual era titular el senyor Antoni de Verí.  

Ens endinsam al bosc, caminam paral·lels a una paret seca que deixam a la dreta i avançam pel camí Vell que va cap al coll d'Honor.

Passam per davant les ruïnes d'un porxo doble amb un forn a un dels caires interiors, i d'una torre d'alta tensió.

Quan arribam a una paret seca ens desviam cap a la dreta i pujam paral·lels entre aquesta i una altra que tanca una espècie de corral (WP-1) (520 m).

Ben aviat trobam un camí de carro de carboners que puja adreçat als penyals des Corbs, segurament s'anomena així, al manco així l'hem vist anomenar en algunes webs.

L'estat d'abandó d'aquests antics camins de muntanya és descoratjador. Veim els companys esquivant arbres caiguts i pedres estimbades de les parets dels penyals.

Una altra mostra del que trobarem. Un no sap si és millor esmunyir-se per davall les soques o botar-les fent equilibris. (Foto: Guillem).

Guanyam alçada i apareixen les primeres vistes a la vall d'Orient, el puig des Castellot, la Talaia de cals Reis i el puig de can Llenderina. Els rajos del sol comencen a escalfar i eixugar la humitat de les pluges dels dies passats.

L'espectacular traçat del camí és una magnífica obra d'enginyeria popular. Discorre penjat dels verticals costers, guaitant en alguns trams, al profund barranc dominat per l'esperó sud del penyal o penyals des Corbs. Per aquest motiu disposa d'uns grans escopidors que donaven seguretat als traginers.

El camí acaba on el comellar s'estreny. Una collada entre la part baixa dels penyals des Corbs (816 m) i els contraforts del puig o penya del Migdia. Allà aixecaren una paret i un gran túmul de pedres? Un portell permetia tancar aquest estret. A la imatge apareix la polleguera* que feia de frontissa de la barrera.

*DCVB Polleguera: Peça de pedra, de ferro o altra matèria dura, amb un ull o clot dins el qual entra i gira el piu o eix de rotació d'una porta, barrera, etc.

Primera sitja (WP-2) (629 m). Apareixen els primers ranxos de carboners, qui tenia cura dels quals emprava el camí que acabam de recórrer per baixar els productes de la seva feina.

Més amunt trobarem un altre ranxo de carboner on, precisament, tancarem el cercle el capvespre.

El forn de coure pa era un dels elements que formaven part del ranxo de carboner, juntament amb el rotllo de sitja, la barraca, el mollet, algun marge... Aquest en concret té la curiositat de tenir una boca de minses dimensions, a no ser que s'hagin mogut les pedres.             

Deixam enrere algunes sitges més, ara el comellar agafa un bon rost. Pujam pel costat d'una rosseguera.

A dalt, als peus dels penyals, hi ha una fletxa vermella que assenyala l'inici del pas, al seu costat hi havia la inscripció del nom del pas, ara picada (WP-3) (845 m).

A la web de l'amic Pepe Fernández (Pepefz) hem trobat la foto de la grollera inscripció que feu en Juanjo per a senyalitzar aquest pas. Sort que algú es prengué la molèstia de picar-ho i fer-lo desaparèixer. La màxima del bon muntanyenc és: No deixis rastre del teu pas! 

Començam amb una petita grimpada per a superar un ressalt rocós.

Recorrem un tram planer cap a l'oest...

...per iniciar el tram més exposat.

Es tracta d'un llisar on hem d'estar alerta a no trepitjar la grava. Una badada ens pot donar un ensurt de fatals conseqüències.

En Guillem superant el pas. Més enllà, destaquen els penyals des Corbs i la zona des Peregons.

Assolim un replà on podrem gaudir de la vista que deixam enrere. La serreta dels penyals des Corbs ens para bona part de la vista de la vall d'Orient.

Vall d'Orient
Des d'un nivell més alt, tot i que la posició del sol no és la més adient, podem copsar el nucli de cases d'Orient i algunes elevacions que tanquen la vall.
     Orient és un llogaret agregat al terme de Bunyola. Té una població (2015) de 22 habitants de dret (orientals), situat a la vall del mateix nom. Apareix documentat per primera vegada 'Aurient' el 1233. És un mot mossàrab que tant pot provenir d'oriri, derivat d'origo-inis 'sortir —els astres—' o 'esser oriünd', com d'areus 'd'or'. (GEM). El 1995 tenia 24 habitants.

     «El lugar de Oriente, que está en el término de Buñola, y es muy nombrado por producir el aceite más exquisito de la isla, fue de D. Assalito de Galiana a quien lo donó el rey D. Sancho idus julii (15) 1323 cum juribus minores [sic], servicio de un caballo armado y obligación de prestar juramento y homenaje de fidelidad». (Berard 1789, 1983).    

     El bucòlic llogaret d'Orient està situat a 450 m d'altura. Segons l'Arxiduc tenia 208 habitants (1884) i 38 cases. També diu: «De l'església de Sant Jordi Màrtir en parla el cronista don Joan Dameto, mort el 1633, com si ja existís en el seu temps; diu que depenia de la parròquia de Bunyola».

     En canvi Piferrer i Quadrado ens dónen una altra cifra: «Lugar metido en un valle que no se prolonga menos de dos leguas, frondoso y risueño de pronto, árido y penoso más adelante, cuya fatiga compensa con más desahogadas vistas la sencilla aldea al rededor del pequeño templo que todavía no cuenta un siglo: ¿y cómo han de tocar más de trescientos habitantes á la sufragánea, si apenas excede de dos mil la matriz?». (Islas Baleares, 1888).

Prosseguim la ruta en diagonal per la falda de la serra. Ara ho feim per un inclinat coster de roquissar...

...que ens mena a passar per una no menys inclinada rosseguera, on altra volta no es pot badar, ja que a uns metres més avall hi ha un bot.

Coll d'Honor
Passada la rosseguera se'ns obri un nou panorama cap a Bunyola i part de la badia de Palma. Destaca la possessió d'Honor, el coll i els penyals del mateix nom.
     L'Arxiduc, pujant des de Bunyola descriu la vall d'Orient, quan ha superat el coll d'Honor i «de sobte es desplega davant nosaltres. Des del turó, el camí, en molts de revolts que encara són nous i ben transitables, davalla pel pujol boscós cobert d'alzines, alguns nesprers aïllats i frondoses frauleres fins al fons del gran comellar d'Orient. Aquest està envoltat d'altres muntanyes, que tenen el cim sovint pelat, però els seus pendissos estan coberts amb frondoses alzines i tan sols a la part més baixa estan dividits en terrasses i conreats amb oliveres. El camí puja a un petit alturó on hi ha un parell de cases. S'han col·locat pedres damunt les taulades per protegir les teules del vent tan fort que bufa allí [...]».

Donam les darrers passes per a superar la pendent transversalment i donam per finalitzat el pas. Per l'indret trobam la boca d'un avenc (WP-4) (906 m).

Arribam a un punt on ja veim la carena de la serra.

Assolim la carena de la serra d'Alfàbia. Aquesta serra està situada al sector de la serra de Tramuntana, entre Sóller (al N) i Bunyola i Orient (al S), es Teix (a l'W) i Lofra (a l'E), amb una altitud màxima de 1068 metres. Hi són situades les estacions radiotelefòniques i de televisió de l'illa.
     Té dos accessos principals: per la possessió de s'Arrom, a la vessant de Sóller, i per les cases d'Honor, a la vessant d'Orient. (GEM). 

Pujam a la cota 1.009 m i copsam algunes panoràmiques. Veim les antenes repetidores situades a un dels cims de la serralada. Més enllà, destaca el puig des Teix i el des Vent, la Galera i el puig des Moro. A l'esquerra, la muntanya de la comuna de Bunyola.

El 2 de maig de 1959, un avió bimotor DC-3 austríac, pertanyent a la companyia Àustria-Flugdients, que havia enlairat de l'aeròdrom de Son Bonet es va estavellar als voltants de les antenes de la Serra d'Alfàbia. Varen morir els seus tres tripulants i els dos passatgers que es dirigien a Munic.
     L'accident, que va poder cobrar-se més víctimes, ja que hores abans l'aparell havia deixat en terra a un grup de turistes procedent de Viena, va provocar un espectacle colpidor: L'avió realitzava el primer vol a Mallorca com a prova i estudi per a l'establiment d'un servei regular, va xocar a la part sud de la Serra d'Alfàbia, la que dóna a Bunyola, a una trentena de metres de la casa en la qual es trobaven els empleats de Telefònica. 

(No record on vaig trobar aquesta foto, si el propietari la veu li prego m'ho faci saber i ho posaré).    

A nord-est apareix la gran mole del puig Major, amb el penyal des Migdia en primer terme, i el puig de ses Vinyes, a la dreta.

Dalt del penyal ens feim la foto de grup (WP-5) (1.009 m).  

Continuam la ruta, caminam cap a nord per agafar el tirany que recorre la serra (WP-6) (987 m). Quan som al senderó l'enfilam adreçat a les antenes.
     A la dreta apareix sa Planella, un altiplà on se situen les cases de sa Serra i la font des Polls.

Cases de sa Serra (16-2-2012)
A sa Serra hi havia un dipòsit de neu, tot i que els investigadors Vallcaneras i Gorries, no aconsegueixen localitzar-lo. 
     «Dia 11 de desembre de 1755, per ordre del Reial Acord, foren fetes unes disposicions per recollir neu, notificacions que s'havien de fer a les viles de Pollença, Escorca, Selva, Inca, Bunyola, Valldemossa i Sóller, comunicant la necessitat de proveir de neu els habitadors de l'illa "por el alivio y socorro de los enfermos". S'ha de notificar als amos, arrendadors i administradors de les cases o pous de neu, procurant que quedin ben plenes».
     «El batle de Bunyola diu que s'ha notificat als amos i arrendadors de cases de neu d'Alfàbia i el Teix, i mentrestant Déu nostre senyor sia servit enviar-nos neu se farà la diligència per a que se reculla i beneficia del millor modo». (Rosselló, 2007).


El tirany ens duu a un camí de carro que discorre planer. A l'esquerra deixam l'indret dit es replà de s'Aritja i els penyals del replà de s'Aritja o puig de s'Aritjar (985-974 m).

Deixam a la dreta la teringa d'antenes, algunes situades al replà de sa Telefònica (1.029 m), i altres al replà de sa Televisió (1.004 m). La Companyia Telefònica va construir la carretera que puja fins a les antenes. Segons sembla, el 1959, aquesta carretera ja estava aixecada.

Ens desviam del camí per l'esquerra un poc abans de la baixada normal per anar a cercar el pas des Mart (WP-7) (975 m).

Pas des Mart

Les fites ens duen a passar per una escletxa on la roca fa fulls tallants. És el pas des Mart (WP-8) (971 m).

A l'esquerra, el que subscriu a mitjan pas, on hem de superar un petit bot.

A la dreta, en Biel surt del pas per un terreny inhòspit.    











Els pins que trobam al nostre pas, han posat bon peu per a suportar les fortes ventades que es donen per aquesta serra. En el 2014 va arribar a bufar a 144 k/h.

El terreny de mala petja, però fitat, esdevé en camí de ferradura que discorre pel bosc de ses Comes.

A partir d'ara podrem allargar la passa més còmodament.

Coll de ses Comes
Arribam a un creuer de camins al coll de ses Comes (WP-9) (729 m). Deixam de banda el camí que continua per la dreta.

Segurament aquest era el camí que comunicava Orient i Bunyola i arribava a la carretera de Sóller. L'Arxiduc diu: «Recentment es va començar a construir una carretera que, anant per una collada de muntanya no gaire alta, ha d'unir aquesta possessió [Honor] amb la carretera de Sóller prop de s'Hostalet d'Alfàbia». (Les Balears, 2002).

Per una clariana ens apareix la vall d'Honor, els penya-segats dels penyals del mateix nom (819 m) —on a dalt se situa la comuna de Bunyola—, i la població de Bunyola.

Honor
Aquesta possessió del terme de Bunyola «està situada entre Son Creus, la Mola, el puig de Reig i es Picó. Documentada el 1588, pertanyia al senyor Arnau de Santacília, donzell, que l'havia adquirida dels senyors Jordi i Joanot de Santacília. Estava sota el domini directe del rei i de la cavalleria d'Orient. Confronava amb la Comuna de Bunyola, Son Borràs, Alfàbia, Son Palou i Son Berard. Tenia cases i tafona. Era dedicada a olivars i conreu de cereals. Hi havia una guarda de 400 ovelles. El 1754, era del senyor Gabrial de Berga i Safortesa, que hi havia realitzat grans millores. A la primera meitat del s XVIII, fou consolidada com una gran propietat olivarera i ramadera. S'hi bastí un aljub d'oli de 400 trullades de capacitat. L'erosió dels costers fou evitada amb l'aixecament de 120 marges. Hi foren plantades més de 1.000 oliveres. Es creà tot un sistema destinat a la protecció i a l'abeurada de les guardes d'ovelles, integrat per un corral, una canalització d'aigua, dos aljubs, una mina i un safareig. Entre els topònims que s'hi documenten els s XVII-XVIII destaquen la font d'Honor, l'hort d'Honor, la mola d'Honor, el camp d'Honor, el puig d'Honor, la cova des Revellar, el puig Dolent i els sementers del Penyal i de sa Comuna». (GEM/DF-M).

     L'excursionista Lluís Salvador d'Àustria assenyala: «Dins el comellar que s'eixampla, anomenat camp d'Honor per la possessió homònima veïna, està la casa gran d'Honor amb sis finestres a la façana, pintada de groc i amb la casa vella de l'arrendador més avall; a devora sobresurt un penyal espadat».

A una corba a la dreta surt un ramal per l'esquerra i l'agafam (WP-10) (708 m). El nou camí és idèntic al que dúiem: de carro i amb escopidors laterals; va cap als peus dels espadats de la serra d'Alfàbia. En el mapa que duim al GPS, l'Alpina, apareix aquest camí, tot i que s'acaba als dos-cents o tres-cents metres.

També el trobam igual de brut i abandonat.

En aquest punt s'acaba el camí (WP-11) (684 m). Per la dreta hi ha una baixada a un gran ranxo de carboners. Després de veure aquests elements etnogràfics prosseguírem recte per a connectar amb el camí que hem pujat el dematí, el camí dels penyals des Corbs.

Vérem dues grans sitges i tres barraques, segurament per la contrada n'hi ha més, una obra tan important com és el camí que arriba fins aquí no crec que es fes per a només dues sitges.

Deixam les sitges, tornam al final del camí i seguim la ruta per l'esquena de la penya o puig des Migdia. A la dreta tenim una bona fondalada. Per la contrada no trobarem cap fita, ens haurem d'orientar amb el GPS.

A la collada de dalt trobam una paret mitgera amb un esbaldreg per on la travessam.

Penya des Migdia
Des de l'indret de l'esquerpa penya des Migdia (965 m) tenim una magnífica miranda cap a la vall d'Honor i Bunyola.

Dues passes més endavant tenim un vertiginós balcó, des d'on es pot ataüllar la vall d'Orient, dominada per la Talaia de cal Reis. «La vall d'«Aurient» al segle XVIII —llegim a Caminant per Mallorca—, tenia trenta-nou cases i cent persones de comunió, església capaç i decent, i molts perills per anar a peu o en bístia a Bunyola.
     Quan hi arribà l'electricitat, l'any 1969, Orient tenia 60 habitants, que actualment [1983] s'han reduït a 30» En el 2011 en comptaven 11.

Allà desà la collada, el comellar que hem de baixar per arribar a l'altra camí, és molt rost; es va suavitzant així com ens acostam a la primera sitja (WP-12) (666 m).  

A una altra sitja més avall tancam cercle (WP-13) (650 m). Allà trobam les fites que seguíem el dematí. Ara només caldrà desfer les passes pel mateix camí. Arribam al cotxe a les 16:38 h on finalitzam la ruta d'avui.

______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

⇨Veure el track al Wikiloc
RECOMANACIONS PELS SENDERISTES
 
L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.
 

És aconsellable seguir unes normes bàsiques






FITXA TÈCNICA
Bunyola
Distància aproximada: 8,46 km
Pujada acumulada: 638 m
Alçada màxima-mínima: 1.009-450 m
Temps aproximat sense aturades: 3:41 h
Temps total: 7:05:11 h
Ruta circular:
Dificultat: 3 sobre 5
Observacions: S'han de fer petites grimpades al pas dels penyals des Corbs i pot resultar vertiginós per algunes persones
Integrants: Biel, Guillem i Joan
 
CARTOGRAFIA

Mapa ortofotogràfic interactiu del Wikiloc

Traça del GPS sobre el mapa topogràfic Alpina E-25, amb els punts més destacats

Perfil de la ruta i valors aproximats

Manacor, 29-12-2016

HEM CONSULTAT  
  • Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1989-2005 DD.AA.
  • Mallorca altiva. 1995 Jesús García Pastor.
  •  Caminant per Mallorca. 1983 Pere Llofriu.
  • Viaje a las Villas de Mallorca 1789. 1983 Jeroni de Berard i Solà.
  • Les Balears descrites per la paraula i la imatge. 2002 Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria.
  • Atles de la Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1991 DD.AA.