11 d’abr. 2017

176 - Puig de sa Rateta i na Franquesa pel pas des Picarols 9-4-2017

Aquesta ruta que hem triat per pujar al puig de sa Rateta no és la més habitual, ans el contrari, és poc coneguda. El pas des Picarols adreça camí. S'inicia, si fa no fa, a prop d'on estaven situades les cases de la possessió de Cúber, ara cobertes per l'aigua del pantà. Normalment s'hi puja pel camí dels nevaters, a través del coll des Bosc, o fent la ruta dels Tres Mils (Lofra, na Franquesa i sa Rateta). Seria aquest, un pas de drecera pels nevaters o pastors? La ruta segueix pel cim de na Franquesa i baixa pel coll des Cards per a visitar els pous de neu que hi ha a la falda d'aquesta muntanya.

L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un.

Deixam el cotxe a l'aparcament de l'embassament de la finca pública de Cúber, situat vora la carretera Pollença-Andratx (M-10), entre els km 33 i 34 (WP-01) (757 m). La finca es localitza en el sector nord de la serra de Tramuntana, dins l'àmbit del Paratge Natural de la Serra de Tramuntana.

Són les 9:39 h quan començam a caminar cap a l'embassament. Hem de prendre la pista encimentada que mena a la presa. Estam al cor de la serra de Tramuntana. A la nostra esquena deixam el puig Major. (Foto: Guillem).

El puig de sa Rateta acariciat per les boires baixes (Foto: 16-8-2014)
A la zona del pla es bastí, entre l'abril de 1970 i el juny de 1971, l'embassament de Cúber, el qual es troba situat a 750 m d'altitud. Poguérem comprovar que el nivell d'aigua havia baixat molt.  
     L'antiga alqueria Cúber —situada al recer del puig Major—, és documentada amb les grafies Quelber, Quber, Cuba i Cúber. Les cases de la possessió de Cúber resten submergides, derruïdes prèviament. «La casa —segons l'Arxiduc consisteix en voltes de canó tosques construïdes una al costat de l'altra».
     Tot i que, els jaciments prehistòrics trobats a les immediacions de la cova del torrent de Cúber, demostren que la zona ha estat habitada des d'antic. Des de 1988 és una finca de titularitat pública i forma part del LIC.


Segons Reynés, l'interès estratègic del barranc de Biniaraix i el pla de Cúber «queda remarcat durant el segle XVI, moment en què el perill d'invasió fou tan acusat que es va preveure l'evacuació de la població a uns últims reductes situats a les muntanyes. Un d'ells, el fort de Cúber, Almallutx, Binimorat i Lofra havia d'ésser guardat per 115 homes, quatre dels quals s'havien de situar en el pas de na Maria».
     A la falda del puig, s'insinuen unes antigues marjades envaïdes pel càrritx, devia ser per aquests terrenys de cultiu (sementer de Lofra) que s'anomenava el puig de sa Roteta, ara Rateta?


«El torrent anota l'Arxiduc s'uneix amb un altre i flueix cap a baix per una petita vall, situada darrera la casa de Cúber; travessant diverses barreres, el viarany va a la dreta cap als pendissos de la llarga serra de la vall, dominant els camps de blat molt pedregosos, en direcció als quals flueix un petit rierol». (Foto: Angelika). 

Joan Binimelis descriu la vall a la seva obra: «Esta la valle de Almelutg proveída de muchas y lindas aguas de fuentes manantiales que bastarían para proveer a todo un ejército; tiene seis millas en largo y dos en ancho. Dentro el mismo valle está el lugar de Cuber, que en arábico se llamaba Culber, que era Alquería que dió el Rey en el repartimiento a Berenguer Ferrer 7 jovadas, y a Martín Ferrán 8 jovadas. Este valle está rodeado de alta muralla de peñas y montes altísimos, ásperos e inaccesibles, es su tierra tan fértil y apta para sementera que sembrando en ella trigo nace y se coge candeal muy blanco y bueno, del cual se provee mucho la villa de Sóller con quien confina». (Nueva Historia de la Isla de Mallorca, (1593) 1927). 

Flor d'albó de muntanya (Asphodelus albus) (Foto: Angelika)

Situació del pas des Picarols a la serra de sa Rateta
La coma de Cúber, entre les cases i el morro, es troba documentada el s XIII com a Cumba de Cúber. El 1580, pertanyia al senyor Pere Sureda-Sanglada, propietari d'Almallutx, possessió a la qual anava lligada. Era un latifundi ramader de muntanya, amb 50 bous i 650 ovelles. Tenia cases i, com a edifici auxiliar, sa Caseta d'Almallutx. Era lloc d'estiuada de grans ramats d'ovelles procedents del Pla de Mallorca. Tenia olivars, alzinars, garrigues i sementers on es produïa el millor blat xeixa de l'Illa. En el s XIX, pertanyia al senyor Francesc Vilallonga Escalada, i comptava amb 378 hectàrees. (GEM).
     «Su suelo cubierto de piedras sueltas, solo puede labrarse con el arado mallorquin, que falto de ruedas puede dar vuelta ó rodear las mas voluminosas. En este caso, la persistencia de este instrumento no debe considerarse como atraso de los habitantes». (La isla de Mallorca. Reseña de un viaje, 1867). 


En aquest punt hem de deixar la pista per dirigir-nos al pas des Picarols (WP-02) (757 m). Una fita de pedres marca el lloc.

Ens llevam una capa de roba i ja estam preparats per envestir la pujada.

L'arrencada la feim per un camí que devia dur a les marjades del sementer de LOfra que s'estenen per la falda d'aquest puig, l'explotació de les quals degué donar nom a la muntanya? Curiosament, l'Arxiduc l'anomena puig de sa Pleta*.   

*Pleta: Porció de terreny no conrat, tancat de paret, dins el qual pastura el bestiar (Mall.). (DCVB).

Aviat deixam el camí i, per damunt el roquissar ens dirigim cap a l'únic indret on és factible superar les parets verticals.

Passam pel costat d'alguna marjada envaïda per les carritxeres. A baix, a la nostra esquerra, on hi ha la zona d'alzines, s'ubica el poblat prehistòric anomenat es Frare.

Sortim de la zona de càrritx per avançar per un viarany pedregós, prou trepitjat i fitat.   

Creuam un paret seca, bastant desfeta. Deuen ser els límits de Cúber, o d'aquella rota, inclús d'aquella pleta que fa referència l'Arxiduc?     

Pas des Picarols
Travessam una petita rosseguera cap a unes alzines i ens situam a l'inici del pas des Picarols (WP-3) (824 m). Es tracta d'una petita canal, escalonada, fàcilment superable, on cada qual tria el pas que li va més bé per pujar. (Foto: Angelika). 

Per la part de la dreta és bastant més fàcil enfilar-se, però un poc aeri, ja que tens a la vista un bon desnivell a la dreta. (Foto: Guillem).

Situat quasi al final del pas tenc una bona perspectiva de la canal o rampa.

En el pi situam la finalització del pas amb el (WP-04) (850 m). Trobam que és un bon lloc i una bona hora per a berenar, són les 10:41 h. Tot i no haver arribat a dalt del puig, les vistes són de primer ordre i paguen la pena de l'esforç.

A l'altra part del barranc del torrent de Cúber (es Barranc), a la paret del morro de Cúber, situam el pas de sa Romana. Lloc per on s'escolaven les ovelles.

Recuperades les forces, prosseguim l'ascensió de la cara nord-est del puig de sa Rateta.

A partir d'aquí haurem d'esforçar-nos per arribar al cim, la pendent és forta i llarga. Posam nom a alguns cims que veim, ben coneguts per tothom que trepitja la nostra muntanya.        

Assolim alçada i el camp visual s'obre, llavors és quan apareixen altres cims, com el puig Roig, el Massanella, el Galileu, el puig de sa Font i el de sa Torreta. La fondalada del torrent de Cúber, es Barranc, de cada vegada és més imponent.

Un darrer esforç i som a dalt del puig. Topam alguns senderistes que també tresquen per aquí dalt.

Panoràmica del pla de Cúber i el relleu muntanyós que l'envolta. Segons la GEM, el puig on estam situats es troba a Orient, al terme de Bunyola, entre el pla de Cúber, el puig de sa Franquesa i es Barranc. En realitat la línia fronterera entre els termes d'Escorca i Bunyola passa just pel cim.

Cim del puig de sa Rateta
A les 11:44 h assolim el capcurucull del puig de sa Rateta, on ens feim la foto de grup (WP-05) (1113 m). L'Arxiduc l'anomena de dues maneres, puig de sa Pleta i puig de sa Rateta, diu: «[...] per la muntanya de na Franquesa, per damunt de la qual es troba el puig de sa Pleta» I a una altra pàgina «El camí puja fent revolts per sa Rateta». Segons Miquel Àngel Escandell, aquesta muntanya rebia el nom de sa (o na) Franquesa. Joan Coromines apunta que el topònim sa Rateta és d'origen mossàrab.    

La nostra ruta segueix per la serralada de sa Rateta, la qual es prolonga entre es Barranc i el coll des Gats. Cap allà ens dirigim.  

Passam per devora una alzina solitària, de dues soques, que lluita per viure en un indret realment àrid. Molt poques plantes sobreviuen per aquests terreny de roquissar.

Hem recorregut la carena de la serra de sa Rateta i ara ens toca baixar al coll de sa Roteta. La baixada és bastant abrupta i accidentada, per les pedres soltes i alguns trams de grava. El coll separa sa Rateta del puig de sa (o na) Franquesa, i la paret separa les finques i els termes. A l'esquerra tenim la vall d'Orient i a la dreta les terres de Binimorat.

Coll de sa Roteta o des Gats
Arribam al coll (WP-06) (990 m) i copsam una vista retrospectiva dels estreps de la serra de sa Rateta i el cim secundari, el sud (1085 m). Aquesta collada apareix en alguns mapes amb el nom de coll des Gats, però el gran excursionista Jesús García Pastor, l'anomena coll de sa Roteta. També l'hem vist anomenar coll des Planet.

Des de l'esplanada del coll una bona extensió planera de terra dins aquest món de roquissarstenim una magnífica vista de les muntanyes d'Alaró, s'Alcadena i del Castell d'Alaró. En aquesta collada tenim l'opció d'abandonar la serra i baixar a la vall de Binimorat on podríem agafar el GR-221. 

En vers de pujar directament cap al picó rocós del puig de na Franquesa, ja que és molt empinat, vorejam per la falda a mitjan alçada, seguint les fites  
        
Després, progressivament, anam pujant fins el cim, a tall de penya-segat (WP-07) ( m), des d'on tendrem bona vista del camí Nou de Lofra, que ve del pla de Cúber, el GR-221.  

Si miram a l'esquerra gaudirem de la figura del puig de Lofra (1091 m).

Anam baixant per un pendís rocós, desfet, cap al coll des Cards, situat entre na Franquesa i el puig de Lofra. Allà trobarem un bon lloc on dinar, a l'ombra fresca d'unes alzines.

Coll des Cards
En el coll des Cards (WP-08) (960 m), també trobam un senderó que baixa per la dreta i ens permet abandonar la serra

Als pocs metres ignoram un camí que va cap a l'esquerra i seguim pel que es dirigeix cap a nord (dreta) (camins Nous), que discorre per sota de la línia elèctrica, la torreta de la qual es veu a la imatge. Per allà, per devora la torreta, trobarem el pròxim objectiu que cercam: els pous de neu de Binimorat.   

Pou de neu Inferior de na Franquesa
Molt a prop del camí s'ubica el pou Inferior de na Franquesa (WP-09) (913 m), segons Lluís Vallcaneras «està pràcticament en ruïna absoluta. Tan és així, que en el croquis apareix en molt millor estat del que es troba en la realitat. El trobarem no molt lluny d'una torre elèctrica, a prop del caminoi que davalla des del coll des Cards cap al pla de Cúber.

Hi queden les restes d'un porxo que segurament faria les funcions de casa de nevaters, malgrat que creim que aquest no seria l'únic ús d'aquest habitatge, atesa la proximitat d'antics camps de conreu. Malgrat això, la situació del porxo ens fa pensar que, a l'hora de construir un habitatge, era més important la recollida de la neu que conrear». Vallcaneras també mesura aquest pou: 10,4 m de llargària, 5,6 m d'amplada i 4 m de profunditat.

Porxo dels Nevaters
A quatre passes del pou de neu Inferior de na Franquesa o de Binimorat, i del viarany que baixa del coll on hem dinat, trobam el porxo dels nevaters, o el que queda d'ell. 
 

Pou de neu Superior de na Franquesa
Caminant cap a nord-est, pujant i sortint del pinar, trobarem el pou de neu Superior de na Franquesa (WP-10) (943 m). És un «dels pous de major volum de tot Tramuntana, ja que si agafam la profunditat mesurada com a real (sens dubte seria major), ens surten més de 600 m³. Aquest pou està bastant esbaldregat, ja que els dos extrems del pou són els que queden més sencers.

Creim que es pot descartar la casa de neu rasa, ja que, on encara hi ha paret, no observam que la part superior sigui de pou ras. D'altra banda, és difícil que un pou d'aquestes dimensions tingués un sòl aiguavés.
     Pel que fa al porxo dels nevaters, segurament emprarien el que hi ha en l'altre pou de na Franquesa, atesa la proximitat d'ambdós pous. Les restes d'un porxo que hi ha un poc més amunt del pou, pensam que pot ser posterior o, en tot cas, que s'empràs com a magatzem, no com habitacle». (Les cases de neu i els seus itineraris, 2002). Segons això, aquests dos pous serien treballats pels mateixos nevaters. Vallcaneras ens dóna les mides del pou: 21,4 m de llargària, 6,3 m d'amplada i 4,6 m de profunditat.

Font de s'Aritja
Resseguim el camí que dúiem, el qual ens menarà a Binimorat i al GR, però abans férem aturada a la font de s'Aritja (WP-11) (842 m). És un lloc agradable on, «neix aquesta fontanella entre càrritx i sobretot esbatzers i aritges, i que tira les seves aigües a un abeurador per a animals. Les cases de Binimorat pertanyen a l'Ofre, de la qual sempre ha format part. Estan dins el pla de Cúber i a la vorera del camí que hi duu. Tenia el seu hortet i les seves terres de conradís.
     Com la majoria de les nostres fonts, a l'hivern és abundosa, però minva molt a l'estiu. Uns pins li fan ombra i frescor i al mateix temps vesteixen la baldana del puig de na Franquesa, d'uns 1.100 mts. d'altitud. També contribueix a omplir l'embassament de Cúber i és tributari d'un torrentó que corre per la vall». (Les fonts del terme de Lluc i els seus itineraris, 1993).
     En aquest enllaç trobareu més informació sobre la ⇨Font de s'Aritja.

Uns metres abans d'arribar a una construcció, dita Son Repòs (WP-12) (846 m), el camí volta a la dreta, en descens. Ja estam a pocs metres de les cases de Binimorat.  

Binimorat
Connectam amb el GR-221 i passam vora les cases de Binimorat (WP-13) (809 m), les quals, segons Valero «Constitueixen una austera construcció de muntanya. Conserva un topònim d'alqueria àrab, que ja consta documentalment a l'any 1231; l'alqueria tenia sis jovades de superfície i una meitat correspongué aleshores a l'infant Pere de Portugal i l'altra part a Arnau Soler, de Barcelona. L'any 1591 era propietat del cavaller Francesc Desclapés, i constituïa un punt de referència important per a les activitats de transhumància de ramat oví, ja que a l'estiu hi pujaven guardes d'ovelles procedents del Pla. Les cases estan orientades cap a ponent i ofereixen una estructura senzilla, de planta rectangular i alçat format per una planta principal i subdivisions superiors que configuren una segona planta irregular, delatada per finestrons elevats. La façana, desornamentada, mostra un portal forà de llinda».
      Si és època de pluges, toparem el rierol de la font de s'Aritja que travessa el camí.
      El protagonista de la comèdia teatral de Joan Mas, Un senyor damunt un ruc, figura que és el senyor de Binimorat. El sainet, fou estrenat el 1963 per la companyia Artis.

Darrera les cases de Binimorat apareixen els cims protagonistes de la ruta d'avui, sa Rateta i na Franquesa. Ara ens queda recórrer el camí Nou de Lofra.

Quan arribam al portell que dóna pas a la finca pública de Cúber, tendrem dues opcions per vorejar l'embassament, nosaltres triam per l'esquerra. Potser sigui una mica més llarg, però es fa més agradable i t'evites uns centenars de metres d'asfalt.
     «A cada banda de la vall hi ha camps de blat; s'hi poden veure sis cabanes baixes de pasturatge de Binimorat, fetes de paret seca, unes cobertes de palla, altres de teules. Serveixen de refugi als pagesos que conreen les terres i al mateix tems pasturen els ramats d'ovelles; a prop d'aquí hi ha dues eres. Més enllà es troben dues cabanes com les acabades d'esmentar, amb sostres coberts només amb pedres i una era». (Lluís Salvador, 1884).

Mentre caminam cap al final de la ruta, omplim els ulls de bellesa amb la contemplació d'una mar d'alta muntanya.
     Arribam al punt d'inici (WP-14) a les 16:13 h.    
      
__________________________________________________________________________________________________________________________________

                                                  
⇨Veure el track al Wikiloc
RECOMANACIONS PELS SENDERISTES Aquest track només és orientatiu per a seguir l'excursió, no vol dir que en alguns trams de la ruta no hi hagi millors camins, tiranys, senderes o passes que donar.
 L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.
FITXA TÈCNICA
Escorca
Distància aproximada: 10,50 km
Pujada acumulada: 507 m

Alçada màxima-mínima: 1113-680 m
Temps aproximat sense aturades: 3:44 h
Velocitat mitjana: 1'90 kh
Temps total:  6:33:07 h
Ruta circular:
Dificultat: 3 sobre 5
Observacions: En el pas des Picarols s'han de fer algunes grimpades
Integrants: Angelika, Magdalena Riera, Antònia, Magdalena Fortesa, Barbara, Dolors, Guillem, Toni i Joan


CARTOGRAFIA

Mapa ortofotogràfic interactiu del Wikiloc
 
Traça del GPS sobre el mapa Alpina Tramuntana Central E-25, amb els punts principals

Perfil de la ruta i valors aproximats

Manacor, 12-4-2017

HEM CONSULTAT  
  • Les Balears descrites per la paraula i la imatge. (1884) 2002 Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria.
  • Les cases de neu i els seus itineraris. 2002 Lluís Vallcaneras.
  • La isla de Mallorca. Reseña de un viage. (1867). 1989 H.A. Pagenstecher.  
  • Els camins de ferradura de la vall de Sóller. Dins: II Jornades d'Estudis Locals a Sóller. Antoni Reynés Trias.
  • Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1989-2005 DD.AA.
  • Catàleg dels Antics Camins de la Serra de Tramuntana. 1993 DD.AA.
  • Mapa de la GEM.
  • Nueva historia de la Isla de Mallorca. (1593) 1927 Joan B. Binimelis Garcia.
  • Les possessions de la Serra de Tramuntana. Història i patrimoni. 2013 Gaspar Valero i Martí.
  • Mapa Editorial Alpina Tramuntana Central. 2013.

4 comentaris:

  1. Magnífica pujada per un lloc diferent. Molt bones les explicacions. I un altra pas a la butxaca. Enhorabona al grup.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Joan, fa ben poc temps que ser d'aquesta pujada. La serra mallorquina no té fi, quan a possibilitats. No tenia ni idea del nombre de passos que hi podria haver a les nostres muntanyes, dels recopilats ja passen els 300, i els que haurà que s'ha perdut la seva memòria.
      Gràcies per comentar, amic Joan.

      Elimina
  2. Hola Joan
    Una bona volta i un altre pas al sarró. Com bé dius una via poc emprada per pujar a sa Rateta. Noltros ferem quasi el mateix recorregut, encara que arribarem fins a Lofra, després de la publicació d'en Emilio Alonso. Quina llàstima la pèssima situació dels pous de neu. Molt bona la informació aportada així com la fotografia. Enhorabona!

    ResponElimina
  3. http://arni-muntanya.blogspot.com.es/2011/01/sa-rateta.html
    Este es el enlace donde se describe como conocí el nombre del paso, nunca había oído ni visto publicado el nombre, Por lo que parece fui el que lo dio a conocer públicamente, a partir de que subiera el nombre a la red, de hecho a partir de esa fecha otros montañeros así lo han descrito.
    te describo el párrafo de la publicación que hace referencia al paso.

    Con respecto a esta canal que llamo “pas des Picarols” y que no figura en ningún sitio conocido hasta la fecha, tengo que decir que a principios de noviembre del 2010, tuve el gusto de compartir merienda y buena charla montañera con un vecino de Soller, mayor pero en buena forma física, me lo encontré en “sa font de s´Aritja”, me comento que había subido por el “Barranc de Biniarraitx” y se dirigía a “na Franquesa” y “sa Rateta” por “es coll des Cards”, y que descendería por es “pas des Picrols” para llegar a la carretera junto al embalse donde le esperaría su mujer; le comente que no conocía este paso, me respondió que se trata de una estrecha canal a la que se llega descendiendo una ancha vaguada desde la cima de “sa Retata” hacia el “Torrent d´Alamadrá”, antes de llegar al final de la misma se deriva a la izquierda donde se divisa un pino sobre una arista y se descendía por la otra vertiente hacia una empinada “rosseguera”, al llegar a esta se debía evitar bordeándola por su parte superior en dirección al embalse.

    ResponElimina