Passos de la Serra Mallorquina

© CREAT PER BIEL MIRÓ I JOAN RIERA

15 de febr. 2017

172 - Pas de sa Ginebrissa 14-2-2017

L'objectiu d'aquesta sortida era trobar un antic camí que apareixia a una foto que hem va passar l'amic d'aquest mateix bloc Adrià David. Ell la va copsar des de l'altra part del barranc. Per arribar al camí, pujam per un original pas de contrabandistes, amb escalons picats a la roca; un vell conegut nostre d'altres sortides.
     Pel contingut d'una antiga carta, on s'informe de les creus de partió que s'han esculpit a les roques, podem situar el pas de sa Ginebrissa en aquest antic camí, el qual salva un penyal del vessant sud del barranc d'Almadrà, just a l'endret de la font des Pi.

 L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.

Deixam el cotxe al petit aparcament que hi ha just davant el portell d'entrada del llogaret de Son Ordines (⇨WP-0) (254 m), situat al final del camí del clot d'Almadrà, on s'inicia la pujada al refugi dels Tossals Verds. Hem de dir que a l'actualitat, aquest camí es troba en molt mal estat, ple de clots i reclaus.

Sa moixa de So N'Ordines
va botar dins Solleric
i se va menjar un cabrit,
un gall i setze gallines.
Però sa de Son Catlar
va esser més anomenada:
s'acabà amb una panxada
set bous i un cavall pare,
dotze egos i un gorà.

Son Ordines, la casa d'Amunt i can Xalet
Aquest predi, en el s XVII ja tenia cases, amb tafona, celler i molí de sang. Era dedicada a olivars, vinyes i conreu de cereals. El 1669, fou renovada la tafona. El 1823, foren ampliades les cases. El 1993, pertanyia a la família Vilallonga. Té 350 quarterades, amb extensos pinars i alzinars. És documentada també amb el nom de Son Ordines d’Almadrà*. (GEM).
     El topònim casa d'Amunt ja apareix al Llibre del Repartiment (1232). La façana principal de la casa d'Amunt s'orienta a llevant i té tres plantes. Can Xalet data del s. XVII-XVIII, té tres plantes i capella, l'espadanya de la qual és d'arc ogival. Son Ordines d'Almadrà, és una construcció del s. XVII. Les cases dels senyors, la capella, la tafona i les dependències agropecuàries, s'organitzen en torn d'un pati empedrat quadrangular. En el portal de la tafona figura la data de 1769.

*Almadrà, és molt provable que vengui de l'àrab al madrab 'la teulera'.

Un altre accés al llogaret es fa per aquest pont de tres arcs de mig punt, el qual ja apareix al mapa del Cardenal Despuig (1784). El pont està construït de pedres i les voltes amb peces de marès. Dos dels arcs amiden: 2,70 m d'alt per 3,65 m d'ampla i el tercer: 2,40 per 2,60. Entre els dos arcs iguals es va construir un tallamar per a protegir-lo de les avingudes. 
 
Són les 9:17 h quan començam a caminar cap al refugi des Tossals. El dia acompanya; el cel clar i assolellat, i l'aire fresquet anima als components del grupet a passar una agradable diada de muntanya.
     A la dreta, destaca el punxegut puig de la Senyora Coloma (499 m). 

     El pintoresc Clot d'Almadrà era la contrada d'una antiga alqueria. Binimelis diu (1593): «[...] el otro sufraganeo [d'Alaró] es Almendra, de nueve casas que en la lengua arábica se llamaba Almadraba Buaeemnet Arralmi, y fué alqueria que dió el Rey en el repartimiento, con siete jovadas de tierra, a Arnaldo Arlet, y a Berenguer Rebasa dió dos jovadas de la misma». A la dreta s'alça el puig de sa Creu (669 m). Més enllà, el puig de Suro (625 m).
     Berard (1789) també menciona aquesta vall: «En el predio Almedra de la raya de Lluch, cerca de un torrente, tenía otro lugarejo [Alaró] que en 1600 constaba de ocho casas y qye ya en tiempo de los moros era alquería, llamada Almadrata, y que el Rey en la conquista dio a Arnau Aulet con siete jovadas de tierra y los más a Berenguer Rebasa»  


El camí des Tossals ben aviat ens mena a l'obac barranc d'Almadrà, on a s'Estret, les altes parets encotillen la llera del torrent homònim.

Caminam al costat del torrent d’Almadrà el qual neix a Cúber i aboca les aigües a l’albufera d’Alcúdia. Té uns 36 km de recorregut i 456 km² de superfície de conca. És de gran importància per a les reserves hidràuliques de la part nord del pla. És el torrent més llarg de Mallorca, conegut també amb altres noms: torrent de Muro, torrent de Rafalgarcès o torrent de Vinagrella.           


                                                   

  
La pista encimentada és molt transitada ja que puja al refugi des Tossals Verds i també connecta amb el tram G del GR-221.

A la paret de la dreta (pujant) s’obre una balma anomenada la cova de la Mare de Déu. 

Passam el portell amb barrera dels Tossals (WP-1) (360 m). Allí trobarem un mapa de la zona on podrem orientar-nos.

Deixam a la dreta el camí asfaltat que puja al refugi, voltam a l'esquerra creuam el pont del torrent i passam la barrera de Solleric (WP-2) (364 m).

Vista retrospectiva. A l'altra part de la barrera, el GR-221 segueix cap a les cases de Solleric, Alaró i el Castell. Nosaltres el deixam per una pista que volta a la dreta, en tendència a pujar.

Després d'uns quants revolts i una desviació a la dreta (WP-3) (404 m), arribam al túnel d'Emaya, per on discorre la canonada que baixa de l'embassament de Cúber (WP-4) (465 m). Aquí, tant podrem continuar pel túnel com per la síquia de Solleric, que segueix per la dreta (nord).
     La construcció dels embassaments del Gorg Blau i Cúber, foren aprovats pel Consell de Ministres el 20-VI-1969. Les primeres aigües arribaren a Palma, al dipòsits de Son Anglada, a mitjan any 1971.

Canaleta de Solleric
L'obra actual —diu Joan C. Palos— data del segle XVIII i està feta damunt l'antiga síquia islàmica que conduïa l'aigua de la font del Pi, una de les més cabaloses de Solleric, cap a l'antiga alqueria islàmica de Xular. (Ara Balear, 2013).

En alguns trams el traçat de la síquia de Solleric guaita al buit del formós barranc d'Almadrà. Aquest torrent en el s XVII s'anomenava de la Foradada «qui devalla de Cuba», per una roca foradada que hi havia a dalt, a prop de Cúber, i que el camí hi passava pel forat. L'Arxiduc ho descriu així: «Entre els dos turons, o més aviat al darrera, hi ha un pas estret, sa Foradada, anomenada així per una roca que té un forat a través del qual un camí condueix a Coma-sema, a la vall d'Orient».

Les altes parets del barranc i la fondalada del mateix, ens fan sentir petits i vulnerables.

A un revolt s'aixeca una paret llisa, a dalt de la qual trobarem el pas escalonat que farem després d'haver berenat a la font des Pi.

Font des Pi
Ens topam amb un altre tram del túnel, aquest més curt. Nosaltres, emperò, resseguim la canaleta fins al seu començament: la font des Pi (WP-5) (471 m). La surgència d'aigua de la font vora unes roques forma un gorg molt vistós. La font es troba situada dins el municipi d'Alaró, just a la frontera entre els termes d'Escorca i Alaró. L'aigua de la font arriba a les cases de Solleric. Antigament també arribava a Son Ordines i Almadrà per una altra canaleta que baixa per l'esquerra del torrent. Veure més dades d'aquesta font a Fonts de Tramuntana.

L'altitud i la varietat dels vessants de la finca des Tossals fan que hi siguin presents la majoria d'espècies de flora silvestre de la Serra, amb extensos alzinars, costers coberts de càrritx i una interessant flora de penyals i d'alta muntanya, dominada pels endemismes. Aquesta diversitat, juntament amb el relleu abrupte i l'aïllament, converteixen aquesta contrada en refugi d'una interessant fauna.

Després de berenar abandonam l'indret de la font, pels voltants de la qual veim rotlos de sitges. Antigament, per arribar a aquest paratge tan remot havien de seguir el traçat de la síquia. Quan sortim de l'espessorall del bosc alçam la vista i veim el camí que cercam. Ens atrevim a assegurar que es tracta del pas de sa Ginebrissa.  

Deixam el camí de la canonada i la síquia per la dreta, per pujar el pas (WP-6) (497 m). Un rètol informava que s'havia de pagar 3 € per passar per la finca de Solleric. 

Pas Escalonat (o des Caçadors)
A falta del topònim antic, l'anomenarem pas Escalonat. La presència de la primera corda és més bé testimonial. La veritat és que no fa massa falta. Marcam l'inici del pas amb el (WP-7) (507 m).

La segona corda ja és una altra cosa, tot i que només és per llevar la por. El pas és una cornisa escalonada picada a la roca, el qual era emprat per contrabandistes. Ells baixaven el pas de s'Argamassa, travessaven la llera del torrent i pujaven pel camí de s'Hortet, situat davant, a l'altra part del torrent. Passaven per davant la cova de sa Campana, creuaven el clot d'Infern i es dirigien cap a Turixant, acabant la ruta a Alaró, segurament per aquest pas.
     El contraban a Mallorca és més antic del que pareix: «Entre el període bèl·lic que visqué Europa entre 1650-1720, la societat mallorquina no hauria pogut sobreviure si hagués respectat estrictament les disposicions legals del comerç en temps de guerra. Per això es produí la denominada legalització del contraban, amb l'impost del dret de contraban, que gravà amb un 10% els productes fabricats en terres enemigues [...] Aquest contraban legalitzat coexistí amb l'altre, també vital per a la supervivència dels illencs [...] El tabac esdevengué així el gènere de contraban per excel·lència, fins a l'extrem que l'activitat contrabandista arribà a ser denominada popularment 'anar de tabac'». (GEM, IV, p. 77).

Finalitzam el pas a les 11:14 h (WP-8) (519 m). Ara hem de transitar per un terreny dolent on la vegetació també és un entrebanc. Caminam pel puig de la Cova des Carboner (842 m).

A dalt del coster, al tall del penya-segat, veim alguns colls de caça exageradament elaborats amb entramats de ferro i material sintètic, (anomenat 'New York' segons l'amic Pep Torrens). En el meu parer, alguns caçadors de colls, fan un atemptat ecològic —si més no, visual—, amb aquestes instal·lacions fabricades amb diversitat de materials contaminants. Els caçadors d'abans es feien els colls amb materials naturals que recollien en el mateix bosc. 
  
Casa de sa Rota (caseta de la Senyora)
Continuam la ruta per restes de camí que ens duu a la casa de sa Rota (WP-9 (584 m), o segons un caçador, caseta de la Senyora? Una humil però gran barraca d'un aiguavés. Aquestes construccions són una eina de treball i com a tal, fugen de tot el que és superflu o ostentós; així tenen com a principal característica l'economia dels mitjans utilitzats per bastir-los. S'aprofiten els materials que l'experiència acumulada al llarg de generacions ha destriat com a més aconsellables, d'entre tots aquells que es troben a l'abast. (Puigserver, 1994).
     Rosselló Verger diu que: «Una rota era un recurs —precari— contra la fam. L'amarjament —milers de quilòmetres de paret seca, transformant en escalonades pendissos incultivables— rendibilitzaren espais boscats amb una inversió enorme de mà d'obra, arribant a conrear el 52 % de la Serra».


De la caseta de sa Rota arrenca un camí que baixa a un dels camins principals de la finca i un altre segueix planer cap al puig d'Amós. Deixam aquest darrer camí (WP-10) per avançar coster avall cap a un rotlle de sitja que veim bastant més avall.

Resseguim alguns tiranys de carboners que enllaçaven els ranxos.

A l'enfront, a l'altra vessant del barranc, s'alcen els espadats del puig de la Torre (1058 m)  
   
Arribam al rotlle de sitja que veiem des de mitjan coster. Allà veim unes fites que marquen un camí. 

Seguim aquest camí cap a nord. En alguns trams presenta marge de sosteniment, el qual, en alguns punts, s'utilitzaren grans pedres.

El traçat esquiva una petita serralada que tanca el comellar i es dirigeix al barranc d'Almadrà.

Pas de sa Ginebrissa
A les 12:00 h arribam al tram més bonic del camí, el qual guaita al barranc (WP-11) (541 m). Un gran marge de sosteniment permet salvar un inclinat penyal. Pels indicis que dóna una antiga carta, citada a la introducció del reportatge, ens fa pensar que és el pas de sa Ginebrissa*. 
     «En una còpia d'una curiosa carta, datada aproximadament a finals del segle XVIII o principis del XIX, es reprodueixen les partions de la possessió [Coma-sema] amb Solleric: "Molt Señor, después de saludar-lo li fas sabidor en respecta a la partió. Ja està feta, comensant en lo cap de la paret, seguint per damunt la escane per las dues creus que trobaren vellas, tirant just dins el comellar del Pi, junt an el Barranch està pontet junt an el torrent, y después comensant a la part del puig d'Amós, just per la vorara del Cornadí de Coma-sema muntant tot, fins la part de la font, just al (...) posarem molt més amunt volte de (...) per el pas de la Janebrissa, just a la font del Pi, en tot esto se han fetas 22 creus de un cap fins en lo altres tot molt ben ajustat"» (Arm Peretó-Vidal, 5) (Les Possessions de Mallorca II, Vibot, 127, 2007).

*DCVB: GINEBRISSA f. Ginebre (es diu en la regió NO. de Mallorca).

*GINEBRISSA (Càdec) El càdec és un arbre d'aspecte arbustiu molt semblant al ginebró, que es diferencia d'aquest perquè a les fulles hi té dues línies blanques en lloc d'una. Les fulles són dures i en forma d'agulla, punxants.

L'aportació de José A. Encinas: «Interessant tram de l'excursió del "Pas de sa Ginebrissa". Crec que aquest documentat topònim transliteralitzat Pas de la Janebrissa s'ajusta, al meu entendre, millor al seu significat vertader de pas del coll de la vera torrencial. És a dir, de la geneta orogràfica. Castellà 'jineta', el llom caballar del pas en qüestió. Així: janebrissa per geneu(e)r-ici-a < genever-ici-a < gene-berissa va mudar de l'àrab al llatí i al català medieval perdent el seu sentit antic de collet o de collad(icia)" i acabant con sentit de 'genet-icia de la vería' del torrent. El de l'arbust em sembla poc consistent». 
Uns curiosos i rústics escopidors assenyalaven la vorera del camí. Tal com diu la carta, el pas està penjat a l'endret de la font des Pi, situada uns 70 metres més avall, a la llera del torrent. 

Aquest és el típic camí de ferradura, també anomenat de muntanya, d'animal, de tres peus o morralers, on només podien transitar bísties carregades amb beaces o sacs.   

Com hem dit a la presentació, el motiu de la recerca d'aquest camí és degut a un seguidor d'aquest bloc Adrià David, qui em va assabentar de la seva existència amb una foto tirada des de l'altra part del barranc, des d'on es veu tot el marge en una vista espectacular.

     A la interessant web ⇨Toponímia Mallorca trobam reforçada la nostra idea de que aquest és el pas de sa Ginebrissa i no les ziga-zagues que menen a sa Ginebrisa, diu «NOTA 2: segons la descripció continguda en la carta sembla que el pas de sa Ginebrissa no seria el camí que ascendeix pel coster oriental del puig de sa Cova des Carboner com apareix citat a nombroses webs excursionistes. Podem adduir que es tracta d'un camí i no d'un pas, que el camí no desemboca a sa Ginebrissa i que no concorda amb la descripció de la partió que es fa a la carta. Segons l'antiga carta el pas de sa Ginebrissa es trobaria al vessant que es desploma directament sobre el torrent d'Almadrà, a l'altura del pas Llis i de la font des Pi».

A la imatge s'aprecia el pany del marge que permet passar d'una part a l'altre d'aquest caire, comunicant així els dos comellars que s'estenen a banda i banda. Alguns escopidors han caigut del seu lloc. 

Passat el penyal, el camí segueix pel bosc, on veim alguns ranxos de carboners. Creim que aquesta era la funció d'aquest camí, facilitar l'extracció del carbó d'aquest recòndit comellar.    

El vial avança perdent alçada progressivament, descriu una volta i salva una torrentera, lloc on el marge es veu ben reforçat.

En un punt s'acaba el camí o perdem el seu traçat (WP-12) (516 m). 

Una teringa de fites ens mena una altra vegada al camí de la canonada d'Emaya (WP-13) (500 m).

Ja que és prest (12:21 h) decidim anar a dinar al refugi des Tossals Verds. Per això haurem de creuar el jaç del torrent d'Almadrà (WP-14) (480 m) i remuntar el rost coster de la part esquerra.
     A dalt, tenim la coma des Cocó des Voltor, també anomenada s'Entreforc, la qual s'estén entre el morro de sa Vaca i el salt des Cans. Per aquest abrupte comellar, ocupat per una gran tartera o rosseguera, arribaríem al coll situat entre el puig des Tossals Verds i el morro d'Almallutx, dit es Colomer. La confluència a la part superior de dos torrentons n'explica el nom. (ORDINAS et alter, 1995).

Des d'una certa distància, quan ja hem assolit la meitat del brut i rost coster del barranc, podem albirar el pas de sa Ginebrissa.      

Travessam una espessa massa vegetal de carritxeres i mates, la qual amaga pedres relliscoses que ens fan esforçar més del que fèiem comptes.

Barranc amunt podem veure la boca del darrer túnel, a l'alçada del pas Llis o des Forrellat.  

Des de la nostra posició podem situar geogràficament encara que a la foto no es puguin distingir la síquia i el camí, i entendre el perquè de la seva construcció, ja que veim la complicada orografia del comellar, tancat per penyals i extremadament inclinat.

GR-221
A les 13:06 h assolim el GR (WP-15) (616 m), després d'una dura pujada on hem superat un desnivell de 136 metres.     

Estam a l'endret des Caire, un muradal que guaita al torrent on se situa el pas des Boc. A l'altra part del torrent trobam el pas Escalonat o des Caçadors, el que hem fet el dematí.

La canaleta de la font des Pi, serpejant, s'adapta perfectament a la complicada orografia del coster. A la dreta, situam l'escalonat pas des Caçadors, el qual es pot veure a diverses excursions nostres: Pels voltants de Coma-sema i Solleric / La serra d'Amós / Volta per Solleric.

En aquesta foto, presa el 8-3-2015, s'aprecien millor els escalons picats a la roca. 

Quan tombam l'esquena del vessant occidental del puig dels Tossals Verds, encetam nova perspectiva, contemplam la coma des Pou, ses Cuculles, uns turons d'uns 700 metres d'alçada. 
     A la capçalera de la Coma se situen les cases velles des Tossals, diu l'Arxiduc: «La casa des Tossals, amb un petit aljub cintrat al darrera, ofereix una bella vista de la vall de Solleric, del puig de Sant Miquel i de s'Alcadena». En temps de l'Arxiduc (1884) la casa vella ja estava deshabitada. Diu: «El comellar verdejant per damunt la casa [avui refugi] es diu ses Cases Velles perquè hi ha allí una casa antiga deshabitada».

Des del fons de la Coma copsam el pas (es Collet) amb un potent marge que duu al refugi. Més enllà, sobresurt la mole del puig de s'Alcadena (815 m).
     «Resulta molt difícil diuen A. Ordinas, G. Ordinas i A. Reynés— trobar dates relatives a la possessió des Tossals Verds més enllà del segle XIV. Possiblement això és degut al fet que la finca no existís amb identitat pròpia fins aleshores, en formar part de la propera propietat d'Almallutx, que confrontava amb les alqueries d'Almadrà, Solleric i Coma-sema. Així ho confirma un document de 1276 on es parla de les partions entre Almallutx i Almadrà (JUAN, 1978-89). L'única possible referència al topònim la trobam inclosa en una llista de noms de la zona d'Almallutx i Cúber recollida pel Pare Rafel Juan i que correspon a una data inconcreta anterior al 1343, on apareixen citats, entre altres "el Tossal" i "la plana del Tossal"».
     Els investigadors citats, afegeixen: «La primera documentació de què disposam correspon a 1583, quan ja existia una guarda comuna, juntament amb Cúber i Almallutx, de 650 ovelles propietat de Pere Sureda-Sanglada. Pocs anys després apareixen els Tosals Verts a un dels mapes més antics de Mallorca (DÍAZ et alter, 1988) datat el 1594». 
 
 


Es Collet
Passam per un maco portell —es Collet o barrera de sa Coma amb rústica barrera de fusta que tanca la carena des Putxol (WP-16) (548 m). Allà desà, a l'altre vessant, mudarem d'escenari.                

Les cases del refugi des Tossals ja estan a l'abast. Avui podrem dinar peus d'avall taula, de pa taleca, però amb comoditat, cosa que no estam acostumats.

Refugi des Tossals Verds
La possessió des Tossals Verds, el 1583, pertanyia al senyor Pere Sureda-Sanglada. Confrontava amb Almallutx, Comasema, Solleric, Almadrà, Cúber, Son Ordines d’Almadrà i Massanella. Era conrada conjuntament amb Cúber i Almallutx, ambdues propietats també del senyor Pere Sureda-Sanglada. Tenia cases i un molí d’aigua. Era una gran possessió de muntanya, amb una guarda de 650 ovelles. El 1632, era del senyor Bernadí Sureda-Sanglada. Els documents de l’època la descrivien com una muntanya on hi havia un poc de conradís i unes casetes enderrocades. El 1685, fou valorada en 2.650 lliures. El 1831, pertanyia al senyor Francesc Maria Vilallonga d’Escalada. Tenia cases i era dedicada a olivars i a conreu de cereals. Tenia extensos alzinars, pinars i garrigues. Hi havia zones de rotes. Hi predominava la ramaderia ovina, amb algunes guardes de bous i de porcs. Sense les pastures, feia una renda anual de 190 lliures, dues quarteres de blat, mig quintar de llana, quatre peces de formatge i una anyella. El 1986, la família Vilallonga la vengué al Consell Insular de Mallorca, el qual l'integra a la xarxa de Monts d'Utilitat Pública. El 1997, les cases noves són un refugi de muntanya. Hi ha una cova natural coneguda per cova des Moros o des Ossos.

Arribam al refugi a les 13:36 h (WP-17) (526 m). Aquesta instal·lació és una de les més emblemàtiques de la serra de Tramuntana. Les cases, construïdes el segle XIX estan vora un petit hort, just al costat de l'antic camí d'Alaró a Almallutx i en un paisatge dominat per les muntanyes de s'Alcadena i el puig des Tossals Verds.
     «Es Tossals Verds —diu mossèn Alcover a la rondalla "El Bon Jesús i Sant Pere i l'amo d'es Tossals Verds"—, és una possessió que cau darrera S'Aucadena, entre Oli-Clar i Son Ordines, i llavò Cúber i es Puig Major: són uns costers i turons sobergs, pelats i malambrosos». (Rondaies Mallorquines, XIV, 77). 


A l'oest de la casa principal hi ha un porxo on es poden fer torrades i descansar còmodament, tot un luxe per a nosaltres, la gent de muntanya, avesada a seure per damunt les roques. 

Reprenem la ruta pel camí vell, un magnífic camí de ferm empedrat i escalonat, el qual discorre per un paratge encisador.

Davant la barrera de Solleric tancam el cercle. Ara només caldrà seguir per la pista encimentada fins al punt d'inici, cosa que feim a les 15:28 h (WP-18).  

______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________




 RECOMANACIONS PELS SENDERISTES

Aquest track només és orientatiu per a seguir l'excursió, no vol dir que en alguns trams de la ruta no hi hagi millors camins, tiranys, senderes o passes que donar.
L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.

És aconsellable seguir unes normes bàsiques



FITXA TÈCNICA

Lloseta i Alaró
Distància aproximada: 10,700 km
Pujada acumulada: 515 m
Alçada màxima-mínima: 633-247 m
Temps aproximat sense aturades: 3:22 h
Velocitat mitjana: 2 km/h
Temps total:  6:10:18 h
Ruta circular:
Dificultat: 3 sobre 5
Observacions: S'ha de tenir en compta els camins privats de la finca i els problemes d'orientació. El pas Escalonat pot causar problemes de vertigen
Integrants: Begoña, Biel, Toni, Paco i Joan


CARTOGRAFIA

Mapa ortofotogràfic interactiu del Wikiloc

Traça del GPS sobre el mapa Alpina amb els punts més destacats

Traça del GPS sobre el mapa Alpina (detall)

Perfil de la ruta i valors aproximats


Manacor, 15-2-2017


HEM CONSULTAT
  • Mapa Alpina Tramuntana Central. 2013.
  • Toponímia i etimologia. 2002 Cosme Aguiló.
  • Les possessions de Mallorca II. 2007 Tomàs Vibot. 
  • Es Tossals Verds nom per nom. 1995 A. Ordinas, G. Ordinas i A. Reynés.
  • Atles de la GEM. 1995 DD.AA.
  • Mapa General de Mallorca. 1986 J. Mascaró Pasarius.
  • Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1989-2005 DD.AA.
  • Les Balears descrites per la paraula i la imatge. 2002 Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria.
  • Llibre de la pedra en sec. 2001 Antoni Reynés Trias i Vicenç Sastre i Arrom.
  • El Mirall. núm. 44. Gaspar Valero i Martí.
  • Corpus de Toponímia de Mallorca. 1986 Josep Mascaró Pasarius.