16 de gen. 2016

140 - Pas d'en Content, pas de s'Arboç, pas des Fraguel i sa Cuina 14-1-2016

La comuna de Bunyola és una capsa de sorpreses, podem trobar-hi tots els elements que els senderistes cercam. Des d'una extensa xarxa de camins, fins a nombrosos passos de muntanya, passant per una gran quantitat d'elements etnològics. Aquesta ruta aprofita tres d'aquests passos per enllaçar un itinerari bastant complet. Al final passàrem per sa Cuina, una cova-balma desconeguda per tots els components del grup.

El punt de partida és a l'entrada de Bunyola per la carretera Ma 2020 (Santa Maria-Bunyola), a Son Trobat. Podrem deixar els cotxes a l'aparcament que hi ha a l'endret de la carretera de sa Comuna i de la parada del bus (WP-0) (203 m)

Començam a caminar a les 9:01 h pel carrer des Garrigó (carretera de sa Comuna) on, al seu inici trobarem un plànol toponímic de sa Comuna. 

Aviat tendrem una bona vista de la serra de Son Socies (498 m), el puig d'en Bennàssar (473 m), el punxegut puig de Son Poc (493 m), el puig de Son Nassi (577 m) i sa Gúbia (609 m), més enllà del puig de Son Garcies (es Calvari) (321 m).

Penyal de can Fil o des Racó, on hi ha vies d'escalada
Davant tenim les primeres elevacions de sa Comuna, el penyal de can Fil (609 m). A la seva dreta, es despenja el pregon comellar d'en Cupí. 

A banda i banda deixam els portells d'entrada a algunes finques, com a can Periquin, es Racó on, a un rètol figura la data de 1729 (es Racó és un dels sectors de sa Comuna. Està situat entre el nucli urbà, Son Trobat, ses Barraques i la carretera de sa Comuna), també deixam a l'esquerra el camí des Planiol que connecta amb el camí des Grau, tot i que està tancat amb reixa, i amb un rètol que resa Propietat privada, prohibit passar.

A una corba agafam el camí Vell de sa Comuna, el qual apareix tancat amb una reixa (WP-1) (279 m). Els antecedents d'aquest camí se situen a l'any 1883, quan s'acordà realitzar una tala extraordinària de pins (20.000) per a la construcció d'un camí d'accés al bosc comunal, inexistent fins aleshores. Entre els anys 1950-1954, es va millorar aquell antic camí, però no va assolir els objectius que es pretenien, perquè s'havia construït un camí amb pendents de gairebé el 15 per cent, no apte per a la tracció mecànica. A ran d'això es va modificar i quedà (1958) amb el traçat actual. (J. Latorre, 1992).  
     «Per aquell camí Vell, els carros no pogueren arribar fins a la Comuna. Els que circulaven dins els seus pinars s'hi havien pujat a peces i muntat a d'alt. El bestiar arrossegava els troncs fins a baix pels distints camins de ferradura o els amollava controladament a indrets determinats perquè els poguessin recuperar més avall [...]». (Brunet, 1991).

Anam pujant i alternant trams de camí vell i carretera, la qual presenta uns escopidors molt ben obrats. Per tenir més informació sobre la carretera de sa Comuna, anau a aquest interessant ►Enllaç.    

Guanyam alçada i s'obre la panoràmica de Bunyola i part de la Serra. A l'esquerra, s'aixeca es Castellet (358 m) i a la dreta el penyal de can Fil (609 m).       
     Lluís Salvador assenyala: «L'alturó cònic per damunt de Bunyola es diu es Castellet, al qual condueix un antic mur, presumptament d'origen moro, però que procedeix de temps recent. A través de planters d'oliveres i vinyes hi puja un camí en part entre parets, llavors vénen escalons tallats a les roques i finalment la paret de la muralla que envolta l'alturó. L'interior és rocós i pregon; la paret en direcció a la vall té un gruix de 175 centímetres, l'altra en direcció a Bunyola només el té de 125 centímetres [...]». (Les Balears, 2002).
      Segura i Salado es demana: «El planejarien els moros en saber que Jaume I se dirigia cap a Mallorca i no eñs donà temps a bastir-lo abans de la rendició? El començarien els nostres reis durant les guerres que tengueren contra els d'Aragó? Seria encara més antic?». (Pobles de Mallorca, 1989).


Joan Latorre anota «Per a la seguretat del trànsit, es balitzaren les corbes amb guardacantons o escopidors de carro, de 64 centímetres d'altària per poder-los empotrar dins el marge, del qual sobresurten 50 centímetres».       

Deixam a la dreta un ramal que baixa al comellar de sa Cuina (WP-2) (412 m). A la segona part de la ruta sortirem per aquest camí, després de visitar sa Cuina, una curiosa balma.

Deixam a l'esquerra el portell del camí del comellar d'en Cupí (WP-3). Aquest vial connecta amb el camí des Grau.
Més amunt, a l'esquerra de la carretera, guaitam a la boca d'un avenc. Avenc des Cans? (WP-4).

Assolim el coll entre el puig des Vent i el puig de sa Figuera, on fa esplanada. Allà surten dos camins per la dreta. Collim el segon (WP-5) (567 m), pel qual, i a pocs metres, ens desviam a l'esquerra (WP-6).

Hem de travessar un rotlo de sitja. Seguirem un senderó ben evident. Aviat deixarem a la dreta el tirany que duu al pas des Fraguel (WP-7), cap a sud, i seguirem per l'esquerra, adreçats a nord-est.

Pas d'en Content
Caminam per un terreny escalonat que va baixant gradualment cap a la coma Gran, és el pas d'en Content. Fins fa poc desconeixíem aquest topònim. Fou gràcies a uns papers lliurats al gran muntanyenc de Bunyola Joan Riera (e.p.d.), i que la seva filla Magdalena m'ha fet arribar.

Creuam una paret seca (WP-8) (522 m), quan són les 10:32 h. Hem posat una hora i mitja per arribar aquí

Xavier tanca la cordada i recórrer la zona rocosa del pas d'en Content.

En el darrer tram, la forta pendent ens fa anar en compte, ja que és molt fàcil relliscar sobre la fullaca seca. Així, assolim el camí de la coma Gran (WP-9) (473 m). Hem baixat uns cent metres des del coll.

Remuntam el camí de carro que serpeja per la coma Gran, passam el bassol d'en Pas, i a l'endret d'una barraca de carboners restaurada, ens desviam coster amunt cap al pas de s'Arboç (WP-10) (525 m). El sender està tancat amb un carrerany de pedres, això pot servir de fita.

Pas de s'Arboç
El tirany fitat que mena als peus dels penyals és bastant rost, i en alguns trams veim restes d'un petit marge de sosteniment. En 10 minuts arribam al pas de s'Arboç (WP-11) (604 m). Allà on el penyal és més baix es varen practicar uns minsos escalons picats a la roca que ajuden a superar aquest graó natural, al qual, fins fa poc l'anomenàvem provisionalment pas d'en Pep, ja que en els mapes el pas de s'Arboç estava mal situat, encara que a la mateixa línia de penyals.
     Per l'indret hi ha el coll de tords anomenat del pas de s'Arboç.
     L'arboç Arbutus unedo*, el cirerer d'arboç o l'arbocera, és molt abundant a sa Comuna.

*Unedo: El nom d'unedo, procedeix del verb llatí edo: menjar i del numeral unus: un només; significa "menjar només un", per la fama que tenen els fruits d'emborratxar.
   
Es Planietjar
Un tirany ben fitat ens menarà a un dels punts claus de sa Comuna, es Planitjar (WP-12) (622 m), es Planietjar o Planiejar. També l'hem vist escrit es Planitjà. (GEM).      
     Panoràmica on apareix la cruïlla de tres camins. És la zona més planera de la Comuna, on antigament es duia a terme el conreu de gra per a consum humà. Uns elements etnològics (ranxo de carboner i cisterna), fan el creuer inconfusible.   


Oronella que va i vola
es moscard sol agafar.
Ja comença a verdejar
es blat que mos va sembrar
damunt es Planietjar
mestre Bernat Picarola.

(Joan Rosselló Carreteret / Valero, 1993).

A la panoràmica anterior falta aquest camí, es tracta del camí de la carena de sa coma d'en Buscante, construït el 1893, que dóna a la barrera de cas Bergantet.
     Aquest punt devia ser molt freqüentat pels treballadors de la zona, ja que el pou guardava un element vital per a ells. «Amb el temps s'emprengué la construcció d'obres hidràuliques (aljubs, cisternes, abeuradors) per poder assegurar millor la permanència dels llenyaters, carboners, calciners i tots els altres treballadors, així com per al manteniment del bestiar». (La Comuna de Bunyola, 1991).
     «La primera referència escrita sobre construcció de dipòsits d'aigua és de 1865. Aquell any se subhasta la construcció de tres abeuradors a tres punts estratègics de la Comuna: al rotlle del Garrover (dins de la coma de la Parra), al Planiejar i al penyal d'Honor». (Brunet, 1991). 


Després de fer una returada tècnica al Planietjar per reposar forces, continuam la ruta cap al camí que baixa al xaragall de la cova de s'Aigo (WP-13). El camí va adreçat a l'est i deixam a la dreta el sender de la coma d'en Buscante i la pista de n'Aimeric.

El camí va baixant gradualment fins a assolir el tàlveg del xaragall, uns 35 m més avall (WP-14). Allí, remuntam la torrentera. Si seguíssim el curs natural del xaragall arribaríem a s'Embocador. Veure en aquest mateix bloc la ruta: Comellar de sa Cova de s'Aigo i s'Embocador.

A la paret de l'esquerra trobam una balma condicionada com a habitatge pels carboners, amb un paretó i una barraca associada. Així com per la part baixa del comellar podrem trobar nombroses balmes i i petites coves habilitades, en aquest tram no vérem més que aquesta.

La imatge reflexa l'estat d'abandó d'aquest espai on un temps estava en ús per a la producció del carbó.

Recorrem un curt tram on el comellar s'estreny molt, però aviat s'eixampla en arribar prop de la pista. Abans, emperò, trobam un vell camí de carro que devia recórrer ranxos de carboners (WP-15) (629 m).

Barraca de carboner
tens a ran de la vorera
feta de troncs d'arbocer
que per la teulada té
manadets de carritxera.

Teixits de verdes jonqueres
mesclades amb romeguers
i florides arboceres,
llargues fulles de falgueres
 i revells aranyoners.

Pere J. Montserrat. 

Assolim la pista que passa entre el puig des Bous (676 m) i el puig de ses Crestes (729 m) (WP-16), i que va cap a la dreta, a la cova de s'Aigo, a Son Pou i a can Morro, passant per la coma Negrina i el comellar de ses Covasses, entre d'altres. Nosaltres agafarem per l'esquerra, en direcció a cas Garriguer, centre neuràlgic de sa Comuna i distribuïdor de senderistes.

De camí a cas Garriguer veim que han netejat un ranxo de carboners, el rotlo i dues barraques.
     Els carboners desenvolupaven la seva tasca al bosc, de manera orientativa, des de Sant Josep (19 de març) fins el dia de Sant Mateu (21 de setembre) patró de Bunyola. Així, es pretenia evitar els dies de més fred i pluja a la muntanya. Les zones de ranxo s'anaven alternant en períodes de set anys, fet que permetia la regeneració de la zona des del punt de vista forestal. Aquesta activitat es va dur a terme fins a mitjans del segle XX. (La Comuna de Bunyola, 2005). En alguns casos el retrocés del bosc, degut a l'abusiva tala d'arbres, és ben evident.

Per conèixer la dura tasca dels carboners, calciners i llenyaters, cal escoltar la gent gran.
     Jaume Mateu Conti Peller (1928-2006), a una entrevista explica que: «Mon pare tenia estudis primaris, son pare era carboner i ell l'ajudava, però es vespres son pare ensenyava a llegir a tots es germans dins sa barraca amb un llum d'oli. Me pareix que per ser carboner ja devia tenir un esperit molt despert».
     Andreu Cabot Gamundí (1922-2007), també parla de la dura feina del carboner: «Vaig començar a fer feina amb mon pare en es camp, i en s'estiu anàvem a sa muntanya a fer carbó, era una feina molt dura, se feia tota amb xorracs, amb verducs. Si hi havia un matrimoni sa dona havia d'ajudar s'home a serrar es troncs perquè tallaven ses alzines més gruixades, ses que estaven senyades. Llavors ho havien de traginar a un rotlo que per ventura estava a tres-cents metres. Ses dones pelaven es troncs per fer sa sitja. Sa feina de carboner era duríssima, tot es dia tallaven amb una destral grossa. Quan havien fet sa sitja i li havien donat foc l’havien de guardar de nit i de dia, perquè si se foradava trobaven cendra, tot d'una havien de tapar es forat; no podien dormir-se; s’havien de rellevar. 
     Dormien dins una barraqueta que havien fet amb pedres. Aquesta feina de carboner era ferotge, es carboner se traslladava amb tota sa família. Tenien una bístia i així mateix davallava son pare, que es dissabtes s'afaitava, feia sa compra per tota sa setmana; si podia, davallava prest per anar a sa missa des bon dia que era a les quatre i mitja o les cinc de sa matinada. Es diumenges solien fer voltes per sa muntanya, caçar i estar per allà. Això durava fins que venien ses ametles i per Sant Mateu solien ser aquíQuan tenien molts de doblers, després d'haver passat tot s'estiu a a sa muntanya, duien devers 1500 o 2000 pessetes». (Francina Jaume Guardiola /
Gent de Bunyola). 

Als penyals de la dreta s'obren dos enfonys anomenats sa Calavera. Deixam la pista i dreçam per un tirany que baixa al tàlveg de la coma Gran (WP-17).

Cas Garriguer
Arribam a l'àrea recreativa de cas Garriguer a les 12:36 h (WP-18) (609 m). «la caseta de sa Comuneta, on abans vivia un senyor» (Arxiduc). Segons Brunet, l'any 1926 es va aprovar la construcció d'una caseta refugi de 8 m per 6 m, al final de la coma Gran. A la dècada dels 50 es va ampliar aquest petit edifici, el qual ha rebut diversos noms: caseta de mestre Josepet, cal Garriguer, caseta de la Comuna...
     D'esquena a la cisterna, hem de dirigir les passes cap al camí de la coma Gran. Deixam a la dreta el pou que, segons Valero, s'estava construint el 1894.

L'Arxiduc diu: «Sa Comuna forma al mig una mena de vall profunda constituïda per tres clotades principals, anomenades coma Gran, coma de sa Parra i coma del Pobre Andreu, separades per cinc files de muntanyes. Sobre una plana en direcció a la coma Gran, en el límit de Son Pou, hi ha la cova de s'Aigua, on es filtra aigua d'estalactites dins una cova. Els principals tres estreps darrers són el puig des Vent, el puig Gros i el puig de na Marit».

Caminar pel bosc de sa Comuna és un plaer pels sentits on a cada passa i a cada raconada trobarem un bon motiu per haver vingut. És un autèntic calidoscopi de colors, de llum i de textures.

Bassol d'en Pas o de sa coma Gran
Deixam enrere una barraca restaurada i l'inici del camí del pas de s'Arboç, i passam per devora el bassol d'en Pas. Deu tenir a veure aquest topònim amb el pas de s'Arboç?

Via ferrada des Fraguel
Hem d'estar atents a la fita que assenyala la desviació al pas d'en Content i des Fraguel. S'inicien allà mateix. En aquesta ruta, aquesta desviació està senyalitzada amb el Wp 9. Tot i que per arribar al pas des Fraguel es pot fer més avall, el senderó que hi duu és més curt i menys rost.
     Quan som a mitjan coster el tirany es bifurca, el que segueix per la dreta va al pas d'en Content; nosaltres seguim per l'esquerra (WP-19) (509 m), i en uns minuts, a les 13:10 h, estam situats a la base de la via ferrada des Fraguel (WP-20) (518 m). 
     Per a superar la paret, s'han instal·lat grapes d'acer inoxidable; una vella corda amb nusos ha desaparegut. Un darrera l'altra anam escalant la paret dels contraforts del puig des Vent (581 m). 


 







Els antecedents de les vies ferrades són clarament militars, aprofitades després pels excursionistes.

Història de la via ferrada

 
L’ascensió al mont Aiguille, per part del capità Françoise A. de Ville i uns soldats, per ordres de Carlos VIII, és considerada la primera 'via ferrata'. Més tard, al 1843, s’equipa al massís del Dachstein (Austria), el recorregut per ascendir al pic Honer, tan sols per facilitar-ne l’accés. Seguidament s’equipen el GrosGlochner, el 1869, i la Marmolada, el 1903. Però és durant la 1ª Gran Guerra (guerra Austrohúngara), que la història, i quasi bé tothom, situa els orígens d’aquests itineraris. Va ser durant els durs i sagnants combats que es van dirimir a la zona de les Dolomites (Alps Tirolesos), que els combatents d’ambdós bàndols, com a manera de progressar protegits i amagats alhora (monte Paterno), i per assolir llocs privilegiats per dirigir el foc dels canons (torre Toblin); que desenvolupen aquests recorreguts per llocs inimaginables i d’increïble bellesa, protegits amb materials d'escassa seguretat i amb mitjans que res tenen a veure amb els que podem usar actualment. Posteriorment es van redescobrir i s’han anat reequipant, substituint els vells materials obsolets i perillosos, per d’altres més segurs i fiables. (Centre Excursionista de Catalunya).

Per les mateixes passes que hem donat el dematí quan anàvem a fer el pas d'en Content, assolim l'esplanada de la carretera de sa Comuna, per la qual iniciam el descens.

En el punt assenyalat amb el (WP-21) deixam la pista i començam a davallar pel comellar de sa Cuina. Al principi està bastant net i trobam antigues restes inequívoques per l'explotació del bosc. 

A punt de sortir del bosc d'alzines veim un crui que es feia servir de bassa. Damunt la roca es va fer una rústica canaleta amb ciment per a dirigir l'aigua de pluja.

Just en el llindar del bosc trobam una barraca de carboner. A partir d'aquí començarà una aventura per davallar per un coster molt brut de vegetació que et trava i et rapinya, això que no fa massa temps aquest comellar es va calar foc.

En Pep, n'Eliseu i en Xavier baixant pel coster del comellar. A diferents indrets es poden veure rústiques marjades.

Amb la imatge, hom es pot fer una idea del territori que et trobaràs si intentes baixar per aquí.

Quan arribam a un redol d'alzines, si caminam per la dreta del comellar, ens toparem amb un senderó ben evident i trepitjat. Si seguim aquest senderó pujant pel coster trobarem sa Cuina.

Sa Cuina
Arribam a sa Cuina a les 13:58 h (WP-22) (422 m). Ens sorprèn a tots trobar aquest escenari tan curiós en un territori on no t'ho esperes. Es tracta d'una gran cova convertida en balma a causa dels despreniments de la coberta.

Als peus del penyal hi ha restes de construccions i d'haver-s'hi fet foc nombroses vegades. Segurament per aquest motiu es diu sa Cuina, per haver-se emprat com espai d'habitació o refugi ocasional.

Al fons d'aquesta desfeta construcció hi ha un forat on sembla que han excavat. Per la zona també hi ha l'avenc dit de sa Cuina, de -90 metres, i el crull de sa Comuna (J.Maiol). Al comellar de can Millo, no gaire lluny, també trobam ses Cuinetes.

Tot el grup, a falta del qui subscriu, admirant les alteroses parets de la balma.

         
Panoràmica realitzada a partir de tres fotografies, on s'aprecia les grans pedres caigudes del sostre de la cova.
(Per veure-la completa prem sobre la fotografia)   

Deixam sa Cuina, dinam a una esplanada a la llera del comellar i reprenem la ruta. Allà arrenca un camí de carro que ens menarà a la carretera de sa Comuna, al Wp-2, marcat el dematí quan pujàvem per la carretera. A mitjan camí veim una plataforma per llançar plats, per al tir al plat.

I amb aquesta imatge del comellar de sa Cuina, el penyal des Corb (469 m) (esquerra) i el penyal de ses Beies (349 m) (dreta), acabam el reportatge d'una excursió prou profitosa, on hem descobert nous territoris. 
     Ara només caldrà baixar per la carretera i el camí Vell fins al punt de partida (WP-23), cosa que feim a les 15:10 h.  

 ______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Veure el track al Wikiloc
RECOMANACIONS PELS SENDERISTES

L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.

►És aconsellable seguir unes normes bàsiques.






FITXA TÈCNICA
Bunyola
Distància aproximada: 13,96 km (16'81 GPS)
Pujada acumulada: 710 m
Alçada màxima-mínima: 648-203 m
Temps aproximat sense aturades: 4:17 h
Temps total: 6:09:58 h
Ruta circular:
Dificultat: 3 sobre 5
Observacions: La grimpada pels passos de s'Arboç i des Fraguel pot resultar dificultosa per algunes persones no avesades. Hi ha algun tram molt brut de vegetació 
Integrants: Pep Torrens, Vicenç, Jaume, Pedro, Eliseu, Javier i Joan

CARTOGRAFIA

Mapa ortofotogràfic interactiu del Wikiloc

Situació de la ruta sobre el mapa ortofotogràfic de Google earth

Detall

Traça del GPS sobre el mapa topogràfic Alpina Tramuntana Central E-25, amb els punts principals

Perfil de la ruta


Manacor, 16-1-2016
 HEM CONSULTAT
  • Les Balears descrites per la paraula i la imatge. 2002 Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria.
  • Catàleg dels Antics Camins de la Serra de Tramuntana. 1993 DD.AA.
  • Mallorca altiva. 1995 Jesús García Pastor.
  • Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1989-2005 DD.AA.
  • La carretera de Sa Comuna a Bunyola (1948-1958). Joan Latorre Colom.
  • Mapa Edit. Alpina Tramuntana Central. 2013-14.
  • Catàleg dels Antics Camins de la Serra de Tramuntana. 1993 DD.AA.
  • La Comuna de Bunyola. Biografia d'un bosc. 1991 Pere J. Brunet Estarelles.
  • Itineraris de muntanya. Excursions a peu per la Serra de Mallorca. 1992 Benigne Palos.
  • La comuna de Bunyola. Grup Segall-Caires Culturals. 2007 G. Valero.

4 comentaris:

  1. Hola Joan,
    M'ha interessat aquest itinerari per l'aclariment del nom del pas de s'Arboç i pel nom del pas d'en Content que desconeixia.
    La balma de sa Cuina també em va impressionar, me la va ensenyar el nostre company bunyulí Tomeu.
    Nosaltres pujàrem pel comellar de sa Cuina i dono fe de la dificultat d'avançar per la vegetació, que com bé dius, trava i rapinya. Altra temps hi havia un camí i, tal com senyales, una zona de marjades.
    Moltes gràcies per donar-lo a conèixer.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Pep.
      Passa a passa, entre tots, anam desentrunyellant la troca toponímica de les nostres muntanyes.
      Després he vist que tu també havies estat a sa Cuina. Veritablement és un lloc especial.
      Gràcies per aquest amable comentari.
      Una abraçada!

      Elimina
  2. Hola Joan
    Encara que conec el recorregut bàsic d'aquesta volta, he de donar-te la enhorabona per l'aclariment dels noms des passos. Val a dir que la primera vegada que volíem fer el des Fraguel, pujarem pel d'en Content, per allò de la proximitat. Molt bones totes ses informacions aportades i agrair l'esforç que segur has fet. El grup d'aquestes darreres sortides, també, de nota. Salut Joan

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Llorenç.
      El mateix em va passar a jo, vaig baixar per aquest pas sense fer-ne comptes, ignorant que fos un pas i, molt manco el seu nom. Ara, gràcies a uns papers i a unes informacions orals aconseguides per en Pep, hem sabut més coses.
      Moltes gràcies pel teu comentari.
      Salut!

      Elimina